El sauvignon blanc, més enllà de Rosalía

La denominació d'origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical. Tast Vertical a Catalunya Ràdio. Amb en Parc Moliner.

I sobretot amb l'Albert Castellví, la Sole, García Insua, l'Àlex Torío i a les vies de so, el Josep Maria Campillo. El TAS vertical de Catalunya Ràdio, el programa de vi, o sigui, de cultura de Catalunya Ràdio, tenim avui amb nosaltres la Clara Dalmau. Ja la coneixeu, és somalia i ens agrada molt que ens faci sempre aquestes centraretes que necessitem quan portem copes, que ens agrada gaudir. Quan et ve el llibreter i t'explica el llibre, Doncs el gau deixes al doble. Què tal, Clara? Molt bé, un plaer tornar-se aquí. Avui et necessitem. Et necessitem perquè ens hem inventat un programa. Un programa necessari. Tots heu sentit aquella cançó de la Rosalia.

Con el Roll Royce que quemaré Sé que mi paz yo me ganaré Cuando no quede nada, nada que perder Ya no quiero perlas ni caviar Tu amor será mi capital ¿Y qué más da si te tengo a ti? No necesito nada más. Sauvignon Blanc, a tu lado, mi futuro será dorado. Ya no tengo miedo del pasado, está en el fondo de mi copa de Sauvignon Blanc.

La Rosalía, que marca tendència, ja ho sabeu amb tot, parla d'una copa de Sauvignon Blanc. Diu en aquesta cançó, on personalitza, li parla en segona persona al Raim, al Sauvignon Blanc, li diu, et tinc a tu, li parla com un amant, i diu que no vol ni rolls-rois, ni perles, ni caviar. És a dir, coses que són molt de luxe per tant està dient potser que és un luxe però que no és tan accessible com que parla d'una varietat que plantem aquí a Catalunya es planta a tot arreu el Sauvignon Blanc en volíem parlar però no és una varietat catalana de fet la catalana autòctones, si em voleu dir així. De fet, la Rosalia després va dir que també bevia vins de Penedès, Empordà, és a dir, té molts caps de premsa. Avui aprofitem, doncs, per parlar del Sauvignon Blanc. Tenim l'Àlex Torio, que sempre ens porta música per unir-lo amb el vi. El vi i la música sempre han anat molt bé i avui ens faràs, Àlex, aquest disc, el Luxe.

Bueno, sí, una mica condicionat per això, pel tema, i hem triat clarament aquesta cançó, que és una oportunitat poder escoltar aquest disc, perquè és una cosa tan ben feta, és espectacular lo ben fet que està aquest disc, i és sorprenent lo poc comercial que és i lo molt que ha venut, perquè a priori no diries que això sigui una música comercial, no és una música especialment molt melòdica, és una música molt delicada, aquí no tenim tampoc. Tota aquesta part rítmica del disc anterior de Rosalía, és una altra cosa, això.

Va per molts registres, aquest disc, tot i que vol ser una obra.

Per mi, no tant, eh? Per mi és un disc molt coherent i el veig molt conceptual.

És un disc conceptual, i ella ho diu, però hi ha una part més de cid, hi ha una part més rítmica.

En general és una música molt cuidada i. Amb un pressupost de l'hòstia també s'ha de dir es nota molt que aquí hi ha els millors en els seus camps contribuint amb el seu talent i el que sí que és a veure, sí que entens la idea del Suñón Blanc. És un raïm que et pot fascinar moltíssim, no? És un raïm que d'entrada a tothom li ha d'agradar, perquè és una porta d'entrada al vi blanc, és tan aromàtic.

La Clara fa que sí, que sí. Sí, és que no puc estar més d'acord, realment, crec que és una sort que. La Rosalía la posés en una cançó, la Rosalía mundialment coneguda, per ajudar també a la gent jove a entrar en aquest món del vi, que trobo que tothom l'escolta, no? I que, per tant, si el sents, potser tens interès en conèixer una mica més de la cultura del vi, que, per tant, és una bona manera d'entrar-hi. Un sovint llenblanc que és superaromàtic.

Per segon disc, que faci una que sigui somoll, que ja ho tindrà més difícil, eh? Aquí serà una mica més.

Si tu veus el vídeo, parla del Rolls Royce, com comentava abans l'Empar, l'està fent una varietat molt elegant.

Molt atractiva. Sí, però també està comparant-ho que no li podis al Rolls Royce les perles. El caviar, amb el qual no estic d'acord, perquè un sovignon blanc amb una mica de caviar ho trobo que es merida. Sí, bé, amb unes perles.

Escolta'm, deixa'm que presenti els nostres convidats, que no ho he fet encara, el Jordi Portillo, agent d'exportació de Sant Josep Vins, què tal? Hola, què tal? I el Narcís Lupón, que el sentíem, comercial de Clos Montblanc, què tal? Molt bona. Tots dos tenen sovignon blanc. Tots dos feu sovignon blanc. Ens heu portat dos sovignons blancs i ara sí que ja podem parlar.

Aquesta cançó ens ha fet vendre més ampolles de sovignon blanc. És així? No. D'acord. Perquè hi ha alguns restaurants que et diuen que em comença a venir gent i em comença a demanar sovignon blanc.

Doncs ha aconseguit. Increïble. Sí, sí. Esclar, és a dir, tu, Clara, parlaves de la idea, d'això, el que ens amoïna a tots, els joves beuen llúpol o barreges, no? Sí, sí, sí, no, no. El sector del vi. Vodka, o feroscaia. Exacte. Però la Rosalía et diu, això és elegant. Esclar, ho tens tot quan et passa això.

Això és modern, sobretot. És modern. O sigui, jo crec que ha modernitzat la figura del vi. O sigui, ha ajudat a modernitzar. Tots hi treballem, eh? No dic jo que no, però trobo que el fet, senzillament, i d'acord també amb l'Àlex, que si ara fa un de sumoll, doncs crec que el sumoll també estarà content. Ara tens la feina, eh, pobra senyora, si n'ha de fer un de cada varietat del món,

però on que està, en parlant d'acabar un perfil de joventut, ha fet que el vi no sigui un component vell.

Aquí anem. Ha triat un blanc, és a dir, parla d'un blanc, que és la tendència mundial, ara mateix. Jo sempre recordo la pel·lícula aquella del Woody Allen, The Constructing Harry, quan et troba l'Scarlett Johansson a l'hotel, i ella estava bevent una copa de vi blanc que no sabem quin és. I el Woody Allen diu. Posi'm el mateix que la senyoreta i tu penses quina elegància, que bé quina normalitat amb aquesta copa la Rosalía

ha fet això quina normalitat també que vagin sortint escenes normals fent una copa de vi que no sigui tot en un restaurant que sigui en un moment normal per quedar per parlar i demanar un vi

jo la primera vegada que vaig anar a Londres a finals dels 90. Em va sorprendre una cosa que ara potser aquí es troba més, que eren els bars de vins, com allò al vespre, a la tarda, i hi havia vins a copes amb la varietat identificada.

És a dir, el vi que es bevíem el podem discutir, però tots sortint de la feina feien allò. Una enveja.

No, que de fet, si tu surts a fora, i sobretot fora d'Europa, La gent et demana el vi per la varietat. Per la varietat. Et demanen un cabernet sauvignon, et demanen un xirà, i a vegades dius, ja, però hòstia, un xirà aquest d'on té? No ho sé, és un xirà. I jo vull un xirà, però a mi m'agrada el xirà. Sobretot, el que tu deies, el món anglosaxó, això ho té molt assumit. A vegades expliques un riojo i et diuen, sí, però el tempranillo. Ah, sí, conec el tempranillo.

Potser perquè per ells és una cosa una mica exòtica, ja que en el seu país no. Perquè sí que de les excolònies sí que veus que hi ha coses d'Austràlia, de Nova Zelanda, de Sudàfrica, no? I llavors jo sí que recordo d'aquells 26-27 anys de veure New Zealand i tal varietat, no? I aquí no podies ni imaginar-t'ho. Aquí era, entrant a un bar, una copa de vino de la casa, no? Sí, sí, o te'n vas a un joven, un.

Criar un reserva, no? I dius, ja, però. Però això passa més a la Rioja, aquí, no tant.

Són d'allà, això tenim cert la sort

afegida també hem de pensar sempre les dues ciutats catalanes amb creuers són diferents, Tarragona-Barcelona que altres ciutats amb vinícoles en tot cas, tenim aquí dos sovignons blancs dues copes de sovignon blanc i ara la Clara ens en farà un tastet i ens explicarà per què és possible que molts joves puguin dir va, doncs demanaré. Un Sauvignon Blanc. És una bonica porta. Tenim el de Sant Josep Vins i el de Clos Montblanc. Per quin comencem, Clara?

Començarem pel Clos Montblanc, l'únic Sauvignon Blanc. En aquest cas és un 2025. En el seu cas l'elaboren en format jove, és a dir, dipòsits de ser inoxidable i embotellat directament. Entenc que fa un cert temps que el teniu embotellat.

Sí, clar, això ho deu ser embotellat del gener i febrer.

És molt xulo perquè ara que tenim aquí dues copes a comparar, són dos tons una mica diferents, un és més verdós i l'altre és una mica més pujat de color, que això també per mi parla de les zones que. Les zones que els planten, no? És una varietat també que és molt xula perquè pots llegir on està plantada, no? Molt diferent la sovignon blanc que tenim aquí a Catalunya, depenent de la zona i fins i tot, que lògicament dels més reconeguts a nivell mundial d'altres zones, no?

Els reconeguts mundials, clar, hi ha un vi que és Sauvignon Blanc, que és com el mite del Sauvignon Blanc, que és el Silex, del difunt Didier Daguenau, que si el voleu buscar per internet la fotografia entendreu la salvatgia d'aquell vi, que tots ens hem.

Molt salvatge, però clar, el vi és sobrelegat, ell no ho era tant, no?

Sovignon Blanc. Sí, sí,

jo crec que era molt elegant, eh? L'origen del nom és de salvatge. Sovignon, diguéssim, ve de salvatge, correcte. Sí, sí, sí. Una mica, potser, per això.

I em referia a això, doncs, parlaven ara del polifomer, que també dona el sobrenom del tipus de sol que el ve a parlar, no? Vull dir que aquí podem parlar de moltes coses en funció de. De la zona que estem tastant. En aquest cas, aquest Clos Montblanc és un vi superaromàtic, molt fresc, aromes que et recorden més a la part herbàcia. Les herbes són una. Un caràcter molt marcat d'aquesta varietat, les parts més herbàcies. També en zones més càlides hi trobarem una mica més de varietats, d'aromes més tropicals, una fruita més madura, que aquí li costa una mica de sortir, a poc a poc surt, però sí que el primer focus o el primer flash que jo veig d'aquest vi és molt més herbaci, molt més verd, molt més refrescant.

És aquest espàrrec verd.

Exacte. Estàs dient herbaci molt bé, és a dir, una cosa és herbaci, una altra cosa és herbal. I els herbacis són els espàrrecs, les herbes, i l'herbal és el medicinal, per entendre'ns. O sigui, estem dient això, que és el que busquem, o almenys jo, en un sauvignon blanc, no? Aquesta part.

Totalment, amb l'esparra, el vegetal que deies, i amb aquest punt tropical que et va sortint, de la pinya, del mango, que et va sortint perquè al mig no madur, més aviat tirant a verd, i és aquest punt també més cítric que et dona.

Cítric, sens dubte. Cítric, total. Hi ha bergamotes, hi ha pells meravelloses. És potser una de les varietats blanques més aromàtiques, no, Clara?

És una d'elles, totalment. I és per això que trobo que té molt de sentit que, que sigui una porta d'entrada al jovent diríem, no? En grans zones d'aquí que feien altres varietats també igualment aromàtiques acaben tenint la seva referència amb sovignon blanc perquè troben que potser així vendran les altres igualment aromàtiques com podria ser ara si parlem d'una verdejo que a priori també és un tipus de varietat aromàtica però molt diferent

El verdejo que ens arriba aquí. El verdejito, millor dit, sempre un. I compren els llevats de la mateixa botiga tots.

Tots tenen un sac i se'ls van passant. Perquè el sauvignon blanc és molt agradable. De fet, fins i tot per fer copatges va molt bé, per acabar de maquillar algun vi castellà. Ostres, el sauvignon blanc és molt agraït, molt agraït.

De fet, a Catalunya trobem molt més copatges que no monovarietals. Vull dir que trobo que és molt xulo que aquests dos cellers s'hagin engrescat a fer un sauvignon blanc 100% amb el caràcter que ens aporta.

Tenim ganes de jugar amb monovarietals. Sí, i sempre ens agraden. Hem tastat el primer, que us demanem preu, perquè si no els oients ens renyen molt.

Sí, això, sobre els 14 euros en botiga. És meravellós. 13-14 euros en botiga. Meravellós, meravellós.

I és molt copa sola, no?, sovignon blanc, però si haguéssim de fer un dinar, què?

És copa sola ideal, però és molt meritable. O sigui, tenim una molt bona gastronomia

mediterrània. Caviar, no? L'Àlex sí que et vol, eh?

Tu sí, però la Rosalia no. Amb Rolls Royce. Un caviar amb unes ostretes, no? Sí, sí, sí. M'ha sorprès la. El glicèric d'aquesta copa, que no estem tan acostumats a això en els francesos, no? En els sovignons blancs francesos. L'acidesa domina més, no? I aquí, en canvi, tens una mica més de pes.

En boques, que realment és un vi que sí que et convida a tornar a beure, perquè té aquest puntet decidós, que et fa salivar igualment, però que sí que estic d'acord que té més. Més cosa en boca, no? Té estructura.

Té una densitat final. Entre vertical, d'aquest punt final més dens.

Que perdí mis manos en Jerez y mis ojos en Roma. Y el descaro lo aprendí por Apple Barcelona. Perdí mi lengua en París.

Avui el disc Lux de la Rosalia ens està servint per parlar de Sauvignon Blanc. No ens faltava excusa, però mira, la tenim. Un disc que l'Àlex ens estava explicant, que t'agrada.

Sí, sí, sí. Trobo que és una obra d'art. Més que no un disc de masses, com també ha sigut, un disc supervenut, que també va ser molt en pic. És a dir, no és un long seller. Va ser quan va sortir tothom esperant tot això, ara no se'n parla tant. La cançó, la perla, que he imitat per no posar-la, però al final la posarem. Estava treballant en un lloc que teníem la ràdio posada i cada hora la posaven. Cada hora posaven aquesta cançó. Era l'única cançó que posaven cada hora, cada hora. Ah, mira. És que aquí el nostre company

Josep Maria Campillo està a la que salta. Aquesta és una cançó molt de circ, no? Sí, però tota la delicadesa. Ha donat el rotllo de Verge 50.

Ah, sí, sí. Com de música de joguina. Sí. Però en tot cas sempre hi ha en tot el disc aquesta elegància i això que es nota que té estudis

de música Rosalía els lingüistes amb els que parlo de vegades consideren que s'entén poc la lletra però suposo que és una

tendència que es busca en la música actual encara té aquesta reminiscència motomàmida que no s'entengui el que dius però ja ho anirà deixant quan faci la cançó Somoll segur que ja s'entendrà tot.

Doncs la podria fer perquè el somoll és una varietat que al Bages i altres zones està recuperada i s'estan fent unes coses de somoll, una elegància que no vegis. Ha costat, eh? Però ara s'estan començant a fer coses molt xules. Ara estem en un. Estem al millor moment del vi, perquè estem estimant les varietats internacionals que. El que dèiem. És català qui viu i treballa a Catalunya. El Sauvignon ja porta temps aquí treballant. I és també català el somoll. És a dir que estem en un moment preciós, no, Clara, del vi?

Pel que ens agrada el vi, sí, però pel que em temo per captar nous consumidors, no. Per què? No sé, pel que sento a dir, no?

En el sentit de dir que estem fent monovarietals, estem fent copatxes, estem recuperant, no estem arrencant.

Jo crec que a nivell d'elaboració s'ha crescut molt. Hem apartat una mica tots aquells pors que tenien, sobretot les noves generacions, en crear coses una mica diferents i en buscar de vins que es puguin veure, que al cap i a la fi és el que busques, obrir una ampolla i acabar-te-la. Sí que és veritat que a nivell potser de consum, una mica jo crec que entremís del que vosaltres dèieu, A nivell de consum, sí que estem en un moment que no és fàcil. No és fàcil, primer, perquè som molts elaboradors, el culte a la imatge, a la dieta, al cuidar del cos, sembla que el vi no pugui ser part d'aquesta cultura, quan crec que es poden compaginar les dues coses molt bé. Llavors, aquestes dues positivitats o balancejos crec que s'han d'arribar a trobar en el moment donat, en un futur, que esperes que no sigui molt lluny.

Es parla de la salut física, que hi ha de ser-hi, però hi ha la salut mental, que és molt important. I anar-te'n un dia a la tarda amb uns amics, amb unes amigues, a prendre un sovignon blanc, un somoll, un cabernet, el que sigui, a mitja tarda ajuda a que totes aquelles coses i aquelles covòries que tens passis un bon moment i sigui un tema social i això també s'hauria de tenir molt en compte perquè es parla molt de l'alcohol, del vi i tal però hi

ha d'altres coses equiparen el vi a l'alcohol de graduació això és la injustícia absurda això

és absurd perquè no ho fan amb altres amb el llúpol no ho fan és clar

ja s'entén hi ha una altra cosa pitjor amb les apostes. Sabeu? O sigui, no és gastronòmic. Però és que les apostes són una cosa superperiosa i estan en els anuncis de tot arreu. Correcte.

Bueno, amb els mateixos mòbils, sense necessitat d'anar a un O sigui,

es potencien uns vicis i això que no és, perquè és cultura i és un luxe, i és part d'educació. O sigui, educar-nos o educar a prendre vi, hòstia, és una cultureta. I és cert el que tu dius i en canvi per un altre cantó sents publicitat a totes hores de crear

ludopaties una cosa és que la meva mare es compri la 11 cada dia i en canvi les coses aquestes apostar per veure qui farà un gol abans del minut 14 el vi és aliment el vi és aliment sempre ho

ha sigut era part de les calories de la dieta de la gent a l'edat mitjana però ja que parlàvem de cos. Una copa de vi té molt poques calories molt poques però molt poques calories ningú s'engreixarà si es pren una copa de vi el problema són al

final les rutines diàries ens han canviat això és un fet i senzillament al món del vi ens hem d'anar adaptant a buscar nous moments els nostres pares bevien vi cada dia dinar i sopar també

feien un altre esforç físic que nosaltres a la tarda anaven al cafè i les feines eren molt més calòriques exacte no estaven al sofà tot el dia segur i és que això és un hàbit també

que hem de saber revertir diríem aquest punt de l'antisedentarisme si tots estéssim en major moviment lògicament el dia a dia ens permetria gaudir més d'una copa de vi si fas per altra banda una mica d'exercici que no si tots estem tancats mirant el mòbil o el tancats a l'oficina sense moure'ns. El que passa és que hem

de guanyar aquella franja dels 18, 19, 25, 30 anys. Aquí hem de guanyar. I el cinyon blanc és perfecte per entrar dintre

del món del vi. Tota la raó. A més, és un vi que a nivell

gastronòmic és un vi que és de barra. O sigui, arribes a un lloc i et demanes. No fa falta que et demanis una ampolla o esperar a sopar. Te la prens mentre estàs esperant els amics o les amigues. Osti, prens una copeta de sovignon blanc. És un vi fresc, és veritat, és un vi. Hosti.

Agradable i per mi té de tot per començar l'àpat per exemple si ara parlem amb aquest punt que a mi també m'agrada de maridatges etc m'ha encantat el moment aquest d'arribar al bar i dir doncs si ara és el moment arribar 10 minuts abans que bonic

és fantàstic vas llegint la carta,

vas mirant quins altres vins tenen aquesta batalla no s'ha de guanyar des de la distribució, des dels comercials convencent els bars això sobretot que tinguin copes bones

que no els faci ràbia obrir un vi i no el tinguin 6 anys a la nevera muntat

les grans cases de cervesa faciliten molt en els bars. Que tinguin la seva cervesa. Els faciliten de moltes maneres, regalant-li moltes coses.

El llúpul es pot prendre de la llauna estant. Aquest és el problema. A les festes de Gràcia pots anar pel carrer amb una llauna o amb

un got de plàstic de mojito. En els bars la gent no pren de llauna, pren de tirador, com a molt, o ampolla. I jo penso que si aquesta facilitat se'm trenca una copa, doncs ja te'n poso unes noves.

No sé, no sé, estic improvisat. Jo soc molt fan de format de backing box que està super mal vist. No, no, no. És l'ideal. Es conserva molt bé. En un bar en què serveixi una copa de vi al dia, m'ho invento. O dues, l'objectiu final serà que en comprimir, que en faci més, però per arrencar, almenys assegurar-te que fas una copa de vi en condicions i aquest vi aguantarà bé perfectament.

I que et queda, et queda desat. Allà van inboxes de 5 litros, no? De 3, de 5. De 3, 5 litros. I guanyen premis, eh?

Hi ha un. Deixem-me posar-me una miqueta en el meu àmbit. El tema escandinau. O sigui, els països escandinau, el consumidor escandinau et compra molt el Baking Box i el té posat a la nevera. I de fet, demanen formats de Baking Box. Que t'hi capguin a la nevera. Exacte, que t'hi capguin al prestatge

de la nevera. Vaig a cuinar, ara em prenc la copeta.

I m'enprenc una copeta. Això seria meravellós. És que és més fàcil que no posar tres ampolles

a no ser el segon de la nevera. I escolteu, el Baking Box, l'oli. Està trigant, perquè a més a més li aniria perfecte l'oli perquè no s'oxidaria. És un format que ens va bé, que no hem tastat el segon vi.

Correcte, som-hi, va. Digues, digues. Arrenquem. En aquest cas és el Plana d'en Fonoll Sovignon Blanc, és un 2025. És un vi de la cooperativa Sant Josep Vins, de bot. En aquest cas, l'elaboració és una mica més complexa, diríem que el vi anterior, entès com que té una petita part de temps de criança amb lies, tot i que està en dipòsit de ser inoxidable igualment, però el tenen un temps amb els seus llevats mare, diríem, que li donarà una mica de longevitat, sobretot en boca. En nas jo el trobo un vi molt més madur, que l'anterior. A mi m'ha sortit molt més fàcilment la fruita tropical, diria, que l'anterior. I amb boca. És un vi també molt viu en boca molt expressiu sobretot en boca i ara acabarem de tastar-lo

ara la Clara està tastant aquests dos vins que són germans és una variedat que la reconeixes jo ara m'he allunyat una

mica de la taula i fa molta olor aquí a l'estudi fa molta olor de vi no cal estar amb el nas a dins eh.

Bé, quan un vi és molt aromàtic, vol dir que no has de ficar el nas a dins. I en sumes, és el cas, no? El sauvignon blanc és una veritat molt aromàtica, no?

De fet, en part, vaig sentir l'altre dia un programa que parlaves sobre els picapolls i deies que el sauvignon blanc ho guanyava tot amb nas.

Jo deia que si parlem de nas, la més aromàtica sempre és la sauvignon. No vol dir que això. Sigui un mèrit ni un demèrit. Bueno, és com és. És un caràcter, és a dir, hi ha caràcters més expressius, hi ha caràcters més tímids al principi. En tot cas, el Sauvignon, tothom en una copa l'endevinaria.

Totalment. Hi ha varietats que també són més de nas, com seria el cas. Hi ha varietats que són més de boca, que també n'hem tastat alguna garnatxa blanca. La garnatxa blanca tu diries que és de boca. Sí. Home, té una estructura també que la fa molt gastronòmica, però per un altre motiu, no?

Jo en alguna època així d'entrenar una miqueta més per descobrir vins amb tast, sense saber què eren, jo relacionava molt. El Sauvignon era el vi que més em recordava el raïm. Que més em recordava el raïm pur, més que sense fermentar, vull dir. Sempre dic, això és sovignon.

A mi això també em passa molt amb la mosquetell, que per mi és tal qual, però perquè la mosquetell, clar, te la menges, no? Estàs habituat a menjar-te-la, llavors és molt fàcil, la Geostraminer també seria un bon exemple, però sí, també estic d'acord que s'identifica amb facilitat, no?, una sauvignon blanc.

Quins descriptors diries que té particulars la sauvignon blanc?

Aquest punt d'espàrrec verd que parlàvem abans, tox. També tox minerals, un punt de salinitat, especialment en el primer que hem tastat, potser una mica més. I també un. Un cop madura una mica, notes més tropicals, mango que també ha sortit, una pinya a vegades més madura que.

Quines flors té el soinyum blanc? Esteu fent cara de por. No, perquè jo li trobo sempre.

Jo aquí veig gespa. Més que flor, no? Més potser herba. L'olor de l'espígol ningú la veu per aquí? O del fonoll.

D'acord. El fonoll. Plana amb fonoll, escolta.

Declaració d'intenció.

Segur que era un nom, però potser no. Potser hi ha fonoll allà.

Sí, sí, sí, és cert. És fonoll, de fet, aviam. Nosaltres inicialment fèiem servir aquesta varietat per fer copatxes, com dèieu abans, amb la garnatxa. I després, doncs, bueno, quan la garnatxa va d'alguna manera agafar més interès com a monovarietal, Vam voler crear això, aquest vi és del 2015, no és un vi que dius. Sí que és cert que hi ha vinyes d'aquesta mateixa ampolla, que són dels anys 90, 90 i pico, quan es va plantar, però no és un.

Vinyes velles, en aquest cas. Sí, sí, sí. Són vinyes més aviat joves, i això també es nota. Sí.

Realment és molt rellevant que en un disc internacional es parli d'una veritat concreta. I això que dèieu vosaltres que t'ho demanen als restaurants, doncs mira. Benvingut sigui,

que la gent sàpiga el que és el Sauvignon, i si la Rosalia parla de Sauvignon, fantàstic que la gent vagi als restaurants i demani Sauvignon, és que al final és el que parlàvem també de la gent jove, que la Rosalia, home, gent com nosaltres que ja tenim una certa edat, ens agrada, però sobretot és molt també de cara a la gent jove, i si els arriba aquest input del Sauvignon blanc i tenen inquietud, que és el que necessitem, escolta'm, fantàstic per a tothom.

Sobretot passa que no tens por de demanar-ho. Ho has sentit en un disc i llavors vas a un bar i ja no tens aquella por que em diran. No, no, no. Pots demanar-ho. Quan va sortir aquella

peli que va guanyar l'Oscar, entre copes, va ser quan vaig descobrir la Pinot Noir. Jo no n'havia sentit a parlar i vaig tenir interès. No d'anar a un lloc i dir, però sí, a una carta mirar, ah mira, aquest és la i havia provat aquest rei, me'l vaig descobrir llavors, que me'l vaig. El vaig trobar amb una gent del Penedès, precisament, que no és, precisament ara que ja en sé més, no és la Pinot Noir més emblemàtica.

Entre copes, sobretot, el que no heu de fer és com el depressiu que se'n va al McDonald's i es pren aquell xeval blanc amb un got de McDonald's. No m'estranya que la noia el va deixar.

Així se comença una certa història de beure's el vi blanc amb gel.

A veure, Maló, Maló, atenció Maló,

A veure, Maló, Maló, atenció Maló, s'han fet anuncis de, crec que és Moet Chandon, amb models a la platja amb copes i gel en el

món del whisky en el món del whisky hi ha els glaçons de metall que no porten aigua i

hi ha qui es fa grans de raïm congelats jo

per mi sincerament jo entenc que hi ha molt de tractors i ho entenc perfectament perquè modifiquen en certa manera i per no dir tota però si això ha de servir. Perquè el disfrutem a la platja? Per mi, benvinguts a la platja.

Potser sí que no entenem perquè diuen que els que bevem vi som una mica antics. I és per això. Si no ens adaptem. Si t'agrada així.

Em sabria greu. Jo per mi, l'ampolla de vi és un missatge que m'ha enviat la nola, el pagès, tot el procés de la fabricació. I aquest missatge jo l'estic espatllant amb una cosa arbitrària i l'estic reinterpretant.

Però. No sé, potser m'equivoco, però el que li posa uns gels a un vi, aquella ampolla val 80 euros o 70 euros? No ho sé, home. Això només ho fan els asiàtics.

Julio Iglesias. Julio Iglesias també feia coses. No, i José Luis Moreno.

Vega Sicilia amb Sprite. Era el seu còctel. Uf I ara veiem per tot. Això és tipus Nerón, no? És que ja tot és igual.

Jo crec que estic d'acord en que hi ha d'haver el moment òptim per degustar-lo, i que per degustar-lo bé hi ha d'haver unes condicions, està clar, però que si ens rebassem molt el món del vi, aquesta gent que puja. Els costarà més d'entrar i d'entendre'l. Jo crec que és millor que un dia d'estiu a la platja es vulguin posar un glaçó i que arribi setembre que diguin, ah, doncs ara ja m'agrada així, perquè això, ara parlem de posar-hi un glaçonet, que és Déu-n'hi-do, no ho dic jo, però també hi ha qui es congela el cava i també penso jo,

home, doncs tampoc. La melero, o sigui, la melero, que ja ho sap, ella. Truca abans perquè li posin.

Sí, una mica frozen. Ella vol així. Això que veieu, també, per sort, jo que fa ja 25 anys que em dedico al món del vi, els tastos de vins han canviat molt. Fa 25 anys tot era, tothom anava a buscar allò on rebassat, ningú deia res. Per por, que si no et pagaven. I per por, i per sort, ara això ha canviat moltíssim. I és un festival i la gent s'ho ve a passar bé, que és del que es tracta. Evidentment, explicant-los el vi, de qui és, el celler i tal, però fent una festa i fent un tema social. I això crec que el vi i el gel va per aquí, però tot ha d'anar lligat, penso jo.

A mi m'agradeu els sommeliers, els anòlegs, que voleu que n'aprenguem. Els que teniu ganes de comunicar. El gel, que és crític,

però i un bon vi amb una copa nefasta? Perquè això sembla que a vegades ho acceptem quan anem a un restaurant i no passa res que et posin. Jo amb això estic molt en contra. No, però és veritat. Per què no ens revolem contra això?

Quan diem copa nefasta volem dir aquelles copes que són opaques perquè han estat al rent plats 6 anys o són unes copes petitetes que dius és que no fa bo ja no has de demanar el vi aquell, ja està, has de dir no, no, no.

Correcte, però potser no veus la copa fins, o penses que aquella copa és per la graciosa, o per la.

Bueno, d'això, a mi m'està fent molta pedagogia, els de Riedel, etcètera, etcètera, em fa molta pedagogia, això, i fas un tas de copes, i al·lucines, veient el mateix vi, a tres tipus de recipients diferents, però si és que no té res a veure, per tant, però sí, estic d'acord, a vegades hi ha alguns.

En Segura sempre diu que és veritat que la copa és l'amplificador. I és veritat. Pel bo i pel dolent. Et traurà els defectes i et traurà les meravelles.

Totalment. Totalment. I també, bueno, jo per mi qualsevol entrada de gama és positiva, fins i tot una mala copa. I a partir d'aquí s'ha d'anar perfeccionant.

Un bon vi en una mala copa o un mal vi en una bona copa? Ui, un bon vi en una mala copa. Home, sí. Jo sí, de carrer.

Bueno, que de vinci és molt relatiu també dir-ho, però més que bo o dolent et diria un vi mal conservat, que és el que trobes als bars, que llavors t'agafa tots els mals.

Jo no me prezor, jo no me prezor.

En tot cas, estàvem parlant de sauvignon blanc, però està molt bé que anem parlant amb la gent que us hi dediqueu a les festes i joies del vi i a les coses pendents. Les copes són pendents. Per què Sauvignon Blanc? És una varietat que us agrada molt? Perquè us ho heu trobat? No, bueno. Nosaltres al final,

ara ja fa quasi més de 20 anys que la fem. Per tant. Ja és un clàssic de la casa. Sí, és un clàssic de la casa. Quantes ampolles en feu? 5.000-6.000 ampolles. És poquet, eh? Sí, bueno, però que s'ha adaptat.

Però és el més popular de casa?

No, no, no, el més popular no, fem d'altres coses, nosaltres fem Pinot Noir, nosaltres fem Sirà, nosaltres precisament fem molts varietals, fem Chardonnay. Això va molt bé per estudiar.

Et va bé quan tens ganes de saber com són cada un.

Nosaltres els avions s'adapten molt bé a casa i hi ha venda. És català, és català.

I són perillosos a vegades l'anòleg també, no? Que veu que té una varietat que potser no es fa servir ja tant, com en el nostre cas, com a copatge amb una altra varietat clàssica de la Terra Alta, com pot ser la garnatxa. Blanca, i llavors, és un petit gaudi de la nola, que en aquest cas una noia que ho està fent molt bé, que és l'Emparo, i deixa'm reivindicar també. Clar, digues el nom i el cognom. Sí, sí, Emparo, mare, vull dir, amb lletres grosses i majúscules. I l'hem de convidar un dia. Perquè està fent una molt bona feina, no? I sí que és veritat que el seu nom, Blanc, dins de la Terra Alta, és una mica com un sacrilegi, a vegades. No, però és més excèntric, no? Sí, és una excentricitat. Però sí que tenim aquesta línia de monovarietals on, bueno, per què no, hem d'aprofitar també aquestes hectàrees que tenim dintre la cooperativa Sant Josep com per potenciar-les. Nosaltres fem encara molt menys que vosaltres, són 1.920 ampolles, és testimonial. És una petita joia però l'hem d'aprofitar a mi

m'agrada molt aquesta filosofia de Sant Josep i que segur també ve donada una mica de l'amparo per aquesta idea de si més no, els primers anys que feia aquest Sauvignon Blanc que jo me'n recordo feieu com danyades seleccionades és a dir, que no els feia cada any ara també, tampoc, veus?

Vam començar el 2015 a fer-ne, i ara portem aquests tres últims anys que n'hem fet seguida, però hi ha hagut anys que no l'hem fet, perquè considerem que no és òptima per al que nosaltres volem.

I diria que ho feu amb els monovarietals, aquests que labureu, feu l'anyada que sorbeix.

Sí, tot el que és la línia de plana, en Sant Josep tenim diferents categories o nivells de vi, games, correcte, I en aquest cas, tot el que és plana amb fornull són monovarietals. Aquí tenim la sovinya en blanc, tenim un xardoner, tenim un xirà, un marlot, i sempre hem volgut agafar petites produccions, una mica un divertimento. Però que ens va bé i ens ajuda moltes vegades a poder entrar amb altres consumidors.

És curiós perquè a vegades faig bastants tastos per la denominació d'origen Catalunya i com a. Cooperativa, és un dels vins que també tenim, o una de les games de vins que tenim, i la gent diu.

Deixa'm fer una falca. No, no, clar, com a cooperativa, com a millor cooperativa 2026 del Timàquins. Molt bé. Deixem fer-me el xulo, en aquest cas. El Timàquins també ens puntua bé. No, no, no.

De cooperatives aquí al TAS vertical ens agrada molt parlar de cooperatives i és veritat que hi ha vegades que el Tim Atkins us ha puntuat molt bé però sembla que quan puntuen una cooperativa no estàs tan puntuat és a dir, el dia que el Tim Atkins va donar-vos el premi que nosaltres estàvem a la Wine Week els diaris van treure moltes coses. Però a les cooperatives no tant. Llavors és una reivindicació que cal. A les cooperatives es fan coses molt bones.

Sí, i crec que han sortit molt bons anòlegs de cooperatives.

Catalunya i el vi no s'entén sense les cooperatives. I és la part de cultura, d'història,

de paisatge i de tradició que també hem d'anar desprenent quan expliquem els vins.

Saps que dos catalans es troben a l'estranger i fan una cooperativa. I ja està. I un casal català. I llavors ja fan les seves coses. Em diu el nostre tècnic que. Ah, no, que tenim temps, tenim temps. Ah, doncs escolta'm, vamos.

Dicen que si vieras pasar a tu lado la muerte en la Mercedes la que se alarga te da buena suerte.

Pues deixa'm el testar, deixa'm tenir-lo en.

Estem servint-nos de nou aquests dos sovignons blancs que tenim avui aquí mentre sentim música de la Rosalía que ens portava avui l'Alex Torio perquè la Rosalía li ha dedicat una cançó al seu amor, el sovignon blanc. I tenim dos sovignons blancs, el de Sant Josep, Vins i de Clos Montblanc. I ara a mi m'agradaria. Tenim a la Clara, que ens ha centrat aquí, aquesta varietat. Ens ha fet ganes de tastar-la. Segur que si sou a casa dieu, va, vull tastar-la. Però a mi m'agradaria que féssiu un contratast. Això ho demanem de vegades quan els nostres anòlegs es porten bé. Que és el cas, ara s'estan dient coses.

És que això que ens demanes ara és una responsabilitat. Només dieu-me que. Ah, per a ti hi ha estratègia. A veure, a la copa què tens? Ara tinc això, el seu sauvignon blanc.

Que és. Com es diu el teu sauvignon blanc? El plana d'enfonoll. És a dir, tenim en plana d'enfonoll a la copa. Sí senyor. Va.

El color per mi és un groc més pujadet, fins i tot al principi a mi em donava un toc com si fos de fusta, que no és, que després ja he dit que era de les lies, i per mi té, sobretot amb nas, té aquesta fruita més tropical pot anar a madur, eh? Si ho haguéssim de comparar amb el de Clos Montblanc segurament té una fruita més verdeta, més fresca i el trobo com més madur i en boca també té un palet més d'estructura les lies fa que tingui una mica més de densitat i el trobo un palet més madur en general un vi més que se'n diu malament però que se'n diu més gastronòmic a mi gastronòmics i vins m'agraden tots però el trobo un palet més gastronòmic, una miqueta més fet.

No sé si és això. M'agrada molt.

Agafa el seu. Sí, és un picollonut.

M'agrada molt. Es diu Únic. M'agrada, el nom és xulo. De fet, és la gama Únics que fem diferents varietals que els marquem com a xoc, perquè són Únics. Un Sauvignon, un Pinot Noir,

un Syrah, un Merlot I el teu sí que el diria que té més estructura, així com el. Jo veig el veu més fresc i el teu. Clar, hauràs de desempatar, eh?

No, no. A mi el desempat no m'agrada mai, però per mi el Clos Montblanc és una mica més. Tu et trobaries més gastronòmic? No. Sigui el que sigui, el que vol dir això, eh? Sí, per mi tots dos, però sí que crec que el punt més madur és en el pla d'en Fonoll, Sobinyón Blanc, pel punt aquest que li afegeix les lies, i en canvi una mica més fresc, més juvenil, més punys, més. Por bujeante, o com li volguéssim dir, el té més alt. Molt bé. Així sí, he provat, eh? He provat. Sí, sí, va, vamos, no has tombat, eh?

La Clara t'aprova, però cap al segon, eh? Al segon curs, que hi ha més dificultat, eh?

Ho he provat tothom, eh, sempre. Això és una cosa que també porto una mica a sobre,

però és la meva opinió. Àlex, tu com ho veus, que estàs aquí? No, no, estic d'acord amb el que ha dit ella, jo pensava igual. El pilota de la classe ja està jo faria l'únic de primer vi i el fonoll de segon vi jo també

i si parlem de a Catalunya també en tenim molts altres ara perquè tenim aquests però realment si no vaig equivocar també parlem d'altituds o d'alçades de vinyes en aquest cas estem al voltant d'unes 500 totes dues aproximadament per la línia que he anat revisant però tenim altres amb més alçada i també molt conegudes com Castell d'en Cus Castell d'en Cus és veritat que fa un sovignon blanc que cada any acaba la seva producció i el Saquit que és el que també ha fet. O el Fransola, que és un gran conegut, que trobo que també ha obert moltes portes, molts ovinions blancs d'aquí a casa nostra, arrel del seu, no?, per exemple.

Doncs és veritat, és veritat. Jo amb el Fransola em vaig començar en el món del vi, quan treballava a Andorra a Ràdio Valira, quan sortíem a sopar, moltes vegades demanàvem Fransola, i va ser els primers vins. Que vaig començar a demanar i que vaig començar a introduir-me en el món del vi.

A mi m'ha agradat molt també de jove el Fransola i l'Esmeralda. Aquests dos.

El Fransola recordo perfectament. Treballaves a Ràdio Andorra? A Ràdio Valira.

A Ràdio Valira, m'encanta. Fa 25 anys ja. Som una mica grans ja. Bueno, grans no som, però vaja.

Hi ha un moment a la vida que de tot fa 25 anys. Què està passant? Com a mínim.

I llavors comences a tenir companys de feina 25 anys més joves que tu i llavors al cervell ja dius en quin moment m'he perdut aquests anys que portàvem però al món de la sommelieria està arribant molta gent jove sí, és xulíssim jo fa bastants anys que vaig fer sommelier on vas estudiar? jo vaig estudiar a l'ESOP molt bé. I 2003-2004 va ser el meu any. O sigui, fa 20 i pocs que ho vaig acabar. Però ara t'adones d'aquestes grans. Ostres, jo trobo molt xulo que la gent professional, o sigui, que vulgui fer carrera professional de somnolència. En aquell moment poder no hi havia tanta gent. Ara a poc a poc surten escoles, surten gent interessada. Això vol dir que també fas culturilla a poc a poc del vi, tot i que costa, que per altra banda trobes també. Serveis a restaurants que no tenen el nivell que correspon amb la quantitat de professionals que hi podrien haver que no troben la necessitat

de tenir un sommelier igual que tenen un cuiner és una llàstima però no li troben la necessitat

jo entenc que depèn de quin perfil no necessitis un sommelier, ho entenc perfectament no ho defenso però ho puc arribar a entendre però algú que mínimament conegui del servei això sí que estaria bé.

Que et pugui obrir l'ampolla, et deus posar nerviosa, ja et veig jo a tu. Sí, jo soc de tendència nerviosa.

O, per exemple, que veguis en un restaurant i només et serveixin la carta de menjar. Serveix la carta de menjar i de vins directament, perquè en aquell moment pots dir, ai, doncs mira, i sempre has d'estar, a vegades demanant, porta'm la carta de vins, no, fes-ho d'inici, perquè segur que alguna cosa o altra caurà.

Quantes persones han triat primer el vi i han mirat què hi meridaven després per menjar? Quantes, quantes, quantes. Parlem amb avui de Sauvignon Blanc. Ha estat l'excusa per parlar de Sauvignon Blanc. L'Àlex ens aixeca la mà dient, jo soc un d'ells. Sí, clar. Moltes vegades, i tant, i tant. I que duri. Doncs parlàvem avui de Sauvignon Blanc amb el Jordi Portillo. Agent d'exportació. Això és el teu càrrec, però això vol dir el senyor dels encàrrecs de Sant Josep Vins. Un feriante. Un firaire de Sant Josep Vims i també amb el Narcís Lupón, que és comercial també, comercial què vol dir? Quan vaig dir comercial, quan em van demanar el càrrec jo,

pobre de mi fem de tot

fem de tot pel vi sí senyor de Clos Montblanc. Hem parlat d'aquests dos vins de D.O. Catalunya i també Pla de Bages. No, Conca de Barberà. Conca de Barberà i D.O. Catalunya. Dos Sauvignons blancs que podeu pagar i que heu de. Digue'm el preu.

8 euros.

És que em fa ràbia. Em feu ràbia.

Ja ho feu expressament. De veritat, és que qui no s'atreveixi a prendre una copa d'aquest vi. Aneu i compreu caixes. Sí, exacte.

Caixes de set, ampolles, perquè tinguem tota la setmana. Moltes gràcies per ser-hi, gràcies Clara, també, i gràcies Àlex.

Moltes gràcies a vosaltres. La denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació.

¿Quién la endevina? Obviamente es la poma que está prohibida y si nomás la miras te salvarías pero sin sermos acá. La indolgència que practico.

Les línies del seu cos s'estan desdibuixant fins a la frontera. No tothom l'entendrà i ella no ho espera. Pensa que és el final, però tot just comença.