Com és el nou telescopi espacial Nancy Grace Roman?

El suplement, amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia. Bon dia, Roger. Tres, dos, un, ja venim. Com estàs, Joan Anton? Molt bé, Roger, molt bé. Això és La Terra es Plana. Cada diumenge a l'hora que surt el sol mirem cap al cel. Amb el Joan Anton Català parlem de ciència, parlem de física, parlem de química, parlem de les coses que ens envolten i intentem resoldre també algunes preguntes que encara ens queden per descobrir i també reivindiquem noms propis. Avui, Nancy Grace Roman, una astrònoma coneguda com la mare del Hubble, que va participar en el disseny i la construcció del famós telescopi Hubble, la NASA acaba d'enlairar un nou telescopi especial que ha batejat precisament amb el seu nom, amb el nom de Nancy Grace Roman.

Primer de tot, Joan Anton, qui és aquesta dona? Doncs mira,

una gran astrònoma nord-americana. Lamentablement la història, i això n'hem parlat molts cops, de l'astronomia i de l'exposició espacial, no ens acostuma a mostrar noms femenins. Això és un problema que hi ha, a poc a poc s'està recuperant. Ara veurem com se li va posar el nom en aquest telescopi de la NASA que s'ha enlairat, però aquesta gran astrònoma. Va treballar al centre de vols de la NASA Goddard i se la coneix, com deies, en el sobrenom de la mare del Hubble perquè va fer contribucions importants en el disseny i la construcció d'aquest primer i famós telescopi espacial que és el Hubble. Quan la NASA, que ara ho explicarem, va construir, bueno, de fet no va construir, va reutilitzar, ja ho avanço, un satèl·lit que volia ser militar i espia, la NASA va dir quin nom li posarem en aquest telescopi i afortunadament l'han batejat en honor d'aquesta gran astrònoma.

Quin objectiu té aquest nou telescopi espacial que ara porta el nom de Nancy Grace Roman i que acaba d'enlairar la NASA?

Mira, va a estudiar el que anomenem l'univers fosc. Un podrit, no? És que l'univers és sempre fosc. No, no, però amb l'univers fosc el que volem dir és que va a estudiar els dos components més enigmàtics i misteriosos que té l'univers, que són l'energia fosca i la matèria fosca. Recordem. Energia fosca. Bueno, per cert, quan escoltis o sentis o llegeixis alguna cosa en astronomia que porta fosca, l'adjectiu fosca vol dir no en tenim ni idea. Ho pots traduir així, val? Energia fosca. És una misteriosa energia que està atibant de l'univers. Està fent que l'univers s'expandeixi de manera accelerada i no en tenim ni idea què és. Matèria fosca. És una enigmàtica matèria que és allà fora. Que no sabem què és, i que domina amb la proporció de 85 contra 15 a tot el que està fet per àtoms, a la matèria ordinària. Per tant, els estels, els planetes, els esteroides, les papallones, els arbres i les persones, estem fets d'àtoms. Hi ha allà fora una cosa que domina 85% contra 15%, que li hem anomenat matèria fosca i que ens és totalment desconegut. Aquestes dues coses són molt importants des del punt de vista no només de l'univers, sinó també de la física, dels models de la física que tenim, perquè cap dels models de física que tenim avui ens pot explicar què són aquests components. Aquest és l'objectiu principal. Inicial, que veurem que s'ha ampliat de la NASA. La NASA fa temps, fa anys, que deia, home, hauríem d'enlargar un telescopi gros a l'espai, només per analitzar aquests dos components. Però hi havia un altre objectiu que la comunitat científica li demanava a la NASA. Li deien, home, si mai construeixes un telescopi d'aquests, posa-hi un segon objectiu molt important, també, que és la descoberta d'exoplanetes, és a dir, planetes que giren al voltant d'altres estels, que ja en portem descoberts uns 6.000, però amb un gran telescopi dedicat a això, en podem detectar desenes de milers més i podem començar potser a detectar terres, és a dir, planetes petits de roca similars a la Terra. Quin era el problema? Que la NASA, primer, no tenia prou diners per fer-ho tot, sempre acaba passant, i ara veurem que els militars sí, i aquí se'n va aprofitar la NASA, i després que per construir un telescopi d'aquests s'havia de construir en unes capacitats extraordinàries, bàsicament en una càmera fotogràfica, com no existia en el moment en què aquesta idea va començar a sorgir.

Clar, en paral·lel a tot això que explica Joan Anton, els militars nord-americans estan construint també telescopis espia. Exacte,

i aquí se n'ha aprofitat la NASA, afortunadament. Mira, després dels 70's a l'11S, els militars nord-americans van decidir construir telescopis en òrbita, grossos, que poguessin espiar possibles rivals o possibles accions terroristes, anticipar-se a possibles accions terroristes. Perquè et facis una idea, la mida d'aquests telescopis, eren Hubble. Telescópies especials Hubble. Amb tota la pasta que va costar el Hubble, doncs, a la mitad, vam dir, anem a conseguir uns quants. En van construir dos. El projecte va caure. Es va desarticular el projecte, però ja en tenien dos construïts que els tenien abandonats en un magatzem. Llavors, algú li va dir a la NASA, escolta'm, NASA, No voldries pas un telescopi? I l'Anza va dir, home, de què estem parlant? Diu, d'un telescopi com la mida del Hubble. Estic fent este teatre, no? I l'Anza va dir, home, potser sí, mirem-lo. I van anar al magatzem, van trobar dos telescopis de la mida del Hubble i en van trobar un en un estat molt bo i va ser el que la NASA va triar. De manera que van dir, ja tenim el telescopi que volíem, ja tenim aquest telescopi a gran ull que volem enlairar per restaurar l'univers fosc. Va haver molta feina perquè van haver de desmuntar tots els components militars secrets que duia aquell telescopi en el magatzem i dissenyar i carregar els instruments científics com la càmera aquesta que portava. Però es van estalviar molt temps i molts diners de desenvolupament perquè es van trobar en un telescopi ni més ni menys que de la mida del Hubble ja construïda, un bessó. En aquell moment, l'administrador general de la NASA li va dir al director científic de la NASA, escolta'm, i quin nom li posarem en aquest telescopi? I com que no vol la cosa en una conversa informal, aquell li va dir, escolta'm, i si li poséssim Nancy Grace Roman, que és aquesta gran astronoma que hem tingut en plantilla? I l'administrador general de la NASA va dir, fet, i ja està. I així és com es va posar el nom en aquest telescopi, que havia d'haver estat una espia militar i que acabarà sent una espia pacífica de l'univers.

Clar, però suposo que no és el mateix construir un telescopi Spear que construir-ne un d'espacial, Joan Anton. Aleshores, han hagut de fer retocs amb aquest que van trobar al magatzem?

És el que dèiem, sí, sí, sí. Ja hi havia molts components militars que són secrets. Això es va haver de treure i no s'ha explicat res de quins elements duia. Anava a dir lògicament, bueno, no trobo res lògic del que es fa militarment, però és igual, entenem que no s'explica res d'això, i al contrari, la NASA el va començar a farcir d'instruments científics, bàsicament, que ara ho explicarem, d'una càmera molt potent.

Clar, hem explicat que l'objectiu era explorar aquesta matèria fosca. Però és que, a més, també aquest nou telescopi posarà el focus en els exoplanetes. Clar, això és el que dèiem,

perquè aquesta altra petició que hi havia a la comunitat científica, que li deien a la NASA, home, el dia que tinguis aquest telescopi per estudiar l'univers fosc, i ha posat-se a fer, posa-li també l'objectiu d'estudiar exoplanetes. Aquí la NASA s'havia estalviat diners, perquè el telescopi ja estava construït. Això va fer que el projecte fos més barat del que es pensava i més ràpid el seu testament del que es pensava, una cosa que no passa mai, un projecte que acaba abans d'hora i amb menys diners dels que havies planificat. I la NASA li va posar també aquest altre objectiu, anem a buscar exoplanetes, anem a buscar sobretot exoplanetes aquests de mida petita, tipus Terra. Per fer-ho, el telescopi ha de portar una càmera, com dèiem abans, una càmera molt potent. S'ha dissenyat una càmera, que és la que du aquest telescopi, que és capaç, amb una única imatge, és a dir, una única fotografia, d'abarcar un camp visual 100 cops més gros del que abarca la càmera del Hubble. És a dir, sent l'ull igual, tenint la mida d'ull igual que el Hubble, 2,4 metres de diàmetre, porta una càmera que pot ampliar la mirada i en una única fotografia recollir una regió del cel 100 cops més ampli, més grossa del que el Hubble pot fer en una fotografia. A part de ser supersensible, aquesta càmera és sensible a la llum visible i també a la infrarroja. I això és el que fa aquesta càmera,

és l'element clau, juntament amb el mirall d'aquest telescopi, l'element clau del Nancy Grace Roman, i amb això esperem descobrir molts exoplanetes. Explica'ns una mica més com treballa aquest telescopi. Doncs mira, en aquest moment aquest telescopi està viatjant cap a una regió de l'espai que es troba a 1,5 milions de quilòmetres de distància de la Terra, que és una regió que es diu el punt de la Gran Xela II, que és molt estable, és un punt molt estable. Allà és on tenim el James Webb, allà és on està el James Webb, el telescopi espacial James Webb. Arribarà sobre final d'any, jo penso, en aquest punt orbital tan estable. A partir d'allà es faran proves i començarà, a les seves operacions rutinàries, que són, bàsicament, observar milions i milions i milions de galàxies. Per què volem fer això? Perquè primer anem als objectius de la matèria fosca i l'energia fosca. Aquests dos components han tingut un paper clau en com l'univers ha crescut i, sobretot, com s'han agrupat les galàxies. Aquest telescopi el que farà són talls de temps, com si fos anar fent talls de milions i milions d'anys cap enrere, milers de milions d'anys cap enrere i veient com estan agrupades les galàxies en diferents moments de la història de l'univers. I estudiant això esperem treure molta informació de com ha estat funcionant l'energia fosca i com es distribueix la matèria fosca amb l'univers. Poc després del Big Bang, Roger, amb el mateix suspir del

Big Bang, es van crear unes petites globus, unes petites esferes, que anomenem oscilacions acústiques de baryons, potser el nom és molt complicat, aquestes esferetes que es van crear per la interacció entre la matèria normal, entre els àtoms, i la matèria fosca, en l'expansió de l'univers aquestes bombolletes minúscules, diminutes, han crescut. A nivell d'enormes espais on s'han agrupat les galàxies. És a dir, les galàxies no estan agrupades a l'atzar, a l'univers. Quan mirem com s'agrupen les galàxies, veiem que hi ha un patró, un cert patró. Costa d'imaginar tot això. Costa molt. Però imagina't com si hagués un patró. Imagina't com si quan analitzes milers de milions de galàxies, no quatre, no, milers de milions, te n'adones. Que no estan repartides a la xarxa, sinó que hi ha un cert patró, que hi ha com una marca impresa dins de l'espai que fa que en aquelles marques s'hagin agrupat les galàxies. I aquestes marques són, justament, aquestes interaccions primordials que hi va haver entre la matèria fosca i la matèria ordinaria. Això és al·lucinant, Roger. Espera, espera, perquè mira, et anava a dir, pels exoplanetes, esperem en aquest telescopi descobrir-ne 100.000. És a dir, portem en aquest moment 6.000 exoplanetes descoberts, amb tots els telescopis que hem posat en òrbita i els que tenim a terra. N'hi ha algun que s'assembli a la Terra? Bé, a veure, que s'assembli no ho sabem, n'hi ha algú de la mida de la Terra,

però que s'assembli jo crec que no tenim cap evidència. I a més a més, ara per provocar-te, et diré que no mai descobrirem un planeta similar a la Terra, no hi ha versió 2 d'aquest planeta, tot i que Elon Musk i Trump i tots aquests ens volguin fer creure que sí.

Va, aquest Nancy Grace Roman el tenim ja en marxa. Sí. Quan arribarà a destí?

Jo crec que arribarà a final d'enguany. A final d'enguany arribarà en aquest punt a 1,5 milions de km de distància de la Terra i allà començarà la seva missió que està planificada i per tant pressupostada per durar 5 anys. Però com acostuma a passar en aquestes missions, si tot va bé i el consum de combustible que fa aquest telescopi és idoni, jo crec que es podrà allargar fàcilment a 10 anys. Però inicialment l'emissió està prevista a cinc anys. Pensem que el que acaba limitant la vida d'aquests telescopis especials habitualment és el combustible, perquè tot i que es troben en un lloc molt estable en òrbita, han d'estar fent petites correccions amb els seus motors, petites correccions per mantenir-se en aquell punt, i això va consumint el combustible. Si es fa un ús eficient d'aquest combustible, jo crec que s'allargarà més enllà dels cinc anys.

Diries Joan Anton que la Nancy Grace Roman estaria orgullosa d'aquest nou projecte que porta el seu nom?

Orgullosíssima. Ella va veure l'inici del projecte però no va veure com li posaven el seu nom. Veig que va morir el 2018. Sí, en 93 anys. En aquell moment ja existia el projecte de fer el telescopi, però l'havien de fer i encara els militars no li havien dit a la NASA, ei, mira què tinc. De manera que ella no va veure ja fet el telescopi i, per tant, no el va veure batejat en el seu nom. Però segur que ens està contemplant des d'algun racó del cosmos amb un somriure, una rialla a la cara, perquè té gràcia, Roger, té gràcia que un telescopi fabricat pels militars per espiar. Espiar-nos, és a dir, espiar avall, ara el puguem utilitzar per finalitats pacífiques, per espiar l'univers i espiar la matèria i l'energia fosca.

Avui el Joan Anton Català amb un retrat en forma de telescopi de la Nancy Grace Roman, que, doncs mira, la tenim fent el viatge més llarg de la seva vida, segurament. Exacte, segur. I a punt d'arribar a destí. Gràcies, Joan Anton. A tu, Roger. Ara tornem.