Avui començo a fer pràctiques en un programa de la Generalitat per captar talent jove

Avui començo.

Segurament que avui, que ja és dilluns i de primers de setembre, hi ha gent que comença a fer pràctiques, a fer d'aprenent o de becari d'alguna cosa que de moment només ha estudiat. Ara us explicarem una d'aquestes històries de començar a tastar la realitat laboral del que fins aleshores només han estat els llibres o els apunts. Marina Folch és una veïna d'Esplugues de Llobregat de 27 anys. Està graduada en Belles Arts i en Conservació de Events Culturals, especialitzada concretament en materials orgànics. Aquest estiu, just abans d'entregar el seu TFG, que és el treball de final de grau de conservació, ha participat en un programa de pràctiques a la Generalitat per captar talent jove per al sector públic de cara a rellevar els funcionaris que jubilaran els pròxims anys. Penseu que un 12% dels empleats de la Generalitat, 24.000 treballadors públics, arribarà als 65 anys el 2030. El programa es diu Noves Vocacions, és per a estudiants universitaris i de formació professional i té l'incentiu que són pràctiques remunerades, és a dir, que et paguen. La Marina ha fet pràctiques a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que és el que està situat a Sant Cugat del Vallès. Marina Folch, bona nit, benvinguda. Hola, molt bona nit. Tu estàs graduada d'ahir en conservació de béns culturals i especialitzada concretament en materials orgànics. Com que això és un programa que es diu La nit dels ignorants i jo mateixa no en sé res d'aquest tema, primer et pregunto, això és vocacional en el teu cas? Ho has estudiat perquè hi veies una bona sortida o és que és una cosa que t'apassiona i la portes a dins i havies d'estudiar això?

Jo, des que era molt petita, sempre he estat molt apassionada per l'art. Sempre he sigut la nena pintora, la nena que li agradava la plàstica. I després de fer Belles Arts i graduar-me, vaig decidir entrar en el món de la conservació perquè tinc una familiar que és conservadora i em semblava molt maco, a part de valorar l'art, també poder tocar-lo i conservar-lo per les futures generacions. I la meva vocació és 100%, és el meu lloc, 100%.

És el teu lloc al món, ens ha quedat clar. Sí. Molt bé, ara, com deia, aquest programa es diu La nit dels ignorants i jo he dit que tu ets especialitzada en conservar materials orgànics. A veure, Marina, explica'm, què són aquests materials? Què es conserva específicament?

El meu grau dividim en inorgànic i orgànic. I en el meu cas, orgànic és tot el que ve de material orgànic, que diguem, el paper, la tela, pintura sobre tela, els pergamins, per exemple, els papirs. Els papirs? Sí, sí, sí.

El millor lloc de Catalunya on pot treballar una apassionada per restaurar i conservar és l'Arxiu Nacional? Jo crec que sí, és un dels millors llocs. És un dels millors llocs perquè allà què té? És on hi ha, no sé, les maquinàries més sofisticades o on en saben més? Sí, bueno,

diguem que tenen molts fons importants. Hi ha molta cosa a fer, molt interessant, i a part, doncs, el que comentes, clar, un espai així, doncs, té una maquinària que els tallers més petitets que pots trobar d'autònoms,

doncs, no en tenen. No en tenen, clar. Els que no coneixem d'aquest gremi, no sé si cada museu té un equip propi que pot restaurar o conservar, o són tasques que a vegades es fan en altres tallers privats, o, si és molt important, es porta a l'arxiu i es fa allà aquesta feina de preservació. Com funciona?

Sí, els museus que són més grans, com per exemple el Museu Nacional de Catalunya, que també vaig fer pràctiques allà, sí que tenen el seu propi taller de conservació i restauració, amb els seus conservadors en plantilla. L'arxiu també en té, però altres museus més petits normalment contacten amb autònoms o amb institucions que tenen el seu propi taller, com és el cas de l'Arxiu, i allà fan la feina de restauració a part.

Tu ja ens deies que era una vocació des de petita, però estic pensant, quan eres molt, molt petita, no sé si li preguntés, per exemple, a ta mare què diria, eh? Tu eres de les que sempre estaves pintant, sempre estaves dibuixant, sempre estaves creant o estaves arreglant les coses que els altres no feien bé?

No, no t'enganyaré, no arreglava coses. A mi m'agradava molt pintar i després m'agradava molt el tema aquest de l'arqueologia, de veure pel·lícules d'Indiana Jones i aquests temes sempre m'han cridat l'atenció. Llavors és com que la conservació i la restauració vaig trobar el punt mig entre el que és l'art i l'arqueologia, que és el punt que queda perfectament enmig. I és on m'hi vaig trobar i vaig dir, uau, és això,

és la meva professió, és aquí. I ho tenies claríssim. Escolta, em dèiem que tu vas fer pràctiques a l'Arxiu Nacional, aquestes pràctiques que oferia la Generalitat. Com t'arriba? Com ho saps? Com t'hi apuntes? Per les meves professores

que m'ho van comentar, em van dir que era una molt bona oportunitat. En aquell moment jo ja havia començat les meves pràctiques curriculars al Museu Nacional.

Però les curriculars són les fas i no cobres. Correcte, són pràctiques com una assignatura. Tots els estudiants, exacte.

I em van dir, escolta, que això hem parlat amb ells i podríem fer que et quadrés un cop acabessis aquestes del Museu Nacional i tal. Llavors vaig dir, vinga va, ho intentem. I elles em van dir, escolta, que això va per notes, si estàs molt interessada, que sàpigues que probablement ets tu, perquè jo sabia que tenia un bon expedient acadèmic i vaig veure que estaven com tan posades en que ho fes que valia molt la pena fer-ho i no m'ho vaig pensar gaire.

I vas anar i et van agafar. Sí. Per no t'entraves, has fet moltes hores a l'Arxiu Nacional? He fet 200 hores. Déu-n'hi-do. Sí, dos mesos. Tot l'estiu, pràcticament, no?

Sí, perquè vaig començar al juny, entre tant vaig acabar el treball de final de grau, em vaig graduar també mentre estava acabant i vaig acabar el 12 d'agost, perquè tenia una setmana entre mig que això ha quedat. Ai, si avises que tens vacances i tal i que no pots venir, doncs van ser flexibles amb l'horari, diguem, però són 200 hores el que has de complir.

I realment, en aquest cas, t'han donat feina cada dia? Perquè a vegades pensem que a una persona que fa pràctiques li donen la feina la més facileta o fins i tot una feina que no és estrictament del seu ofici. En aquest cas, a tu t'han donat una feina del teu perfil? Has pogut ajudar a fer coses? No sé, quin tipus de coses has fet?

Sí, 100%. Jo quan vaig començar amb aquest programa i vaig començar a fer tot el tràmit, no sabia quina feina faria, perquè ningú s'havia posat en contacte amb mi des de l'arxiu, perquè els tràmits aquests de la Generalitat són el que hi ha. I llavors quan vaig arribar allà, doncs no sé, al pensar en arxiu vaig dir potser són feines més arxivístiques de documentació o tal, però no, en seguida em van donar la meva posició a la meva taula de conservadora i em van donar uns quants fons que comencés ja endavant i a tiramilles. I, per exemple, posa'm algun exemple d'alguna cosa que. Que hagis fet? Doncs teníem fons que eren uns 16-17 pergamins, que podrien ser del segle 16-17 aproximadament, i els pergamins s'han d'arxivar, diguem, a l'arxiu, s'han de netejar, s'han de restaurar perquè si tenen estrips o algun forat no vagi a més si algú el manipula, i un cop està tot fet i arreglat i estabilitzat el document, el pots conservar i guardar a l'arxiu per qualsevol persona que el pugui venir a sol·licitar per veure'l.

O sigui, ara em poso en el teu lloc i penso, jo, en un pergamí de no sé quin segle, si em faria tanta por que se'm trenqués tot, per on comences a netejar un pergamí? Com es fa?

Doncs els pergamins, això que parlàvem de les tècniques i de la maquinària, a l'arxiu tenen una càmera d'humitat, que és com una nevera gegant, i té com unes safates, diguem, a l'interior. Llavors els pergamins es posen a l'interior i va traient humitat a poc a poc. El pergamí s'impregna d'humitat, els poros de la pell, perquè al final és pell, s'obren i d'aquesta manera és més fàcil netejar-lo. La brutícia que està incorporada dins d'aquests poros s'extreu i aquesta màquina, per exemple, no sé quantes quantes hi ha a Catalunya, però hi ha molt poques. O sigui, crec que potser hi ha dues o tres, eh? I llavors això, és veure-ho en persona i poder manipular aquests

parlaments i fer això per mi. Perquè tot això, durant la carrera, no ho veus d'aquesta manera, no? No, no, no, no. I llavors pots netejar amb un pinzellet o amb una cosa. Sí, amb cotó. Amb cotó. Com si tractessis un pacient,

diguéssim, no? Sí, som doctors. Com si fos el teu malalt. Sí, som doctors de l'art. Això és una brometa que tenim. Ah, sí? Sí, som doctors de l'art. És bonic. Les obres són els nostres pacients. Sí, sí. Clar, i no se'ns poden morir en aquest cas. No, en el nostre cas no, perquè som per tothom,

som familiars de tots. Clar, clar, i tant. Deu ser la primera vegada que cobres per fer la feina per la qual tu has estudiat tot això, no? Perquè, a veure, no és que sigui molt, però són pràctiques remunerades, no?

Sí, sí. I això va ser una de les coses que em va motivar també a seguir endavant amb aquestes pràctiques, tot i que sempre jo dic que no hagués sigut O sigui, ho hagués seguit fent ho hauria fet igualment. Però bueno, és un incentiu, evidentment, i dius, doncs millor que millor. I sortir de la carrera, quasi ni graduada, i ja cobrar de restauradora, doncs. Clar, és una sort molt gran, no?

Perquè el que vas fer al Manac era una mica el mateix o no tenia res a veure? Què vas fer al Manac?

Bueno, en el Manac jo vaig fer, bueno, suports de tela i fusta. En canvi, en l'arxiu és diferent perquè vam fer pergamins i paper. I, bueno, el Manac no té res a veure amb l'arxiu perquè és un museu i hi ha molts moviments d'obres, exposicions, gent que entra al museu i tu, com a conservador, pues. A vegades et trobes per allà amb gent que els turistes, que has de potser anar a revisar una peça i et trobes amb els turistes per allà. Això a l'arxiu no passa. I vaig aprendre molt tan bé, em va encantar. Jo estic molt contenta amb tot el que he fet, tant a l'arxiu com al Museu Nacional. Però és molt diferent una cosa amb l'altra. El museu és molt moviment, molts canvis, molta gent i en canvi l'Arxiu és un treball més tranquil.

Clar, suposo que vas aprendre coses al Manac molt diferents, o embalar fins i tot obres d'art que dius no sé ni per on començar, com s'han d'embalar, perquè arribin al lloc bé, perquè estiguin amb les condicions que cal, tot això, suposo que abans no ho havies fet mai. No, mai, mai.

Les nostres tutores de pràctiques allà al Manac érem sis alumnes del meu grau les tutores sempre ens deien, veniu amb nosaltres, així podeu veure com envelem les peces, i vam arribar a un punt que era, jo crec que era abril, on hi havia moltes exposicions programades i pintures del Manac que havien de viatjar als Sitges o a Amèrica. I clar, aquests embalatges, les conservadores del Manac s'encarreguen que els embalatges estiguin ben fets perquè un cop la peça arribi allà estigui tot correcta i no li hagi passat res, perquè si no. Si no demostres que ha estat ben fet, la culpa d'aquí és. Clar, ja està.

Ara estic pensant, clar, tu devies palpar una mica tota l'enrenou pel tema del trasllat de les obres de Xixena. Tu ara, com a experta, com a persona que t'hi dediques, com ho veus que allò ho treguin d'allà i s'ho enduguin?

A mi m'agradaria que no es mogués gaire, perquè com a conservador saps que el mínim moviment és el millor que pot passar. I moure unes peces que ja s'han assentat en unes parets i en un edifici és molt dur, serà complicat. No sé el que passarà, però sí que vaig veure moments una mica de tensió, perquè els conservadors pensem una cosa i els altres pensen una altra. Però sí, és complicat, és complicat.

Tinc entès que durant la teva beca a l'Arxiu, fins i tot, o sigui, ho vas fer tan bé que a sobre vas tenir idees, una mica com posades en llocs que són xarxes socials on ara tothom mira. I que et van donar com l'ok, no? Què els vas proposar que et van dir que sí?

Doncs jo abans d'entrar a l'arxiu vaig fer el típic Instagram de les meves fotos que havia fet durant la carrera i vaig pensar, uau, això que estic fent ara és molt xulo, m'agradaria compartir-ho. I jo sabia que el primer dia que vaig entrar a l'arxiu les meves jefes em van dir "no pots fer fotos ni penjar-ho a les xarxes perquè això potser és d'un privat o tal". Llavors vaig parlar amb elles i vaig dir "mira, si fas algun vídeo que no es vegi gaire el que estic ensenyant o que no es vegi el document al complet i tal", Puc penjar-ho si el que m'interessa és ensenyar el procediment. Puc penjar això a Instagram i em van donar l'ok. Vaig ensenyar els vídeos que volia penjar, em van dir que perfecte i es van fer virals, o sigui, m'agrada un munt. Tens molts seguidors, he vist. Sí. Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, jo tampoc m'ho crec, no et pensis. I quan entro a aquest Instagram i veig com 10 seguidors més, dic, no m'ho puc creure, això m'agrada moltíssim.

Clar, perquè és una cosa que no veiem mai, la resta de la humanitat que no sabem res de conservació ni de restauració. Veure com algú està netejant o està preparant una cosa per tractar un document o el que sigui, és com curiós, no? És una finestra que no la tenim mai oberta i tu ho has fet, no? I a sobre et van dir que sí, que és una manera d'ensenyar també el que es fa aquí. A l'arxiu. A l'arxiu, que és un lloc tancat

que no hi pot entrar tothom, no? Clar, clar, clar. I jo crec que això, el que tu comentes, la conservació dins de l'arxiu és una de les parts més potents i que més es poden fer viral perquè a la gent li interessa saber què estàs fent.

Què estàs fent, clar. Ara que ja ha passat aquesta època, què has fet al teu TFG? Per cert, quin és el tema del teu TFG? Es deia. Espera't,

és que era un nom molt llarg. La neteja de superfícies acríliques amb enzims lipolítics. I això traduït a que ho entenguem la resta de la humanitat? Sí, els enzims són com uns petits bitxets que actuen sobre superfícies en concret. És a dir, si jo estic treballant amb un enzim que es menja greixos, doncs només es menjarà greixos. Llavors, si tinc una taca d'oli dins d'una superfície acrílica i poso un enzim allà a sobre, només atacarà aquell oli. Per tant, l'acrílic hauria de. Molt bé. Però bé,

els enzims són un món molt complicat. Són un món complicat, sí, sí. Molt bé. Doncs ara que has acabat ja el teu TFG, que has fet les pràctiques al manar, que has fet les pràctiques remunerades a l'arxiu, que el que vol el govern és que al final s'incentivi el fet de ser funcionari, perquè se'n jubilen molt d'aquí uns quants anys, molts.

Tu ara què faràs? Doncs mira, precisament ara l'any que ve me'n vaig a Itàlia, me'n vaig a Florencia. Bueno, l'any que ve vull dir ara, a l'octubre, sí. Perquè vull aprendre italià, vull aprendre les tècniques italianes de restauració, que són una mica diferents de les d'aquí, a les espanyoles. I vull estar un any a fora per aprendre més i créixer com a conservadora i poder tornar aquí a Barcelona amb més coneixement. I més ganes i més força. Vols tornar, eh? No et quedaràs allà per sempre, eh?

No, no, no. Jo soc molt d'aquí. Ets molt d'aquí. I podries optar per intentar treballar a l'Arxiu i, per tant, intentar ser funcionària i treballar a l'Arxiu Nacional?

Sí, sí, m'encantaria. Jo a mi m'agradaria molt. Tant a l'Arxiu com al Museu Nacional. I ara estan fent ampliacions a tot arreu, o sigui, perquè l'arxiu també l'estan ampliant, estan fent un edifici al costat nou, i es necessiten més conservadors i gent jove amb ganes, i jo soc una d'elles. Doncs vinga. Si algú m'escolta, que ho sàpiga.

Que sàpiga que Marina Folk ens en tindrà a parlar. Exacte. D'aquí un any que et vagi molt bé per Itàlia, que n'aprenguis molt, que allà també són els reis de la conservació, si més no, per tota la quantitat d'obres que tenen. A veure què més pots aprendre, que tinguis molta sort, i gràcies per venir a explicar-ho la nit als ignorants. A vosaltres, moltes gràcies. Bona nit.

La nit dels ignorants Un programa per fer-nos més savis amb Marta Romagosa.