Com comença la verema del 2026?

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb Empar Moliner.

Sobretot amb la Sole García Insua, l'Alex Torío, el Nil Vía i a les vies de so, el Nil Hernández.

Com que avui parlem de la varema, ja estic sentint que l'Àlex Torió ha pensat en Neil Young i suposo que Harvest Moon.

Hola companys, donem la benvinguda a la nova temporada, que coincideix sempre la reentrada a la ràdio amb la varema de les nostres vinyes. Doncs anem amb un disc de Neil Young que es diu Harvest Moon que d'alguna manera també té a veure amb els cicles que associem a l'agricultura perquè Neil Young als anys 70, principis dels 70 havia triomfat molt de manera desmesurada amb el seu disc Harvest un disc on s'anava cap a una part molt acústica. Després de vint anys va fer una mena de retorn en aquelles arrels a un disc que ja, des del nom, ens deia cap a on anaven els trets, que és Harvest Moon. Va ser una mena de retrobada amb un Lil Young dels més sensibles que hem sentit dintre que és un músic molt variat.

Que bé el Neil Young que ens acompanyi en aquest primer tast vertical de la temporada parlant de l'acollida. És el moment més important segurament de l'any vinícola. I avui farem trucades a tothom per saber com està anant l'acollida. És una cosa que fem cada any que ens agrada molt. Com estàs? Que ja has començat, que no has començat però també hem portat a l'estudi algú que ens ho expliqui de primera mà és el Josep Maria Claret del celler Coll Baix del Bages, què tal? Hola, molt bon dia Com ha anat la collita?

Bueno, estem en plena brema Em va costar molt em

va costar molt arrossegar-lo Josep Maria, és que no puc, que estic collint vine sisplau, vine sisplau i hem convidat també avui. Un expert, un expert, de veritat. El Josep Maria Pelegrín, Pele, pels amics, que és sommelier i és professor de l'escola d'hostaleria de la Joviat. Què tal? Molt bon dia, molt bé. Has vingut aquí perquè ens ajudis una mica, ens has d'anar dient.

Bé, bueno, expert en baremes del Josep Maria, aquí present, però. Ombla les ampolles, tu les buides. Correcte, jo les buido. I la importància d'aquest moment, com molt bé has dit tu, no? És un moment com màgic, que els cellerers, els elaboradors, més el pateixen, potser que el gaudeixen, però clar, per nosaltres es decideixen moltes coses i hi ha molts neguits, no? Jo sempre per aquesta època truco, emprenyo, que sempre dic, no? Amics, enòlegs, cellerers, viticultors, què, com va, hi ha culls, no culls, tal, sempre és el mateix, com et ve el raïm i tal, perquè és fonamental després per entendre com serà aquest 2026 a dins de l'ampolla, no?

Va, doncs mira, anem a fer trucades, anem a trucar, per exemple, l'Oriol Castells, que és l'enòleg d'un celler mític, Álvaro Palacios, el Priorat, el tenim aquí, què tal, Oriol?

Bona nit. Estàs conduint? No, no estic conduint, no. Estic aquí a fora del taller. Ah, molt bé, ja esteu aquí. Com ha anat? Bé, bueno, va bé. A veure, estem a punt de començar. Nosaltres ara començarem, la veurem. I bueno, estem una mica amb aquesta inquietud, no? El que comentàveu ara, no? L'inici de la Varema sempre et porta a aquestes inquietuds, a veure com anirà, a veure com acabarà anant el temps, de quin endavant, a veure la maduració. Bueno, que és la collita 2026, està marcada especialment per aquest estiu tan càlid que hem tingut, no? Dues dies i dies de molta temperatura. Però alhora també amb una humitat relativa relativament alta, que això ha ajudat a que el setge aguantéssim. També venim d'unes pluges, per sort, unes pluges intenses a l'hivern i a l'inici de primavera. I bé, ha sigut una maduració una mica. Una mica lenta, amb tanta calor s'ha ralentit, amb maduració fenòlica, però bé, en aquest punt el temps està canviant i la cosa pinta bé.

Tindrem una bona collita, no? Sí. Molt bé, molt bé. Quedem un dia d'aquests per tastar això que estàs embotellant. Ja quedarem. Ja quedarem en par, ja quedarem avui. Moltes gràcies per posar-t'hi. Ens veiem una abraçada, ens veiem molt aviat. Una abraçada, adeu l'Oriol de Palacios que estaven a punt de començar vosaltres al Bages heu hagut de començar a acollir molt de pressa

Josep Maria bueno, nosaltres en el nostre cas què us va passar? Vam patir, malauradament, una pedregada, sobtada, imprevista, de fa una setmana, i vam haver de començar ràpidament per aprofitar el raïm que va quedar malmès, i per sort eren veritats blanques que vam poder. Poder-les collir ràpidament amb màquina i poder-les entrar al celler amb unes condicions prou bones i que al final serà una part de l'entrada de varema primerenca de conseqüència d'això, de l'impacte climàtic que estem patint.

Tu has portat una ampolla de vi sense etiqueta. Perquè així fem un joc, així juguem i com m'agrada Josep,

tu et deixaries sí abans que acabis la pregunta ja et dic que sí a mi m'agrada molt això de tastar a cegues tastar a cegues.

És molt difícil, eh? O sigui, el Josep Maria ha portat el que ha volgut. No sabem si és un vi del Bages, si és un vi de la Borgonya, si és un vi. No sabem què ha portat el Josep Maria. Aviam. Aviam amb què ens sorprendrem. Doncs en aquests moments l'està obrint. Mentre l'està obrint i la posa a la copa, que deixem a tu uns moments de. De reflexió anem parlant, si voleu, amb altra gent dels cellers. Volem fer una mica de panoràmica de Catalunya, que no la farem tota avui. A veure, el color d'entrada és un. D'entrada és un vi negre. És un vi negre. Molt bé, molt bé. Molt ben trobat. Jo també tastaré. És un vi sense etiqueta. T'ha portat un vi negre d'una capa diguéssim baixa és a dir, és un vi no densíssim no té molt color exacte, ens veiem el dit per darrere, això ja ens indica. On no som. Correcte.

On no som i què no és. Què no és. A nivell de varietats, eh? D'acord. A vegades és més per, quan t'estàs a cegues, més per descartar. Descartar. És aquesta la qüestió, eh? Sí, sí. D'acord. No, i quan te'l poses al nas. A veure, què ens dius de nas? Home, jo aquí igual, això més, quan t'estàs a cegues i veus qui porta el vi, a vegades també et fa males passades. Ah, sí. Sí, sí, sí. Perquè, clar, portant-lo el Josep Maria.

Tu et pots imaginar que està portant vegetats de vagenques?

Correcte. Jo crec que en aquest cas sí. És un vi de bastant a prop de casa. De molt a prop de casa.

Per tant, estem dient això, és a dir, no és un cabernet, no és un vi de capa alta, no és un ull de llebre.

Exacte, no és un vi que doni molt color, no és ni cabernets, ni ulls de llebre, ni estem parlant de marlots. Jo crec que, a més a més, anem a jugar amb alguna cosa amb la que al Bages ens identifiquem molt a nivell varietal. D'acord.

Te'l poses en aquests moments al nas. Clar, sí que hi ha coses que podria ser. Podria ser un borgonya. Podria ser. Dic de color, eh?

Borgonya, borgonya sud. Podria ser una gamer. Podria ser. Per exemple, per color. De color. Té alguns aromes que també ens hi podrien portar. El que passa és que aquí jo identifico una varietat, d'entrada, amb nas, una varietat molt nostra, que és la mandor. Ja em llenço la piscina directament. La mandó. Sense aigua, potser, però.

La mandó és una varietat vagenca, no?, recuperada. Josep Maria, tu no.

Sí, sí, la mandó és la que sempre. Estem orgullosos de parlar d'ella perquè ens està donant un caràcter identitari molt vagenc de les nostres varietats.

Això és molt bo, que això que has portat és molt bo. Tampoc sabem. Añada, no sabem res.

No, però sí que la mandor és això, és una varietat per la que el Baixa s'hi ha apostat molt i que és molt amable amb nas i et dona aquestes notes, entre cometes, com de calidesa, no? És com molt una varietat que a mi m'agrada descriure-la com a molt tardor. Aquesta sensació de garrofa, de castanya, de fullaraca. Fulla raca, sí senyor. Fulla seca. Saps? Hi ha varietats que et donen molta frescor, hi ha varietats que et donen molta calidesa, la mandor seria una intermig, potser, no? Fruita de tardor, magrana, en lloc de maduixa, ger, cirera, com molts vins, descrivint molts vins, aquest és una magrana, que és aquell punt refrescant, però dolç i cruixent, no? Al mateix temps, quan te la menges, doncs a mi la mandor és el que m'aporta. M'aporta aquests aromes i aquí surten el que passa és que en un estat molt jove entenc que això li deu faltar temps de repòs encara aquest és un vi que s'ha embotellat

fa relativament poc o sigui, ja sabem que és teu no, a més és teu té el teu caràcter aquest vi estaríem davant d'un mono varietal o d'un copatge? jo crec que no estem davant d'un copatge sí.

Crec. És correcte? És correcte. I a més amb una altra varietat enorme, crec jo.

Una altra varietat que també no deu donar tampoc color.

No, no dona color, però sí que dona amb molt carinyo un punt de mala llet. En boca, no? Aquesta rusticitat, per dir-ho més correcte, no? Per tant, i si estem al Bages, què serà?

Serà Somoll. El paisatge del Bages, anys enrere, era Somolls. Eren vinyes de Somoll i Macabeus i algo de Mandó. I picabolls també, vull dir que al final és les dues varietats de raïm negre que les estem posant en valor, les estem donant protagonisme i perquè entre elles sabem molt bé, treballen molt bé, vins que es complementen molt bé i tenen una evolució increïble dintre l'ampolla això està boníssim,

és extraordinari i ara en parlarem a més a més, quin plaer quan tens algú que et fa una nota de tast tan acurada que et fa sentir aquesta nota de tast és per gravar-se-la. Trobar el vi i anar trobant amb la teva veu gravada. Sou uns genis. Un geni el Josep Maria que fa aquestes joies. Va, anem a trucar a més gent. Anem a parlar amb l'Ignasi Domènech de Vinyes Domènech, que el tenim al celler, al telèfon, al celler potser també. Què tal, Ignasi? Hola. Hola, Empar, com esteu? Com estàs? Mira, moltes ganes de tastar el teu vi, que fa temps. Ara fa una mica. Ja és que t'ho dic de vegades. Ojo, ara em fotria un vi del Domènec.

M'agrada molt que pensis així, perquè va amb la línia del que estàvem parlant ara. Estàs molt ben acompanyada avui, eh? Sí, sí, sí. A més, fa temps que no veig el Josep. Hola, Josep. Hola, Joan Ignasi, com estàs? Molt bé, et trobo a faltar, eh? Hosti, jo també, jo també. Ha massa temps que no ens veiem. Arreclemo, va. M'agrada molt que el vagis, parleu de sumoll i mandorra. I que volgi aquestes coses, m'entens?

O sigui, que felicitats. I tu, a la teva zona, que. Garnatges, garnatges, garnatges. I carinyenes, també. I carinyenes. Com ha anat? Com està anant l'acollida?

Bé, jo crec que per vinyes d'humana que et parlo, però en general crec que podem coincidir que serà una llana extraordinària. Feia temps que patíem molt, quan no era el Covid va ser el mil diu, quan van els dos anys aquests tres de sequera, i aquest any anem molt bé. Si podem esperar, a més ens ha provocat ara fa poc allà 50 litres, res, 4 hores. A on?

Perquè a la vostra zona allà al Montsant A la Serra Llebrí,

hi ha molta diferència microclimàtica, molt bé, molt bé, Marc. Llavors ens han caigut 50 litres, que això ens permet esperar. Perquè el problema ara del canvi climàtic, no sé si estareu d'acord, però és la diferència que hi ha entre l'analítica, entre la maduració que fem analítica i la fenòlica. I amb la pressió que hi ha, que ara està de moda, per mà, tan aviat, tan aviat, tan aviat, perquè fa por això de l'alcohol i totes aquestes coses, resulta que ens perdem el millor i l'identitat i els components que ens donen identitat al taruà.

Ignasi, hem de parlar un dia. Tu ara ho deixaves anar amb aquesta elegància teva. Això de l'alcohol que fa por, hem de fer un dia un programa especial amb aquesta qüestió. Sí, senyor. Bueno.

A més, amb valors en científic i deixant-nos de tonteries. No perdrem la nostra identitat. Millor que aprenguem a veure millor i bé, saps el que vull dir-te? Sí, senyor. Perquè, en definitiva, de 10 graus a 15 graus hi van dos mil·límetres de vi amb una copa, home. Fem una taula rodona.

Ara el Nil parla amb tu per convocar-te. Fem una taula rodona sobre això. És ridícul que s'equipari el vi, que és un aliment, a l'alcohol d'alta graduació. I ja està. I l'OMS no ens compensarà.

És ridícul i trist. I trist, sí. Que en un país mediterrani, amb la tradició i la cultura que tenim,

haguem d'estar així encara. Aquestes modes tontes que dic jo, que no em parlo de la salut, per tant, es té que saber veure i veure moderació, que diu. No cal voler introduir el vi als joves. Els vins, jo sempre dic que tenen el seu moment i la seva edat incorporar-se. No voler fer que deixin d'haver. Experiments. No, no. I ensenyar-los-hi a beure, ensenyar-los-hi cada moment, ensenyar-los-hi el que és un paisatge. Sobretot ens podem carregar una tradició, una cultura mil·lenària. Pensa, tu, jo i tal, jo tindria que estar a la presó. Perquè hauré embaranat o hauré emborrat. Jo què sé de responsabilitats que hi ha. M'entens de malcriar els meus fills i tal? A mi la meva àvia em donava una cullereta de vi sucre amb un ou i un rovell i, escolta'm, ja veus l'edat que tinc i les ganes. Tot això, la història ho posarà al seu moment a tots aquests, els posarà al seu lloc, segur.

Parla amb el Nil i fem una taula rodona sobre aliment i alcohol. M'has esverat, en part. No, no, m'ha agradat, m'agrada, m'agrada. Això ho hem de fer, sí, sí. No t'esveris, Joan Ignasi.

No, no, costa, però ja en quant ves, per dir-ho d'alguna manera, tonteries, m'entens d'aquesta manera, i el que poden canviar i tal, a mi, a la meva edat, Josep ja m'indigna, jo sóc persona de convicció.

I els que ens estimem a aquest món també ens indigna.

Doncs ho fem i el dia que vinguis et deixarem tastar aquest somoll i mandor del que ara parlarem que et moriràs coneixent-te ja veuràs moltes gràcies Joan Ignasi.

Saltem del Montsant al Priorat, el rovell de l'ou i la clara. Anem a parlar amb un amic, l'Albert Costa de Celles Batllac. Què tal Albert? Li he dit al Nil, l'Albert, segur que no, segur que no. Si s'hi posa, perdrà, li caurà el telèfon, el que sigui. Están fent uns blancs monstruosos, espectaculars, priorat blanc, doncs sí, sí, sí.

Joies per descobrir també. Increíble, increíble, sí, sí, sí. A veure, va, l'està intentant recuperar. Mentre tant. No, va, noia. Però és capaç de que no, eh? La recosta és sempre el mateix. Doncs esteu. Bé, mentre tant, aquest sumoll mandó. Com s'està obrint, eh? Què és això? És a dir, quina collita és?

Aquí tenim una anyada de 2022, que és el primer any que va començar de nou la sequera, el 22, el 23. Va ser un bon any per fer grans vins com aquest. És el reflex d'això, de les condicions, el que dèiem, que la part climàtica ens marca de ple en el recorregut que faran els vins al llarg de la seva vida. Aquí tenim un exemple. Va ser un molt bon any, també.

És una passada de vi. Hi ha un nivell de concentració a la boca. Quina locura, sí, sí. Veus quan interactuen mandó i somolla, és això, no? La mandó té aquest punt més aèri, diguéssim, no? Més de. Te la trobes al voltant de la boca. I la sumoll, que té aquest punt de contundència, té molta tenicitat, té molta estructura, és com si omplís aquesta part central de la boca. Llavors, per això, la sumoll ve a fer aquí com molts copatxes que s'han fet fins ara, de Cabernet Mandó. O Marlot, tal, la Somoll pot fer perfectament aquest paper, de part central, estructurada, sense deixar de donar-li frescor. Jo crec que el que destaca més d'aquest vi és la frescor, i això ens marca, que és el que parlàvem ara amb el Joan Ignasi, oblidem-nos del grau alcohòlic. L'important, per mi, i si no Josep Maria em corregeix, és d'un vi és l'acidesa.

Sí, sí, és la que adora, li donarà llarga vida.

Llarga vida, equilibri, i fa que aquest grau alcohòlic ni s'hi noti. Pots tastar un vi amb 15 graus, però que si té una acidesa equilibrada, ni se li nota, no? Doncs va, ens anem a una zona de

grau alcohòlic, tenim l'Albert Costa al telèfon i no era culpa d'ell, era culpa nostra. T'hem estat criticant perquè dèiem, l'Albert ja ha perdut el telèfon, ja no se'n recorda, ja està al seu món. No, bueno, bon dia, què tal? Bon dia, què tal?

Molt bé, és que estava amb les mans a la taula de selecció i, hòstia, la trucada. Però al final ho hem aconseguit. Ah, estaves a la taula de selecció amb el telèfon allà. Sí, sí, a la taula de selecció amb el telèfon a la butxaca i, bueno, entre la taula, la rapadora, totes les màquines. Ha estat una mica complicat, però ara ja hi estem. O sigui, esteu fent ja varema. Sí, jo fa. Nosaltres fa 10 dies, 10-12 dies que hem començat, o sigui, imagina't, 19-20 d'agost, una cosa mai vista. Sempre diem que comencem més d'hora que l'any anterior, però, bueno, no sé. L'altre dia pensava que. Que estem en un moment que hem d'aprendre cada any de com estan canviant les coses, però potser n'hem d'aprendre massa ràpid, no? I bueno, aquest és el que ens ha tocat viure ara.

El Josep Maria del Celler Collbaix

està fent que sí, està fent que sí, que sí amb el cap, que sí. Sí, sí, hem d'aprendre ràpid, perquè tot va molt ràpid. Els caps són molt immediats.

Sí, són coses que no estàvem preparats i coses que no havíem vist mai. Anant a la vinyó, els que anem sovint a la vinyó, veiem aquests canvis i són canvis que hem d'anar adaptant, ens hem d'anar adaptant com a celler, ens hem d'anar adaptant com a mercat, moltes coses. Aquí estem.

Llavors, tu ja has. Per exemple, el Mas de la Rosa ja està collit?

No, a Mas de la Rosa no l'he anat ni a veure. Ui, estem nerviosos. Encara no la vaig veure per no posar-me nerviós. El 14 o 15 d'agost intento ja començar a fer molts controls de moderació. Abans intentava no fer-los per no posar-me nerviós i sempre buscava excuses. Ara no puc anar a aquesta vinya perquè he d'anar a fer no sé què. Ara ja no me les busco. Hem canviat les vacances de tots els. Que formem l'equip d'Arceller, clar, també compaginar vacances amb els nens que encara no hagin començat el col·le, compaginar brema amb nens que no hagin començat el col·le també és difícil, la logística familiar, la logística de treballadors ha canviat tot, i el mas d'arres encara no, el mas d'arres jo espero fins a principis d'octubre no fer-la, però recordo anys quan jo tenia 14 o 15 anys i el meu pare i el meu fill estaven aquí i la perma va anar a. El novembre, o sigui, imagina't coses que ja no tornem a veure. Però sí, nosaltres hem començat, hem començat amb Marlots i Sirà, sobretot. Marlots, que. Que de seguida van pujar de grau, i com deia el Joan, jo he sentit molt de lluny el Joan Ignasi, crec, i no sé si el Miki, potser, però he sentit de lluny el de la maduresa fenòlica i la tecnològica i la grau, doncs bueno, la maduresa no està clar que la tenim, i després al celler intentem jugar no tant amb aceleracions llargues, perquè les pells està clar que no hi són, no, de madures, i bueno, doncs intentar jugar amb això, sobretot amb veritats forànies com el marlot i el cirà. Com tens els blancs? Els blancs ja estan entrats. Uau! Sí, sí, els blancs ja estan entrats, sobretot perquè també tenim un altre projecte al celler, que és de vins fora de Montse Origen. Això vol dir que podem jugar una mica més amb el grau, podem jugar. A fer vins amb bombolles, per exemple, coses d'aquestes, i tot això ja ha entrat.

És que l'Albert està fent unes coses, perquè el picant, allò, el picant, ho està petant, això.

Bueno, a mi m'arriben a dir, quan estava estudiant en l'UJI, que faria aquestes coses, i em diuen, tu estàs boig, però suposo que ens estem adaptant al que vol la gent, al que vol el mercat, i jo crec que. Si aconseguim que aquest nivell de gent jove el aconseguim fidelitzar amb alguna cosa, encara que no sigui un vi típic priorat i que sigui una altra cosa, doncs jo crec que és positiu. I si els podem fidelitzar amb aquestes coses, doncs benvinguts siguin. I jo m'ho passo molt bé, perquè surto de la rutina de fer vins de la DO i faig coses que també em fan gràcia fer, o sigui que bé. Tot bé. I ens ho fas passar bé a la resta, també, eh? Clar, clar. No, no, sí, jo m'ho passo, m'ho passo bé, sí, i la gent disfruta i gaudeix, hòstia, lo de les bombolles és impressionant, no?, els ancestrals i els penats. Sí, sí, sí. Bueno, jo em passo una cosa, que és quan tinc visites al celler, que passo dos o tres hores explicant el celler, després fem tast i tastem tots els vins, i després me'n vaig a la part més, no sé, més divertida de tastar ancestrals i fins i tot el picar. Hòstia, la gent marxa només parlant d'aquests. Gonti, el Gonti, no sé. Però sí, sí, és curiós. És curiós com, no sé, sobretot el jovent, és un grup de gent que busca coses noves, immediatesa, les modes van molt ràpid, bueno, doncs, tot això fa que nosaltres, com a zona tradicional, ens haguem d'amorar. Tot i que, Jo som molt defensor de la zona tradicional, el privat no ha de perdre la seva essència, però també jo crec que com a cellers aquest punt d'inflexió que estem vivint ara, de com estan els mercats, del canvi climàtic, etc., també és el moment que som més creatius, i hem de ser creatius i intentar sortir-nos.

Albert, doncs gràcies per explicar-nos-ho. Ens devem una visita immediatament. Sí, en part, que aquest any no t'hem vist per aquí. Aquest any no he vingut i haig de venir immediatament.

Bueno, un abraçament molt gran per a tots. Adéu.

Clar, l'Albert Costa dels cellers Batllà, Capurrera, El Priorat, parlava d'ancestrals, parlava d'escomosos, de bombolles, que el celler Collbaix també en teniu. I, ostres, funcionen, agraden, ens diverteixen, no?

Sí, és aquesta part creativa dels cellers que sempre. Com es diu el vostre escumós? L'ancestral és la mandona, perquè precisament està fet de mandó. Hem anat a buscar la part més jove, més. Més actual, d'anar buscant l'expressió més arriscada, que sorprèn amb un vi negre, amb un ritme negre, per fer un ancestral. I la mandor també té unes característiques que em fan especial.

És molt versàtil, sí, sí. Pots fer tant blancs de negre, representa, com rosats, com escumosos, com evidentment negres, no? Pot treballar sola, pot treballar acompanyada, és una variedat que dona moltíssim joc, per això s'hi ha apostat, no?

Per recuperar-la. Hi ha varietats que encara no les estem coneixent, ens estem coneixent, no ho sabem tot d'elles i per tant hem de ser creatius, hem d'experimentar, hem de provar, hem de tastar, ens hem d'arriscar, ens ho hem de passar bé també i hem de sorprendre també.

Estàvem parlant amb en Josep Pelegrín, que és sommelier, professor de la Juviat, i amb en Josep Maria Claret de Collbaix, i hem normalitzat molt que en Josep Pelegrín hagi aquí endevinat en un minut el vi que tenia a la copa. Vull dir que això, això, ostres! Bueno, però és que mandons i somolls,

a part que els tinc molt a prop de casa i els tasto molt sovint, m'agraden molt. Que? Jo soc més de Somoll, a més visc en territori de Somoll, és a dir, jo visc a Castellfollit del Boix, que és a frontera Bages-Anoia, i allà era territori de Somoll. De fet, Collbaix també hauria de ser entre Mandó-Somoll, perquè Mandó era més potser de plana, i Collbaix també esteu entre la plana i la part aquesta més aixecada, no?

Sí, sí, allà predominen més els Somolls. Eh que sí? Tot el territori aquest sud. Somoll de gra petit, i amb costes, amb solells, amb bancals I és una varietat que a mi m'apassiona,

Comercialment, potser no és la millor, perquè és això, té aquest punt rústic, té aquest punt tànic, secant A mi és que això m'encanta.

Però a mi m'encanta. El Bages és una terra que respira.

A més a més, l'Albert Costa parlava de les visites, i si algú no ha anat a una visita al Celler Collbaix, que hi vagi, que el Josep Maria ho fa molt bé, s'emociona, destapa coses, té un guai bar allà.

Intentem fomentar la cultura del vi, això que estem parlant, que no podem perdre aquesta història, aquesta llarga història vinculada amb la vinya i el vi, i al final les noves generacions han d'entendre que això és cultura i que no podem perdre un poble, no pot perdre la identitat. Fa 2.000 anys que fem això, els Mediterranis. Exacte, i és per això que nosaltres, com a cellers, tots els cellers, vull dir, a Pla de Bages, tots estem involucrats plenament, creem el nostre projecte i hem de demostrar el vi d'una forma diferent, de tot això que estem parlant. I ho feu. Intentem, i la veritat és que quan expliques de primera mà al visitant. El que es trobarà i el que sentirà i aquest regal per als sentits s'ha de xicar els pèls d'emoció d'intensitat

No us perdeu una visita amb aquest celler que us agradarà molt i a més a més també tastareu l'altra joia del Bages que és el picapoll.

La pica-poll evidentment és la protagonista la

referent tots els cellers del Valls es fan pica-poll o sigui,

n'hi ha molts els falenis dels pica-polls Josep Maria que també és vicepresident de la DEO en aquests moments tots els cellers tenen pica-poll monovarietal

si no m'equivoco la veritat blanca és la veritat que s'ha anat reintroduint progressivament molt abans que la mando. Perquè fa més anys que hi estan treballant, però sí, sí, la veritat.

Bueno, és que l'any passat que va fer els 40 anys la DO, fa 40 anys es va apostar per una varietat. Autòctona, o pròpia, o històrica, com la pica-poll, i quan fa 40 anys ningú parlava,

eh?, de recuperar varietats. No, no, fa 40 anys éreu uns friquis.

Molt. I uns valents, els que van apostar per això, uns valents, perquè fer bandera d'una D.O. que naixia, fer-ne bandera d'una varietat residual, direm, sense equivocar-nos, em sembla, és de ser molt valent i de tenir una visió de futur envejable, certament.

Va, tenim el telèfon a una dona que sempre quan et diuen que som germanes i nosaltres dissimulem i fem veure que ho som, de veritat, de diferent pare. Tenim a la Sílvia Puig del Celler en Números Vermells, un nom que ho explica tot, al Priorat, a Pobleda. Què tal? Hola, què tal? Com va? Bé, molt bé, contenta.

Bé, bé, bé, aquí a Barman, abans del que és habitual per nosaltres. Però, no sé, tot bé, tot bé. Ara estic contenta que les he dit refresca una mica i, bueno, tot apunta que serà un any molt bonic. Però, bueno, tota barema sempre té el que és novetat. O sigui, porto moltes baremes al damunt i totes són noves. No saps mai com anirà, no? I sempre has d'improvisar coses, que això és el que fa que sigui xulo, no? A tu què has collit en aquests moments? Doncs jo tinc els blancs ja fermentant. Molt bé. I són de poblada, eh? Vull dir que són de part alta de priorat. I es van collir igual el dia 20 i 21 d'agost, molt madurs, molt bé i tot. I estan fermentant a mitja fermentació o així. I ara mateix em disposava a entrar a garnatxa negra ja. I tinc una miqueta de cirà també. I vaig, bueno, una finca de darrere l'altra.

La peluda, que a mi saps que em té el cor robat. La peluda encara no, encara no.

Ja avisaràs, eh? Sí, la peluda encara no, encara no. Però li va de poc, eh? Jo crec que pot ser a finals d'aquesta setmana o una cosa així. És que ve una mica abans, eh? El cas és que, no sé, ens estem ja preparant molt aviat per les baremes. Almenys jo el que veig és. Que hem d'estar atents abans, perquè depèn de com ve l'any, i depèn de les nits, i depèn de tot una mica, doncs hem d'engraçar les màquines abans.

Això ho esteu dient tots. En tots els territoris de Catalunya ho esteu dient tots, no?

Sí, sí. Nosaltres, mirant una mica el panorama, anys enrere, en guany és possible que acabem barema quan no fa massa anys començàvem. Les varemes ens duraven un mes entrant raïm i ara en 15-20 dies hem entrat perquè els cicles fenològics de les veritats més primerenques o més tardanes no són tan diferents. S'estan adaptant, per això hi ha aquest avançament progressiu de totes les veritats que maduren abans.

Les varietats forànies, com ara, o forà, si volem dir així, la cira, etcètera, etcètera, pateixen més el canvi climàtic o no?

En definitiva, unes potser pateiran més que altres, perquè la nivell de temperatures excessivament alt pateixen algunes més que altres, però al final s'acaben adaptant.

Jo amb el Sirai estava prestant especial atenció aquest any, perquè és una veritat de raïm negre que, ostres, no en tinc massa, però el collim relativament aviat. I jo recordo que l'edat que em va una mica alarmar va ser que estava barolant 15 dies abans de la virtual. Llavors, ostres, que el cicle va abans. Però ara un cop collida, ostres, en el fons és molt agraïda. El firar ha estat bonic, l'hem collit com 15 dies abans, una cosa així, 10-15 dies abans, però sí que suposo que són veritats que no tenen la resistència que pot tenir la calor o la ceguera, que tenen les veritats pròpies de cada zona, com aquí és la garnatxa o la carinyena, que estan com més acostumades a estar en condicions més. Drásticas, ¿no?, una mica.

Sílvia, et deixem baramar, doncs. Doncs moltes gràcies per trucar. No, dona, a veure si quan passi tot, finalment, ens veiem. I tant, i tant. Si vols venir,

la peluda t'hi poso data. Aquesta setmana pot ser que a finals de la que ve, si no.

Tinc un interès especial en aquesta varietat teva que m'encanta, ja ho saps. Ja ho sé, ja ho sé.

Bueno, una abraçada ben forta a tots.

Adéu. Adéu.

En el sector del vi entre vosaltres parleu, comenteu coses en diferents zones vinícoles?

O no teniu massa temps de fer això? Sí, sí, sí que ho fem, sí. Sovint es comenten coses que les vivim diàriament, i com va, i com preveieu, i com us ho veieu, i com esteu patint, i com. Bueno, sí, són coses que compartim sovint, eh? Amb altres cellers, amb altres lleos, perquè al final és el diari a nostre.

La preocupació màxima que teniu ara és el clima?

Bé, el clima al final és el que tenim, és les condicions que hem estat patint aquest estiu i que d'alguna manera sí que ens preocupa, d'alguna manera, perquè quan vénen aquestes onades de color una arreu de l'altra, com hem tingut aquest estiu, i veus que les plantes al mig del dia estan patint, et crea una certa intranquil·litat, a veure què passarà, com acabarà, però al final la natura és sàvia, la natura sap adaptar-se, Tot és progressiu, la natura a vegades no va prou ràpid a adaptar-se, hi ha hagut el canvi més sobtat del que ningú s'esperava. I per tant tot s'està accelerant, però al final arribem a varema i intentem arribar-hi bé i al final estem comentant que es preveu una bona varema, malgrat tot.

Tenim el vi fa una estona a la copa, i a mi m'agradaria que diguéssim on es pot aconseguir aquesta anyada o un altre preu i et demanaríem un maridatge Josep perquè algú que ens estigui escoltant digui va, em costarà això i m'ho faig, em faig una festeta ben bonica demà, convido algú.

Jo entenc que aquest 2022 encara li aniria bé una mica de repòs amb ampolles, és a dir, no sé si està ja a la venda,

encara no? No, no, aquest 2022 és un vi que es passarà criant-se amb ampolles durant 3, 4 anys, o 5. Però si ja ho tens, això, home. Ara estem. Ara estem amb anyada 2017, del mateix vi. És un vi que no té pressa. Sí que ara està molt bé, però si el poguéssim comparar amb un tast vertical amb altres anyades anteriors, veuríem que no hi ha. És que la sumolla et

demana paciència. Sí, és temps. Perquè si no. Això ara mateix, a nosaltres, perquè ja intuïm el futur d'aquest vi, quan el tastem, però això el consumidor costa, és dur, és durillo,

està molt nerviós aquest vi, no? Doncs també et combinem a un tast vertical un dia, amb nosaltres.

Perfecte. Fem un vertical. A aquest convideu-me, també, sisplau.

Sí, tu ens fas, per exemple, ens fas les notes. Oh, perfecte. De tast. Què podríem tenir d'anyades?

Podem agafar diferents anyades des del 17 perquè anteriors ja no n'hi ha però la 17 és increïble en aquest moment ara està marmelada pura i també és això l'averi a la somolla és que dona una vida tan llarga a les vins i aquest punt

nerviós i rústic fa que això et demani alguna carn jo crec. Jo crec que et demana carn, que et demana mastegar. Demana algo que hagis de mastegar, eh? Carn, fibrositat, et demana alguna cosa una mica contundent a la boca. Clar, aquest 22, si parlem del 17, que és el que hi ha al mercat, jo penso que és alguna carn vedella amb una mica de suc. Fins i tot jo crec que et podria arribar amb algo de cassa, fins i tot, eh? Uau! Perquè a més amb aquest vi ja els comencen a sortir aquestes notes de bosc amb nas d'herba aromàtica dels boscos que envolten les vinyes balsàmics i el 17 jo penso que seran una mica més presents encara. Per tant, en aquest punt que quan fas senglar o fas estofat sempre et surt aquesta part bosc, aquesta part salvatge. A més, ens va molt bé fer senglar. Sí, va molt bé, perquè n'hi ha uns quants.

Quin és el preu d'aquest vi, de la 17? No tinguis por, eh? No, no, no,

és una anyada que tardarà encara a sortir, perquè s'ha acabat d'embotellar fa poquet. I és un vi que volta sobre els 50 euros. Sí, sí, és un vinàs. També hem de pensar que són somolls de vinya centenària, la vinya més antiga que tenim a casa, i que, bueno, que n'hi ha poquet, i qualsevol vi, qualsevol edició especial d'un vi com aquest, doncs, bueno, Això ha de ser una edició especial perquè és extraordinari. Són edicions especials perquè a més a més no se n'elabora cada any, només se n'elaboren anyades excepcionals i per tant no se'n pot trobar cada any tampoc.

Això és molt interessant, ho fan els cellers i ho trobo que està molt bé de cara a nosaltres, els consumidors. Això surt només quan ho considero.

Totalment, d'això se'n diu honestedat també. És a dir, no sempre fer aquest vi per tenir-lo i per vendre'l i per fer calés. Sinó que quan es pot fer, es fa, i quan no es pot fer, perquè el raïm no arriba als estàndards que el Josep Maria, amb el seu equip, el Gerard i companyia, es fixen per aquest vi, doncs no es fa. I no passa res, això fa molts anys que ho fan a França, ja ho sabem. Exactament, sí, sí. I bueno,

està bé que aquí es faci, també, no? De França hem d'aprendre l'autoestima, el valor que li donen, també econòmic, al vi.

Totalment. Sí, sí, sí. Sobretot aquesta autoestima, no? I aquesta, bueno, posar el producte al centre, no? El producte, les varietats locals, el centre del protagonista de tot al final.

El presentaràs aquest vi a Barcelona? O a Manresa? Faràs una presentació? En el moment que calgui, evidentment. Fes una presentació, perquè això és un vi important. És un vi important. Amb dues varietats humils que fan un vinàs.

Són veritats molt sinceres entre elles, i al final aquest vi expressa allò que és, amb tota la seva energia i sinceritat, i el fet que no se'n faci cada any és perquè en el moment final de la maduració, o com aquest any que s'ha pogut torçar alguna cosa, doncs aquest any ja no se'n podrà fer perquè has de buscar l'excel·lència del rei per poder elaborar aquest vi han de ser transparents i al final, doncs bueno, per això no totes les anyades se'n pot elaborar i per tant, aquí tenim un exemple del 22 que va ser una

anyada excel·lent. A més a més, són dues varietats que no pots trobar en lloc més del món. I això és una. Juntes, no?

Perquè Somoll on trobes, a territori català, Mandó també en trobes per València, però juntes, treballant juntes, és un patrimoni que tenim. I crec que aquests vins ens identifiquen i ens han d'identificar també de cara al mercat, fins i tot internacional.

És que jo crec que és un vi que molt del gust del mercat internacional. És un vi molt del gust dels amants de la Borgonya, de on venien americans al celler.

Sí, sí, és un perfil de vi que sorprèn d'entrada, trobar un vi com aquest al Bages. Però que al final dius, ostres, val molt la pena poder tenir la possibilitat de poder-lo tastar en algun moment. Perquè és increïble.

Moltes vegades, quan fem el programa, la gent ens diu pel carrer, diuen uns preus perquè volem replicar. Hi ha gent que ens diu també, esteu fent propaganda dels vins. Home, esclar, com els programes de llibres, que hem de dir els títols i els preus la nostra pretensió humil és que la gent els compri i els gaudeixi s'ha de parlar de vi en noms i cognoms s'ha de presentar i en aquest sentit fa molt goig tenir un professor de sommelieria tens alumnes molt joves? Sí, tinc de tot.

La sort és que el món del vi interessa molt i amb gent jove interessa, sobretot la gent jove que es vol dedicar al món de la gastronomia, al món de la restauració, a ser cambrer, a ser cambrer de vins. I perquè també tinc els cursos, tinc aficionats al món del vi, però aquí sí que el Joan Ignasi ho ha definit molt bé, penso. Jo crec que el vi des de fa molts anys té el seu moment. És a dir, volguer fer que la gent de 19, 18, 20 anys begui vi. No sé si és una estratègia correcta o no. Per mi tant de bo. Però llavors doneu-li vi.

No li doneu vi sense el cuo que no és vi.

Exacte. Alguns estan errant l'estratègia, però això donaria per

fer-ne un debat i potser poso en algun jardí que no em toca. També n'hem de fer un de debat, d'aquests. Perquè és veritat. A qualsevol preu.

Però des de fa molts anys que això és així, als 20 anys, als 19 anys, bueno, jo perquè ja em dedicava professionalment a això, ja bevia vi, ja tastava vi, però els meus amics no beuen vi, no bevien vi amb 19, el comencen a beure amb 20 i llargs. Bueno, doncs el que hem de fer és que quan s'hi posin, tinguin vins que parlin de paisatge, de territori, d'història,

com aquest que tenim avui a la copa. Vins de veritat, vins de veritat, aquesta és la qüestió màxima de. Exacte, vins amb ànima. Sí, vins amb ànima.

M'agrada molt, m'encanta, m'encanta molt. Estem sentint la música i en pele, que és així com li diuen tots els que tenen la sort de ser amics seus, diu, boníssim, te l'hi has agafat. I això ha fet que el nostre tècnic de so, el Nil Hernández, se li ha escapat un somriure. No, no, no, perquè jo crec que el Nil ha. Acabarà fent un curs amb tu. Va, doncs. Sí, sí, sí. El Nil el portarem al cantó fosc. Ah, així m'agrada. Que és la nostra pretensió, també. Quin vi tan bo, Josep Maria. Tot t'ho fas bé.

Intentem fer-ho de la millor manera que sabem i que d'alguna manera anem aprenent junts i és aquell instint de superar la varema anterior, el que hem dit abans, que també, dius, ostres, cada varema és com començar de nou, però amb el que sabem, no?, afegint altres coses, no? I anar-nos adaptant, i al final això és aquesta part emocional, també a la vegada, que et fa patir, però que també al final és aquesta part de creació.

I el fil del que estàs dient és el que fa aquest món del vi un món tan únic, perquè no sé si hi ha gaires altres sectors, mercats, productes, que cada any comencis de zero. Evidentment, tots els productes que depenen del clima, i tot el tema d'horta, tot el tema de verdures, temporalitat, però, hòstia, el vi com a beguda, com a producte, que cada any. Estiguis amb aquestes cuques de dir, bueno, mirem aquest any com vindrà ara que veureu, veurem-me ja, com aquell qui diu i ja estareu pensant per l'any que ve tot això ho fa un producte realment únic no conec cap altre producte líquid que tingui aquesta singularitat això ho fa apassionant, això ho fa difícil i això ho fa també que tingui aquesta màgia aquest magnetisme que

ens enganxa i el que dèiem, el llúpul és igual aquí. A la Xina popular. Sí, a la Xina popular.

Al final reproduir una fórmula, fer una recepta, és molt bé. Però clar, aquí hi ha un factor que és això, jugar amb la. És que són tantíssimes coses. Jo que no collo raïm, però que. Sí, maduració tecnològica que deia l'Albert, els sucres, més acidesa, llavors ve el factor de la pell, que si els tenim són més verds, menys verds, que si la pell no. Són tantes coses que han de quadrar. Per fer que coincideixin en aquell moment màgic i ara collim, no?

Va dir que no sempre quadren, no? Sí, tot aquest munt de variables que ens trobem cada varema quan comencem de nou i que és això, és el que ens fa que hem d'estar molt atents. Cada dia, diàriament, des de que comencem fins que acabem, per fer el millor producte.

Els cellers hauríeu de fer també venda a l'avançada. És a dir, ara aquest, aquest vi que ens has portat avui, ja hauríem de començar a fer cua per un dia tenir-lo. Clar, i ara no em puc esperar. Clar, clar, clar. Sí, sí, sí, jo també em passa igual. I ara em torno, curraré a buscar un 17.

I llavors ens passa allò que és tan català, potser, d'haver de justificar que aquest vi valgui 50 euros. Això no passa en cap sector. És que la somolla era centenar. Estem com justificant que un vi, que una joia valgui 50 euros. És que som d'aquesta manera no hem de justificar res és que és un vi que et dona un moment de plaer i de satisfacció quant val passar-t'ho bé una estoneta?

són 50 euros entre dos que ja són 25 és una hora i com bé que t'ho passes és a dir, escolta'm que no pagues 25 per una pizza que és pa farina amb tot el respecte això sí que és car. Ja hem acabat em diu el Nil que no ens embrenquem amb la pizza que ho dic cada any això de la pizza moltes gràcies per ser-hi Josep Pellegrin que és sommelier de la Joviat si us voleu apuntar a sommelieria jo crec que em vull apuntar a sommelieria aquest any m'agradaria molt m'agradaria molt apuntar-m'hi. I el Josep Maria Claret del Celler Collbaix que si voleu anar-hi us farà una visita extraordinària i té un wine bar que t'obre de tot Molt bé, molt agraït Moltes gràcies, hem acabat el TAS vertical d'avui amb la barema, però seguirem amb la barema perquè la barema continua.

I listen to the maroon, round the wave that's coming closer. I'm a river and it's a town just about to turn you to sea. A civil war, a foolish fate, a rule scattered on a crib, the book I have to write. A bigger ice, a mountain, cause in a little mountain I'm a frog.

SENSE ÀUDIO PARLAT