Aitana: "M'he tornat a sentir futbolista, no podia ni pujar escales"

Sí, amb una de les protagonistes del partit, perquè ha tornat després de molts mesos de dubte, d'incertesa, de baixa. Aitana, bon matí, bona tarda. Bona tarda. Bé, la pregunta normalment sempre és com estàs, però és una mica una pregunta genèrica, però en el teu cas concret, com estàs després de tant de temps?

Doncs bé, molt contenta per haver tornat als terrenys de joc. Com ja sabeu, vaig tenir una lesió la temporada passada bastant greu, vaig tornar, però és veritat que malgrat les ressonàncies i tot això sortien bé, el dolor era el que era i a l'estiu, quan va arribar l'estiu, vam decidir conjuntament amb el club que el millor era fer un pla individual per intentar jugar amb el menys dolor possible i aquí estic després de. Dos mesos i pico a l'ombra i treballant cada dia, també gràcies als serveis mèdics del club que m'han ajudat, doncs he pogut tornar amb molt menys dolor i ja per anar cap amunt.

Podríem dir que has fet net ja? Ja és passat aquesta lesió?

Bé, la lesió pel que fa a temes d'imatge, ressonàncies, sí, però els esportistes d'elit moltes vegades hem de conviure amb el dolor perquè no depèn de nosaltres ni de ningú més que se'n vagi, no? El que sí que puc dir que el dolor que tenia abans no és el mateix que tinc ara, ara em permet jugar cada dia, entrenar cada dia i tenir una vida normal que abans no ho era i per tant, bueno, l'objectiu és que aquest dolor algun dia se'n vagi, però i si no, és algo amb el que. El que puc jugar, el que puc tolerar, i bé, al final és que tot el que solen les imatges i tot el que em diuen tots els professionals i els doctors que m'han visitat, és que està tot perfecte.

Ara passarem a parlar del present. L'última sobre la legió. Aquests deu mesos, des de la fractura del peronel novembre, com han estat per tu ara que en principi ja has tornat i estàs bé, però sobretot mirant en perspectiva aquests mesos on vas tornar la temporada passada però no et vas acabar de sentir bé, com els compares amb com estàs avui?

Bé, doncs ha estat un aprenentatge constant, primerament perquè no estic acostumada a patir lesions orígues, era la primera en tota la meva trajectòria, per tant, són coses noves que vius, quan tornes no saps el que et trobaràs, et diuen que tot està bé però de cop tens dolor i ningú ho entén, o ni jo mateixa, llavors. Vas tirant perquè et penses que el dolor s'acabarà anant, en un primer moment és el que et diuen, que acabaràs adaptant-te, però bé, al final tots sabem quin nivell de dolor podem tolerar. I ara mateix puc dir que em torno a sentir futbolista una altra vegada, no? És que abans vaig fer unes entrevistes fa poc, costava pujar les escales a casa meva, em costava caminar, quan m'aixacava a primera hora del llit d'haver dormit, posar el peu a terra era un calvari, no? I ara no, llavors. Crec que he anat fent petits passos molt positius, tot en el meu dia a dia i conseqüentment també en el camp. I això ha estat gràcies a que vam decidir parar, vam dir, anem a veure que tot està bé, perfecte, a partir d'aquí plantegem un pla. Per anar millor i sobretot per suprimir el que es pugui aquest dolor. I si estic avui al camp és perquè tant jo com tot el servei més del club hem cregut que era el moment. En cap cas hem corregut. La veritat que ningú tenia pressa. Jo vull tornar a ser la mateixa, vull tornar a gaudir del futbol, vull tornar a gaudir de la vida, i el club també, i per tant, tots remem de la mateixa direcció, i vull donar les gràcies per la paciència i per l'ajuda.

Per la narejada al present, avui això, 15 minutets, primers minuts o primera presa de contacte amb la gespa de nou, com t'has sentit, com has vist l'equip, com t'has vist tu, quina valoració faries del partit que has pogut jugar?

Pel que fa a l'equip, ens hem trobat amb un rival complicat avui, també moltes rotacions, també oportunitats per les jugadores del bé. Com sabeu estem patint una iniciada temporada difícil, estem tenint moltes lesions, però som al Barça i el positiu és que sempre acaben sortint jugadores del bé, que sempre ens ajuden, així que també donar les gràcies a aquestes jugadores que ens estan ajudant cada dia. Que gràcies a elles podem tirar endavant, però no tinc cap dubte de l'equip, malgrat tot el que està passant, seguim endavant, seguim guanyant, el joc a vegades millor i a vegades pitjor, nosaltres i el míster i l'equip tècnic som els primers i les primeres que volem jugar a la perfecció, però bé, avui al camp també. No ajudava i malgrat això ho hem tirat endavant. I personalment contenta de poder participar en els primers minuts de la temporada. Al final una jugadora necessita confiança, necessita tornar-se a sentir futbolista i això només passa per jugar a partits. I bé, molt contenta de seguir sumant i poder ajudar l'equip amb tot el que necessiti. Sí que has dit que no

has volgut córrer amb el tema de la legió, avui seran els primers minuts. Clar, són unes setmanes una mica especials. És París, ara Logroño, després Roma, però el tema de la setmana que ve també és una mica especial. Un diumenge, 5 de la tarda, Camp Nou, Real Madrid. Sé que has dit que no volies córrer, però no sé si també et fa il·lusió poder estar tornant avui per tenir aquesta esperança de jugar al Camp Nou diumenge que ve.

Sí, però la veritat que no ens vam plantejar cap objectiu, ni hem pensat en el partit de la setmana que ve. Fa uns dies es va jugar un partit de Champions i tampoc hi vaig estar. La primera que va jugar partit de Champions soc jo. Vull dir que no hem corregut, però a partir d'ara tot el que vingui és per sumar. I ja per deixar de pensar si correm o no, perquè si estic aquí és perquè puc estar amb l'equip i puc aportar el que es necessiti. Quan parlem de córrer hem parlat del passat, però del present ja no vull escoltar més de córrer o no córrer, estic aquí per sumar, per agafar minuts, confiança i per tornar a ajudar l'equip. Faig les dues últimes.

La primera, com has vist tu l'equip des de fora en aquests mesos, sobretot amb aquests canvis, totes les jugadores que han marxat, les del filial que han hagut de pujar per lesions, Mundial Sub-20, com has vist tu l'equip en un moment de creixement, canvi, no sé com ho definiries?

La veritat que és un equip que sempre el veig unit, no? A veure, la temporada passada també vam tenir lesions greus, entre elles la meva, també Patri, Salma, van estar. Fora part de la temporada, Laia també, vull dir, sempre ens hem sobreposat a les lesions reus, als moments dolents, i ara el mateix, vull dir, no considero que sigui un moment dolent, però bueno, les lesions són part del futbol, els canvis també són part del futbol i de la vida, i bé, jo crec que és un any. M'agradaria definir-ho com una oportunitat. Una nova etapa, també jugadores del bé que ens estan ajudant cada vegada més, que pugen molt més preparades i el Barça sempre ha comptat amb la masia, masculí, femení, tots els equips compten sempre amb la masia que és la base del futbol del Barça. Per tant, no crec que haguem d'estar preocupats pel que vingui en el futur.

I l'última és una pregunta una mica més punyetera, però la vigent pilotador a qui li agradaria donar-li el relleu aquest any?

Doncs mira, qualsevol jugadora de la temporada passada del Barça és el que estaria bé, perquè sincerament ningú ha fet millor temporada que nosaltres. Per tant, que es quedi aquí a casa, com sempre, i ben temporada com la que es va fer, evidentment, s'ha de quedar a casa. Un discurs de capitana, no?, aquest, una mica. Jo crec que qualsevol persona coherent ho diria, però evidentment és un futbol d'equip, i jo l'any passat ho vaig poder veure des de fora, crec que l'equip es va sobreposar a moltes situacions adverses, ningú hi creia, i tot i així es va acabar guanyant tot, així que tots els primers individuals que es criden a casa.

I tant, moltíssimes gràcies, felicitats per tornar, i esperem veure't molt de temps, evidentment, ininterrompudament sobre els terrenys de jocs. Sí, sisplau, gràcies. Les paraules de l'Aitana Bomati, després de poder tornar amb tota aquesta lesió i aquests problemes que ha tingut, avui ha pogut tornar 15 minuts contra el Logroño i amb la lesió ja a l'arrera guàrdia.