Àlex Gutiérrez: "Després de l'infart he perdut 35 quilos i he après a cuinar"

El suplement. Amb Roger Escapa.

L'Arca de Noguer.

Pep Noguer, bon dia, bona hora.

Molt bon dia, com esteu? Què tal, Pep, com va? Bé, home, per aquí, mira, vinguem de gimnàs avui, tu m'has agafat. Ah, veus que bé? Carai. Sí, sí. Ara al gimnàs, eh? És una d'aquelles coses que, saps, allò, el dissabte que només tinc ràdio, que dic jo, saps allò, és aixecar-te, pim-pam, fer coses i tot, radiodinàmics i hada, és una de les coses que ara vull intentar fer els dissabtes, tu que. Jo els dissabtes era festa, saps? I què hi fas al gimnàs? Doncs mira, al gimnàs hi faig el que no puc fer a casa, saps? Tot i que t'haig de dir que aquí a casa faig una cosa que s'ha posat molt de moda en alguns llocs, que es diu això de farming carry, saps? Que això és molt divertit, que això. Jo és el mateix que dir anar a fer les bosses de la compra, que portes una bossa de 7 o 8 quilos a cada mà i vas caminant, es veu que això en modo pijo es diu farming carry, tu. Però no, no, jo avui he anat a fer peses, saps allò? Jo al gimnàs hi vaig a fer peses perquè no els tinc a casa i allà sembla que, bueno, que t'emociones una miqueta més, no? Perquè a casa, troncs amunt i troncs avall, no és tan així, saps?

Mira, doncs precisament amb tot el que apunta el Pep Nogué a aquest canvi d'hàbits que està fent els dissabtes al matí, que diu que ara va al gimnàs, avui volem conèixer una història relacionada amb el menjar. És la història de l'Àlex Gutiérrez, company periodista del diari Ara, que va tenir un infart amb només 50 anys, va ser principis del mes de juny del 2024. Mentre cobria les eleccions europees, després d'una setmana de molèsties al pit i més cansament de l'habitual, va anar de visita al CAP i immediatament el van traslladar a l'Hospital del Mar, on va ser operat d'urgència. L'Àlex se'n va sortir, però la seva vida, i sobretot els seus àpats diaris i les seves rutines, han canviat radicalment. Àlex, què tal? Bon dia, bon hora. Bon dia, com estàs? Avui en un context una mica diferent, Àlex, perquè ens vens a explicar la teva història. Et llegim a l'ara, et sentim a les ràdios i a les teles parlant dels mitjans i desgranant els mitjans. Però avui ens vens a explicar que el 2014 a tu et va canviar una mica la vida.

Sí, 24, eh? El 14 també, però per altres motius. El 24, el 24. El 14 va néixer el meu nano. Per tant, m'ha canviat molt la vida. Però, efectivament, el 24 em va canviar la vida. Sí, sí, jo un dia me'n vaig anar a portar una setmana, com deies, arrossegant, com si hagués fet un mal gest, però era intermitent. Només s'activava aquella mena de dolor, un dolor molt suau, quan pujava escales. La redacció de l'Ara té dos pisos i, per tant, hem de pujar escales sovint. Té dos nivells, per entendre'ns. Però no hi dono. I un dia que acompanyava el meu fill a casa de la seva àvia, que l'àvia va anul·lar, vaig dir, escolta, me'n vaig al CAP, que s'ho mirin, perquè porto una setmana. I ja, diguéssim, no em vaig sortir. Em van posar en una ambulància medicalitzada i primer cap a. Com que era el CAP de Manso, primer cap al clínic i després cap a l'Hospital del Mar. Què et van trobar al CAP? Un infart. Sí, sí, em van fer una anàlisi de sang. Estaves fent un infart? O estaves a punt de fer un infart? No, no, l'havia fet ja. Ja l'havies fet? Ja l'havia fet, l'infart. Jo entenc que devia ser 8 dies enrere. Això et fan unes anàlisis si estava amb molt alta pressió, em sembla que estava amb 19 de màxima pressió, una cosa d'animalitat, i aleshores es veu que hi ha uns marcadors al sang que t'ho indiquen, em van fer una anàlisi de sang, i em van dir, escolti, vostè ha tingut un infart, per tant, vostè d'aquí se'n va, i em van explicar les opcions, i pot ser que tingui una, dues o tres artèries obstruïdes, si és això, li posarem un, dos o tres estents, si en té més de tres haurem de fer una operació ja a cor obert i posar-li un bypass. I aleshores ja obrir el pit, o sigui, una cosa una mica premium, per entendre'ns. L'operació teva en què va consistir? Va ser un bypass. Va ser un infart, diguéssim, lleuger, perquè no vaig perdre el coneixement, no vaig caure a terra, no vaig estar conscient, vaig anar amb el meu propi peu, amb les mans a les butxaques, al cap. I un estent que diguéssim de dins de la gravetat, perquè evidentment un atac de cor és una cosa seriosa, doncs era la part més bàsica, més suau.

L'operació va anar bé, aparentment senzilla, tot i que t'ho van trobar, no per casualitat, però més tard del que tocava. I després de la recuperació surts amb unes indicacions mèdiques i de salut.

I surts abans ja, és a dir, abans que em posessin l'estent, va venir una persona del servei, diguéssim, mèdic de l'Hospital del Marc, els quals reitero un cop més, he fet diverses vegades en públic el meu agraïment, i em va venir i va dir, escolta, has tingut un atac de cor, Es tracta que no en tinguis més. I per no tenir més has de reduir tots els riscos que fan que puguis tenir la hipertensió, la colesterol, etc. Et puc preguntar

quant pesaves el juny del 2024? Sí, sí, i tant. Jo pesava 110 quilos. 110 quilos. Puc preguntar-te quant peses avui dia? Avui peso 75. 75 quilos. T'has aprimat 35 quilos. Efectivament. Com t'ho has fet?

Doncs mira, bàsicament, sí que aquella professional, que insisteixo, mai li agrairé prou, em va plantar un menú de 15 dies, a dir, escolta, això hauria de ser la teva alimentació dels propers 15 dies i de la resta de la teva vida. Evidentment, em van dir que em van donar 8 pastilles diàries, que avui, gràcies als progressos, he pogut reduir a dues diàries només, que aquestes sí que m'acompanyaran ja fins al final. I aleshores em van presentar un menú típic, els dilluns bledes, patata i mongeta, peix a la planxa, etc. Esclar, jo que era de bona vida, quan plantifiquen allò al davant, et cau una mica l'ànima als peus i penses, ostres, això és dur. Hi ha molt de iogurt i molt de formatge burgos aquí com per aguantar allò, com l'acudit aquell de viure més. Diu, no, però se li farà molt llarg. Doncs una mica això.

I aleshores tu portaves una mala vida a nivell d'hàbits saludables, d'esport, de menjar?

Sí. Sense ser-ne'n del tot conscient. Perquè sí que és veritat que caminava una mica i pensava, bé, és veritat que no feia res d'esport, caminava una mica i després menjar. Jo no tenia la sensació de menjar especialment malament. De fet, el meu colesterol, quan el va mirar, no estava pels aires. El que passa és que, quan tens un atac de cor, et baixen el nivell màxim que tu et pots permetre de colesterol molt més baix. És a dir, una persona sense antecedents cardiovasculars pot tenir el colesterol dolent a 90%, Jo el tenia potser 80, però ara és que ja no el puc superar als 55. Estic a 30 i escaig. Per tant, vol dir que menjo molt pocs greixos saturats. El que passa és que quan em van passar aquest full, que jo vaig tenir aquell moment de dol per dir, escolta, s'ha acabat la bona vida, vaig pensar. Jo entenc els principis que hi ha al darrere d'aquest full, crec que aquests principis es poden implementar de manera diferent. I aquí és on vaig demanar visita a la nutricionista del meu CAP, me la van donar, i vaig anar allà amb una llista pobra, que encara se'n recorda, de tot de plats, coses, menjars, que normalment no apareixen en aquests menús típics, de dir, això ho puc menjar, perquè al principi i al final és menja menys calories de les que gastes, i tingués una mica de dèficit calòric, una mica, etcètera, i menja sa, evidentment, no t'afartis de greixos. Llavors vaig llegir entre la IA, xarxes i tot plegat, em vaig confegir un canvi de menú que em permetia, diguéssim, molta alegria culinària, jo menjo molt de quantitat i menjo molt bé, i gaudint, diguéssim, i els resultats com a mínim en pes i en sang són aquests.

Ara entrarem també en què consisteix aquesta nova dieta, però, com expliques, han passat dos anys i has perdut 35 quilos. Perdona la indiscreció, eh? No, no. Aquí no has fet servir Eusebio. Ni històries d'aquestes, eh? No, no, no.

Ha sigut tot amb un canvi d'alimentació, caminar més. Abans soc a Barcelona i em movia bastant en transport públic. Ara, si una cosa trigo 20 minuts en transport públic i 35 a peu, i per tant, normalment camino unes 12.000-13.000 passes diàries.

El Pep Noguer ja fa uns quants mesos que aquí al suplement ell va compartir que pel seu sobrepès estava amb tractament d'un derivat de l'osempic per prescripció mèdica. Pep, jo feia aquest estiu no ens hem vist, l'altre dia ens vam veure precisament a l'estrena del Ferran Adrià a TV3. Sí. I, ostres, també realment no n'has perdut 35 de quilos, però quants en portes ja?

23, 23. A mi el que em fa falta és que ara l'Àlex m'enviï una foto seva, que me la faré amb Dina3, me la posaré aquí a la porta de l'estudi, per agafar-me encara més ganes i tot això. Em sembla que els has perdut amb dos anys, no?

Sí, ha sigut, sobretot en el primer any i mig, va ser constant, lent, o lent, no lent, però constant. Perdia dos quilos al mes. Un quilo i mig, dos quilos cada mes. Ara ja estic bastant estabilitzat. Però sí que és veritat que he estat fent vacances a Itàlia, ni més ni menys, i m'he primat dos quilos.

Vacances a Itàlia. Ara m'explicaràs què has menjat a Itàlia, com t'ho has fet. Pep, tu com et trobes i com va el tractament?

Clar, bé, bé, bé, la veritat. Jo porto un any, més o menys estem en el mateix estil, 23 quilets en un any, també està al voltant dels dos quilos per mes, i jo crec que aquest és el kit de la qüestió, és a dir. L'Àlex va haver de primar-se, baixar quilos, sobretot pel cor, jo ja ho he fet, diguem-ne, per allò, per cansament d'estar gras, i hi ha molta gent que no se'n dona compte moltes vegades de tot això, i després el que volem és allò d'arribar a la primavera i volem perdre aquells quilos ràpid, no? El de perdre ràpid està clar que no funciona. Per tant, és perdre l'ent i després l'alimentació. I tal com deia l'Àlex, jo crec que aquí el kit de la qüestió, clar, hem de partir, Àlex, que els hospitals i això, que et donen les pautes, però a més a més els hospitals, malauradament, no és que s'hi mengi gaire bé. Però és que, a més a més, moltes vegades hi ha molta gent que diu que la verdura l'avorreix i tot això, però precisament perquè la cou malament. La couen excessivament o inclús quan parlem de verdura la gent ja només pensa en això, la bleda, la patata i la mongeta. Jo sempre soc dels que penso que la verdura l'hem de mirar diferent per cuinar-la i fins i tot fer plats, allò, vaig a dir gairebé de monoproducte o de dos productes, no? És a dir, Hem de partir de que la verdura pot ser una cosa bona, que pot ser divertida, que hem de buscar la millor tècnica i saludable, evidentment, perquè aquella verdura sigui el millor del món mundial, i a partir d'aquí també hi ha molta gent que se'n donarà compte de que, hòstia, de que pots gaudir amb la verdura, saps? Vull dir que un carbassó bullit o un carbassó al vapor. O un carbassó a l'airfryer amb només un llop, un xiu-xiu d'oli d'oliva verge extra i quatre herbes aromàtiques, és molt més bo. I és igualment saludable que bullit, que està molt aigualit, sobretot si el deixes coure massa, no?

Àlex, tu, com et relacionaves amb la cuina que et preparaves tu? Eres un bon cuiner?

No, no l'era, no l'era. Jo, durant molts anys de la meva vida, vaig dinar de dilluns i divendres de menú, diguéssim, menjava fora, i el que passa és que l'Ara ha fet, abans de l'infart, el van traslladar a, literalment, un minut i mig a casa meva, i, per tant, realment, fer menú en aquestes condicions em semblava ja de gos total. I, per tant, ja aleshores vaig començar un tímid canvi de dir, escolta, vaig a cuinar jo. Quan cuines tu, clar, controles més el que menges, per entendre'ns, els ingredients i les preparacions. I per tant, sí, però malgrat tot, segurament, escolta, hamburguesa i patates fregides amb dos dits d'oli a la paella, eh? Per tant, no. He après a cuinar ara. Has après a cuinar ara. Com t'ho has fet per aprendre'n? Mira, perdent la por, provant i equivocant-me, i la veritat és que en aquest sentit, sigui a les xarxes socials, a Instagram, he trobat molta cosa que m'ha resultat útil. Per exemple, mira, ara que parlem de receptes, el carbassó. Jo no era un fan del carbassó. Ara he trobat que en una d'aquestes guillotines la mina és el carbassó ben primet, ben primet, ben primet. Això m'ho vaig veure en el fill de la Ruscallada, en el seu. El Raúl. En el seu Instagram. Raúl Balam. Exacte, Raúl Balam. Talles tomàquet xerri per la meitat, i fas aquest tall a sobre del bol, perquè el suquet vagi quedant i vagi amorosint

el propi carbassó cru. El carbassó és cru. Clac, clac, vas ratllant, li poses després alfàbrega tallada amb tisora, perquè no se'ns faci negre, una mica d'oli, i el truc aquí era el chipotle, chipotle en pols, el chipotle mexicà en pols, i res, això barrejat, aquell carbassó, que evidentment cru seria sec i com una mala cosa, queda molt amorosit amb el propi tomàquet i tot plegat, et queda un acompanyament, una manera que pot ser gairebé fins i tot platónic, i te pots fotre, em perdó, un bol de mig quilo d'això, que tindrà 150 calories. Et passes el dia comptant calories? Sí. Com les comptes, les calories? Primer les comptava amb IA, amb intel·ligència artificial, i bé, mirant les caixes, 100 grams d'aquesta hamburguesa, 100 grams de pollastre, i hi ha gent que a vegades quan ho comentem em diu, ostres, a mi, quin rotllo, però per mi ha sigut alliberador. Perquè jo vaig decidir de dir, escolta, jo ara augmentaré la meva despesa calòrica i jo intento gastar 2.400 calories cada dia, més o menys, o de mitjana, i intento menjar-ne 2.000. 2.000, 2.100. Dic 2.000 perquè sé que sempre són 2.100, perquè jo, quan vaig a dormir molt tard, sempre cau 10 grams de xocolata, un parell de prunes, etcètera. Per tant, per mi, comptar calories és el que m'ha permès de dir, no, no, jo ara em fotré una. Les patates seran de l'airfryer i l'hamburguesa serà baixa en greix,

que hi ha hamburgueses baixa en greix. I me la faré sense pa, però me la faré amb tot l'acompanyament i amb un formatge light, etc. I sé que allò són 600 calories. Ara ja ho tinc comptat, ara ja no les conto cada cop. I per tant, allò m'allibera de dir, sé que per sopar em faré els rotllets frescos vietnamites que són menys calories o el que sigui.

Pep, tu també has après a comptar calories aquests últims anys, o ja ho feies o no ho fas?

No, jo abans no ho feia, això de les calories, saps? Jo, les calories, jo era bàsicament allò, el gust del ple de menjar, que tu saps que hem anat a menjar moltes vegades. Sí que és veritat que ara és això que comences a comptar calories. Però també t'haig de dir que jo les calories les compto així en diagonal, eh? I mai més ben dit. Tu ja saps més o menys que 200 grams de proteïna aporten més o menys aquestes calories. Evidentment, saps que el xai avui. Mira, avui he comprat un xai per fer a la brasa, que jo ja sé que el xai en pots menjar menys vegades al mes, perquè evidentment té més greix que un magre de vedella o que un magre de pollastre. Però també és allò de dir el dissabte, saps? Allò de, va, busquem aquella miqueta més. Però això de les calories va molt bé, sobretot, per ordenar-te una miqueta. Perquè hi ha un problema moltes vegades amb tot això, i l'Àlex no sé si s'hi ha trobat, és que. A vegades pequem massa d'allò que jo li dic una mica, saps? Avui una mica de crema de xocolata, avui una mica de crema de no sé què, avui una miqueta de salsa de no sé quantos. I clar, i tantes miques, doncs al mes podem fer 30 o 45 miques. I aquestes 45 miques són les que després, aquestes calories són les que es noten a final de mes quan et vas a pesar amb l'endocrí, saps què vull dir? I això s'ha de vigilar molt. Sí, totalment d'acord que

en el còmput de calories, o sigui, jo ho faig per saber, primer ho fas per saber que va, més o menys, que estàs endrapant i portant càlcul, però és veritat que aviat aprens que la majoria de calories, o sigui, que hi ha una sèrie de calories ocultes que no te n'adones, per entendre'ns. Et diuen, els fruitets són sants, però són molt calòrics. Aleshores, un grapadet de nous va molt bé pel corf, Però 100 grams de nous són 600 calories i t'has fumut ja, per entendre'ns, un terç de tot el que podies fer durant tot el dia amb una sentada, com va dir. I, per tant, també aprens allò a racionar o a racionalitzar, no racionar, però racionalitzar els rajolins d'oli, el pa, el tipus de pa, etcètera, etcètera.

Quins aliments t'han tret de la coses que menjaves que ara ja no tens, processats, suposo, no? Sí, o sigui, a mi, exacte, treure, treure, esclar, estrictament no m'han tret res, per exemple. No, bueno,

però tu mateix, tu t'has autoimposat. Clar, jo no prenc embotits, només en prenc, o pernil dolç. Que és magre, o aquell dindi, o pernil salat ibèric bo, diguéssim, llavors aquell dia sí que faig una mica de pernil, intento no agafar les llenques més blanques, tota la pesca. Formatges, que és un tema que jo era molt formatger, i ara sí que si en algun lloc hi vaig i tenen bon formatge, faig aquella miqueta, aquell sí que em permeto la miqueta de dir, doncs escolta, faig un tallet, però sabent que aquell dia, o sigui, allò pesa pel que fa a greixos saturats, no per calories, perquè no em fotré 150 grams de formatge, però en faré 20-25, però ja sé que amb allò hauré de vigilar amb els greixos saturats de mitjana, i que ho puc fer un cop de tant en tant, no cada dia. I la resta no et pensis, eh? Sí que és veritat que el chai no el menjo I a Itàlia, ara, què has fet? Pasta i pizza, què? No, o sigui, pasta, per exemple, pasta. Els gnocchis són menys calòrics que la pasta. Però són patata. És patata, però vull dir que algunes presentacions, algunes salses, si et venen de gust, les pots prendre amb gnocchi i, diguéssim, estalvies un 25%, o et pots permetre una reacció un 25% més gran. No és només menjar menys, és el que et deia abans, jo necessito menjar, a mi m'agrada menjar, m'agrada fartar-me, per tant, potser m'estimo més, per entendre'ns, 200 grams de gnocchis que 100 de espaguetis. I si faig uns espaguetis, me'ls faig, no hi ha problema, però clar, llavors la salsa serà de base tomàquet, no serà una cosa amb crema de llet, etc. Per tant, i pizza, la pizza l'he feta molta marinara, per exemple, que és la que no té formatge, és la que té tomàquet, anchoves, tonyina, olives. Allà a l'estudio d'Itàlia fan la caponata, que és una preparació amb esvergínia, molt lleuger també. Per tant, he fet sardines, peix espasa, tenen peix espasa per aburrir i per vendre allà. Realment és molt barat, per tant m'he aferrat a peix espasa. El pop també és un tots els cefalòpodes. Són aliments molt poc calòrics, calamars, pop, etc. És molt poc calòric i té un cert empaque. Un llit de puré de patata, per exemple, perquè faci una mica més justament de gruix, i tens plats saborosos i llogers.

Tres quarts i mig d'una del migdia. Avui la història de l'Àlex Gutiérrez, acompanyada del Pep Noguer, amb algunes eines saludables per perdre pes després d'un ensurt de salut de tots dos. Gràcies pel vostre testimoni. Crec que potser hem ajudat bastanta gent i molts ànims, diguéssim.

Només un incís molt ràpid, que sempre insisteixo que això és el que a mi m'ha funcionat i per tant sempre tot això amb un metge al costat que validi les propostes personals de cadascú. Evidentment.

Pep, hi estem d'acord, eh?

Totalment d'acord, sempre, sempre. La part mèdica hi ha de ser-hi, que hi ha molts de gurús, com parlàveu aquest matí, que, escolta'm, que hem de vigilar. I una cosa important amb tot el que deies, Àlex, només, sobretot amb el tema també dels midons resistents, és a dir, no és el mateix menjar-se una patata bullida al moment que bullida, refredada al cap d'un dia i tornada a menjar, eh? Són coses, aquelles tècniques, també, que van molt bé, Àlex.

Totalment. A veure, abans de marxar del tot, l'enigma criminal, va, que el resolem.

Enigmes criminals.

Un butxí curt de gambals va estar a punt d'executar un innocent a la plaça pública. La víctima va estar de sort. En l'últim moment hi va intervenir un professor de llengua que li va salvar la vida. Què ha passat? Ai. Què ha passat, Àlex?

No sé, no sé. A veure, què ha passat? És una resposta bastant lliure. La resposta més original que avui hem rebut és la del Joan Clotet, que ens ha explicat que, diu, coneixia el subjecte i predicava la seva innocència, va argumentar que ningú tenia cap prova substantiva i va accentuar els seus arguments defensant-lo amb el seu verb seductor, tot demanant oracions com a complement per aquella ànima innocent. Diguem que el professor va aconseguir suspendre el butxi. Txec regal de 60 euros per descambiar qualsevol supermercat condis. La enhorabona, Joan Clotet. Pep i Àlex, una abraçada. Fins aviat. Salut. A vosaltres. Demà hi tornem.