Casa Rufo i Vinòpera: dues experiències per al paladar i l'oïda

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb Empar Moliner.

I amb la Sole García Insua, que la tenim aquí. Què tal? Fantàsticament bé, diria. I amb el Víctor Villar a les vies de so, i amb l'Àlex Torío i el Nil Vía a la producció. Avui tenim un programa d'aquells d'experiència, no? Tenim coses per tastar, coses per menjar, música per sentir. Avui tenim amb nosaltres una amiga, una dona del vi, que és la Ruth Troiano, que la convidem sempre que podem, sempre que podem. Vinga cap aquí a explicar-nos coses. La Ruth, l'altre dia, com sempre, ens va dir, tinc un mandat, heu de convidar a un restaurador que té una carta de vins extraordinària. Ens vas dir això. Hola, què tal? Sí, sí, sí. Hola, què tal? Llavors nosaltres vam dir, a les teves ordres, com sempre, el tast vertical està al servei del sector. De la bona gent, no?

També, evidentment, de gent que fa coses importants per a la seva comunitat més immediata. I estava a les cases d'Alcanar quan et vaig escriure i vaig dir que l'Empara, els seus oients, la Soler, necessiten conèixer aquest projecte també per sortir del gruix d'aquí, del centre del país. Sempre sortir. Nosaltres sempre, sempre. En soc molt conscient, però que important és posar en valor allò que es fa bé arreu del país. I en aquest cas a les cases d'Alcanar, fa un temps, ara ja farà mig any, va obrir Casa Rufo, que és un projecte de la persona que ens acompanya i seguidament parlarà, on ve el seu lema, és Minja, perquè al sud es diu Minja, no Menja, Minja, veu i viu i penso que bonic anar a un lloc i ja entrar en aquest mantra amb aquesta sensació de passar-ho bé és un lloc que t'acull on s'hi dona de menjar evidentment molt del menjar dels guisats de mar i això és una carta de vins que va començant sent petiteta, productors de proximitat. De fet, una de les coses més boniques que té és que indica els quilòmetres, que recorre el vi fins a arribar a Casa Rufo, a les cases d'Alcanar, i de productors que el mateix Leo ha anat a conèixer, malgrat la intensitat d'aquests últims sis mesos, que ha estat cuinar, cuinar, atendre, servir, preparar quips, en fi, superar les festes majors. I això és deliciós perquè els. Els vineters que ho estan passant una mica malament, ho sabem tots, estem en un moment difícil a nivell de vendes, de baixada de consum, agraïen que obrís un lloc i que tingués aquesta fixació per projectes petits i que invertís part del seu temps de descans en anar-los a visitar, a conèixer, per després poder servir millor els vins. Què tal, Leo? Gràcies per venir. No has vingut sol, has portat coses.

Abans de començar amb tu, perquè avui menjarem ostres del Delta i veurem escumós català, l'Àlex ens posa la música.

Hola companys, pel programa d'avui, la música que proposo és un recull de cançons d'una època dels Rolling Stones. És l'any 72, és un disc que es diu Exile on Main Street, que és la manifestació de talent màxima, podríem dir, dels Rolling Stones. És un disc molt llarg, un disc doble, i que té una virtut, i és que potser cap de les cançons més conegudes dels Stones està en aquell disc. Però això fa que sigui un disc estupendo en la seva regularitat. I tot i que no sonarà Jumping Jack Flash o Sympathy for the Devil, veureu que totes aquestes cançons són clarament reconeixibles com música del grup de Londres.

Rock blueser, doncs va, amb aquesta música, amb aquesta veu tocada pels àngels, anem a explorar una mica la carta de Casa Rufo al Delta. Què? Què hi ha per aquí? Hi ha de tot, eh? De tot, de tot.

Trobem una carta realment, com deia la Ruth, eh? Cuidada fins al màxim detall, certament. Aquest focus posat en la proximitat dels cellers crida l'atenció molt i molt, perquè segurament és una reflexió que no sempre aconseguim a taula. Pensem en una proximitat a vegades en un sentit molt ampli, i aquest focus aquí crida molt l'atenció. I clar, tenim la carta dividida per tipologies de vins, no? Negres, rosats, brissats, també. Aquesta pot ser una novetat que no sempre trobem a les cartes. Bombolles A mi m'ha cridat molt l'atenció a la secció espacial. Que ens hauràs d'explicar què ha de tenir un vi per estar a la secció espacial.

Són gent que treballa el vi i que té idees. Que pensa alguna cosa i ho intenta fer. I a la secció social, per exemple, tenim el pica de la ISA.

Ah, el pica de Batllac, de la ISA. D'Arte Colomer, del projecte d'Arte Colomer. Batllac, que és un vi. No sé si l'heu tastat. Jo no he tingut la sort, però veig que vosaltres sí. És una cosa que jo no la sé definir.

Perquè no tenim cultura aquí d'aquesta tipologia de vi. De fet, ella el pica, el crea, a partir d'una ampolla que li porta l'Albert, a Califòrnia, que allà sí que l'estàvem fent. Però era molt industrial i ella ho ha fet. Ella té un hort, a Horta Colomer té hort, cultiva bitxos de diferents espècies diferents i el que fa és massarar la garnatxa negra amb el bitxo i llavors és un vi picant que és meravellós i que alguns cuiners, per exemple, presenten, no? Amb algun plat li treuen el picant i el picant te'l posa el vi. És buscar fórmules originals.

Sí, i per això és especial, perquè també és arriscat. És una cosa que no trobes.

Soler, quantes vegades, Ruth, quantes vegades ets a casa teva amb el pijama i un amic, una amiga, t'envia una foto d'una carta. Què demano? Què demano? Que estic sopant, no sé què demanar. Ai, tantíssimes, no?

Tantíssimes. I t'envien la foto.

Foto rai, que a vegades és cada mà, dic, home, no sé què hi ha. Tu mires la foto, home! No et perdis això, que està molt bé de preu. Oh, mira, que tenen una anyada de no sé què. Sí, o allò. La pàgina web, el canal.

Un recomanador virtual. Un telèfon 24 hores. Totalment. Però moltes vegades jo també els dic, com estàs tu, que és una cosa que cada vegada es passa. És a dir, a tu què t'ha passat avui, no? Què necessites, no? Que això també passa molt allà a Casa Rufo, no? Una persona et ve apagada, doncs Leo té la capacitat també amb el menjar i el beure, no?

Sí, és la nostra feina. La nostra feina és donar menjar i beure i igual que la música, no? Hi ha cops que vols sentir una cançó i hi ha cops

que vols sentir una altra. Doncs escolta, una cosa, jo que sé, seitons, moixar mamamedles, les nostres pataques, formatge, pa torrat i tomacons.

La carta són tapes habituals que pots trobar a qualsevol bar. A les cases d'Alcalá és diferent perquè és un lloc que la gent ve a dinar i clar, tot és marisc. O sigui, obrir un bar de un bar, fruita patata, croquetes, o bar de vins que li dic jo. A la plaça de les cases és dir. Ser transgressor, no? Perquè no hi ha ningú, la gent va a dinar i marxa. I la carta són quatre coses perquè vinguis a prendre un vi i mengis alguna cosa. I després tenim lo fora de carta, que és el que comprem, ponem a la llotja i avui comprem llangostins o comprem sèpia o. I guisem. La gent ve allí i no

sap el que menjaràs. Això ens agrada. Ens agrada molt. Jo t'he parlat d'ostres perquè ens agrada molt sempre quan llegim llibres, poemes, quan veiem pel·lícules. Sempre que surti. Ens hi fixem. Ai, mira, han pres això. Ai, mira, han pres això. I l'altre dia, a Anna Karenina, vaig pensar, mira, el fragment aquest en què prenen ostres i xampany d'Anna Karenina, el podríem replicar a Catalunya amb producte extraordinari? I el fragment és aquest.

Són bones les ostres? No ens enganyis. De Flensburg, excel·lència. Dos tenda, no n'hi ha. Poden ser de Flensburg, però són fresques. Ahir les vam rebre. Doncs bé, i si comencéssim amb vostres i després canviéssim ja tot el pla? Què me'n dius? El que tu triïs estarà bé. He patinat i tinc gana. I no et creguis que no apreciï la teva elecció. Menjarem de lactança. Dóna'ns, doncs, amic meu, dues dotzenes d'ostres. Però no, n'hi haurà poc. Dóna'ns-en tres. Sopa de verdures, prontanieg, feu el tàrtar. Però es veia que a Esteban Arkadievich no li volia donar el plaer d'anomenar els plats en francès. Amb verdures, entens? Després turbot amb un suc ben espès. Després rosbif, però tingues en compte que sigui bo. Afegim encara, si et sembla, capó i conserves. El tártar, en veure que Esteban Arkadievich no anomenava els plats d'acord amb la carta francesa, no els anà repetint de la manera que aquella els assenyalava, però es volgué donar el gust de recitar la totalitat de la comanda anomenant els plats tal com eren escrits a la carta. I després, talment impulsat per un ressort, deixar de banda la carta que tenia a la mà, n'agafar una altra, que era la de vins, i la presentar a Esteban Arkadievich. Què veurem? Jo, el que vulguis. Només una mica de xampany, diga l'Evin. Com? Per començar? Com vulguis, però. T'agrada el de marca blanca? Cachet blanc? Feu el tàrtar. Doncs bé, dóna'ns aquesta marca amb les ostres i després ja veurem. Molt bé, i com a vida taula, què voleu? Dóna'ns nuits. No, valdrà més el clàssic chablis. Molt bé, voleu el vostre formatge? Sí, par més un. És que potser t'en plau un altre?

Quantes coses diu Tolstoi en aquesta meravellosa, grandiosa, extraordinària novel·la addictiva que és Anna Karenina?

Un festí, eh? Una bacanala.

Quantes coses explica, no? S'entén que deu voler dir xampany de la casa.

Segurament, però i que de lluny que ve també tot el tema de les harmonies, no? Sí, sí, sí. Que em sembla molt contemporani d'avui que busquem. Per començar, per començar. Sí, sí, sí, i allò, la pausa, no? I després, oh, quina meravella, eh, Leo? No se't fa la boca a aigua?

No, sí, sí, ja estava pensant en les ostres, ja.

Clar, doncs, escolta una cosa, tu has portat ostres d'on? Ostres del Delta. Ostres del Delta. Del costat de casa. Del costat de casa. És la meva, perquè vostros esteu una mica lluny, però. És a dir, ostres catalanes. Aquestes ostres catalanes com són?

Són, no ho sé, boníssimes. Amb l'aigua salada, quan primer fas el traguet de l'aigua salada, t'introduïs al costat del mar. I de per l'ostre es pot fer de moltes formes.

Pocs productes, com l'ostre, transporten al mar, no?

Un escumós. Ells ho fan bé. Agafen un escumós. Tenim escumosos a Catalunya extraordinaris per maridar. Per què, Rut, ostres i escumós? Bueno, suposo que és aquest

vincle entre la greixositat, la salinitat, és a dir, que els sabors amb boca multipliquen. Jo crec que en aquest cas res emmascara a res, sinó que tot l'efecte que té en aquest cas el mar, amb la textura també de les bombolles, acaba com a l'avance tot en el paladar. De tota manera, una ostra amb un vi blanc també estaria molt bé. En aquest cas, Bueno, el Leo va decidir triar aquesta referència perquè la gent quan entra a casa seva diu posa'm un oníric i ha sapigut fixar el nom de determinats vins en l'imaginari de la gent, perquè heu d'imaginar que quan s'arriba a casa Rufo és com que hi ha el bibliotecari, el jardiner, el pescador. Aquell que sempre és el poble inserit a les cases.

Sí, és superbonic veure la gent del poble venir i compartir un oníric a les dues setmanes. Jo vull aquell que em vas posar, o l'oníric.

Que bonic quan el llibreter, quan al restaurador li diuen allò d'abans, i que tu pots dir allò de sempre.

Clar, jo flipava, perquè allà a les cases, el vermut. I ara introduïm aquests vins que tothom estem aprenent. Vull dir, igual que el brisat. El brisat, ara la gent està supercontenta. Demanen molt, el brisat, ara, no? Sí, estem ensenyant, no? I aprenent, també, perquè tampoc no és que porti tota la vida sabent de vins. I així estem aprenent tots i la gent supercontenta de tindre un lloc on. Un ancestral mateix, la gent li expliques el que és.

Segurament aquí hi ha hagut una feina de pedagogia, no? Perquè no tothom crec que s'asseu a la terrassa o amb un bar a vins i és conscient una mica també de com t'està, no? No és poder el tipus de vi que t'ha estat en altres indrets, no? Totalment, bé,

perquè venen d'un desert allà, en aquest sentit. De fet, el Leo obre aquest lloc perquè volia anar a veure vins al seu poble i no hi havia un lloc on pogués trobar tanta diversitat. I comences, és veritat, amb poques referències, però a poc a poc, ell que ha anat tastant i coneixent i bevent, doncs va ampliant aquesta carta i la gent se la fa seva, que això és el més meravellós de tot, no?, que. Que sempre hi ha un vi que t'està esperant en algun lloc i Casa Rufus aquest lloc et descobreix vins. Li està descobrint amb ell, que és molt bonic, perquè és un exercici que fa gairebé en paral·lel amb els clients, no? A mi m'agrada beure vi.

I a les cases, allò, per la tarda i la nit, és un poble abandonat. No hi ha ningú. I, clar, on vas a prendre un vi? Jo he viatjat pel món i he estat a bastantes ciutats. I la gent pren vi, i això ens fa molta enveja sempre. I surtes allí i no hi ha ningú. I dic, ja que he de treballar, monto un local i fico vi. I estic molt content que la gent vingui i s'introduís al món del vi en aquests temps. I poder compartir el vi i poder aprendre cada dia. Perquè, al final, si ensenyes, aprens. I ara este projecte vam començar fa poquet i clar, ara anar a visitar els cellers, conèixer la gent també per expressar el que ells fan. I conèixer també vosaltres, la Ruth, el Gerard, la Isa, i molta més gent que espero conèixer.

Tothom dona suport als projectes nous i autèntics. Sí, després la gent d'allà baix. Ho fem per interès propi.

Allà baix ha col·laborat molt i tindré un lloc de vins a un lloc que la gent. Tu demanes, vull vi, allà baix, no sé si per aquí també, sí, va, vi, i el cambrer, vols blanc o negre? Play, play. No, no, no, no. Clar, la idea és canviar. No, no, no. És educar, és educar.

Prova el vi. I llavors tenim l'altra banda. Lo quiere afrutado seco. Correcte. I l'altre, que vam fer un programa especial d'un verdejito fresquito. Ai, no, per si. Va, sempre el d'això, igual que els de fora, una alberinya. Va, agafa les ostres, vinga, que et volem veure obrir les ostres. Tenim aquí, tenim en aquests moments l'escomós a la copa, Ruth.

Aquest. Aquestes comors, bueno, és un dels que va incorporar ancestrals, no? M'agrada molt reivindicar aquest projecte que és de la Maria i el Pepito, són viticultor i enòloga. Es diuen Entrevinyes, estan a l'Arbós, al Baix Penedès, que no el tenim reconegut aquest territori tant, no? Com a vitivinícola, abans portaven el raïm a la cooperativa de la família del. Les vinyes són de la família del Pepito i es van decidir fa uns anys a fer vins, fan vinassos, especialment amb varietats blanques, però un 95% de la producció viatja a l'estranger. Per això el coneixem poc aquí. Ells voldrien ser més presents a casa, però és que a fora el vi vola als països nòrdics, França en amunt. El 95% és un percentatge elevadíssim. Tenen molts bons distribuïdors a fora i ells volen guanyar presència i ser més a casa, però de moment aquesta és l'aventura que els ha portat a volar pel món. Aquí és un copatge de xarel·lo i moscat. Tenen vinyes que estan inserides al parc natural del Foix, per tant també és un paratge del Baix Penedès a la localitat de l'Arbós. Espectacular, i bé, vins molt francs, amb molta autenticitat, i crec que això també se diu molt amb com és el Leo, que és una persona molt autèntica, molt sincera.

El Leo no pot contestar ara mateix, perquè el tenim ajupit a terra, que ha portat les ostres refrigerades com ha pogut, i ara ens està oferint, però no parlis Leo, perquè no et sentirem. Trobo que el Leo hauria de venir cada dissabte. Un ostre. És un plaer. Hi ha molta gent que no li agraden les ostres, hi ha molta gent que encara no li agraden les ostres, hi ha molta gent que mor per les ostres. Sí, sí, hi ha extrems. És un plaer més a l'abast del que us penseu.

Abans, quan li preguntaves també per l'ostre que et porta, per mi és que és un glob de mar. I una delicadesa també, una sensualitat, elegància a la boca. Jo no soc de les molt fans, però sempre m'agrada menjar una. Penso que, no sé, és com. Soc molt fan. Molt, molt, molt.

Jo soc de les que moren. Molt, molt. Les meves aniran per vosaltres. M'haurien d'apartar. De les ostres. Llavors per això li preguntava la diferència, no? Perquè tastes les gallegues, no, Sole? Les franceses. O les franceses. Tu, Sole, amb les gallegues deus tenir un vincle, no? Per vincle familiar. Per vincle familiar. I suposo que les que tu has tastat sempre són les teves preferides, potser? M'agraden tant.

A mi les gallegues m'agraden molt, per exemple. Que sempre que tinc ocasió, clar, no és una cosa que tastis allò habitualment, no? És que no és habitual, clar. És aquesta la gràcia. I m'agrada tastar-les sempre que apunto a totes les procedències, precisament per poder comparar, no?

Tastos d'ostres de diferents procedències a mi m'agrada molt fer-ne sempre hi ha alguna casa que ho fan i aquesta és una ostra molt grossa, allargada que el nostre convidat i proporcionador ha xerropat ja una mica l'aigua de mar tu les has preparat una pregunta que et faig en moltes cases quan et donen un ostre te la treuen, és a dir, te la desenganxen i li donen la volta.

Sí, cada un té el seu. Tu què has fet? Jo l'he desenganxat i ja està.

L'has desenganxat i ja està. Fem una cosa, que el Víctor ens posi una mica de rock and roll i les tastem.

Quina meravella. No sé si us passa, però aquest glob de mar a la boca el voldries mantenir per sempre, no?

Ara tant la Ruth com el nostre convidat, el Leo, han fet un glob d'escomós. Jo encara no. Perquè. Que llarg. Quina menja més sensual, no? És el bonic. Què val, això, a casa teva? Què val un ostra i un lopet d'escomós? 6 euros. És una meravella, no? Sempre és superaccessible. Això t'arregla un dia, una setmana i un mes, trobo, eh? I això no engreixa, eh, figura? No podem menjar unes quantes. Que facin dieta, això és meravellós. I qui et convidi a això t'està dient t'estimo, no?

Sí, no? L'ostre per això, l'ostre i un escumós o un vi blanc o. És com festa, no? És alegria. Vull dir, t'agrada o no les ostres, vull dir, quan prens això estàs disfrutant, és alegria. I també et convida a la pausa, no?

Que penso que el vi és una cosa que m'agrada molt reivindicar últimament, que quan bevem, i bevem bé, no?, és lentitud, és per atenció en el que hi ha a la copa, no? És en aquest món tant de presses i de ritmes accelerats, i com dèieu ara, o l'empart, no?, amb la persistència del gust, no?, que et deixa allà en un estat de. Vull viure això, no vull saltar a una altra pàgina, no? Vull quedar-me en aquest moment. Les taules ens convoquen a tot això, no? A passar-hi temps, a ser conscients del que vivim. I crec que, ostres, tenim. Mira, mai millor dit, ostres. Tenim, no sé, tants bons aliments, no? I el sud, que és rebosa del país. Jo sempre ho dic, clar, soc del sud i llavors, no tant del sud com el Leo, però.

La nostra feina és quan marxa el client. La felicitat d'haver pres, d'haver vingut que és un brisat, un ancestral, el menjar també de quilòmetre zero, que és la intenció d'aquest lloc. Per això l'ostre del Delta, vull dir, l'ostre de Galícia, de França, és millor, és pitjor.

No, però són molt diferents, eh? Són molt diferents, és a dir, per mi el mar, aquesta te la dona, i la gallega també. La francesa, per mi, dona altres qualitats, potser una mantega, però si busques el mar, jo prefereixo anar a aquestes. La frescor, no? Aquesta més verticalitat. D'altra banda, és a dir, és un ostre que és molt diferent de totes, i és la nostra. I és per això. Que hauria de ser a totes les mariscaries catalanes, no? És l'ostre del Delta. En lloc més del món hi ha un ostre del Delta.

Sí, i nosaltres el que volem és tots els productes de proximitat. Si veus la carta de vins, tots són productes d'aquí. No hi ha cap Rioja, ni.

Clar, perquè a Rioja l'anirem a prendre A Rivera, clar, perquè és que la intenció és. Ens encanta el Rioja i allà. A la Rioja. Tens aquí, jo què sé, trepat de la conca, meravellós, eh? Tens garnatges.

Què més tens? També hi ha vins de Mallorca, no? De la Cati Ribot, també, amb aquesta voluntat de. Bueno, conquerir, no, d'anar treballant als territoris dels països catalans, també, segurament entrar alguna cosa del

País Valencià. Tens alguna joia? Tens aquí l'embruix del Celler Batllac a 36 euros. És per anar a comprar-s'ho. És anar allà, amb una mica de provisionament. Són coses que no trobes a tot arreu, ja. Llavors, si ens haguessin enviat la foto, hauríem dit, ei, atenció a això, que no ho trobaràs. No, no hi ha això.

Té un escumós també que ens agrada molt, sempre que el bevem, que és la vinya del Forner del Rubén Parera, que la vinya del Forner és un sumoll, un sumoll vell. Un sumoll és molt. Sí, i és un bitxolíssim també, no? Bueno, coses com molt especials, no?

Sí, i els preus són accessibles per a tothom. Allí tothom és benvingut, que sàpiga respectar, si no és aquí estic jo per dir-li que no torni. I els preus són accessibles per a tothom.

Parlant de somoll, teniu també el Can Somoll de Pepe Reventós, que estan fent uns projectes de somoll. A més a més, intentant posar-los a un preu alt, que això de vegades potser.

Cal, no? Que el celler és. Bueno, per explicar que el producte s'ho val, no? I aquí podem tenir la tendència sempre a anar a preus baixos, no? I el producte absolutament s'ho val. Quina és la política dels vins de copes? Perquè aquesta és una altra de les batalles. Bona pregunta, molt bona pregunta, Sole. I veient aquesta política de preus, trobo que segur que també és una de les coses que toqueu molt bé.

Els vins de copes, si la intenció és anar, ja que mos agrada el vi, provar-lo a natros i vendre'l, no? Clar, clar.

Això està molt bé. Avui tenim aquest, que no ens l'hem acabat.

Correcte. Si vas allí és un cachondeo. La gent hi ha bé i el que. Dic, provar és aquest. I la gent, pues sí. La gent està oberta. Tots són del terreno, la majoria, i. I confien en mi i el menjar i la beguda és

el que jo els dono amb aquesta naturalitat jo també posaria tota la meva confiança en tu

en aquesta carta hi ha molta rut. Hi ha molta rut, perquè a part del tipus de lletra,

que és preciós. La carta, la imatge és del Gerard Joan, que és dissenyador, l'autor de Pages i humor i de mil coses més, però s'ha quedat amb el cartell. Sí, la meva amiga, la meva sòcia, és la que ha dissenyat. Elisenda Rosas, que és arquitecta, que també és de lo terreno, té més un prat verd allà a les cases del Canà i en sap molt de vins, l'Elisenda, també, i és arquitecta, però és una tarragonera barcelonina. Sí, Gerard i l'Elisenda han de venir un dia al programa. Al final, en part, el que vam fer, quan vam conèixer el Leo, ens vam reunir en una taula, un grup d'amics, i vam dir, va, quins vins posaríem a la carta del Leo? I així l'hem fet. Jo dic que hi ha molta rut, perquè a la primera pàgina diuen. Això és molt Eli, eh? Això és Eli. Això és Eli, també. Ho feia per tu, te llegeix. Sí, llegeixo, però això és Eli, eh? És que l'Eli l'heu de conèixer també un dia. És un arquitecte amb molta sensibilitat. I diu en aquesta carta, i reunim vins produïts per cellers que admirem, per com estimen i treballen la terra, i també per la capacitat que tenen de convertir el raïm en una beguda memorable. A favor, estem super. I la tanca, també un fragment del Joan Gómez Fallarès, que crec que és del llibre l'últim que ha publicat, de La vida bona. Que també va venir per aquí. És veritat que us vaig veure, no? Diu, veure allò que l'ampolla i la copa t'ofereixen sense pensar res més i sense vells, concursos ni artificis i a veure què et diuen els vins, no? Bueno, és que el vi és poesia, també, no?

Sí, el vi és poesia, el vi és música, el vi t'omple els sentits, i aquesta és la qüestió. Ruth, com que has vingut tu, que ets molt cara de veure, t'ho agraïm moltíssim, hem pensat que avui el qüestionari de la Sole sense escupidora hauria de ser per tu. Perquè volem saber què dius.

Soc de resposta molt lenta i us he de confessar que no ho he escoltat abans, per tant. Millor, perquè això ha de ser Sense escupidora.

Acaba de començar, això. Sense escupidora.

Gràcies. Va, arrenquem. Prefereixes tastar cegues o saber que tastes? Saber que tasto.

Per què? Perquè em diu molt el paisatge i la filosofia de vida que hi ha al darrere de cada ampolla. Em diu moltes coses. Quin vi creus que s'assembla més a tu d'allò que voldries reconèixer? Uau, els que estan fets per bones persones.

Has comprat mai una ampolla només per la seva etiqueta? No, no, no, no. Quina és la millor conversa que recordes amb una ampolla pel mig? Silenci. Carai, no soc ràpida, ens diu. Menys mal, eh? Quina paraula del Diccionari del Vi jubilaries demà mateix?

Uau. Cata. La gent diu cata, no? Hem anat amb una cata, no? Cata, ja sé que és incorrecte, però cata és que me produeix una ferida cada vegada que l'escolto. Vaig perdent trossos de pell. Digue'ns una varietat que mereixeria més fama. Ja la té, però el trepat. M'agrada molt. I a més dona rosats naturals espectaculars, tot i que és molt versàtil. Blanc de noies, negres, en fi, per bases comús. El trepat m'encanta, em fascina. La seva delicadesa i la seva naturalitat del trepat.

Un jove entra a un bar amb 6 euros a la butxaca perquè ha de demanar un vi i no una altra cosa.

Perquè el vi li permetrà després caminar paisatges, per exemple. El vi li permetrà respirar. Per això. Jo ja sé que aquest no és un argument de venda entre la majoria dels joves, però allò que tenim al voltant i que ens agrada gaudir s'assosté gràcies als pagesos que conserven els paisatges i que fan molts productes, però el vi també. I pensar que aquella contribució teva va no només a la teva copa, sinó hi ha una part que se'n va a aquella persona que està cuidant un trosset de terra.

Quina pregunta fem encara a una dona del vi que difícilment li faríem un home del vi.

Bueno, pregunta o gestualitat, no? Quan vas a algun lloc i demanes un vi i una aigua, potser encara et continuen servint a tu l'aigua, no? Segons quin lloc. Jo crec que cada vegada això menys, no? Però I també el qüestionament aquest del per què beure, no? Que sembla que estigui més assumit en els homes, no? I es faria estrany veure una dona amb una barra. Encara es fa estrany, no? Veure algú amb una copa de vi i amb un plat, no? Per exemple. Què fa aquesta, no?

¿Què creus que hauria de copiar el vi de la cervesa, dels còctels o del món del cafè d'especialitat?

Jo crec que hauria d'haver guanyat el concepte de la mediterraneïtat, l'hauria d'haver conquerit abans, el mediterràniament, que ja sabem en què està lligat. El vi és purament d'aquest territori mediterrani, i és la diversió als amics, l'estiu o l'hivern, és a dir, qualsevol moment una taula, i això ens ho vam prendre. Un tòpic que voldries enterrar del vi, esclar. Això, mira, que t'estàs cegues és més objectiu.

I per acabar, si poguessis deixar una sola ampolla, només una, per algú que l'obrirà cap a l'any 2100, quina seria i quin missatge ficaries dins de l'ampolla?

Jo seria un birran, sí, segur, perquè aguantaria molt bé el pas del temps, perquè penso que forma part del patrimoni culinari català i el missatge seria això, tanca els ulls, sent-lo, viu-lo i honra les generacions que t'han precedit.

Menja, beu, viu, no? Que ens deia abans.

Moltes gràcies, Ruth, per venir, per portar-nos projectes sempre, i també moltes gràcies, Leo, per portar-nos un trosset del teu projecte. No sé si algun oient del TAS vertical que s'acosti a casa teva et demanarà que has obert avui que vull una copa. Sí, és, no?

De matí és normal. La gent, no? De per aquí, viniu allà baix a dinar. I ojalà vinguéssiu abans d'anar a dinar a prendre una copeta de vi, així de casa nostra, i així podrem compartir el vi i saber el que pensa la gent abans d'anar a dinar i menjar un bon marisc.

Va, repetim, com hem de fer per venir a casa teva? Adreça, telèfon, Instagram, el que vulguis.

Sí, va tornar a ser a la plaça, a les cases del Canà, i allà estem. De dijous a diumenge, dijous, divendres i setembre de nit, podeu vindre quan vulgueu i a migdia també, dissabte i diumenge.

Tenen un Instagram com és? L'Instagram és Casa Rufo? Casa Rufo Taverna. Sort de sort aquí les caps de premsa, perquè de veritat sempre ens passa igual. Sempre igual.

Hi ha un altre en Casa Rufo que està a Bilbao, que és diferent de nosaltres, que som amics. Ells fan xuletons, que nosaltres també fem xuletons. Allí fem el que mos dona la gana, diguéssim. Que no té res a veure, però si baixeu a les cases, a la plaça Sant Pere, allí estem.

Ens agrada fer una xarxa de locals a Catalunya que tinguin bones cartes de vi, que tractin bé el vi, perquè el vi és un aliment i és part de la nostra història fa dos mil anys. O sigui que gràcies per venir des d'allà als Estudis de Catalunya Ràdio amb tot el que implica entrar a la difícil ciutat de Barcelona.

Sí, però si s'ha de donar veu al vi en aquests moments tan durs per a la gent que hi produeix, doncs aquí estem per treballar.

Gràcies per fer-ho possible i gràcies, Ruth, per venir un dia més. A vosaltres per convidar-nos-hi. Gràcies, Leo. Meridatges de música i vi es poden fer amb tant tipus de música, amb tant tipus de vi. Avui el tast vertical és com el camarot dels germans Marx.

Absolutament. Quan surti d'aquí t'hauré de dir que et dec per aquesta experiència d'avui.

És veritat, jo mateixa diré que em dec a mi mateixa. Hem començat fent ostres i escumos i ara tenim amb nosaltres un amic del programa, el Toni Albiol de Divins, el coneixeu tots, ha vingut moltes vegades al TAS Vertical, és sommelier, reconegudíssim, premis per tot arreu, i avui ens porta.

Què ens portes, Toni? Molt bon dia. Portem una experiència que hem desenvolupat juntament amb el Forn de les Arts, des de Noteca Divins, amb la sommelier Montse Pasqual i amb la soprano Ana Belén Gómez. I hem fet una experiència amb vins i àrees d'òpera.

Tu en fas moltes, el Divins, que ets a Martorell, la Nuteca Divins, fas moltes coses, vas fer aquell maridatge amb Bruce Springsteen, me'n recordo que vas maridar Badlands amb el Priorat. Molt bé, crec que sí.

Sí, sí, terres difícils.

Exactament, i ara ens portes a un vinòpera, això ho heu fet a l'Anoteca Divins, ja ho vau fer, però jo estic segura que després de sentir-ho al tast vertical, no només ho hauràs de tornar a fer, sinó que hi haurà gent que dirà, ostres, vine a fer-ho a la meva festa, o veniu a fer-ho a la meva festa. M'agradaria saludar l'Anna Belén, què tal? Hola, molt bon dia. Tu com vas conèixer el Toni?

Uf, fa molts anys que ens vam conèixer. Amb una cata, justament, que em van convidar a assistir i presentaven un vi i allà ens vam conèixer. I des de llavors, que podia ser allò l'any 2009. Sí, sí, pràcticament fa uns 20 anys que sí. I des de llavors, sí, que hem estat sempre en contacte i va sorgir aquesta idea.

Ara t'hem sentit assajar aquí als Estudis de Catalunya Ràdio perquè el micròfon estigués a to i hem vist que tens una veu prodigiosa. La pregunta, i et sentirem, eh? La pregunta és si t'agrada el vi.

M'encanta. T'agrada? Sí. A més, el meu pare és de Penyafiel i ens va inculcar des de molt jovenetes aquest gust pel vi i pel bon vi, sobretot.

Què maridem, avui, Toni? Avui ens portes una versió reduïda d'aquest maridatge. Coneixent-te, ens portes una cosa important.

Bueno, la idea és fer un tast del que va ser dissabte l'estrena de Vinòpera, que vam fer l'estrena a Enoteca Divins, i cal dir que Vinòpera no és un tast amb música ni un concert amb vi. Nosaltres estudiem cada vi des de la sommelieria i cada àrea des de l'experiència musical. I aleshores els desgranem i aquí busquem el punt de trobada entre tots dos. És a dir, és algo diferencial a alguns projectes que ja existeixen. Nosaltres no busquem el vi més prestigiós, sinó el que millor pot dialogar en l'òpera, no? I hem creat un format, que és el format que van estrenar dissabte, que és el format que segurament anirem portant, perquè és un format itinerant, que ens ho poden contractar i podem anar a fer diferents fires, podem anar a hotels, però també és molt important dir que ho podem adaptar. Els cellers, o sigui, tots els cellers ens poden oferir el seu portfolio, nosaltres estudiem els seus vins, en la Soprano, que també és una aficionada al vi, que li preguntava si li agradava el vi, clar, és que era condició sine qua non en aquest projecte, i ella és una gran aficionada, una gran amant del vi, l'Anna Valent, no? I bueno, doncs adaptem aquest format al portfolio de vins del celler. Aleshores, com a activitat de no turisme, com a activitat de celebració d'algun aniversari, d'algun aconteixement especial, doncs podem fer el tast

a mi de team building per a les empreses. És una cosa que volem divulgar i que crec que dona un toc molt qualitatiu, molt elegant i tenim l'experiència d'un equip de sommeliers i d'una soprano internacional. Doncs escolta'm, què fem? Què meridem? Avui farem una harmonia de. Poder la que més va sorprendre l'altre dia amb el TAS que va ser l'harmonia d'un vi. En un àrea molt profunda. Aquí vam buscar tocar la fibra. La Itàlia rural, anem cap a la zona de Sicília, on hi ha una dona, que això ens ho pot explicar una mica millor l'Anna Belén, una mica la història, una dona que és la Santutxa, que. D'alguna manera és enganyada o el seu amor se'n va a una altra dona. I un diumenge de missa se'n va a la que hauria de ser la seva sogra i li diu, li plora aquesta cançó, aquesta ària, dient-li. Que ha perdut la seva estimada o el seu estimat. El seu estimat s'ha anat a una altra dona i a sobre l'altra dona estava casada amb un altre home. O sigui, aquí hi ha un lío que acaba malament. I li diu a la sogra, eh? Exactament. I aleshores nosaltres què hem fet? Hem creat també una imatge visual, treballem molt el tema visual perquè la gent d'alguna manera viatgi, es traslladi a l'entorn. Aleshores hem creat unes presentacions en intel·ligència artificial en la que, per exemple,

aquesta àrea es desenvolupa a Sicília, no? Doncs aquí tenim l'església, on està tota la gent que va en aquell diumenge a missa, on es veu aquella dona en un gest desgarrador, on està lent el volcà de Sicília al fons, i aleshores aquí han intentat trobar totes les connexions possibles. Tant les connexions sensorials, és una òpera on per primera vegada entra el vinegre, És a dir, és una òpera que té més volum, és una òpera que és més gruixuda, que entra amb més coros, que dient aquell impacte auditiu és més ampli. I aquí necessitem també que l'impacte vocal també sigui més ampli. Aleshores hem posat un vi amb molt de tenir, hem posat també un vi que ens connecti amb la seva zona i que connecti amb la història. En aquest cas és el Lágrima Cristi del Vesúvio. És un vi de la Campania, del sud d'Itàlia, perquè aquesta Itàlia rural on passen aquestes coses normalment sempre tira més cap al sud. I hem buscat que la gent es transporti aquí. És un vi elaborat en la varietat Piedirroso, 100%. És un vi super rústic que s'elabora als peus del Vesúvio. Hem connectat també la història volcànica de l'Etna i el Vesúvio. I sobretot aquella ruralitat del sud d'Itàlia. Ho elabora Mastro Berardino, que és el que tenim a la copa. Si voleu ho podem.

És un vi que demanarem també el preu després per si algú vol replicar aquesta experiència.

Aquest vi, si voleu, us explico una mica la història abans de tastar-ho, perquè és un vi que ens ha de transportar també a aquella zona. I d'entrada buscaven volcà, buscaven terra, buscaven aquell territori que el vi ho marqués sobretot olfactivament, no? I quan la gent olorava aquest vi dissabte. Aquí trobàvem el volcà, aquí trobava aquesta insinuació de fum, aquelles notes del terra, aquell basalto, no? I, bueno, d'alguna manera connectaven aquesta història. També connectaven lo del Llàgrima Cristi amb les llàgrimes de Santutxa quan plora aquesta ària, no? L'acrima Cristi és el nom d'una denominació d'origen controlada de la Campania i el seu nom ve d'una llegenda que diuen que quan Déu va expulsar Lucifer del Paradís, doncs se'n va emportar un tros de cel i va caure al llac de Nàpols. I aleshores Déu va plorar perquè va perdre un lloc meravellós i on van caure les llàgrimes va créixer la vinya. I per això ve el nom d'aquesta denominació d'origen de la llegenda aquesta de l'acrima Cristi. Del Vesuvio. Hem conèixer les llàgrimes de Santurce en la història aquesta del llàgrima Cristi, i si ho proveu, també a la boca veureu aquesta profunditat. Aquí no necessitaven un vi amable, aquí volien un vi a tenir, un vi desgarrador, com la història, no? Un vi que, d'alguna manera, sigués astringent, però que sigués elegant alhora, com és una òpera, no?

El tast vertical sempre es permet en els silencis i els sorolls. En aquests moments, el Toni tasta, escup i ens diu.

Bueno, si us fixeu, tenim aquesta rugositat, aquesta tenicitat, que això coincideix en el moment en què l'Anna Belén està fent una interpretació, perquè l'òpera té aquest punt també de. D'actors, no? I l'Anna Belén interpreta molt bé, i quan arriba aquell moment del patiment, d'aquell dolor d'aquella dona, doncs, que ha perdut el que més estimava, doncs, i ella interpreta així, jo li dic a la gent que en aquell moment es fiquin el vi a la boca i sentin aquella astringència, aquella sequetat, aquella rugositat, no? I conforme ella ja va arribant a notes més més càlides, doncs, aleshores. Aquesta sensació més rugosa va desapareixent de la boca, ja surt l'alcohol, ja enllaça la calidesa. Anem buscant totes aquestes connexions també sensorials en el vi. Arriba un moment que pugen els seguts. I aleshores els círics que es concentrin en la part d'acidesa dels latres de la boca, i aquella tensió que et fa l'acidesa, més la tensió que perceben les oïdes dels auguts, fan que la gent s'emocioni. Doncs ho fem? Vinga. Necessitem l'Anna Belén.

L'Anna Belén se'n va, li hem posat un micròfon, perquè ha de cantar dreta.

Si vols presentem l'àrea, que és de la Cavaleria Rusticana, de Pietro Mascani, que és un. Compositor que va viure entre 1863 i 1945. És un acte únic que es desenvolupa a Sicília l'any 1890. Es diu Voi lo sapete o mamma? I, bueno, la interpreta en abelengoment.

Voi lo sapete, o mamma, prima d'andar soldato, Torito aveva l'ola, eterna fe giurato. Aveva l'ola,

eterna fe giurato.

E con un nuovo amore vuole spegnere la fiamma che li bruciava il cuore.

E illimita d'ogni delizia mia. E il mio sposo dimentica, orse di gelosia, orse di gelosia, e la rapido. El amor mío, el amor mío arribó.

Y yo piongo y yo piongo.

Yo soy donada Yo soy donada.

Ens hem quedat molt en silenci, molt emocionats. No cal dir que ha cantat en directe. Amb totes les dificultats, suposo, que són en un estudi de ràdio. Ens has emocionat. Ens has emocionat molt. A més a més, fa molta pena que li digui mama a la sogra. Fa quina pena.

De fet, és com una filla adoptiva. Realment l'han acollit des de petita. Perdona, és que estic emocionada. Nosaltres també. Gràcies.

Ella s'emociona quan canta, per això transmet al final. És un espectacle d'emocions i ho hem de sentir ella quan canta, ho hem de sentir nosaltres quan expliquem un vi, perquè tampoc es tracta de posar un vi per posar un vi. Aquí hi ha un territori, un productor, un treball, una feina, una feina dura al camp, una gent, una família, Aleshores, connectem tot això i és un ramat d'emocions important.

Es diu vinòpera, ho fa el Toni Albiol i l'Anna Belén Gómez, que és soprano. Tastant el vi, sí que notàvem aquesta rusticitat. Els vins rústics també te'ls han de saber explicar. Tot el que feu vosaltres, cada un des del vostre vessant, esteu ajudant. Aquest sector, que és un sector cultural, esteu ajudant la pagesia, esteu ajudant la gent que fa vi, i per tant us ho agraïm moltíssim. Tant de bo puguem reproduir això, ho tornis a fer, vinguem amb el tast vertical, tots els oients, i ho feu a tot arreu.

Doncs bueno, moltes gràcies. Pomell, eh? Volia dir abans, he dit Ramat, no sé d'on m'ha sortit la paraula. Moltes gràcies. I bueno, doncs sí, ja et dic que aquesta experiència està oberta a tothom. Si es vol contractar, ens poden contractar a través de la nostra pàgina web www.edivins.com o www.descortxellbebe.com Aquí tenen totes. Les dades i a partir d'aquí podem adaptar aquest format en 4-6 òperes i 4-6 vins, depèn de l'exigència i la necessitat del client. Moltes gràcies per venir al TAS Vertical de Catalunya Ràdio. Gràcies a tu per convidar-me.

It's a stormy winter And there's not a friend To help you through Tryin' to stop the wave Behind your eyeballs Uh-huh Drop your reds Drop your greens and blues. Thank you for your wine, California Thank you for your sweet and bitter fruit Yes, I've got the desert in my journey Uh-huh And I hear your feet inside my.

¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos!