Al club de lectura, Sergi Pàmies comenta "Cardem en català", un assaig sorgit de l'àmbit universitari que reivindica vocabulari sexual en català lliure de castellanismes i anglicismes. Escrit per Laura Boj, Xènia Hernàndez i Roger Miras, el llibre proposa alternatives lingüístiques per parlar de sexe amb naturalitat i precisió. Pàmies en destaca el to entre divulgatiu i lúdic, la riquesa terminològica i la voluntat d'abordar pràctiques, identitats i fílies amb mirada oberta i sense pèls a la llengua.
Ens visita Gemma Mengual, una de les grans icones de la natació artística, amb dues plates olímpiques i desenes de medalles mundials i europees. Deu anys després de la retirada definitiva, repassem la seva nova vida com a empresària i emprenedora, i recordem l'exigència extrema dels anys d'elit. Parlem també de maternitat i competició, del seu retorn als Jocs Olímpics de Rio 2016 i de com viu avui l'herència d'una carrera tan intensa com històrica.
A la taula analitzem el dejuni intermitent arran d'un gran estudi que conclou que no és millor que una dieta hipocalòrica convencional per perdre pes. Amb la doctora Magda Carlas, Ramon Gener —que el practica des de fa gairebé 30 anys— i Ana Boadas, debatem beneficis, riscos i si és apte per a tothom. També abordem el boom de l'Ozempic, impulsat per farmacèutiques com Novo Nordisk i Eli Lilly, i els interrogants al voltant de l'eficàcia, efectes secundaris i possibles usos futurs.
Laura Fa i Lorena Vázquez arriben disfressades de reines per parlar d'una monarquia que, segons elles, "fa aigües": la noruega. Expliquen en exclusiva que Marta Lluïsa i el seu marit, el xaman Durek Verrett, han viatjat a Barcelona per visitar la Clínica Puigvert per un problema de salut d'ell. Repassen el perfil polèmic de Verrett i els últims mesos convulsos per a la família reial, amb el rei Harald V ingressat i el judici que afecta el fill de Mette-Marit. Una radiografia d'una casa reial en plena tempesta.
A la secció amb Albert Montagut recordem l'espectacular atracament al banc Hispano Americano de Barcelona l'any 1985, un robatori de pel·lícula que va deixar un botí milionari i moltes incògnites. Els lladres van accedir a la cambra cuirassada a través d'un túnel excavat des del clavegueram, amb un nivell de sofisticació que la policia va qualificar d'"inèdit". Montagut explica com va seguir la pista del cas fins a Roma, després de la detenció d'un sospitós amb part del botí, i com va viure aquella cobertura internacional en ple mes d'agost. Una història de periodisme sobre el terreny i d'exclusives.
Ens visita Pedro Ruiz, comunicador, actor i showman amb dècades de trajectòria, que torna a actuar a Barcelona amb el monòleg "Mi vida es una anécdota", a l'Eixample Teatre. Parlem del retorn als escenaris i de l'èxit massiu que va viure a la televisió. En un dúplex s'hi afegeix Carles Rexach, amic d'adolescència, per recordar els anys compartits a Barcelona i opinar sobre l'actualitat del Barça. També reflexiona sobre diners, fama, política i el seu fenomen a xarxes als 78 anys.
Albert Montagut recorda la seva etapa al costat de Pasqual Maragall, quan, després d'una trobada a Nova York el 1986, va acceptar convertir-se en assessor de premsa internacional dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Explica com va viure des de dins la cursa olímpica, l'impacte d'un article crític del Wall Street Journal que el va acabar de convèncer i el repte d'organitzar l'atenció a la premsa mundial. Un testimoni privilegiat sobre com es construeix el relat global d'una ciutat i què poden significar uns Jocs Olímpics per a la seva projecció internacional.
Àngel Llàcer torna al programa per anunciar que "Soc i seré" tindrà una nova temporada després de l'èxit rotund de la primera. El concurs, que busca la persona que més en sap de Catalunya amb proves de cultura, llengua i tradicions, va destacar per les seves bones audiències i una mecànica exigent que anava eliminant participants fins a coronar un únic guanyador. Llàcer també parla de l'exigència física i mental que suposa ser actor de teatre recordant experiències viscudes en obres en què ha treballat.
A la secció literària, Sergi Pàmies recupera "Carta oberta a Salvador Dalí", un llibre de Salvador Dalí mai editat fins ara en català i traduït per Valèria Gallard. Una obra que reivindica la faceta menys coneguda del geni empordanès: la d'escriptor brillant, provocador i profundament narcisista. Publicat el 1966, el llibre adopta forma epistolar i destil·la ironia, grandiloqüència i sarcasme, amb un Dalí que s'escriu a si mateix i revisita els seus mites, excessos i contradiccions. Un retrat literari frívol que amplia la mirada sobre el personatge.
L'alcalde de Barcelona s'asseu al plató per analitzar els grans reptes de la ciutat: l'impacte dels gairebé 13 milions de turistes anuals, l'elevat preu del lloguer, la regulació dels pisos turístics i l'equilibri entre projecció global i identitat local. També aborda la situació del català i projectes clau com el futur del Camp Nou. Més enllà de la gestió municipal, Collboni reflexiona sobre el paper de Barcelona en un món en transformació i deixa veure la seva faceta més personal: aficions, infantesa i la manera d'entendre el progrés i el catalanisme del segle XXI.
Analitzem la detenció de l'expríncep Andreu, germà de Carles III, per la seva presumpta implicació en el cas Jeffrey Epstein, un escàndol que torna a sacsejar la monarquia britànica. Amb Pilar Eyre i Ana Boadas posem context als fets, repassem la relació entre Andreu i Epstein i abordem l'impacte institucional d'aquesta investigació. També connectem amb Paul Burrell, exmajordom i confident de Lady Di, per conèixer des de dins com pot afectar aquest nou episodi la credibilitat i el futur de la casa reial britànica.
Conversem amb una de les grans actrius del país, recentment reconeguda amb la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona, que se suma a una trajectòria plena de premis i papers memorables al cinema, el teatre i la televisió. Carme Elias parla amb serenor sobre el seu dia a dia amb l'Alzheimer, diagnosticat el 2019, i sobre com ha après a conviure-hi. Reflexiona sobre el suport imprescindible de la família. Una conversa honesta, valenta i profundament humana.
Laura Fa i Lorena Vázquez entren carregades de fotos, bombons i una rajola per disseccionar la figura d'Isabel Preysler, protagonista de la portada de la revista ¡Hola! pel seu aniversari. Les Mamarazzis repassen les seves relacions més mediàtiques —amb Julio Iglesias, el marquès de Griñón, Miguel Boyer i Mario Vargas Llosa— i comenten les declaracions recents en defensa del cantant. També recorden les portades més icòniques i el seu vessant publicitari, que la va convertir en icona més enllà de la crònica social.
Celebrem els 20 anys de "Polònia" amb el seu creador, Toni Soler, periodista i productor clau de l'humor polític a casa nostra. Repassem dues dècades de sàtira, cançons mítiques i gags que han incomodat tots els colors polítics. Soler mira enrere per analitzar com ha canviat el programa, la classe política i ell mateix. Una conversa sobre llibertat d'expressió, límits de l'humor i el futur d'un format que ja és història de la televisió catalana.
Max Martí arriba al late amb una teoria clara: ja no vivim la vida, la convertim en contingut. Segons ell, ens hem transformat en concursants d'un reality digital que no interessa a ningú, però que protagonitzem igualment cada dia a les xarxes. Desmunta, amb humor, perfils recognoscibles: la persona documental que ho grava tot, la "fotoplat" que viu per etiquetar restaurants, el runner obsessionat amb els quilòmetres i el fals protagonista que converteix qualsevol moment —fins i tot els més íntims— en espectacle. Una sàtira generacional tan incòmoda com divertida.
El periodista Albert Montagut ens porta una història fascinant amb ressò internacional: la de Jean Batten, pionera de l'aviació i primera dona que va volar en solitari d'Anglaterra a Nova Zelanda el 1936. Una celebritat al seu país que, paradoxalment, va morir a Mallorca per una infecció després de la mossegada d'un gos i va acabar en una fossa comuna per un error burocràtic. Montagut va destapar aquesta història al reportatge "Sola al cel i a la terra", que va tenir un gran impacte en la premsa anglosaxona.