De ruta per les rutes del vi

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Test Vertical.

Tast vertical de Catalunya Ràdio amb l'Albert Castellví, la Sole García Insua, l'Alex Torío i a les vies de so el Víctor Villar.

És estiu tenim ganes de fer rutes culturals ens agrada fer viatges o fer excursions amb excusa perquè quan fas una excursió amb excusa veus coses que no anaves a veure a mi m'agrada molt que et sorprenguin no que vull dir vaig a fer una ruta gastronòmica. Vaig a fer una ruta de castells. Doncs, per mi, aquest estiu, el que faré, el que sempre faig, de fet, el que sempre faig, però m'ho faig jo i ara m'ho fan, és una ruta del vi. M'encanta. Avui parlarem de rutes del vi i ho farem amb tres convidats. Un d'ells el tenim a Girona. Què tal, Joan? Plana. Molt bona, doncs molt bé, molt content d'estar aquí amb vosaltres. Com que el tenim a Girona, hem pensat, potser parlarà menys, però no, perquè ja sabem com són els gironins, eh? Correcte, correcte, intentarem mantenir el pavelló alt. El Joan Plana, que és vicepresident del Patronat de Turisme a Costa Brava, Girona, i el tenim aquí en representació de la ruta del vi Déu Empordà. Doncs sí, correcte, molt content d'estar aquí amb la resta de companys. Amb el Sergi Méndez, que és president del Consell Comarcal del Priorat, que ve en representació de la Ruta del Vi D.O.Q. Priorat i D.O. Monsant. Què tal? Bon dia, molt bé. Gràcies per venir, també. Content de ser aquí. I també tenim el Pere Campos. El Pere Campos ha vingut moltes vegades per fer la seva feina. L'altre barret que tens, Pere Campos.

Un dels barrets, diria, que n'hi ha uns quants.

És veritat, perquè tu tens molts barrets. Bon dia. Bon dia. Tu avui vens amb el barret de president executiu de la Ruta del Vi del Penedès. Això mateix. I representant de la xarxa de Rutes del Vi de Catalunya.

Això mateix, sí, sí, que les lideres de. Des de la Ruta del Vi del Penedès. Però tens altres barrets, el barret de president dels Anòlegs. Però al final tot lligat, estem parlant d'enoturisme, no? La Ruta del Vi, com has dit tu abans, engloba tot, no només el vi, la gastronomia, la cultura, el patrimoni.

Sempre ho diem, l'enoturista, a diferència del turista, Ens agrada perquè fa cultura, no? Absolutament, no? I és cultura, i per tant, no? Però, a més a més, lloga bicicletes, compra llibres, compra oli, va als restaurants, no llença papers. És a dir, és un turista molt respectuós. No vol dir que els altres no ho siguin, però l'enoturista és així, no? És curiós. I per nosaltres,

que fiquem el resident en centre de tot, és molt important, això. Perquè, al final. El primer que està content amb el seu espai o amb el seu passatge és el resident i el resident és el nostre primer prescriptor quan arriba la gent allà els acollim jo crec que és el millor actiu que tenim la gent perquè al final la gent ve a visitar cellers i després s'enamoren del nostre territori i de la nostra manera de ser és molt important això és que quan vas a visitar cellers.

Vas a mirar paisatge és que és així rutes del vi de Catalunya en aquest programa el TAS vertical ens agradaria molt que aquestes rutes no només les fessin els enoturistes que venen de fora que les fan sinó també. Molts catalans que encara no les han fet absolutament

de vegades vivim d'esquenes el territori que tenim i fer no turisme és una manera de descobrir el territori amb profunditat i com bé deies amb respecte i amb ganes i amb motivació m'agradaria molt destacar

també que aquestes rutes són per fer amb amics o amb família és a dir tu pots fer una ruta del vi caldria que la fessis amb nens. Sí cal. Tots els cellers tenen most pels nens. A més a més, és molt bonic perquè els pregunten de què el voldràs el most. De macabeu, de xarel·lo. I és molt bonic, no?

Perquè és una manera de començar amb aquesta cultura, no?

És una manera de començar amb la cultura, no només del vi, sinó de la cultura del nostre país i de casa nostra. Sí. Perquè al final tot ho teniu. Tots ho tenim molt arrelat. També és una manera que la canalla, que les famílies coneguin la realitat de la pagesia del sector primari del nostre país, que és el que està sustentant. No he de saber que les coses no venen del supermercat, sinó que venen d'algú lloc i que hi ha algú que ho elabora, ho treballa, ho prepara perquè després es pugui gaudir. I això és importantíssim també. I a través de l'enoturisme, d'aquestes experiències en família, tenim l'oportunitat també de transmetre tots aquests valors que ens identifiquen com a país.

Va expliquem alguna de les rutes perquè així fem explicant les rutes si voleu expliquem les vostres farem farem país farem farem ganes però abans l'àlex ens posa la música

hola

companys el programa d'avui la música en què he pensat és una música de carretera estem parlant de rutes. I això ha passat moltes vegades en el món del pop rock músics que pel ritme de vida de l'època diguéssim gloriosa de la música doncs no tenien gaire bé temps d'estar a casa escrivint cançons noves moltes cançons es creen durant les gires i aquestes cançons que es van assajant moltes vegades a proves de so acaben. Entrant dins del següent disc quan la roda girava

podríem dir-ho així doncs molts grups funcionaven d'aquesta manera en un cas molt extrem tenim el disc de jackson brown running on empty en el qual des de la portada ja veiem que hi ha una carretera davant i una bateria com si fos el nostre punt de vista una cosa que és una portada no gaire maca. Però ens indica que és música feta a la carretera, feta en ruta i trobareu alguna cosa que us sonarà moltíssim.

Ens sona, com aquesta. Comencem, doncs. Per quina ruta podríem començar, Soli?

Mira, jo crec que el primer poder, per aterrar el tema del tot, és explicar que aquest passat mes de juny s'ha presentat la xarxa de rutes. Vull dir, perquè avui tenim tres. Quantes n'hi ha? Nou. Nou operatives. Sí, que segurament trobarem més activitat no turística en altres territoris, però rutes com a tal, podem parlar ja de nou. Aquí tenim tres. A més, trobo que molt conegudes, no? Segur que tots els oients, si els hi fem fer una enquesta i diguem quantes rutes hi ha a Catalunya, aquestes tres segur que les dirien, no? Però mira, les repassem, si vols. La ruta del Vi de la Diolella, la ruta del Trepat i dins de la Conca de Barberà. La Ruta del Vi de la Déu Empordà, que ens acompanya, la Ruta del Vi de Lleida, la Ruta del Vi del Penedès, també ens acompanya, que és la de gana, amb 25 anys d'història, vull dir que no parlem de poca cosa, la Ruta del Vi de la Déu Pladebajes, la Ruta del Vi de la Déu Copriorat i la Déu Montsant, que ens acompanya també, també un d'aquests territoris que segur que tothom posaria, però que és de nova creació i d'això jo crec que haurem de parlar, la Ruta del Vi de la Déu Tarragona, que també els hem tingut aquí, i la Ruta del Vi de la Déu Terra Alta,

al sud del país. O sigui, podem. Trepitjar tot Catalunya si volguéssim fer-les totes cada ruta quants dies et pot ocupar ostres jo crec que depèn de

la profunditat segurament que la vulguis visitar perquè cadascun d'aquests territoris té moltes singularitats i moltes realitats convivint i crec que a més aquesta és la màgia de tots els territoris vitivinícoles que sent Catalunya un país petit la diversitat és gran i permet segur. A través del món de l'anoturisme i del vi, descobrir moltes realitats i una part de la nostra cultura i la nostra història rica, diversa i absolutament antiga, mil·lenària. Va, doncs comencem,

si voleu, pels absents, pels absents que són a Girona,

volem dir, perquè no ens renyi el Joan Plana. Presents des de la distància.

Exactament, els Estudis de Girona, de Catalunya Ràdio. Va.

Si volem fer la ruta del vi, Déu a Empordà. Bé, primer de tot, jo crec que és important entendre una cosa, que és que la ruta del vi neix justament d'una aliança entre tots els actors implicats en la promoció del turisme, especialment del Patronat de Turisme, i parteix de dues bases que, al meu entendre, són indispensables. Primer, que la cooperació. És immensament més rendible per totes les parts que no pas la competició entre elles i que, per tant, com a destinació tenim una sèrie d'interessos comuns que, defensats conjuntament, ens fan increïblement més eficaços en la seva execució. I després, l'altre element és, m'ha agradat molt el debat que teniu al principi respecte a l'aportació de l'enoturisme al conjunt del país i, en el nostre cas, especialment al territori que més coneixem, que és la Costa Brava i l'Empordà. Vosaltres feieu referència a dos elements que per mi són absolutament indispensables i que només revisant les moltíssimes activitats que els vint-i-cinc cellers de la Ruta del Vi de l'Empordà, com segur que la resta de rutes ofereixen, les pròpies activitats en si mateix ja ho transpuen, que és, primer, aquest respecte per la realitat del territori, l'autenticitat, que això és important pel propi turista local, que en el nostre cas és un percentatge molt elevat dels dinoturistes, fins al seixanta-vuit per cent de la gent. Que realitza les nostres activitats són catalans. Però, fins i tot, per la resta, la gent que ens visita de fora, l'alta de 32%, doncs el que et permet és una experiència que és enormement respectuosa amb la realitat del territori. Totalment. Per tant, fugim del concepte de parc temàtic, perquè ens entenguem. Efectivament, sí, sí. És a dir, coneixes el país de veritat i la manera real com la gent viu, com es relaciona amb el territori. I l'altra és que actualment sabeu que està molt present el debat al voltant de la massificació turística. Soc conscient que aquest és un debat que segurament en funció del territori es viu d'una manera diferent, però la Costa Brava és cada vegada més present. I nosaltres, des del Patronat de Turisme i des de la Ruta del Vi, partim de la premissa que el turisme és positiu per Catalunya, per tant, és una activitat econòmica que genera riquesa, però ha d'estar correctament gestionat. I quina és la millor manera de gestionar-lo? Doncs apostant pel valor i no pas per la massificació, per la quantitat en si mateix. I l'enoturista encaixa perfectíssimament en aquesta definició. És a dir, no només coneix la realitat material del territori amb autenticitat, sinó que, a més a més, el retorn negatiu que genera és immensament menor que la mitjana i, en canvi, el retorn positiu, especialment des del punt de vista econòmic, és major. Per tant, l'encertem perfectament en allò que en diem intel·ligència de mercat, és a dir, l'encertem perfectament en quan el retorn al territori. Per tant, la ruta del vi és bona pel conjunt de socis que en formen part, que entre els cellers, els restaurants, els allotjaments, empreses, etcètera, arriben a un centenar de socis, però també és bo pel conjunt del territori. Per tant, en aquest sentit, nosaltres fem una especial tasca de pedagogia perquè el conjunt de la demarcació entengui la importància que suposa, pel seu progrés, per la seva prosperitat, el bon funcionament,

la bona salut de la nostra ruta del vi. Gasta bé l'enoturista, i això sempre ho hem dit, i no només gasta en vi. Gast també va a les llibreries. És un turista curiós. És el turista ideal, l'enoturista.

En el nostre cas, la despesa directa a la botiga, és a dir, la despesa directa en el consum que fa quan realitza les nostres activitats, es calcula que està al voltant d'uns quaranta i escaig euros només de despesa directa. Per tant, Tenint en compte que l'any 2025 vam arribar gairebé al cent mil, doncs ens situa al voltant de quatre milions d'euros d'inversió directa, però després hi ha tota aquesta inversió indirecta, és a dir, que més enllà del consum en aquesta activitat, doncs tenim valorat que des del punt de vista de l'hora d'escollir allotjament, des del punt de vista de l'hora de consumir restaurants, des del punt de vista de comprar en botigues que no tenen res a veure directament amb el vi, etcètera, doncs la despesa és sensiblement major. I, per exemple, i ja acabo amb això, disculpeu, però, per exemple. No, no, no, fes, fes. Per complir aquest requisit de que la despesa del visitant sigui el màxim d'alta possible, una de les línies de treball que treballem des del Patronat, per exemple, també és l'elecció dels mercats que ens faciliten això, i especialment en els últims anys hem treballat molt amb el mercat nord-americà, amb el mercat canadenc, que és un turista que ve per més dies, sabeu que a partir del quart dia la despesa mitjana augmenta moltíssim, i a més a més, doncs, el seu poder adquisitiu tendeix a ser més alt que altres destinacions. En aquest tipus de turisme, que en els últims anys hem treballat molt, l'enoturisme i, de fet, en general, el turisme gastronòmic hi entra d'una manera, amb una facilitat, amb una potència espectacular. Els que hem fet presentacions a Washington o a Toronto, diguem-ne, és espectacular. Estan molt acostumats a fer-ho. Molt. Tant el públic directe, diguem-ne, és a dir, el turista, com el públic professional, els prescriptors, tant agències de viatge com influencers, etcètera. És espectacular lo bé que entra. I, per exemple, actualment dels visitants estrangers que realitzen les activitats a la nostra Ruta del Vi, ara mateix el quinze per cent ja són del mercat nord-americà. Per tant, també en aquest sentit ens ajuda a anar perfilant el tipus de destinació que volem construir. Per tant, és una pedra angular que hem de cuidar, que hem de mimar, si se'm permet l'expressió, i que insisteixo que la gent ha de ser conscient que el retorn social que té és molt gran. Per tant, escolta, impliquem-nos tots a

fer que funcioni i funcioni bé. Els americans gasten molt, sense cap problema, els cellers, però sense cap problema. Llavors, es tracta que aquestes rutes també les coneguin els nostres, la gent del territori.

Clar, aquesta és la realitat i com treballem.

També és veritat que nosaltres tenim una ruta que és molt singular. Té vinya, té mar, té muntanya, té cellers, té patrimoni, i tot això està a menys d'una hora de Barcelona. Nosaltres també és veritat que I us venen molts enoturistes. Sí que és veritat que cada vegada també el tema internacional està funcionant, però és una realitat perquè, clar, com ha dit la Sola abans, aquest any fa 25 anys, que ja ho vam celebrar fa. Bueno, ho celebràvem durant tot l'any, però vam fer una festa pel col·lectiu, eh, pels cellers, establiments, una miqueta una festa per nosaltres, no per. Per això no ha tingut tant. Amb els mitjans tanta, diríem. No ha sigut tan mediàtic perquè l'hem fet una miqueta per fer un amenatge ens heu de convidar convideu-nos i la veritat bueno vaig quedar sorprès del poder de convocatòria que van tenir a més vam fer a mar rodó un espai meravellós allà a les muntanyes de meriona amb els meus germans un alcalde molt molt dixaratxero i el que parlàvem abans entre ells mateixos clar el Penedès és molt maco tot és molt maco però quan vas a un puesto ells són els més macos has d'anar. I la realitat és aquesta, que jo també, el que he dit abans, que està molt bé, que hem de treballar, que vinguin el tema internacional i tal, però primer ens hem d'estimar a nosaltres. Si nosaltres els estimem, segurament que no ens faltaran. I el tema no és això, de saber convertir la cultura de vi en una oportunitat per desenvolupar el territori, vull dir, La cultura del vi ens ajudarà a tot això. Per això era important el que deies abans, que creem espais perquè pugui vindre tota la família. Aleshores, per allà hem fet una inversió fortíssima en el tema ciclable.

Això ens agrada molt. Tot a l'Eix de la Sequinze,

a totes les seves derivacions. Ja, pràcticament, en tot el paradès hem fet petites àrees, també hem fet un carril agrari perquè també els agricultors, els països amb els tallers no tinguin que ficar-se a la via principal i puguin anar. La veritat és que allò que dèiem de la sostenibilitat ara ja no es discuteix si no és sostenible estàs fora de mercat llavors nosaltres estem invertint molt en aquest aspecte des del Consorci de Promoció

Turística del Penedès llavors us demanaré concreció de rutes jo ara estic escoltant la ràdio i dic va doncs em faré una de ruta d'aquestes o més d'una què haig de fer com quan etcètera. Però abans, si voleu, centrem el tema també en el

Priorat Montsant. Vinga, de fet, ja ho deia abans també, que som la ruta del vi més jove de Catalunya. Fa pocs mesos que ens hem constituït. De fet, tot el procés de creació de la xarxa de rutes del vi de Catalunya és el que ens ha donat l'empenta definitiva per poder formalitzar allò que

ja estava passant. I, a més,

en un espai on tenim la sort. I la fortuna de poder gaudir de dues denominacions d'origen excepcionals, com són la de Ocu Priorat i la de O Montsant, en un espai, en un territori petitet i a tocar. Dues maneres d'entendre el vi, dues maneres, dues filosofies de treure el millor profit d'una terra dura, com és la comarca del Priorat, però que ens està donant. Un producte excepcional. I al voltant precisament de tot això s'ha constituït la nostra proposta, que va més enllà de visitar cellers, d'aquests cellers familiars o d'aquests cellers modernistes cooperativistes que tenim a la comarca, que ens encanten, és cultura, agricultura, gastronomia, tota l'hora en un monument. Tota l'arquitectura rural que és tan meravellosa, si t'agrada. Per això, i que ha explicat tanta història del que hem estat i del que som, i que et permet també recórrer espais a muntanya, espais naturals com la serra de Montsant, o llaveria, fer senderisme, passejar pels carrerons dels vint-i-tres municipis de la comarca, que tenen un encant i cadascú aporta una cosa diferent, o conèixer directament la gastronomia, una gastronomia al priorat senzilla però molt directa, basada en l'altre producte estrella de la nostra comarca, que és l'oli d'oliva. L'oli d'oliva, i tant, que tenim un interès extraordinari ara mateix per l'oli. Sí, també, i aquesta combinació també ens fa encara més rics, com a país, jo no com a comarca.

Sí, sobretot això de l'oli, que va començar una miqueta només amb els marges de la Vinya, com els de Mellès i això, i ara ja n'hi ha, plantacions senceres. Home, i tant. Allà és difícil de fer perquè és que podies començar anant a Sitges al centre d'interpretació de la Malvasia de la Malvasia, no us ho perdeu, no us ho perdeu, anar a Vinyonet a la Font de la Canya a l'Origen, a Sant Sebastià dels Gols passant pel Lèrdula, a Vilafranca al Viceum, s'ha d'anar al calacent

és molt difícil de n'estem tot l'estiu, sort que el tenim al davant està venint tota

cosa i la veritat és el que he dit que està tot molt a prop que es pot fer via després l'important és conèixer-ho i després també triar doncs bueno m'interessa més això doncs passo més estona o vinc un altre dia exclusivament a veure això i la realitat és que és important el tema del viseu la nostra sala de família que dic jo perquè. Està quasi acabat, però falta. Jo crec que falta el tema gastronòmic. Sé que ho estan treballant a la part de dalt. A la part de dalt, que ara tenen wine bar. Sí, sí. Allà estan treballant el tema de la gastronomia. I després això que he dit, no? Ficar-te a l'interior, no? Agafar una bicicleta en qualsevol. Vull dir, pots anar d'estació a estació. Si et canses, pots deixar la bicicleta, no sé, a l'estació de Sant Sadorní i anar fins a La Grana o Vilafranca. O al contrari, les vinyes, anar a Subirats, ara mateix, al Mercat del Prèssec. Són visites obligades, no? A Sant Sadoní, també, a banda del cava, també n'hi ha la xocolata, que s'ha fet un forat allà. No ho sé, a Sant Sadoní també n'hi ha espies, no? Vull dir que amb la Miranda que han reformat hem fet un mirador on fem tastos i, sobretot, no us perdeu els tastos a. A la caiguda de sol no que fa un estalvi de sol com ho hem de fer

què hem de fer imaginem que jo vull fer una ruta

d'aquestes què faig doncs anar no sé anar a qualsevol

poble d'aquests i anar a diríem al centre d'informació turística i allà allà et donen un folletó i t'explicaran t'explicaran has de reservar has de demanar. Bueno, n'hi ha postos que sí, però jo crec que no, que als museus i aquests ja es pot anar directament. Després, segurament, de l'establiment, que sí, que s'haurà de fer reserva, no? Però als centres aquests, jo crec que no, que es pot anar directament, no sé, pots fer. El millor és adreçar-se a la informació turística i que t'ordenin. Però, bueno, també això, el que et permet aquesta ruta és aquesta, no? Que arribes al post i pots fer un pla alternatiu, perquè està tot tan a la vora. Arribo jo al Vision, No poden, però em vaig assençar d'on és.

El vincem que val molt la pena, eh? Molt la pena. Si els oients volen fer una imatge general també de les dotze denominacions d'origen que hi ha a Catalunya i de més, el vincem és una manera també d'entrar i amb tota la informació detallada.

Un museu únic a Europa, eh? Sí, absolutament. Al Penedès també hi ha tot el festival aquest de música veu que fa pinar també a tots els establiments diferents, les bodegues, no? Hi ha Llobecans, Codorniu. I que val molt la pena. Hi ha molts cellers que tenen.

Wine bar, i a les tardes està ple allò de gent que es pren una copa mirant la vinya que tenen al costat. Bé, i molts miradors, no?

De fet, en totes les rutes que formen part de la xarxa, en les vostres i en les que avui no hi són també, hi ha miradors excepcionals, no? Vull dir, ara que busquem aquest moment instagramiable,

d'aquest sunset, en trobarem.

Té una aposta de sol, una baixada de sol, impressionant.

A més, n'hi ha un estaliment allà, no sé, suposo que el coneixeu, perquè el coneixeu tot, no? Cal fer-ho. Que fa uns tastos allà a la tarda quan cau el sol i és una meravella és el que dius tu no donar coll a fer fotos i després no saps quina penja perquè és una meravella a més no fa gaire que el van reformar també a través de Penedès Turismo també va arribar una subvenció de la Diputació. La Diputació, que l'hem de nombrar, que ens està ajudant moltíssim a tots. Les quatre, de fet, s'hi han posat. Estan molt implicades amb el turisme.

És que som un país de vi i s'ha de palpar.

El sector privat està molt implicat, però sí que és veritat que el sector públic ens està acompanyant.

Sí, sí, promovent, facilitant també, fins i tot aconseguir, doncs ara, per exemple, estem en tràmits al Priorat per ser destinació Starlight tota la comarca, acompanyat d'una xarxa de miradors astronòmics que et permeten també fer tastos, ja tenim cellers també que estan oferint precisament aquesta experiència de tast. Nocturn, per poder gaudir de la vista al capvespre i poder gaudir dels cels impressionants que tenim a la zona. Els vesprejos que van molt bé, perquè aquí, no només que t'ho passes bé i tal,

que aquí n'hi ha consum, els vesprejos n'hi ha. Sí, sí, és el que ens interessa, no?

I ara parlàveu de postes de sol. Aviam, no sé si quan heu entrat a Catalunya Ràdio us hauran donat unes ulleres. La corporació catalana de mitjans audiovisuals regala unes ulleres per veure l'eclipsi. Com que n'estem parlant tot el dia. Aquí a Girona no n'hi ha, eh?

A Girona no. No han arribat, eh?

Això és els estudis de Catalunya Ràdio a Barcelona, a Diagonal Beethoven. Però, en alguna de les vostres rutes es veurà aquest eclipsi. No totes. A Penedès no es veurà.

En el nostre cas sí que es veurà, estem a la zona visible, diguem, i ja ens estem preparant.

A veure, ara imagina't que volem veure l'eclipsi en un lloc on hi hagi vinya i prenent una copa de vi. Jo vull fer això. Molt bé. Què hem de fer? Doncs hauries d'adreçar-te a l'oficina comarcal de turisme.

Puc fer-ho per internet? Ho pots fer per internet, també, turismepriorat.org. I allà ja comencem a tenir ja totes les propostes concretes per gaudir el dotze d'agost de l'eclipsi. Hi ha cellers que hem de tenir en compte les zones visibles, les que no, és a dir, aquelles zones fosques, però els cellers que tenen espais adaptats i que ja estan començant a preparar activitats. I si no, els mateixos municipis estan preparant també experiències. Que combinen el tas de vi, el tas de producte, amb l'observació d'aquest fenomen, que clar, que serà únic, no? Històric. I és qüestió d'entrar, ja et dic, informar. El vi aquell te'n recordaràs tota la vida.

El vi que tenies a la mà. I el formatge o el que sigui. Això ho hem de fer, eh, Sole? Hem de marcar calendari. I tant, i tant, sí, sí, sí, i tant, i tant, i tant.

Heu de venir aquí. Joan, t'ho dic, eh, que en aquest cas haureu de venir al sud, eh? Cap problema, cap problema. És a dir, a nosaltres ens agrada gaudir de totes les meravelles que porta el maï. Podeu fer contrarutes del vi. Una de les coses, no contrarutes, sinó, precisament, totes es complementen, totes es combinen, compartim elements en comú. Ara, per exemple, a l'Emporda, precisament, s'està celebrant el Festival Terrer, que és un festival que just neix a la comarca del Priorat, i que ens fa compartir aquests valors del vi, de la gastronomia, del paisatge.

I de la cultura, i això ens enriqueix moltíssim. És un projecte col·lectiu que sàpiguen gestionar molt bé. I és la força, jo crec que tenim també com a ruta, però també com a país, és a dir, venir a Catalunya és

gaudir precisament d'aquesta experiència i conèixer qui som. A través del vi, que ens explica moltíssimes coses. I aquí, de fet, jo crec que una de les virtuts que té les Rutes del Vi de Catalunya és també entendre que segurament nosaltres, des del punt de vista intern, doncs sí que clarament diferenciem, o en tot cas, diguem-ne, tenim nocions que són entitats més o menys pròpies a les diferents Rutes del Vi de Catalunya, però quan sortim a fora, quan sortim a explicar al món la nostra oferta, doncs és evident que, tot i que siguin ofertes raonablement diferents en alguns aspectes, el visitant ho veu com un tot. M'explico, és a dir, quan nosaltres anem a visitar, doncs, no ho sé, Escòcia, per posar un exemple, doncs, diferents activitats turístiques que estiguin repartides a dues hores de cotxe o similar, ho percebem com una única unitat, diguem-ne. I, de fet, això avui, fins i tot, podríem trobar exemples encara més extensos. No fa gaire m'explicaven que avui, quan es programen activitats turístiques a Londres, algunes activitats es fan a París, diguem-ne. I, per tant, diguem-ne que es fa molt ràpid d'anada i tornada. I aquesta idea, que cada vegada va arrelant més en la promoció especialment internacional de les destinacions, jo crec que les Rutes de la Via de Catalunya ho recullen molt bé. I, per tant, aquesta cooperació. Entre les diferents rutes del vi jo crec que és una de les virtuts que té de cara a la internacionalització i a la segmentació de mercats estratègics per tenir el tipus de turisme que volem del nostre país i per tant en aquest sentit nosaltres també per això hi participem de manera entusiasta.

Clar, quan tu veus els anuncis turístics, per exemple, de La Rioja, la terra con nombre de vino, o quan entres a la pàgina web de Sudàfrica, que et diu País de Vi, doncs hem de pensar que nosaltres. Tenim moltes coses més que platja tenim i monuments

tenim vi sí bueno i ara també tenim spot i eslògan que l'eslògan de la xarxa de les rutes del vi és això és més que turisme és anoturisme m'encanta

a favor sí sí sí sí a favor molt a favor sí

sí sí sí a més jo crec que és. Sí que a tots ens ha agradat molt perquè intenta rescatar d'alguna manera aquella cultura pròpia, allò de fer-nos globals amb allò local.

Exacte, exacte. El que no és l'eina que es faltava, perquè a la pràctica ja ho fèiem, ja treballàvem així, però es faltava aquesta eina per. Per canalitzar-ho tot, no?

És a dir, tu tens la Coca-Cola, doncs, ostres, empaquet-la, posa-li un envoltori bonic, que embolica-la. És això, no? És el que ens faltava, no? És embolicar-ho.

Sí, perquè a la plàtica sí que és veritat que es reunien, que es tocaven, que feien, que fèiem, però al final. Al final l'òrgan de gestió no el teníem. Està molt bé.

Les coses que tenen no existeixen. Si les repeteixes, pots dedicar-t'hi, pots dir, va,

en faré una cada any, si vols. I aquí, igual que parlàvem de la votació, aquí la implicació de la Generalitat també ha sigut.

Total, crec que ha sigut clau. Sí, ens han pes, en el nostre cas, com dèiem abans, precisament.

Va, nois. Llavors és important que. Molt important. Quins són els reptes?

Quins són els deures que us heu posat?

Els deures, com a mínim, ara el que hem de fer és això, divulgar que tenim això i que ens vinguin i després I que vinguin els catalans. Els catalans, per favor. Ens estimem nosaltres.

Clar, que els altres ja venen, si no s'ho veuran tot ells.

Ara és explicar-nos, també explicar-nos, perquè abans potser era una cosa que es veia com, si vaig al Penedès no vaig a l'Empordà, no vaig a Terra Alta, no, al contrari, hem d'anar tots per entendre perfectament què és el que som i després anar tots a una, cap a fora, també, aquesta visió important, tots tenim clar què és el el vi català, que és el vi català, però és veritat que aquesta batalla, per dir-ho d'alguna manera, l'hem de jugar tots, sobretot fora del país. És una miqueta el que hem dit abans,

el vi, això els cellers, però al final s'enamoren de tot, de l'astronomia, del paisatge, del patrimoni, però el vi ha de ser l'excusa.

És el vertebrador i qui va a buscar vi va a buscar gastronomia segur segur no ha passat mai que

no sigui així això si repassem una mica fins i tot evidentment aquí darrere hi ha molts professionals que hi treballen però fins i tot d'una manera intuitiva la immensa majoria de les activitats que estan relacionades amb el turisme acaben estant relacionades per la pròpia demanda de la gent que hi participa amb la resta. De sectors dels quals parlàveu. En el nostre cas, per exemple, tenim dos esdeveniments que tenen molt d'èxit, que són el Vivid, que es realitza al mes d'abril, o el Veut al Museu, que es realitza al mes d'octubre. El Veut al Museu, el propi nom ho indica, que relacionem l'enoturisme amb. Normalment posem en contacte els cellers amb els museus per tal d'intentar relacionar el patrimoni artístic amb tot el patrimoni del vi. Però, per exemple, el Vivid, si repassem tot el conjunt d'activitats. No és un festival que es realitzi en un lloc concret, sinó que són un grup d'activitats. Que es realitzen a diferents punts de l'Alba i en Pordà, totes les activitats són al final visites a cellers, concerts, caminades, rutes amb bicicleta, miradors, pícnics entre vinyes. Per tant, ja veiem contínuament que cultura, gastronomia, enoturisme, etcètera, s'acaben relacionant gairebé per inèrcia natural, perquè la pròpia demanda de la gent que vol consumir aquestes activitats ja ens empeny cap aquí.

A més a més tenim fires molt representatives o molt importants, no? Tens de vi a Vilanova, i ja és ara, la setmana que ve, a Vilafranca, al Microví, que ja ha passat, també. Tots els polers tenen la seva fireta, ara, a l'Escumostra, que està creant molta expectació, en un any que han. Que hem batut els rècords d'inscripció i tot això també ajuda moltíssim i els petits pobles que tothom té el nom m'agrada molt eh el nom molt ben pensat al final és un nom inclusiu i sabien que crearia polèmica i l'ha creat no no trobo molt bé però al final s'ha d'explicar tot i per això vam fer la roda de premsa amb l'autor que ens va ajudar a explicar el nom però i a més és. És un nom que és per sumar, per incloure i, sobretot, per liderar. Volem que en Sant Saoni torni a liderar el tema del cava, perquè és evident, som la capital del cava, això no té cap discussió, però volem afegir els escombrosos de qualitat i, per liderar tot això, havíem de donar aquest pas i l'hem donat i, bé,

amb moltes expectatives i amb moltes ganes de mostrar al món el que hem preparat, no? I també això, ajudar precisament, que són propostes i cultures de carrer.

La Fira de Falset, que sembla. La Fira de Falset, per descomptat.

La Cançó Popular, Ari Borret. La Fira de Falset,

això és el que ens ho comptaven els avis.

I vint-i-tres, com deia, vint-i-tres esdeveniments que giren al voltant del vi. Una a cada poble del Priorat, és a dir, i és cultura de carrer, és a dir, que també hem d'anar més enllà que fer no turisme, és més que anar a un celler, que està molt bé i aquesta oportunitat de conèixer de tu a tu el viticultor, l'elaborador, això és una experiència que no té preu.

Sí, és veritat, ens agrada molt. Això és el que ens fa únics, això.

És gaudir de la natura quan fas una ruta entre vinyes o quan fas un sant sander entre un no m'ha de fer que t'ho expliqui el propietari diríem no és això és aquesta part de turisme cultural quan visites un espai patrimonial és una experiència tecnològica quan visites un espai com el vinceum o com la cartoixa d'escaladei que era tota una. Una proposta d'immersió no de realitat virtual que t'explica l'origen això és a dir és millor

millor que una pel·lícula de russell crowe és increïble

però no t'ho pots imaginar jo em vaig quedar de

però no t'ho pots imaginar jo em vaig quedar de pedra quan ho vaig veure però increïble molt recomanable de veritat molt molt

no us perdeu això és això que hem d'anar més enllà també parlàvem de les famílies de les parelles joves una molt bona manera d'iniciar-se també a la cultura del vi és gaudir d'un cap de setmana un cap de

setmana un lloc bonic estàs allà amb un hotelet

o amb un home que dèiem d'observar les estrelles amb una copeta de vi això és el més romàntic que hi ha ho tenim tot vas al celler tastes

vins t'emportes les ampolles obertes i per dinar tothom et deixa que te les acabis per dinar o un pícnic

que també hi ha cellers i allotjaments que et

preparen pícnics entre vinyes.

A veure què fem i el millor és portar-se l'ampolleta per després reproduir aquella experiència que vas tenir tan especial a casa i la llargues encara en el temps tu te'n compres perquè el celler.

T'ho expliquen, ho entens, i és com els llibres, quan l'auto te l'explica, no?

Les festes de l'Aberema, que també estan en seu auge, que havien caigut una miqueta, ara tornen a.

Clar, perquè no estem dient que sigui una ruta només estiuenca. No, no, no.

És una de les virtuts que també aposta per la desestacionalització, que és una altra dels reptes turístics que tenim, com a destinació i com a país. I sobre això que parlàveu, una de les ressenyes més habituals. Les persones que realitzen aquestes visites als cellers, que molt sovint són o per part de propietaris o per part de treballadors, però que en tot cas una de les valoracions més habituals fa referència, encara que sembli un punt romàntic, però fa referència a l'amor, és a dir, que et transmeten amor no només per allò que fan, sinó per la seva terra, per la seva producció, etcètera. Llavors, aquesta estimació per la seva tasca es transmet a l'hora d'explicar i, per tant, També enamora la gent que et visita.

Tota la raó, sí, sí. La gent del vi és molt amorosa i té moltes ganes d'ensenyar-te allò que fa. Sortir de les catacumbes on són. I posar una part de passió que és molt necessària a la vida, també. Perquè, esclar, la gent que fa el vi sempre els tenim sempre al celler, sempre esteu al celler. Sí, és la realitat, sí, però quan sortim fora.

Quan sortiu, us toca el sol, llavors. No, i trobes gent, doncs això, que reconeix la teva feina i llavors ho expliques amb la passió. És que no sabem explicar-ho d'una altra manera. És veritat, eh? És veritat. La realitat és aquesta, és que.

Sí sí i al final són famílies que t'estan obrint les portes de casa seva que això és un valor també aquest punt també de passió que tenen les coses no vas a visitar una cosa freda no estàs entrant a casa d'algú i això és una experiència que a poc sovint passa i

no l'hem de deixar perdre va si imaginem que algú diu va aquestes tres rutes del Penedès ens has dit moltes coses Pere però de les altres dues on aniríem què podem fer.

En el cas nostre, jo el que recomanaria és tenir a la web costorada.org, allà tenim fins a setanta-cinc experiències enoturístiques, que hi ha tota la informació, també es pot reservar per internet, repartir-les durant tot l'any.

La pots fer tu, digues-hi, ni d'aquí ni d'allà. La pots fer tu, però, a més a més, la pròpia web t'anirà

guiant en funció dels teus desitjos, diguéssim, de les teves prioritats, diguem-ne. Per tant, en aquest sentit, d'avui en dia està tot bastant informatitzat i, per tant, és bastant fàcil reservar. I, a més a més, com dic, és important remarcar que està repartit a tot el territori, tant en el com el vegem en portar, i durant tot l'any. Això és una cosa que, en el nostre cas, s'ha treballat molt i, per tant, en aquest sentit, l'oferta acaba sent bastant àmplia. A part, evidentment, de, com deia, els festivals més. Més organitzats, més concrets, que aquests sí que estan més sectoralitzats. He ficat els dos exemples que són els més clars, que són el vívit i el veut al museu. I tot això, com dic, a la web costabarada.org trobaran totes aquestes experiències. costabarada.org. I les altres?

En el nostre cas, el Priorat és turismapriorat.org. I també tenim un espai amb totes les propostes. Ara mateix a la ruta tenim vuit-ante-cinc establiments adherits. També tens aquesta possibilitat de fer-te tu. La teva ruta personalitzada i jo el que recomanaria seria una part de visita patrimoni a aquestes catedrals del vi això no t'ho pots perdre de falset i cornodeia de monsant d'aquest modernisme agrari no us ho perdeu les rutes de no turisme actiu rutes quatre per quatre per vinyes o senderisme conèixer els pobles caminant amb aquesta calma amb aquesta tranquil·litat i d'altra banda doncs animar-se també a participar del que és l'enoturisme familiar de les experiències diguem globals que combinen de tot una mica no i per suposat diguem per l'enamorat del vi doncs gaudir de les experiències premium que com poden ser altes de botes als diferents cellers o.

Calla, calla, va, Sole, anem a anar fins a una ruta, imaginem que A veure, va, a més és que nosaltres

tenim l'experiència molt recent d'haver recorregut totes les rutes, eh?

Nosaltres les hem recorregut totes perquè hem estat rodant un alegre i feliç programa sobre les diferents denominacions d'origen. Catalanes i per tant això ho tenim fresc anava

a dir segur que tu mateixa ara penses en qualsevol de les tres rutes i penses en aquell indret que dius estres he de portar algú perquè el vegi tot

el que deien ells sí sí sí tot el que deien ells era els miradors els hem vist tots els miradors tots els miradors ens ha quedat cap ens ha quedat cap però va imaginem entrem en una d'elles pensem sole tu portes la teva filla. No la podem avorrir per això que passa que ja anem un altre cop a d'Estavi no hi ha d'haver una

mica de bicicleteta la tinc ben acostumada sí

sí sí no perquè té una edat que encara encara

aguanta encara es deixa és clar el que es dedica

a la mare sí sí sí ens passa a tots això però

va anem a imaginar entrem per exemple tas de botes on seria això em fa il·lusió a mi sempre.

Doncs mira jo estava ara quan dèieu això de la bici m'ha fet gràcia no i també recordava que el seiem els roig feien un escape room també que crec que amb això enganyaria la nena segur d'acord sí sí sí sí si no a més ens ho

endevinaria ella segur ja està ja ens passaria la mà per la cara i després poder podríem fer alguna

d'aquestes rutes amb bici no ah sí amb bona tria bicicletes sí per exemple no. I després, home, doncs abans de dinar, un tastet de vins. Un tastet de vins, sí. I aquí, clar, hi ha tants cellers, entre la Dio Cupriorat i la Dio Montsant, tants cellers estupendos, que seria difícil. Bueno, això seria molt difícil a qualsevol de les rutes, perquè, clar, tots els tastos a cellers són molt espectaculars, no?

Llavors, tu, quants diries, per exemple, imagina que tenim un cap de setmana, quants cellers visitaries tu, per no col·lapsar-nos?

Jo crec que això depèn una mica del grup amb el que vagis, no? Perquè si som molt wine lovers pots fer un matí i un tarda, però I depèn de l'època de l'any,

també, clar. Si vas pel Penedès,

no passar pel mercat del Plesec i no tancar els llengers. I allà el tas ja el tens preparat amb una copeta de cava amb el seu tallet de préstec dintre què dius sí sí sí m'estàs dient que fem belini

però a la catalana que és millor sí sí sí.

Sí, sí, ho fan molt bé, a més, no només el pressa, que també n'hi ha més productes, però el principal és el pressa, ara la cirera també, i sobretot verdures i tomàquets de Montserrat, no?, que.

El Pere ens està portant un maridatge estupendo, eh? Va molt bé. I aquest només pot ser aquesta època. Clar, clar, és espassional. Maridatge de temporada, eh?

Els altres poden anar durant tot l'any i tal. I això de les botes, bueno, normalment si tu mostres interès en que no ho facin, a l'anòleg, al final, li agrada. Vine, que. Que em mostro això en què no estigui dintre del guió, no? Vull dir que al final, almenys al Penedès, ho tenim això, no? És així, no? Sempre és una sorpresa. No ho tens dintre del guió, d'obrir una bota i tal, però. Veus tant interès en el visitant que dius, mira, ara sí que t'estarà bé. Sí, sí, és com això, és com quan estàs a casa i l'ofereixes, no?, o quan t'obre la bota

del ranci que tenen allà, la bota del racó, no?, i allò és un. Com per tu tot això és normal, ja no, però si veus interès

en el que t'està visitant, ah, doncs sí, mira, va, creiem que obrirem aquella bota, mirarem i tal. Home, t'imagines fer aquest

maridatge amb el Presa, que quina meravella, maridatge de temporada, m'ha encantat, i després dius, bueno, anem a veure, anem a parlar una mica de Malvasia i farem un banyet.

Home. Sí, ja, sí, sí.

Oh, sí. Què pots demanar més? Les rutes del vi combinen molt, senderisme, bicicleta, muntanya, amb després elegància. Llavors dius, ara ens dutxarem i anirem a fer l'elegant en un wine bar a la nit. A mi això m'agrada molt, aquesta combinació. Està molt bé. Jo, mira, si voleu també una combinació

amb el cas de Deo Copriorat, Deo Montsant, per exemple, una ruta senzilleta al nord de la comarca, per conèixer també la part més fresca, i en zones, una visita, per exemple, a un tas de botes a Masperinet, al municipi de Poboleda, que és Deo Copriorat, passem a Cornudella, la visita al celler cooperatiu de César Martinell o qualsevol celler de la zona, que és la zona més fresca de la Déu Montsant, per tant també t'aporta aquella cosa especial d'un terroir diferent i això podríem acabar amb un dinar de truit amb suc a Ulldemoli. I un capvespre, una aposta de sol a Ciurana. I ja ho tindríem.

El salt de la reina Mora de Ciurana, que és una bellesa. En diuen la comarca rosa.

La comarca rosa. Si hi aneu sabreu per què. Hauries de fer mil programes, perquè cada ruta d'aquesta té els seus.

Sí, però és que és això, és a dir, la gent del bé sol ser gent curiosa, amb curiositat, ànsies culturals.

I sempre queda alguna cosa per fer el bo d'aquest món és això que mai arribes a fer-ho tot i sempre tens alguna cosa per fer-ho i així has de tornar que això és molt bo també quan tens la sensació que un destí

una visita t'ho ha donat tot sempre queden ganes

de tornar sí perquè sempre quedaran coses per veure hi ha tantes activitats que és difícil fer-ho tot si els oients necessiten detall de tot perquè estem dient tantes coses que poder no donem ni temps d'apuntar poden entrar a la pàgina de Catalunya.com que trobaran allà l'enllaç a les rutes del vi de Catalunya trobaran aquestes nous rutes ja veuen un desplegament d'activitats i de propostes que si no és infinit s'hi acosta m'agrada

molt tota la campanya com s'ha fet és molt. Molt global, aquesta campanya, és a dir, molt desacomplexada, com ho fan els altres, com ho fan a Califòrnia.

Bueno, nosaltres també estem a Cevin, a les Rutes de Vi d'Espanya. De fet, som dels quatre primers certificats. Estan en com un referent a Catalunya. Jo, que he voltat més l'última vegada a Manxuela, estan en com a referent. Estan curiosits. Estaven ensenyant coses, però m'estaven preguntant més coses que m'estaven ensenyant. D'acord, d'acord. I això, doncs això, fa, doncs això, orgull de pertànyer, no? Clar que sí. Bueno, aquestes I jo, Pere, si m'ho permets,

si m'ho permets també, la generositat, perquè nosaltres que som la canalla de les rutes del vi, els nadons, diguem, anar de la mà dels que ja tenen experiència, dels que ho tenen totalment integrat i forma part ja de la seva manera, també ha estat un plaer, generositat, acompanyament i aquest ànim de dir vinga va, que aquí som tots un equip.

Els panadesencs esteu a prop de Barcelona i esteu molt acostumats a que vingui gent de fora i s'acosti al panadesc. Que l'Ella ha d'aspirar també a això, no? És molt fàcil que vinguin els. Hem de fer-ho tocar.

Sí, hem de protegir allò. Això de l'Ella també fa una miqueta de perquè no fa gaire, fa un any o així es va. Tenim coneguts pel Vallès i tal, llavors jo tenia interès a anar allà i vam, a l'antiga cooperativa, no, on feia el marfil, vam estar dinant allà, dinant cosetes que, no, al. A la tenda museu també aquell que n'hi ha per allà i la veritat és que ens ho vam passar molt bé no i tot això s'ha de recuperar s'ha

de ficar en valor hi ha vint-i-c minuts no des d'aquí no hi ha res sí sí i aquestes vinyes a barcelona pot haver-hi parada de metro quasi eh gairebé gairebé sí no diem tren per si de cas però vaig tindre que jo bueno som uns amics de granollers i això dic pues va sí aquí darrere la muntanya tenim això anem anem a veure això i. I els talls es van quedar sorpresos. I hem de reivindicar, eh, aquesta vinya, és a dir, el Baix Jobregat, el Barcelonès, els feia vi fins fa nota. El vi de Barcelona. O anar a la ruta del Vi de Lleida a veure aquests cellers i vinyes d'alçada, no al Pallars, que també és tota una experiència, no? De punta a punta. Hostés del Segre, no te l'acabes, no te l'acabes. I, a més a més, quan hi ha el moment dels fruiters en flor,

Sí, sí, és una meravella. És que no tens paraules. No, no, no. No tens paraules. Això no es pot explicar, has d'anar a veure-ho. No, no, no. Això sí que és difícil. Que ara s'està fent molt, ahir està anant molt molta gent, eh? T'estàs sota els pomeres. La realitat és aquesta, des de la meva vessant

professional tot això ho he viscut, i potser no li dono la importància que li dóna, això és la realitat, no? Des del punt de vista més turístic, perquè és el que dius tu, ho tenia tan integrat i tan. I tan a la mà que no i ara clar coneixes més gent que veu per primera vegada que preparen amb això i llavors després li dones moltíssima i et sento un orgull enorme de ser el cap de la ruta del vinó ser president i la veritat és que no era conscient de la meravella val la pena no perquè no era perquè ho tenia molt integrat no ho teníem i. Donar una normalitat que no això no és normal el que tenim és vivint el paradís i ho hem d'explicar que vivim el paradís

sí hauríem d'animar sempre que rebem visites de fora quan rebem famílies amics de fora els hem d'ensenyar el país i tot aquest patrimoni i és això que amb els amics que venen de fora

que molts són del vi o de la cultura ho fem els portem és a dir jo cal. Que vinguin els d'aquí. A mi ja em preparen les rutes.

Pedro, vull anar pam, pam, pam. Els has de preparar la ruta. Perquè hi ha gent que li agraden més les pedres, com dic jo, no? Una visita a monestirs, castells i això, i altres, més bodegues, altres. No, jo vull anar quan l'època de vere. I em preparen les rutes, ells te les preparen i tu només has de puntejar-los i acompanyar-los. I gaudir amb ells, no? Bueno, és que això també ens ajuda a entendre, primer, la imatge que té la gent de fora de nosaltres, perquè, per tant, l'enogastronomia, en general, és una part més de la nostra identitat, i, per tant,

igual que quan vas, doncs, no sé, quan vas a Roma necessàriament t'has de fer la foto de rigor davant del Coliseum, quan vens a Catalunya t'has de fer la foto de rigor tastant un vi, perquè, si no, és com, és a dir, estàs malmetent el viatge, diguem, el estàs malgastant. I també el que tenim de nosaltres mateixos, perquè aquesta realitat que dieu que quan visites un lloc una de les coses que demanes és, hòstia, porta'm alguna bodega, porta'm algun tast, etcètera, fins i tot és amb gent del nostre propi país. Per tant, nosaltres mateixos també ho tenim clar. És una cosa que a vegades ens costa de verbalitzar, no? I quan dius, escolta, descriu-me els elements identificatius que tenim com a país. A vegades no surt, però a la pràctica sí que acaba sortint. I, per tant, demostra que realment forma part d'allò que som i, per tant, també ho hem de cuidar per això. Em diu el Víctor que se'ns ha acabat el temps, ha passat volant, de manera que moltes gràcies. Gràcies. Moltes gràcies. La Denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació.

The seats are all empty Let the roadies take the stage Pack it up and tear it down They're the first to come and the last to leave Working for that minimum wage They'll set it up in another town.

Tonight the people were so fine They waited there in line And when they got up on their feet and made the show.

That was sweet But I can hear the sound Of slamming doors and folding chairs And that's a sound

they'll never know. So just make sure you've got it all set to go Before you come from my piano. But the band's on the bus And they're ready to go We gotta drive all night And do the show in Chicago Or Detroit I don't know. There's so many shows in a row and these towns all look the same we just pass the time in the hotel rooms and wander around backstage till those lights come up and we hear that crowd

and we remember why we came. On the bus R&B we got disco and eight tracks and cassettes in stereo. Scenes and magazines and we got truckers on cd we got richard pryor on the video we got time to think of the ones we love while the miles roll away. Sí. Sí. You can sit there and wait for you can pull us through come along sing the song you know that you can't go wrong cause when that morning sun comes beating down you're gonna wake up in your town. We'll be scheduled to appear A thousand miles

away from here.