
Albert Montagut dedica la seva secció al periodisme d'investigació a partir d'un dels casos que més el va marcar com a periodista: la història de Klaus Geor Altmann, fill del criminal nazi Klaus Barbie, conegut com el "carnisser de Lió". A partir de la investigació que va revelar que Altmann havia viscut durant més d'una dècada a Barcelona, Montagut reconstrueix la trajectòria d'una família estretament vinculada al nazisme i a les xarxes de fugida dels criminals de guerra. La conversa repassa la figura de Klaus Barbie, la seva protecció a Bolívia, la relació amb el seu fill i el procés que el va acabar portant davant la justícia francesa. Una secció sobre memòria històrica, investigació periodística i les ombres que el nazisme va deixar molt més a prop del que sovint imaginem.

Estel Blay, enginyera aeroespacial i futura comandant de la missió Hypatia III, visita el plató per explicar una de les expedicions científiques més singulars del moment: una estada de 20 dies a l'illa de Devon, un dels entorns més extrems i deshabitats del planeta, utilitzat com a simulador natural de Mart. La conversa aprofundeix en com serà la vida en aquesta missió anàloga, amb recursos limitats, convivència intensa i condicions d'aïllament total. També es detallen els experiments que s'hi duran a terme, des de la salut humana fins a la gestió d'una possible futura base marciana. L'entrevista aborda el paper de les dones en l'exploració espacial, els reptes de la preparació física i mental i el debat sobre la viabilitat d'arribar a Mart en les pròximes dècades. Una mirada al futur de la humanitat a l'espai des d'una experiència científica real i pionera.

Sergi Pàmies deixa de banda, aquesta setmana, la novel·la per recomanar un llibre ben diferent: el "Quadern de passatemps per a adults", de Blackie Books. Inspirat en els clàssics quaderns d'estiu, aquest recull de jocs, enigmes i exercicis proposa desconnectar del mòbil mentre es juga amb la llengua, la memòria i la cultura popular catalana. Amb preguntes sobre TV3, castellers, teatre, gastronomia i molts altres referents del país, el quadern combina entreteniment i aprenentatge amb un toc d'humor. Pàmies reivindica una proposta ideal per a l'estiu que convida els adults a recuperar el plaer dels passatemps i a compartir-los, si volen, amb les noves generacions.

Laura Fa i Lorena Vázquez analitzen el retorn de la infanta Cristina a Barcelona, un moviment sobre el qual s'havia especulat diverses vegades, però que ara sembla definitiu. Les periodistes repassen els motius d'aquesta decisió, comenten on s'instal·larà i apunten com afectarà la seva vida professional després dels anys viscuts a Ginebra. La conversa també aborda la seva situació personal després del divorci d'Iñaki Urdangarin, les relacions sentimentals que se li han atribuït i l'estat actual del seu vincle amb la resta de la família reial, des del rei emèrit fins als reis Felip VI i Letícia. Una radiografia de l'actualitat de la infanta Cristina i del nou capítol que obre amb el seu retorn a Catalunya.

Àlex Gorina, una de les grans veus de la divulgació cinematogràfica a Catalunya, visita el programa per repassar una trajectòria de més de quatre dècades dedicada al setè art. Parla de la seva jubilació, de la nova vida a la Garrotxa i de la passió intacta pel cinema. Recorda anècdotes inèdites amb estrelles internacionals i reflexiona sobre la crítica i els mitjans de comunicació. L'entrevista també recupera moments emblemàtics de la seva etapa a TV3 i Catalunya Ràdio i culmina amb un joc musical en directe per posar a prova la seva memòria cinematogràfica. Una conversa plena d'humor, emoció i amor pel cinema.

Josep Cuní ens visita per repassar una trajectòria de més de cinquanta anys que l'ha convertit en una de les grans referències del periodisme català. En una conversa que combina actualitat i memòria, reflexiona sobre el seu present lluny de la primera línia, el futur dels mitjans de comunicació i els canvis que ha experimentat la professió. L'entrevista també recupera moments clau de la seva carrera, des de la transformació de Catalunya Ràdio fins als grans formats que ha dirigit a la ràdio i la televisió. A més, Cuní rep la visita sorpresa de Mayka Navarro, companya de molts anys, amb qui recorda anècdotes i la complicitat professional que els ha unit.

Mayka Navarro repassa les principals novetats de la crònica negra amb especial atenció al cas Andic, una de les investigacions judicials més seguides del moment. La periodista explica què busca la jutgessa amb la nova ronda de declaracions, quin paper tenen els diferents testimonis citats i quines incògnites continuen obertes al voltant del telèfon mòbil i de l'entorn personal d'Isak Andic.

L'entrevista reuneix Emma Vilarasau i Ousman Umar per parlar de "Viatge al país dels blancs", la pel·lícula basada en la història real de l'activista ghanès. A partir del film, la conversa aborda el drama migratori, les morts al Mediterrani i les dificultats que afronten milers de persones en el seu camí cap a Europa. Ousman recorda el viatge de més de 21.000 quilòmetres que el va portar de Ghana a Barcelona i reflexiona sobre el sensellarisme, la integració i les oportunitats. També explica la tasca de la fundació NASCO Feeding Minds, creada per impulsar l'educació al seu país d'origen. Emma Vilarasau comparteix la seva experiència interpretant una figura clau en la seva vida i reflexiona sobre la solidaritat i el compromís social que travessen tota la història.

Sergi Pàmies recupera un dels grans noms de la literatura catalana amb "Les mosques / La costura", de Santiago Rusiñol. Aquesta edició il·lustrada per Eva Santana rescata dos contes inclosos originalment a "El poble gris", plens d'ironia, humor i una mirada tendra sobre la vida quotidiana dels pobles de principis del segle XX. Amb un català popular i genuí, anterior a la normalització, Rusiñol retrata escenes costumistes que oscil·len entre la comicitat i una certa melangia. Pàmies reivindica la vigència d'un autor fonamental de la nostra cultura i convida a redescobrir-lo a través d'uns textos breus, accessibles i carregats de personalitat, talent literari i sentit de l'humor.

Albert Montagut torna al programa per recordar dos dels episodis més tràgics vinculats a ETA a Barcelona: l'atemptat d'Hipercor i l'assassinat d'Ernest Lluch. A partir del seu testimoni com a periodista, relata com es van viure aquells moments des de dins de les redaccions i des del carrer, enmig de la urgència informativa i la commoció social. La secció també recupera el context polític i humà d'aquells fets, des de la construcció de les informacions d'emergència fins a les entrevistes i cobertures posteriors. Finalment, es posa el focus en la resposta ciutadana, amb una de les manifestacions més massives de la història recent de Barcelona, i en el simbolisme dels espais on es va expressar el rebuig al terrorisme.

Juan Luis Arsuaga, un dels paleontòlegs i divulgadors científics més prestigiosos del món, reflexiona sobre les grans preguntes que han marcat la seva vida: qui som, d'on venim i cap a on anem. Coincidint amb la publicació de "La respuesta", repassa dècades d'investigació sobre l'evolució humana i comparteix la seva mirada optimista pel que fa al futur de l'espècie, el paper de la ciència i l'impacte de la tecnologia. També ens endinsa en els grans descobriments d'Atapuerca, un dels jaciments més importants del planeta, i explica com aquests fòssils han ajudat a reconstruir la història dels nostres avantpassats. Una conversa fascinant sobre el passat, el present i el futur de la humanitat.

Glòria Serra visita el programa per repassar una trajectòria de gairebé quatre dècades de periodisme, des dels seus inicis a la ràdio i TV3 fins a convertir-se en una de les cares més reconegudes de la investigació televisiva. L'entrevista combina records personals, com la seva vinculació amb el barri de Sant Andreu, amb una reflexió sobre l'ofici de periodista, les pressions que pot comportar i els límits de la professió. També parla de la seva experiència al capdavant d'"Equipo de investigación", un format que ha destapat centenars de casos i que l'ha convertit en una veu de referència. La conversa reivindica el paper del periodisme rigorós i el compromís amb les víctimes i les persones afectades. A més, rep una visita sorpresa d'Àngel Llàcer, que aprofita l'ocasió per expressar-li la seva admiració.

El pare Apeles torna als focus per analitzar, amb el seu estil inconfusible, la visita del papa Lleó XIV a Catalunya i l'estat actual de l'Església. Opina sobre el paper del pontífex, la relació de la societat catalana amb la religió i les polèmiques que han envoltat el viatge papal. A més, repassa una trajectòria singular que l'ha portat dels estudis de teologia als platós de televisió, passant per la criminologia i la investigació privada. També reflexiona sobre la fama, els anys de màxima popularitat mediàtica i els canvis que ha viscut l'Església en les últimes dècades. Una conversa entre la fe, la provocació, la memòria i el sentit de l'humor.

Albert Montagut torna al programa per analitzar l'activitat del conegut comando Barcelona d'ETA i el seu impacte a Catalunya durant els anys de màxima violència. A partir de la seva experiència com a periodista, explica com es va estructurar aquest dispositiu operatiu, quin paper tenia dins l'organització i com va evolucionar en diferents etapes. La secció repassa els principals atemptats vinculats al comando com Hipercor, Vic o l'assassinat d'Ernest Lluch i en contextualitza l'acció dins l'estratègia d'ETA.

Jaume Tribó, apuntador del Gran Teatre del Liceu des de fa més de cinquanta anys, visita el programa per parlar d'una professió tant discreta com essencial dins del món de l'òpera. Considerat una figura clau entre bastidors, ha treballat al costat de grans veus com Montserrat Caballé, Josep Carreras o Plácido Domingo ajudant-los des del famós "coverol" a evitar errors en directe. Al llarg de la conversa, repassa com és la feina d'apuntador, el seu aprenentatge i la seva relació íntima amb la història del Liceu, del qual és una autèntica enciclopèdia vivent. També comparteix anècdotes de més de cinc dècades entre bastidors, incloent-hi moments d'emoció, incidències en directe i records com l'incendi del 1994 i la posterior reconstrucció del teatre. Una conversa sobre vocació, memòria i la passió per una institució que considera casa seva.

L'entrevista a Aina Crosas és el testimoni d'una jove comunicadora científica que conviu des dels 23 anys amb una malaltia minoritària: la distonia muscular cervical. Explica com els primers símptomes van aparèixer en un moment de gran estrès i com la malaltia ha anat transformant la seva manera de parlar, de moure's i de relacionar-se amb els altres. La conversa aborda també el llarg camí cap al diagnòstic, els tractaments que segueix i la incertesa afegida de conviure amb una alteració cerebral que els metges encara no han pogut identificar amb exactitud. Més enllà de la malaltia, és una història de resiliència, d'acceptació i de divulgació, en què les xarxes socials s'han convertit en una eina per visibilitzar realitats poc conegudes i combatre estigmes. Una conversa sincera sobre salut, identitat i la importància de no deixar que un diagnòstic defineixi tota una persona.

L'exjutge Baltasar Garzón visita el programa per reflexionar sobre l'estat de la democràcia i el paper de la justícia en la política actual. A partir del seu nou llibre, "La democracia amenazada", analitza el fenomen del lawfare, els grans casos judicials que marquen l'actualitat espanyola i els riscos que, segons ell, amenacen l'estat de dret. També repassa alguns dels episodis més destacats de la seva trajectòria, des de la detenció de Pinochet fins a la investigació dels crims del franquisme, passant pel cas Gürtel. Una conversa sobre poder, justícia, memòria i compromís democràtic.

Màrius Carol analitza les grans incògnites que ha deixat la visita del papa Lleó XIV a Catalunya i Espanya. A partir d'imatges i moments destacats del viatge, la taula planteja preguntes clau que aborden el paper polític del pontífex, les tensions internes dins l'Església catalana, les qüestions de protocol i el debat sobre la laïcitat de l'Estat. També s'analitza el finançament de la visita i la implicació de les institucions públiques, així com les diferències d'estratègia entre Barcelona i Madrid en l'organització dels actes.