El Caire islàmic

Aquests últims dies passa moltes vegades que vaig dient i estrenem, i ara estrenem, i saludem algú que fins ara no hi era, perquè es tracta d'això, cada temporada un intenta renovar-se, i avui és aquest el cas. Avui hem de saludar per primera vegada una persona que vosaltres, oients, ignorants, ja coneixeu. Alguns el coneixeu de fa molts anys, d'altres l'heu retrobat fa una mica menys, però estic convençuda que si escolteu la seva veu sabreu perfectament. De qui parlo. De moment no direm el nom. Hola, bona nit. Bona nit.

On anem? Amb Jordi Llompart.

Ja està, a tothom li ha sorgit en el seu software qui és Jordi Llompart, que és periodista i cineasta i que aquesta temporada ens acompanyarà cada mes. Per explicar-nos on anem pel món, perquè com que ets un noi molt viatjat, diguéssim, li vam proposar si volia ajudar-nos a fer aquesta secció on anem, que la temporada passada també hi havia en Toni Arbonés, aquest any en Jordi Llomper ens portarà pel món. Per tant, benvingut i molt contenta de tenir-te a la nit dels ignorants.

Doncs molt bona nit. Bé, jo us portaré de la mà meva, però en tot cas ho faré amb la meva visió particular, és a dir, que tothom pot fer el viatge al seu aire i tothom pot conèixer món al seu aire i de la seva manera, de manera que no hi ha una sola manera de viatjar i de conèixer món, de manera que amb això vull ser humil i prudent dient-li a la gent que, bé, que potser comentaré coses que potser algunes altres persones les han digerit o les han vist d'una forma o amb una òptica diferent.

Però es tracta d'això, no? Tu fas la teva visió i després la gent. Pots anar-hi o no, perquè com que tu els hi hauràs explicat, potser ja ho haurem visitat. Per tant, Jordi, per començar la temporada,

què ens proposes? Mira, jo us proposo anar a Alcaire. Alcaire.

Però mira, sempre que parlem d'Egipte, sempre tenim en ment l'Egipte dels faraons. Vull dir, remuntar-nos a 3.500 anys enrere, etcètera, etcètera. No, a mi m'agradaria que la gent conegués el caire islàmic. Alguna vegada he portat gent a veure-la, perquè com que he fet diversos treballs cinematogràfics allà, d'encarreg, amb els quals he filmat, per exemple, tot el caire islàmic. En profunditat he descobert una ciutat d'Alcaire que ja la coneixia, perquè jo he estat més de 20 i tantes vegades a Alcaire. Com? Sí, sí. El meu primer matrimoni on vaig casar a Alcaire també. Vull dir que tinc una relació amb Alcaire bastant profunda, estreta, de fa molts anys, tot i que ara ja fa uns quants anys que no hi viatjo tant, no? Però Alcaïra és una ciutat apassionant i la gent, de vegades, quan viatja a Egipte, fa el salt a veure les piràmides, els temples, Luxor, Aswan, etc. No s'entreté gaire en veure Alcaïra.

I Alcaïra és fascinant. El passat islàmic d'Alcaïra va començar, penseu, l'any 969 d.C. amb la fundació de la ciutat amorellada d'Alcaïra. Que per això es diu caire, que és una derivació de alcaire, que vol dir la victoriosa, que va ser quan els fatimites, que eren un grup religiós, combatiu, descendent del nebot del profeta Mahomet, es va rebel·lar. A la part del nord de l'Àfrica i va conquerir la ciutat. La ciutat, de fet, ja havia estat fundada abans, és a dir, les tropes islàmiques, unes primeres tropes islàmiques, ja es van establir el que després seria el Cahira, al costat del riu Nil, que això encara ho podem visitar avui en dia, que és el barri del Fustat, però que era bàsicament una ciutat que era un destacament militar amb cases de servei, és a dir, amb una població que anava creixent al voltant d'un destacament militar i poca cosa més. Després també hem de tenir en compte que Alcaire ja tenia també. Alguns antecedents de patrimoni cultural i de població cristiana copta. És a dir, que els orígens del caire es perden en el temps molt enrere. Si anem enrere, enrere, hauríem d'anar a l'any 600 aproximadament, quan es crea la ciutat del Fustat, i es crea la primera masquita, etcètera. Però en realitat, La ciutat d'Al-Qaïra islàmic, amb aquest nom d'Al-Qaïra, la funden els fatimites, que són musulmans xiites, que donen com un cop d'estat, es carreguen a la gent que tenia el poder musulmà,

a l'antiga Alcaire, o el que era abans Alcaire, i a partir d'aquí creen una sèrie de palaus, una ciutat governativa, després I a partir d'aquí comença a créixer el que serà la ciutat islàmica.

Però això no t'ho ensenyen d'entrada, la gent que se'n va a Alcaire? És això que dius, no? Fas un recorregut i a Alcaire t'estàs, què, un dia i mig, com a molt? Exacte. I tu és el que reivindiques, no? Sí, sí. Més enllà del museu del Caire, ja sabem que ara és nou, etcètera, més enllà del museu hi ha una altra vida, no?

Sí, sí, més enllà d'aquest museu d'antiguitats que realment et mostra d'una forma brutal tot el patrimoni de l'època dels faraons, que realment és esplendorós, però també és molt esplendorós això. Pensa que també hi ha un museu d'art islàmic al Caire poc visitat per la part dels turistes. Sí. Però que és excepcional perquè recull obres de totes les èpoques, dels Fatimites. Mira, els Fatimites van governar la ciutat del Caire del 969 al 1171, són uns 200 anys i escaig. Després els Ayúbides, després els Mamalucs i després els Otomans, després van venir els Francesos, etcètera, i després ja entrem en una època ja moderna. Curiosament, des d'aquell primer nucli d'alfustat, de primera ciutat amb gent musulmana, d'aquella tropa que s'estableix allí conquerint el territori, fins al caire d'avui, que és una ciutat que amb la seva conurbació té 25 milions d'habitants. Sí, mare, mare.

25, o sigui, a Catalunya, que som ara de 7, 8, no?, per entendre'ns, imagina't. Parlem d'una ciutat, no?, un país.

Exacte. Imagina't el que ha crescut això, no? Vull dir que fins i tot jo mateix, vull dir que porto, doncs mira, no sé, des de la primera vegada que vaig a Alcaire fins ara, han passat molts anys, veig una ciutat amb una transformació bestial, no?, es va transformant. Però el que queda és precisament aquesta ciutat, aquest nucli de ciutat vella. A veure, on hi ha el mercat de Han al-Khalili, on hi ha la mesquita de Lázaro, que és una mesquita, universitat, és una de les principals mesquites del món i una referència mundial en estudis islàmics. Una mesquita absolutament esplendorosa, plena de vida, etc. Hi ha moltes més mesquites, Ibn al-Amar o, per exemple, Ibn Tulun, moltes altres mesquites que la mostra del seu patrimoni cultural islàmic és demencial, brutal. Llavors, jo recomano molt a la gent que, per exemple, doncs, faci una ruta per aquest caire Fatimita, per exemple, des de la porta de Bab el Futur, que és el nord, o sigui, és la porta de la muralla nord d'aquesta ciutat medieval antiga, fins a Bab el Subaila, que és la porta a la muralla sud. Impressionant, si teniu l'oportunitat de ficar-vos, doncs, com jo he fet amb alguna gent quan ha vingut, no, escolta'm, entrem a veure les cases com són flipes. Però què vols dir, que la gent deixa entrar? Bueno, si tu ho demanes bé. Si ho demanes bé, sí. O sigui, una de les coses maques que tenen els egipcis

és que són molt acollidors. La gent és acollidora. O sigui, sí que és veritat que és una ciutat. Bueno, vull dir que hi ha actituds de tota mena, però vull dir-te que si tu hi entres bé, la gent t'acull, la gent t'ensenya coses, etcètera. Després hi ha una altra part interessant que és Darbel Ahmar, que es diu, que és a partir de Bab el Zubaila. És un barri que també continua tenint un patrimoni de mesquites que s'estén fins a la ciutadella de Saladí. Que és també extraordinari, extraordinari de visitar, on hi ha tallers, tintoreries antigues. Tu imagina't, a dins de la ciutat veus encara com tracten el cuir, com tinten els colors de les robes, o sigui, dius, home A dins de les cases, eh? Sí, sí, sí, i això és el caire. Veus coses, veus gent amb carros i ases, veus mercats on les gàbies de fusta amb els animalons estan per vendre, veus fruiteries exòtiques, veus coses que són al·lucinants. Encara veus aquell caire del passat, de fa 300 anys. Que si et deixen allà, tu no saps que estàs al 2026, ni molt menys. Exacte, ni molt menys. Amb carrerons estrets, sinuosos, amb gent de totes les races, perquè, a més a més, Alcaire també és una ciutat que ha adaptat molta immigració procedent dels països veïns, sobretot també de Sudan, etc. Vull dir que és un recorregut meravellós.

Aconsello també anar a veure els jardins de Lázaro, Els Jardins de l'Asar és molt curiós perquè estan justament a tocar les muralles de la ciutat antiga i era un dipositori de deixalles, el més gran dipositori de deixalles, d'escombraries del Caire. I ara és un jardí? És un jardí, sí senyora, perquè gràcies a la Fundació Aga Khan es van posar en un projecte que consistia en reformar, reconvertir tot aquell petit Monticle, que és com un petit Montjuïc, per dir-ho d'alguna forma. I ho van reformar tot i ara hi ha una zona verda extraordinària que és pràcticament l'única zona verda que hi ha al centre del Caire, l'única. Però allà també pots disfrutar molt veient com interacciona la gent, nois amb les seves parelles, van a fer-se fotos de casament, que flipes, perquè van totes les famílies a fer-se les fotos. Vestir amb el millor que tenen. Exacte, amb el millor que tenen, que per nosaltres també és molt exòtic, moltíssimes vegades. Llavors veus grups de nois joves que van amb la taula de. Amb aquests tamborets, o a picar, a fer música, o radiocassets, o el que sigui, i van a passar la tarda allà. Bueno, hi ha fons, hi ha fons d'aigua, hi ha jardins amb diverses espècies botàniques, també molt interessants de veure. Bueno, és una cosa absolutament extraordinària i no té molts anys.

Intento imaginar-m'ho, perquè jo he estat al Caire i jo crec que això no ho he vist. No. Dic que no. No, no ho sé. Perquè no m'hi han portat, clar, jo hi he estat i hi ha hagut una persona que m'ha dit, mira, has de vinar això, això i això, que és un guia. No et porten a aquests llocs.

No. No t'ho ensenyen. No, perquè la majoria de coses, per exemple, els tours turístics que es fan a Egipte, bàsicament se centren molt en el patrimoni del. L'època faraònica i poca cosa més. Piràmides i museu. I la ciutat d'Alcaire es visita molt poc, com tu has dit abans. Tens un dia, dos. Però si t'estàs tres o quatre dies, tampoc cal molts més. Però vull dir que és allò de dir que vaig a centrar-me en la ciutat. Pensa que aquest parc de láser es troba entre Darbelachmar, o entre, per entendre'ns, el láser, i la ciutat dels morts. I també és un punt molt maco, perquè puges a dalt del Monticle i tens una vista extraordinària de tota la ciutat. I vull dir-te que tenim una ciutat que no ens l'acabem. No, clar, però llavors has de buscar

o algun guia o algú, tipus tu, que et facis una excursió i ens portis al caire i ens puguis ensenyar totes aquestes coses, perquè si intentes buscar un paquet turístic en què això s'ensenyi, jo crec que és complicat, com a mínim en aquest país. No sé si en altres països fan aquest tipus de rutes, no?

No, bueno, ara s'està començant a fer una mica. Bueno, jo quan ho vaig proposar per primera vegada amb una agència, bueno, amb el TAIR completament, que havíem fet alguna cosa, se'm van quedar, doncs, ostres, vols dir? I sí, sí, i la gent va disfrutar-ho moltíssim. Mira, jo ara voldria dir. Una sèrie de llocs clau que, si aneu a visitar, no us heu de perdre. Primer, la Mesquita de Lázaro, fundada al segle X. Va evolucionar ràpidament fins a convertir-se, com era abans, en una de les universitats i centres d'estudi islàmic sunnita més importants del món. El carrer El Muís. El Muís, aquest carrer, és considerat el cor del Cairo històric. Conserva un nombre extraordinari d'edificis medievals, mesquites, banys, escoles, al llarg d'un quilòmetre i pico de recorregut. I atravesa de nord a sud tota aquesta ciutat monumental del Cairo. Teniu el bazar de Han al-Halili, això sí que us hi porten.

És un clàssic, és un clàssic. I que et volen vendre totes les coses, això també.

Sí, també he de dir, a veure, és un mercat que es va crear al segle XIV, manté viva una mica l'essència del comerç i l'artesania medieval, però cada cop més s'ha convertit en un mercat turístic. Sí, sí, sí. Jo recordo la primera vegada que hi vaig anar encara hi havia aquella essència realment viva de mercaderies que arribaven de la resta de l'Àfrica, no? Per exemple, molts productes que arribaven a les caravanes camalleres que venien del Sudán i trobaves coses.

Meravelloses. I ara t'intenten vendre l'axilava al primer moment i si et veuen que ets català,

Barça-Barcelona, i si no. Sí, és així. Durant molts anys era molt conegut un venedor a Canal Halili que es deia Jordi, que mai hem sabut si realment es deia Jordi o realment va adoptar el nom com per dir.

Hi ha una paradeta que es diu Jordi. Hi ha una paradeta que t'importa,

a més a més. Exacte. El públic català és meu. Exacte, sí. Aleshores, les portes medievals, va pel Zubaila i va pel Futur, que estan a les muralles. Això és absolutament essencial de veure. I ja fora del que és aquest centre del Kahira, Ismailita, Chiita. Què més podem veure? que és la seva fundació. Doncs dues coses més que us dic. No us perdeu la masquita de l'Ahmar del segle XII, construïda el 1125 durant el califat Fatimita. Perdona, aquesta està a dins, està a dins. I a fora, la masquita d'Amar i Benalàs, que és de l'any 642. És el primer temple islàmic aixecat en sol egipci situat al nucli original del fustat abans de la fundació de la ciutat a Morella de Dalkaire. I al voltant d'això podeu veure el patrimoni copte amb l'església de Sant Jordi, amb l'església La Panjada, el Muallach, En fi, teniu moltes coses a veure. Ho deixo aquí perquè, si no, m'estendria moltíssim.

No, no, no. Al Caire Islàmic prenem nota i hi ha més vida al Caire, més enllà del museu i de les piràmides. Exacte. Gràcies, Jordi. A vosaltres. Bona nit.