Albons: un poble, un club, un retorn 

El Mèlic del Futbol amb Jordi Mèlic

Mèlic

on Tour Mèlic on Tour.

Jordi Mèlic, molt bona tarda. Avui tenim un Mèlic on tours on pares, tot i el pollastre de la meva veu, que ja veus que aquests caps de setmana sense lliga de primera costen, eh? No, no et cuides, no et cuides.

Doncs mira, estem al Bons, a la comarca del Baix Empordà, un municipi, diríem, que no té el glamur de Pere Tallada o Pals, però que no deixa de ser un petit balcó medieval sobre la plana empordanesa que. Ja ho diem aquí, la gent que s'animi i que també el vingui a visitar. I en concret estem en el camp municipal Spotify al Bons.

Després direm per què és Spotify, perquè és molt cunyera. Que no se t'emprenyin al Bons ara que dius que no té el glamur d'altres pobles, però va, explica'm per què hi som avui.

No, Posèrica, poden venir a visitar-la, no té el glamur, però poden venir a visitar-la, només faltaria. Doncs mira, ara fa sis anys torna el futbol aquí, al Club de Futbol Albons. És un club jove, va néixer l'any 2012, però en el 2020 va cessar la seva activitat per la pandèmia de la Covid. Ara el poble recupera el futbol, gràcies sobretot a l'empenta de Carlos Vegas i la seva esposa Emma Chantall. En Carlos, de 34 anys i natural de l'escala, diríem que és un rodamont del futbol empordanès, ha jugat a l'Escala, al Vallcaire, al Jafra, al Caramallera, al Sant Miquel de Can Major, també aquí a l'Albons, abans que deixés de l'activitat, i la seva esposa, l'Emma, de 29 anys, és francesa, és seguidora del futbol català, però aquí tenim un conflicte, és molt seguidora del PSG, normal, normal. En Carlos, atenció, és el president i també jugador del club, i et diré una anècdota, Oriol, que et quedaràs de pedra. L'últim gol de l'última temporada que el club encara està en activitat, l'any 2020, precisament el va fer ell, en Carlos. Suposo que en aquell moment no es va imaginar que seria president del club. Ara el tenim aquí. Carlos, què tal? Molt bona tarda. Molt bona tarda, Jordi. Quan vas marcar aquell gol. No vas pensar que series algun dia el president de l'Albons, suposo?

No, la veritat és que no i ara me n'orgulleixo i mirant el temps enrere me fa molta gràcia, la veritat. Te'n recordes de com va ser aquell gol o no? Sí, va ser un centre, el davanter es va jupir i jo només vaig tenir campanya a la pilota, però ja t'he dit que era un resultat que ens anava molt bé.

T'he dit Rodamón, abans de parlar del club. Rodamón, com et definiries, Carlos, en això del món del futbol? Tants clubs, sé que ets un jugador estimat, un jugador d'àrea, marcant gols.

Vols que et digui la veritat? No, no, digue'm la mentida. Estimat molt per al futbol. Jo és que tinc una debilitat i jo sense el futbol no, és que no puc viure. M'agrada massa. Des de ben petit ho hem amat tot i m'encanta. Sí, tema extraesportiu, esportiu, jugar, ajudant. Sempre que tot el que estigui envoltat al futbol, cap endavant.

I per què li has lamentat ara fent de president de l'Albons? Perquè no és fàcil ser president.

No, ni molt menys, i a part que hi ha molta feina darrere i moltes coses que no es veuen, que només es pot traslladar en el camp, però ja t'he dit que hi ha molta feina darrere. Quin tipus de president ets, Carlos? Autoritari o no? No, no gaire perquè jo és que me sento jugador. Jo això ho he fet més que res per al poble del Bons i també perquè torni el futbol aquí. Penseu que soc una persona que conec molta gent i vulguis o no puc portar gent i costa en camps així o en pobles així que no hi ha tanta gent és molt difícil fer un club o que la gent vulgui venir o fer un equip competitiu. Per això us dic que hi ha moltíssima feina al darrere. Quin va ser el minut zero?

El minut zero de dir, ei, hem de començar a fer futbol al Bons, jo suposo que al Bons també el portes una mica al cor, perquè hi va jugar el 2020, el darrer partit abans de la Covid, però què et fa tirar endavant el minut zero que dius, ei, hem de recuperar el futbol aquí, amb qui. Doncs mira,

la veritat és que jo estava al San Miquel de Flúvia, que vaig acabar l'any passat, altres amics estaven a altres clubs, i bueno, un dia en un sopar, pues va sortir això d'ajuntar-nos un altre cop, però no teníem pensat de fer alguna cosa així aquí a l'Albons, o. O altre equip, teníem pensat anar tots junts a un lloc i al final va sortir la idea del Bons i va ser el millor, la veritat.

I clar, aquí juga l'Empordanet, que és una escola de futbol basa d'aquí del Baix Empordà, que té diferents localitzacions, juguen a Vallcaire, en altres llocs. Per què el Bons? És a dir, com vau detectar que, clar, sabíeu que no hi havia futbol.

Sí, sí, nosaltres ja sabíem, perquè jo, per exemple, vaig jugar el 2020, però el 2012 també vaig jugar aquí, que és quan es va fundar el club. I, clar, nosaltres ja sabíem que no hi havia futbol, que la gent ho demanava. Vulguis o no, un poble com l'Albons és un poble de futbol. Sempre la gent ha vingut a animar molt, sempre han empenyat l'equip de 10. I per això vam creure convenient que a veure si podíem fer alguna cosa a Albons. I la primera conversa amb qui és? Perquè heu de parlar amb algú d'aquí, no? La primera conversa va ser primer amb els jugadors que estàvem una mica apartats. Ens vam reunir i després vam anar a l'Ajuntament. Amb l'Ajuntament.

Es va posar de cara d'entrada a l'Ajuntament, no? Suposo que volia activitat al camp també, a banda de l'Empordanet.

Sí, sí, sí, suposadament ens van donar totes les eines possibles perquè puguem engegar el projecte i amb mica en mica vam començar a fer-ho tot. Però ja te dic, Jordi, moltíssima feina. Quina feina? Quines dificultats hi ha clarament? Clar, mira, dificultats, per exemple, tema bancaris, tema federacions, tema jugadors, tema materials, tema moltíssimes coses, Jordi. Que clar, has d'estar tot el dia perquè no qualsevol pot fer un club de futbol.

Tema samarretes. Què vau heretar del 2020 quan el club va cessar l'activitat? Hi havia alguna cosa o no?

Res, res. No hi havia res? Tot m'he hagut d'encarregar jo. I la veritat és que és molt difícil perquè nosaltres, per exemple, a mi si he fet això és perquè m'agraden fer les coses bé i jo el que vull que tingui l'equip és totes les coses i totes les eines possibles perquè vagi tot bé durant la temporada, sigui tema material, sigui tema roba, primera, segona equipació, roba d'entrenament, són moltíssimes coses, molts gastos, tema bar. Molt. I els diners on els traieu? Gràcies a Déu dels sponsors. Gràcies a Déu conec molta gent i. De l'Spotify, que veig que el Cam es diu Spotify, perquè vaya conya, no? No, això surt referència al Barça,

som molt culers, la veritat. Però això explica'm la veritat. Suposo que no teniu un acord comercial amb el Spotify, o fins ara no el teniu, Carlos, però això us pot suposar algun problema, el fet de posar el nom de Spotify al vostre camp? Us han dit alguna cosa des de Spotify o encara no ho saben? Ostres, no, no tinc ni idea. Això no es pot tenir un problema pel fet de posar un nom comercial en un camp?

Ostres, jo només el que sé és que ens van preguntar quin nom voleu posar-li al camp i vam dir, ostres, Spotify, surt a la federació. Jo el que no vull tenir és problemes, això. Vull dir que aneu amb

compte que els de Spotify, que deuen estar pendents de tots, ara no truquin a la vostra porta. De fet, si truquen, diuen, escolta, ja ens podeu patrocinar directament.

El Club de Fútbol del Bons de Spotify seria extraordinari. Seria boníssim, a part que jo escolto molt Spotify. Això també ho pots justificar, sí.

Haureu de posar això a la setmana, però sí que teniu un esponsor important, no?

Sí, Camping Illamateua Resort, que és de l'Escala, que són el nostre principal esponsor. Després també Immoselec, que és el meu sogre, que té una immobiliària. I després Catherine Inmo, que és una altra immobiliària. Després seria el tema de les tanques, que el Molí d'en Jaques també és patrocinador, Freebell, una perruqueria i molts més, la veritat. I al final tu creus que.

Igualeu el compte o qui s'ha de posar els jugadors i el president de directiva ha de posar diners? O com va això?

Està igualat o no? La veritat és que no està igualat. De moment els principis són molt durs. La veritat, i tu si tens que pagar una primera equipació, segona equipació, tema federatiu, pagar coses, tema camp, perquè nosaltres paguem el camp, un operari. Ens tenen que pintar el camp cada setmana, això són. Gespa natural, Oriol, tenen aquí, eh? Gespa natural. Són costes que nosaltres, per exemple, jo com a president no comptava, que ara ja ens fem càrrec, però són coses que no comptàvem i ens han sortit, i vulguis o no, són despeses que. Que es noten, però bueno, tots a una i suposo que ja ho tirarem tot això endavant.

Home, jo suposo que a mesura que el projecte agafi cos i durada, home, l'Ajuntament potser us ajudarà una miqueta més, que ja us fa un bon ajut, però que dirà, escolta'm, aquí també la gent gaudeix del retorn del futbol, no?

Sí, sí, sí, jo amb el tema de l'Ajuntament estem molt agraïts perquè ens van obrir les portes aquí a tots i ens van donar les eines perquè poguéssim engegar això i no tinc cap retret per l'Ajuntament, només donar-li les gràcies i a veure si es consolida l'equip i a veure si podem rebre algunes ajudes més. Perquè anirien, la veritat, genial per al club.

I Carlos, entenc que aquest projecte torna amb un equip masculí, però que després, a priori, si la cosa funciona, patrocini d'aquesta marca que has dit o no, teniu intenció de fer-hi pedrera, que els nens puguin venir, que també hi hagi un equip femení, com ho veus tot això?

Mira, jo, com li comentaven a en Jordi, jo conec a molta gent i jo quan va sortir això de que era el president de l'Albons vaig rebre una borrada de trucades perquè la gent conec a molts de pares, conec a molta gent que tenen fills petits o de diferents edats. Estan pensant a veure si el Carlos els queda unes quantes tardes durant la setmana. Jo ja no d'on que vas per tot. Però això ja es tindria que mirar, però sí que seria la intenció perquè de portar gent al camp o de fer un altre equip o un equip amateur més petit hi hauria la possibilitat perquè per gent i per. Per coses de camp no hi hauria cap problema.

El que passa que està l'Empordanet també, que l'Empordanet és un club de la zona que agafa tots els nens d'Albons, de Vallcaire, d'aquí, d'allà, i això fa que sigui complicat poder fer, per exemple, un equip de base només amb nens i nenes d'Albons. És complicat, això. Sí, és complicat quan no

tens les eines o quan no coneixes la gent. Jo, per exemple, Jordi, com et comentava, conec molta gent i això. Et veig de president del Barça, d'aquí poc. No, ojalà. Està molt bé Joan Laporta, de moment, però ja ens ha tret el 2020, que ho vam passar molt malament. Però el que et deia, jo sí que em veig amb cor de fer més coses, però clar, primer volem assolir tenir la base ben feta d'aquest equip, que hem fet aquest any, que hi ha molt bons jugadors, hi ha molt bon equip, però es té que fer. Sí. I de cara a l'any que ve, suposadament també amb les ajudes i etcètera, es podria mirar, però ja et dic que la possibilitat seria 100%. I per fer un altre filial d'un altre equip com nosaltres, també.

Què tal amb la federació? Que això de començar un club sempre és difícil, no? O no?

Nosaltres, per exemple, amb el tema de la federació, el que ens fa el tema federatiu i tot, sempre ha tocat amb la federació. Nosaltres no tenim cap problema i al moment ho podem fer tot. Gràcies a Déu no hem tingut cap problema.

Equip, recordo, Oriol, et vaig explicar una anècdota. El passat mes de juny-juliol passejant servidor per albons vaig veure que el camp estava obert allò que entres per fer fotografies i és quan em vaig assabentar que hi havia aquesta iniciativa per tornar amb gent que havia jugat a l'albons però me'n vaig trobar un xicot que ara no recordo el nom que va dir només tornarem si evidentment fem sopars els divendres però si hi ha serietat a l'hora de jugar als partits perquè deia que en altres anys potser això no s'havia mantingut

em pensava que anava a dir si no hi ha entrenament els divendres perquè volem continuar sopant.

Mira Jordi, jo abans de començar el projecte, perquè en veritat amb el tema del futbol. Totes aquestes coses que envolten el tema del futbol, les coses o es fan bé o es fan serioses o t'impliques amb gent que estigui involucrada i que tingui paraula i jo en el primer moment que vaig fer lo del club va ser buscar jugadors que tinguin la complicitat i que compleixin també tots els entrenos, sigui octubre, sigui gener, sigui març. Tota la gent, des que hem començat els entrenos, hem sigut 25 persones. Encara dèiem que havíem fet moltíssimes fitxes, perquè és molt difícil de gestionar, també, per exemple, per un entrenador. Costa molt, però ja et dic que.

De moment un partit, vam perdre al camp del Monells, dic vam perdre perquè ja estic aquí enfatitzant. Ja t'has empapat. Exacte, com padre ja del Carlos, però em diuen que va ser un partit de 3 a 1 a favor del Monells, que acabava de baixar a quarta, però que va ser bastant igualat, que va ser el final que va marcar el Monells, el 2 i el 3, i un amb un corne que el vostre porter va pujar a rematar. Sí, sí, jo la veritat és que

he passat molt mala setmana, no et mentiré, perquè soc un apassionat i que no m'agrada perdre mai, no mai, la veritat, soc molt competitiu, però bueno, el futbol és així, a vegades es guanya i es perd. Ells van tenir un penalti al minut set, que era penalti, i a partir d'aquí van portar el pes del partit, vam tenir moltes ocasions, jo vaig tenir dos o tres. Sí, sí, sí, no m'amiris així, sí, sí. Ja entraran, pròxima entrada. Vaig tenir molt més jugadors i els jugadors del mateix Moneix ens deien al final del partit que no ens mereixíem perdre.

Però Carlos, tampoc t'ho agafis d'aquesta manera perquè tots us acabeu de recomençar, per tant, agafa-t'ho una miqueta amb calma, però no t'agafis amb calma cap on veus que pot anar aquest projecte, és a dir, on. On t'agradaria veure aquest projecte de l'Albons d'aquí 10 anys, per exemple?

D'aquí 10 anys, altres categories més altes, perquè jo si he fet així no és per quedar-me. Soc ambiciós, a mi m'agrada molt el futbol i m'agrada competir, però m'agraden categories altes també.

Quina poses? Quarta, tercera, segona, va, primera, amb 10 anys. Jo ja no hi seré, eh? Jo crec que s'ha de retirar ja. Escolta, abans d'acabar, himne, perquè aquí saps que fem himnes, aquí. Ara n'escoltarem un. L'Albons no té himne, eh? No. No hi ha cap grup de música que coneguis? Tanta gent que coneixes, ara no.

Ara mateix saps què ha passat, Jordi? És que no he tingut el temps, però tinc moltes orquestres, no pateixis. Ah, també.

Sí, sí, sí. El dia que tinguis linda ens trucaràs per participar en el nostre concurs.

Per això també és això dels 10 anys, a veure si abans dels 10 anys el podem tenir resolt.

Home, jo crec que sí, no? Amb 10 anys et veus capaç o no? Comença a fer la lletra. Sí, sí. Comença a fer la lletra. Doncs, Carlos, un plaer. Esperem que això vagi a bon port i suposo que amb aquesta empenta que teniu tots plegats, doncs segur que s'aconseguirà. Estarem vigilant, eh? L'Oriol sé que és com un inspector d'Hisenda, eh? Està allà vigilant. Ara cada. Grup? Ara no recordo el grup. Grup 2. Grup 2 de Quarta Catalana. Cada dia repassarem els marcadors.

Ho mirarem i ho fiscalitzarem, eh, Carlos? Vull dir que no fallis gols i a veure si van arribant les victòries. Moltísimas gracias por fer el resò.

Només faltaria, només faltaria. Doncs gràcies i bona tarda, Carlos. Bona tarda, Jordi, i un plaer i moltíssima gràcies un altre cop per la feina que feu, que feu una gran feina, una gran tasca donant visibilitat als equips tan petits o modestos com nosaltres i ens agradaria tornar-ho a veure un altre cop. Ja ho sabeu que és casa vostra i esteu sempre invitats. Moltes gràcies. Una abraçada, Carlos. Un dia haurem de venir a sopar aquí. Quan vulgueu, cada divendres fent sopar, que és molt difícil. Perfecte. Pero cada divendres els hi vaig prometre que hi haurien sopars, que no ho fan tots els equips.

Ja pots anar fent la brasa i ens convides a unes botifarres a l'hora. No, sí que hi ha una brasa aquí.

I la carn de fribel, que és boníssima. Que l'hi va fer a tots a fribel.

Doncs va, anem als himnes, tu, que si no ens farem salat.

Vinga, va.

Concurs d'Himnes del Futbol Català, dotzena edició.

Doncs es va acostant al final d'aquest mes de setembre, ja que ha passat molt ràpid, Mèlica, aquest mes de setembre, però encara hi ha un himne que pot entrar a guanyar el que seria el primer mes de tot girar d'aquesta temporada, en aquesta dotzena temporada, que continues tu rascant per veure d'on trobes himnes, eh? Avui un espectacular

és l'himne 336 que hem posat en el programa, Club Esportiu Cabrera de Noia, a la comarca de la Noia, fundat el 2008 i presidit per el Feliciano Hernández, un amateur a la quarta catalana. L'himne ha estrenat l'agost de l'any passat, del 2025. Els autors, els músics locals, Emilio Benito i Guillem Riu, més conegut pel Terapella. Dura molt poquet, un minut 21 segons. Es un himne que s'assembla molt a l'Arrebato del Sevilla. Ens el va presentar el directiu Graviel Rubio, que des d'aquí el saludem, que ha estat molt amable. Ja veuràs que és una semblança total. L'himne comença dient I cabrera te grito a

los vientos I cabrera te grito a los vientos. Que la vida contigo es mejor. Que mis sueños se cumplen al verte El color de la puesta del sol ¿Qué te sembla, Oriol?

Bé, bé, bé, home. Em sembla el del Sevilla. Sí, sí.

Després hi ha amarillo i azul el cielo, donde a l'ombra, etcètera, etcètera. Hi ha un moment que hi ha un pom-pom-pom que no està gens malament. A veure.

Chudo la camisuda, el pantalón. Somos de todas partes.

Veis, acaba linda bien. Ea, ea, cerveza fría que juega el Cabrera. Ea, ea, siempre compito, se gane o se pierda y al final es aquel.

Del Cabrera seré hasta la muerte. No imagino una vida mejor.

Veus, Carlos, ja tens una idea per fer l'himne, que està aquí emocionat, eh? T'ha agradat o no? M'ha agradat molt, molt. Aquesta secció m'ha agradat molt. Doncs a tu també t'ha agradat o no, Oriol?

A veure, ja saps que jo tinc un altre estil i que jo sempre defenso que si sona en català, evidentment, millor els himnes que ens portes, però, evidentment, aquest també entrarà aquí a ser candidat al millor himne del setembre i que, evidentment, també té el seu públic, per tant, la gent que voti el que més li plagi.

Té el seu punt, té el seu punt aquest himne del Club Esportiu Cabrera de Noia.

Molt bé, Mèric, doncs, escolta'm, la setmana que ve hi tornem, eh? Correcte. Amb més himnes, amb més històries, t'acomiadem des del Bons, que vagi bé la tarda, i per tant, gràcies per haver-nos acostat una setmana més, un Mèric on Tours, una setmana més, una nova història del Mèric i el futbol català. Mèric, que vagi bé, una abraçada!

Des de l'Empordà, bona nit. O millor dit, bona tarda, Catalunya.

Entra a catradio.cat barra himnesfutbol i consulta el mapa interactiu amb tots els himnes del futbol català. I si detectes que l'himne del teu club no hi és present, ens el podràs enviar i l'incorporarem. catradio.cat barra himnesfutbol catradio.cat barra himnesfutbol.