Els rosats: una aposta segura per als dies de calor

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

Aquí amb la Sole García Insua, que la tenim aquí al davant, com sempre, amb els seus ordinadors, les seves copes, les seves visions d'aquest món del vi que tant ens agrada, amb el Víctor Villar, amb l'Àlex Torio i també amb l'Albert Castellví.

És estiu i si és estiu tenim ganes de rosat.

Sí, d'un vi refrescant que ens acompanyen aquestes tardes de xerrada, els dies de xiringuito, de càmpings, de piscines, d'estiu.

És a dir, volem dir, per si som al càmping, amb la nevareta aquella, què fa tanta alegria?

Sí. O per si som en una terrasseta elegant. Per exemple, o si hi ha un amic que ens convida a una paella entre amics i mentrestant volem una copa per esperar que allò s'acabi de fer. O per si ve algú a casa inesperadament i dius, vols prendre una copa, vols un rosat? Per exemple, molt bé, sí.

O per si ve el Jordi Basté, que és el que és l'home que li agraden els rosats de Catalunya que sempre diu que aviam si fem

programes de rosat diria que és un club on cada vegada hi ha més persones sí que és veritat és veritat és un club que es fa gran el rosat s'ha

explicat poc de vegades s'ha explicat malament de vegades jo diria que és el bit maltractat

històricament no i comença a fer justícia. Sí senyora.

Doncs va, avui tenim dos representants, n'hauríem pogut portar molts de representants de vi rosat a Catalunya, però hem portat dos representants de vi rosat que ens encanten. Tenim amb nosaltres la Marta Roca, que és comercial i representant del celler Padró i Família. Què tal? Hola, què tal? Gràcies per venir. A vosaltres. Has vingut amb cotxe? Sí. Vaja. Però és que veniu que ens feu el favor de venir aquí als Estudis de Catalunya Ràdio a Diagonal Beethoven, doncs us ho agraïm molt, perquè, escolta, amb l'entrada a Barcelona. Sí, no és agradable, diguem-ne. No, no, i llavors vols sortir corrents, però no pots, tampoc. Doncs la Marta la tenim aquí amb nosaltres, i també tenim amb nosaltres la Caral Urriols, que ella és enginyera agrònoma, anòloga i responsable de sostenibilitat i, di més de, del celler Ramon Roqueta. Què tal? Hola, bon dia, molt bé. I ens porteu dos roses. Amb dos colors molt diferents que ens heu d'explicar immediatament. Va, les autores. Les autores o les mares o les representants.

Per qui comencem? Bueno, va, si voleu em tiro a la piscina. Et tires a la piscina tu, va. Sí, jo us porto el nostre rosat de tines de Roqueta, que és un rosat, els que esteu aquí a la taula que el veieu, amb un color molt pàl·lit. Sí. Bueno, és una moda que cada vegada tenim més present i al final hem apostat per aquí. I ens està funcionant molt bé, la veritat és que sí.

Clar, sempre anem, quan diem modes, el món del vi, com el món dels llibres, les cobertes, les etiquetes, funciona per cicles, no? I llavors hi ha vegades que el consumidor diu, ai, doncs ara vull vi rosàtil, vull d'aquest color,

vull d'aquest altre. Més pàl·lit, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, a més, a més ha muntat de rosca. Que ho facilita també el consumidor poder tenir. Abans parlaves de la nevera, d'aquest moment en ve gent a casa i no ho tenia previst. És un tap que ajuda, no?

Sí, sí, sí, exactament. És un tap que ho fa fàcil, llavors, com que són vins que no necessiten una criança llarga, al contrari, que són vins de rotació molt ràpid, doncs és un tipus de tancament que amb el Rosat ens ajuda molt

i ho fa fàcil a la gent. Doncs, escolta'm, obrim, si voleu, obre'ns aquest vi i també li demanem també a la nostra altra convidada que ens expliqui què ha portat.

Doncs mira, jo us he portat un rosat de Catalunya, que és el Poesia, i a diferència del vi que ens portava a la Caral, aquest ja té un to una mica més pujat, perquè està fet d'ull de llibre i marlot, ja té una mica més de color les pells, tot i que no. No fermenta amb les pells sinó està unes hores només però sí que és un altre caràcter de vi no és un color més té doncs més de sidera

maduixa de fruita de fruita madura wow tenim aquí el tines de roqueta i tenim el poesia exacte per dos moments que poden ser el mateix a més a més són vins. Reconeguts, no, Sole?

Sí, vins reconeguts, fàcils de trobar. Jo crec que els oients també, que tinguin ganes de fer aquest experiment d'obrir dos rosats, descobrir dos rosats molt diferents, poden fer aquesta experiència a casa, disfrutar-los. I parlem del rosat com si fos una cosa homogènia, que no ho és gens. Hi ha moltes tipologies, no? Hi ha moltes maneres de fer rosats, sí, sí. I avui en tenim dos ben diferents. Va, doncs comencem a tastar,

si voleu, el tines de roqueta, que és el primer que tenim. Vols un llevataps tenim llevataps espera't un moment fem una cosa posem la música de l'àlex i obrim hola companys pel

programa d'avui a veure sempre el vi rosat et fa pensar en frescor i en el món de la música moltes vegades hi ha grups que debuten i potser no en el mateix moment però sí quan ha passat uns anys es diu que allò va ser una entrada d'aire fresc. En l'ambient de la música, no? Ja fa vint-i-cinc anys que això va passar amb els Strokes, van debutar el dos mil u amb Is This It, i és veritat que en aquell moment ja directament es va parlar, ostres, algú ha revisitat la Velvet Underground, música que ve de Nova York, molt ben feta, rock de garatge, molt melòdic, i la veritat és que és un disc que el reescoltes ara,

i podria ser perfectament que hagués sortit la setmana passada els strokes s'han mantingut en aquests anys fent una carrera espectacular fins a dia d'avui aquest any precisament han tret un nou disc que encara hem d'assimilar.

Ens va perfecta l'alegria

dels Strokes, que no em poden agradar més per parlar de vins rosats. És estiu, alegria, compartir. Molt bé, molt bé, ens va ideal. I si voleu,

mentre sona la música dels Strokes, tastem aquest primer rosat d'avui. Com us deia, n'hi ha molts més, però ens ha agradat triar aquests dos vins, el Tines de Roqueta i el Poesia. Per parlar d'aquest fenomen. Va, tastem.

Bueno, és un perfil de vi molt fresc, és el que buscàvem. Està fet amb varietat de cabernet, que és el que li dona aquesta intensitat, és una varietat més potent, i llavors té un percentatge important de garnatxa, que és molt més afruitada, té aquests aromes de fruita vermella, de ger, de maduixa. Llavors és un vi amb boca molt equilibrat, però és intens al mateix temps. Té molta frescor, ampla bé la boca, és molt equilibrat, ben fresquet, és perfecte.

La veritat és que te l'imagines maridat en un munt de coses que fan pagances.

Sí, és veritat, és veritat. Sí, sí, sí, sí.

Per exemple, a part de sol, no? A part de sol, però amanides, sushi, pasta.

Sí, la veritat és.

És que és un vi molt versàtil. Croquetes. Tenim els rosats com molt ubicats a l'època d'estiu, no?, d'amanides i coses com aquestes. Sí, però és veritat, és veritat, aromàticament és veritat,

et podries fer servir amb. Amb un arròs o amb. Sí, sí.

Com es fa aquest rosat? Com es fa? Doncs es fa deixant macerar molt poques hores el raïm amb la pell, que és el que li porta aquest. Hores, eh? Hores, hores, sí. Hores i poquetes. Bueno, al final depèn de cada anyada, eh? Hi ha anyades que són més intenses de color que d'altres, on hem adaptat, però al final és una maceració molt curta i llavors l'elaboració és com un blanc. O sigui, al final és un cosi germà d'un biplanc, eh? Amb una tina d'inox ho feu? Sí. D'acord. I quin preu té?

Es troba al mercat sobre els sis euros. És un plaer ultraaccessible. És la idea.

És molt la idea, ostres, per sis euros et pots fer una festa. Totalment.

I hem de dir que, a més, quan compres una d'aquestes ampolles, les del Celler en general, és el primer Celler de la Déu Catalunya que compta amb el distintiu Barcelona Sostenible. Això m'agradaria sola, ho demano cada any. Des de fa poc, eh? Estem allò segona anyada, eh? Vull dir que això és molt recent. Explica-m'ho bé, això.

És un distintiu, no és menor. L'ampolla que porta aquest distintiu què indica?

Sí, d'alguna manera s'intenta explicar al consumidor que aquest celler ha fet un esforç fins i tot més any ja del que determina la normativa del compromís europeu per disminuir la petjada de carboni. I, per tant, per intentar que. En aquesta lluita que fem tots per la preservació i recuperació del medi ambient, la màxima col·laboració possible. De fet, és una distinció que apareix en etiqueta. El celler és tota una certificació complexa d'acord amb una norma ISO i, per tant, hi ha tota una feinada darrere i una inversió

i un compromís important. No és fàcil arribar, no és un pint que et posen.

No, tant és així que de moment només dos cellers han aconseguit aquesta certificació en el cas de Roqueta. És el primer celler que compta amb aquest distintiu a les seves etiquetes. Hi ha un segon celler que ja té la distinció, però que encara no li ha donat temps de posar-ho en etiquetes. Podem saber-lo? No, això serà el celler quan

ho comuniquin a Seria i Joc i faci espòilers. I quan se sabrà això? Possiblement molt aviat,

perquè les noves anyades ja segurament ja ho tindran. Per tant, Roqueta en aquests moments és l'únic celler que. És pioner, és el primer, és el número un, sí.

Doncs mira, moltes felicitats. No, perquè és veritat que és molt important que aquest plaer que ens bevem sigui sostenible, no? També. I és un esforç que podríeu no fer. Sí, i al final és fer-lo visible,

perquè estic segura que hi ha molts altres cellers que l'esforç el fan, i per tant jo els animo a anar-hi, tot i que és feina, ja ho sé.

Què feu? És a dir, què representa fer això?

Al final, per poder accedir a això, bàsicament tu has de fer un càlcul de petjada de carboni i demostrar que vas reduint aquesta petjada, Agafes un any bàsic, és el primer que tu pots tenir càlculs, i d'entrada et demana una disminució del 20%.

La petjada de carboni, com es marca? És a dir, què és el que deixa més petjada de carboni a l'hora de fer vi, per exemple, l'ampolla? Sí, et diria, del nostre estudi,

una part important és l'ampolla i l'altra part

és la distribució. La distribució. Sí. Ah, d'acord. Llavors, intenteu disminuir.

La benzina, etc. Al final són molts inputs que tens. Has de mirar si agafes proveïdors que tu tens més propers. Al final es mira tot, aigües amunt i aigües avall.

En el fons és bo per vosaltres, és a dir, és quilòmetre zero de vi.

Exacte, com més quilòmetre zero, millor.

M'encanta. Sí, sí.

Hi ha més energies renovables, hi ha una aposta que és complet. És 3,60, no? És un esforç absolutament complet. Hem de dir que hi ha dos cellers que han aconseguit aquesta certificació, que és complexa i que, per tant, tot el mèrit, i que hi ha tres cellers més que estan ja també, que ja fan servir aquesta calculadora, una mica per aquest propòsit de disminuir en aquest 20% la petjada de carboni. Tampoc es pot dir de moment. Per què em fas això? No, perquè hem de respectar, no? Segurament hi ha saies que ho aconseguiran amb menys temps, d'altres que necessitaran més temps. És un compromís important i és un esforç i crec que està bé que siguin ells. Que gestionin en quin moment ho volen fer públic

però si anés una mica junt es podria fer una

celebració una festa perquè a mi m'agradaria molt convidar-los sí absolutament i podem començar brindant aquest rosat que és un rosat de festa efectivament sí senyora per sis euros a més a més escolta mare meva tu com a la Sol ens proposava maridatges jo també tu també però per veure Sol. Aquest vi, és a dir, és tarda, és estiu, és meravella.

Sí, sí, pot ser moment de vermut, moment de mitja tarda, al final és un vi fàcil, vull dir que baixa molt bé, que no empalaga, que pots prendre amb els amics mentre estàs fent una xerradeta, és un vi molt versàtil.

M'agradaria saber què n'opina l'altra autora del poesia d'aquest vi. M'agrada molt, la veritat és que entra superbé, és molt fàcil, com dius tu. Us demanem sempre tastos creuats, eh, quan veniu a Celler és que sabem que fan molt bé.

De fet, el nostre ja el coneixem, no? Doncs millor que està el de l'altre. Clar, sí, sí, sí. Digues, digues. No, res, que és això, és molt versàtil, aquesta acidesa, doncs, el fa, doncs, agradable de beure, no? Que no són vins dolços i passa superbé. I, al tant, el podries maridar, com dèiem abans, amb un sushi com amb. No sé, amb peix, amb una paella, amb el que sigui, o sol, això, a mitja tarda, perquè és això, són vins que no. Igual també s'està posant tant de moda el vi rosat perquè el vi negre, d'alguna manera, és com més intens, no?, és més feixuc, i això és com més desenfedat, no?, més. I, bueno, respon moltíssim a aquesta essència, no?, de. És un vi també que potser pot ser interessant. Per la gent jove que està començant. Això és molt important. No només pel tap de rosca, sinó per.

Jo faig proves amb la meva filla molt, quan li dono. Aquests aromes, que, ostres, té 18 anys, li agraden. O sigui, tots volem reconèixer coses, no?

Sí, sí. Bueno, i aquesta frescor, no? És lleuger, és fresc, no? Crec que va molt. Molt del gust, ara que ens demana una mica el consum, i de la temporada que obrim, segur. Però no és només temporada, Sole? No és només, absolutament. No, és tendència. Jo crec que sí, ja fa uns quants mesos, anys, que poder venir parlant

d'aquest gust pels rosats i pels blancs. Perquè ara estem entenent que es fan de la mateixa manera, amb la mateixa delicadesa, que els blancs o els negres. Bé, i patim temperatures també més altes, no? Possiblement és un altre factor, no? Que volem també. Sí, correcte, no? Coses més refrescants.

Tenim el hit va

doncs

si voleu tastem el poesia tenim copes per aquí per anar després anar fent comparatives si voleu per anar jugant però de moment omplim amb aquest vi que. És un color molt diferent, i ara m'agrada molt això que ens passa, perquè la Caral, ai, la Caral, la Marta, s'ha aixecat i ens està fent de sommelier. I quan venen els autors dels vins i ens fan de sommeliers, ens agrada molt. Vull dir que servir una copa és un acte d'amor i és un acte de delicadesa. I en aquests moments ja tenim amb nosaltres el poesia de Catalunya rosat.

Temples they turn sometimes.

Que bé, que bé. Bueno, és una mica diferent,

no, del de la Caralda. Sí, sí, són dos amics que es complementen. Sí.

Bueno, és poder més intens, en segur, el d'ella, el tines de roqueta. És aquella expressió més floral, també, més lleugera. I en aquest cas, potser nosaltres a la zona de Tarragona el que més tenim, a part de blancs, el que tenim és marlotti i ull de llebre. Llavors, clar, són dues varietats que li donen poder més intensitat tot i estar gairebé temps sis hores també com deia ella amb les pells ja li dóna aquest color que és un color tirant més a maduixa no un color més rosat més pujadet no i li dóna també doncs més entusiasme amb boca que seria el que li dóna el marlot i l'estructura doncs li faria una mica aquest ull de llebre que li dóna aquesta acidesa també les fruites vermelles i bueno és com més sí. T'omple més la boca, per dir-ho d'alguna manera, no?

Quin preu té? No arriba a sis euros. Tampoc. Imagina't. Mare meva. No, és que aquí no en premis perquè no ho ha donat. Mare meva, per favor, per favor. I, a més a més, ho podem trobar també en moltes botigues, eh, que sí? Sí, exacte. O sigui, si teniu una festa, si teniu una celebració, aneu a una botiga de vins, o aneu al celler, si voleu, però. No, sí, però deixar-se aconsellar, vull dir, al final. Aneu a una botiga de vins que els trobeu i aneu amb el pressupost. I escolta'm, és que serà perquè no voldreu, no? Absolutament, absolutament.

Sí, sí, sí, sí. Amb què ho maridaries? Aquest rosat és ben diferent. Doncs és que el pots, és molt versàtil, jo crec. El pots maridar tant amb carn com amb peix, no? Però una mica amb el, sobte que ja vaig reir que dèiem abans del sushi, la paella i tot això, però amb. Amb formatges també podria anar molt bé, amb carn també, que no sé, potser massa, carn vermella molt potent o gorsos tits, però alguna cosa així més suau, sí. I, bueno, una altra copa amb el combo d'abans també, el que dèiem dels sushis, o també, doncs això, una copa a mitja tarda, però el que dèiem, que no és un bifeixuc tampoc, És més intens que l'anterior, però no és un vi que sigui massa feixó.

Amb carpaccio es podrien fer també, amb carn crua, coses d'aquestes estiuenques, no? Sí, sí. I també són vins molt de rebre, de hola, què tal, benvingut a casa meva. Això és molt bonic, no? Sí, sí, sí. El d'arribar, el d'arribar a casa. Com l'has fet, aquest? Com el feu, aquest vi?

Doncs aquest vi, quan es fa la brema, el que es fa és prensar-lo, deixar-lo molt poques hores en fermentació controlada, allò que a baixa temperatura, són entre 18 i 24 graus més o menys, es deixa molt poca estona i després ja es filtra, es vinifica, i es deixa en les tines, tampoc no dia pas en fusta, perquè llavors tota aquesta intenció. Fresqueta, acidesa, tot això, el que seria la fusta s'ho menjaria una miqueta. I llavors per això, com deia la Caral, són vins que són de l'any i són vins que s'embotellen ràpid per mantenir tota aquesta frescor.

Vosaltres haureu patit l'estigma del rosat fa temps. La gent es pensa que estan fets. Molta gent et parla de clarete, no? Bé, molta gent es pensa que es barreja vinagre amb vi blanc. Que algú ho fa, també. Realment no, és un vinagre que passa

que no deixes que acabi de ser negre perquè no estan les pells del raïm tanta estona perquè acabi sent negre,

sinó que es retiren abans. Quina és la diferència entre un rosat i un blanc de noir?

La maceració que tens amb les pells. Un blanc de noir és un raïm negre que tu el que fas és separar-lo immediatament de la pell perquè no agafi gens de color. D'acord. En canvi, un rosat és al revés, no? El deixes una estoneta perquè t'agafi aquest puntet de color i llavors l'acabes premsant. Després l'elaboració al final acaba sent similar, eh? És més un tema del contacte que tu tens amb la pell, que és el que et deixa anar els compostos de color.

Quantes ampolles feu cada una de vosaltres d'aquests vins? Doncs jo no sé si tirar-me a la piscina perquè no et vull enganyar ara mateix i no sé la xifra.

Però és un vi enfocat a volum, a arribar a la gent a un preu molt assequible perquè tothom el pugui gaudir. Per tant, és una gama de vins que fem volum. I tu? Jo tampoc et sabria dir-te la.

Però és a dir, feu. És bastant, sí, sí, es fan produccions bastant grans.

El veneu més a l'estiu que a l'hivern? Jo crec que aquí comença a haver-hi un canvi, també. Ja, és que amb la Sole sempre en parlem, d'això.

Sí, que abans era com el rosat estava molt encasillat, no? El rosat era el de la barca. L'estiu i ja està.

Qui tenia barca, eh? Exacte, exacte.

Se segueix venent més, eh? Feia falta, feia falta un rosat i una barca.

La barca surt més cara. Sí, una mica més, una mica més.

No, però pots presentar-me a algun amic que en tingui amb el vi,

no? És més fàcil. A veure, tots fem això, eh? Tots en tenim algun amic que diu, escolta, ja porto el vi. Ja porto el vi. Posa-t'ho a la barca. Doncs està canviant, això? Jo penso que sí. Segueix sent més estacional

els mesos de calor, està clar, no? Perquè volem vins fresquets i. Però jo crec que cada vegada més la gent busca vins més suaus i més fàcils al llarg de tot l'any. Tant per rosats com per blancs. Exacte, els blancs també passen.

Amb els blancs també, que amb la Sole, que és la nostra CEO mundial, sempre ens ho diu, que ara el consum de blanc puja. Puja, blancs i rosats pugen. Pugen blancs i rosats.

Sí, en canvi, amb el negre hi ha una petita davallada, no? I però blancs i rosats certament sí sí cada vegada el públic té més interès en tastar-los no jo crec que hi ha una sumada de factors possiblement no que i segur que us ho trobeu vosaltres també no implica molt també la moda o digue-li bueno si no és moda però el tema del low alcohol no de que els vins negres sempre són amb més sal més alta sí sí ho noteu això aquesta

idea sí que es nota sí que es nota o sigui els cellers us esteu adaptant d'alguna manera o o. Dona la casualitat que feu productes que són de, és a dir, menys graduació es demana ara mateix.

Jo crec que són moltes coses que s'han acabat congeniant, perquè al final també hem anat treballant molt el tema de recuperació de veritats autòctones per canvi climàtic i això, i al final també són varietats que ja et donen menys grau. I doncs, en conjunt, tothom està caminant una mica cap aquí.

Aquests vins són emparats en la Deo Catalunya. A mi sempre m'agrada explicar què és la Deo Catalunya i per això tenim la Sole, sempre. És a dir, què fa la Deo Catalunya per oferir-nos aquests vins? És a dir, per què és el Paraigües?

La denominació d'origen Catalunya és una de les dotze denominacions d'origen que hi ha a Catalunya. És un territori petit amb moltes denominacions d'origen. Aviam qui les pot dir totes. Això sí, això és una assignatura pendent. És a dir, que quan fem enquestes, i això costa, costa aquí la sàpiga a totes, però bueno. Quan fem enquestes, n'hi ha unes que sempre surten i n'hi ha unes que no surten mai. Bé, jo crec que programes com el Desvertigal ajuden a que cada vegada surtin més D.O.s, no? Jo crec que hem de fer un concurs l'any que ve. Vinga. Un concurs sobre D.O.s. Doncs mira, em sembla una idea estupenda. No estaria malament, eh? Molt bé. La Dio Catalunya neix l'any 2000 una mica per intentar satisfer moltes necessitats i moltes demandes, no? Hi havia una realitat, que és que hi havia zones amb història vitivinícola de llarguíssima durada que havien quedat excloses de denominació d'origen, doncs a vegades per qüestions, no? Bueno, vam tenir aquí no fa gaire a la mica. De Can Astruc, el siscomartí, que ens explicava que ell havia estat un cas, per exemple, amb. En producció datada del mil quatre-cents i escats, que ens parlava, i havia quedat fora tant de la Déu Penedès com de la Déu Plada Bages en el moment de la seva creació. Hi ha la ratlla de la Déu Penedès en les seves vinyes. Sí, és una realitat. Però després hi havia una altra realitat, que era poder tenir un marc més flexible per a l'elaboració. A mi m'agrada explicar un cas d'un celler que va aconseguir, no fa gaires anys, molts reconeixements aquell any d'un elaborador que venia de la Rioja i que, bueno, ell tenia el somni de fer un copatge entre el xarel·lo del Garraf, que li semblava que era un xarel·lo que s'expressava d'una forma molt especial, amb la garnatxa blanca de la Terra Alta. Però, clar, això no podia ser ni Penedès ni Terra Alta.

Perquè trobava que el xarel·lo del Garraf era

excel·lent i la garnatxa de la Terra Alta també hi pensava que serien un bon matrimoni. Correcte.

Un matrimoni de dos estrangers que no. Pensava que seria una harmonia perfecta. I clar, això no es podia emparar en cap de les dues denominacions d'origen locals, diguéssim. I això, per exemple, té tot el sentit del món en Catalunya. I sí que és veritat també que Catalunya, amb la marca Barcelona en el fons, abans parlàvem del Barcelona Sustainable, no és casual que es faci servir també aquesta denominació, el terme Barcelona, perquè és la nostra marca. Quan sortim de les nostres fronteres. I si se'n situa en el mapa, Catalunya té un pes important en l'exportació, que potser altres zones més locals no són tan conegudes, i amb la marca Catalunya darrere. Per tant, és una eina a favor dels cellers, perquè puguin arribar més lluny i millor.

Jo ara penso, el papa que va venir a Catalunya va veure La Sagrada Família i Montserrat, o sigui, dues de les icones mundials de la cristiandat, no? Catalunya va sortir per tot arreu, a tot el món. A més, era divertit veure els periodistes que estaven apuntant, veient el papa. Llavors tu penses, ostres, Déu, Catalunya. Que surt al món amb aquest logo, que són les quatre barres, aquestes quatre barres elegants. Ostres, no està malament la feina de divulgació, no? Absolutament,

i oferir una mica aquest marc més flexible, que els cellers, que els elaboradors puguin fer aquests somnis, parlàvem d'aquest matrimoni, amb unes regles, amb una garantia clara pel consumidor d'origen, de qualitat. Perquè, per exemple, en el cas, ho hem dit,

però m'agradaria que hi aprofundim. Per exemple, en el cas de tines de roqueta, quines varietats hem dit que té? Aquí hi ha garnatxa i cabernet. El cabernet, que és. Quant fa que està plantat aquest cabernet, molt? Uf, vinyes pròpies tenim de bastant antigues. De molt antigues, molt antigues, que ja és un cabernet que. Ja s'ha expressat aquí, no? Ostres, és un copatge que vosaltres heu considerat que és extraordinari. I per què no fer-ho, no?

Exacte, al final són varietats que nosaltres ja treballàvem amb negre i hem agafat les propietats que cada una ens aporta per poder fer aquest rosat.

Clar, i a més a més, el cavernet li dona. Bé, aquestes fruites, no? És a dir, li dóna un caràcter únic, no?

En aquest rosat. Sí, li dóna com una intensitat que no empalaga, no? Perquè la fruita poder li dóna més la garnatxa, aquesta fruita més vermella. Però al final el cavernet, tot i que no és un vi pesat,

però t'omple una mica la boca i dóna aquesta intensitat. Sí, sí, sí. Te l'acompanya. El ditalfallarc, a més a més. I el vostre, amb quines varietats té el poesia?

És Marlot i Udallibre. El mateix, diguem, no? Faria una mica els dos, faria una mica l'estructura que deia ella, no? Doncs la nostra estructura o sí, o nervi, digue-li esquelet, com diguis, seria l'ull del llebre i el marlot és el que li dona aquest llarg en boca, aquest que t'omple més la boca, per entendre'ns, no?

De rosats n'estem aprenent molt. S'ha fet tot ja amb rosats? Segur que no. Es pot experimentar molt?

Jo crec que no s'ha fet. Tot en cap vi, eh? Sempre anem aprenent. I al final et vas adaptant també al mercat, a les exigències, al que vas aprenent. És un món que no s'acaba mai. No s'acaba mai, és veritat,

però que és veritat que el món dels rosats. Perquè estem a les beceroles encara no potser fa uns

anys potser prendràs el vi de tines de roqueta que té color tan pàl·lic així fa uns anys ui no no els nostres avis dient però què m'has posat

oh que no té color impensable torna torna o tornem-ho

no sí sí això què és que se t'ha embrutat el vi blanc no però no pensàvem que arribaríem aquí i que cada vegada tendríem més aquest color que es diu una miqueta pell de ceba una miqueta més rosat més. I bé, com que les tendències són pèndol, després potser tornarà a arribar el rosat més fosc, vés a saber. Sí, és veritat,

però en tot cas jo diria que la tendència aquesta de blanc, rosat, menys grau, aquesta, el canvi climàtic, no?, segurament serà. Sí. I al final, bé,

jo per mi és posar en valor, no?, doncs que abans rosats, els cellers tenien un rosat, perquè havíem de tenir un rosat al portfoli, un blanc i uns quants negres. Ara aquí tenim només dos rosats i són completament diferents. Per tant, la gama que tu pots tenir dins de rosats és molt més àmplia.

Sobretot que s'ha desacomplexat el demanar un rosat a un restaurant d'estrella o de no estrella. Ara és que vull un rosat. I s'ha desacomplexat això. I em sembla meravellós. Ho havies de dir amb la boca petita.

Sí, perquè a més amb la dieta que tenim, la gastronomia que tenim, el rosat sembla que hauria d'haver estat sempre, no? Una tipologia de vi, gairebé, de com ho dir, no? Sí, totalment.

I s'ha fet sempre, no, aquí, el rosat? Sí, és la nostra bodega de tota la vida. Tenim un clima que t'ho demana, no, potser, segurament. Vosaltres ho heu fet des de sempre. Sí. Això que explicàveu que ara és molt interessant, no? És a dir, tenies el portfoli amb un rosat, perquè no falti. I els negres, però ara això està canviant. Aquests dos rosats els veuríeu en un maridatge gastronòmic? Jo ho veig molt. Sí, no? Sí, sí, sí. Hem de convidar I tant,

a provar-ho a casa. Cuiners, cuiners. Sí, perquè ens diguin el què. Perquè aquí hem pensat en plats així com molt fàcils, no? Molts d'aquests mesos, però també amb coses més sofisticades. Molts aperitius de restaurants d'estrella,

un rosat així, quina meravella, no? Que bonic. Sí, sí, sí. I sobretot la idea de copar sola. Amb quina copa us prendríeu aquests rosats, aquests dos rosats? Amb quin estil de copa vols dir? Sí, estil de copa.

Bé, crec que una mica la gràcia és una copa oberta que et deixi sortir l'aroma, perquè són vins molt aromàtics a nivell de fruita.

Per tant, copa ben oberta. Tu estàs d'acord també. Sí, sí, igual. Sí,

perquè són molt expressius i si no, no ho perceps. Vosaltres dues sou dues dones, heu vingut avui aquí a parlar d'aquests rosats. Cada cop més en el món del vi ens trobem amb dones, cosa que ens encanta. Sempre hi heu sigut. Però ara us veiem més, potser. Sí, no ho sé, potser sí. La veritat és que és un sector que hi ha molt home, eh?

Però bé, les dones també fem la nostra feina. Sempre hi hem sigut. Sempre hi hem sigut, sí, sí. I penso que cada vegada n'hi haurà més,

no sé si s'hi dedicaran. Aquesta normalitat, no?, d'anòlogues,

sommeliers, elaboradores. Sobretot que tinguin visibilitat, no? Jo crec que a la Caral, que sempre hi han estat, però ara tenen visibilitat.

Però ara, d'alguna manera, els hi hem de posar cara, no?, a aquestes dones que fan aquests vins, que, en realitat, parlen de vosaltres, aquests vins.

Bueno, parlem de nosaltres i de tot un equip que hi ha darrere, que no és menor. Quanta gent sou, per exemple, vosaltres? Nosaltres, diria, a l'equip tècnic a nivell d'enologia, som quatre persones. Us poseu d'acord? Normalment sí, no sempre, també. Però és divertit, també, que hi hagi diferents opinions, eh? Jo sempre demano, sempre us demano, a vosaltres de la confiança, que em deixeu un dia venir, el dia aquest, de fer el copatge aquest dia que no l'he vist mai és divertit sí és un dia ah no no és un dia són més dies i com ho feu bé nosaltres suposo que cada celler té la seva fórmula nosaltres sí que fem tastos tècnics on moltes vegades aquests quatre que sou eh sí bueno aquests quatre a vegades també ve gent externa o venen part de l'equip comercial perquè al final també necessites els inputs del que. Del que es ben i tot això. I no sempre tastem els nostres vins, també tastem competència

i a veure què hi ha al mercat. I llavors, bueno, és xulo perquè al final

obres la ment, hi ha diferents opinions. El millor que hi ha. Clar, has de saber. Clar, clar, molt bé. I vosaltres, Marta? Bueno, nosaltres això,

el que diu ella també, és molt en conjunt. Quant sou? L'equip dels enòlegs i així són. Quatre i després també estem amb l'equip comercial que és el que deia ella que és important perquè

els comercials clar és que els comercials jo estic en aquest departament tu estàs a l'altra banda exacte i tu saps que

no us flipeu sí sí o d'alguna manera també

dius escolta que mira que potser podríem fer així o el públic respon així o perquè al final t'encanta fer el vi l'estàs fent bé i l'estàs fent com tu vols. Però potser no tens els inputs que et venen de fora i també són importants a l'hora de fer un vi que després s'ha de vendre, no? Vull dir, pots fer un vi d'autor i mira, aquest és el meu vi que no li agradi i no se'l vegui, però el cas és vendre, no, també? Clar, fer un vi d'autor que es vengui,

clar, clar. Sí, sí. I esteu molt d'acord, molt en desacord, moltes vegades? Ens acostumem a posar d'acord.

Sí, el Mario, que és el nostre nola, que és el que marca la pauta.

Ell us dona a tastar el copatge. Vinces cegues, sí. Però diferents copatges, que ens heu de convidar, això, eh? Copatge, color. Ens agradaria molt venir. Sí, sí. I quantes copes us posa, per exemple, de copatges diferents? Quatre o cinc. Quatre o cinc, amb diferents proporcions. Sí. Oh, m'encanta. O sigui, d'aquests dos vins que tenim aquí, això ja ha passat, naturalment, I ens podeu parlar, us en recordeu, del que es va descartar i per què?

No. En aquest cas és un vi que ja, més o menys, el copatge semblant de fa temps, perquè pensava que la marca poesia i el resultat van ser, va sortir el dos mil deu, una cosa així.

No varieu gaire el copatge. És a dir, perquè us funciona, us agrada. Exacte. I quin tant percent és?

No t'ho sé dir, realment. D'acord, d'acord. Però, és a dir, us funciona aquest copatge? Vull dir que això sí que el percentatge és l'anòleg.

És l'anòleg i el té gravat i. És secret, sí. Una mica.

Perquè no us confiïn, clar que sí. I a Roqueta? Bé, una mica és el mateix, o sigui, tu tens un perfil de vi que saps que funciona I que més o menys vols repetir cada any pels seus fans. Exacte, vas a replicar, llavors el que sí que pot ser que un any, doncs això ho aconsegueixes, m'ho invento, amb un 30% de cabernet i un 70% de garnatxa i l'any a sobre, en lloc de ser un 30-70,

serà un 40-60. Doncs escolta.

Bona nit.

Parlant de rosats reivindicant els rosats que ens encanten que es fan molt bé amb dos rosats que podeu pagar que valen més del que costen com deia el pitorroca en aquell programa de temps en clau de vi el tines de roqueta i el poesia deo catalunya dos rosats. De diferent rosat, de diferent color rosat, i us volíem preguntar, i a la resta del món, com funciona el rosat? On es ven el rosat? Estan més acostumats que nosaltres a prendre rosat? Què me'n diríeu? No et sabria dir en part.

Sí que és veritat que et veia, no sé, si mires la vista enrere, fa anys ja veies els estrangers, per dir-ho d'alguna manera.

Sí, que sense cap complex.

Sí, sí, sí, sí. Quan aquí, doncs, estava molt de tendència. No sé, un priorat, no? Benvins molt. Bins molt negres, exacte.

Nosaltres en diem vinegre, ells en diuen vinotinto, però alguna cosa és que en català en diguem vinegre.

Sí, sí, sí. I no et sabria dir, però sí que, bueno, als Estats Units i a la resta d'Europa sí que, no sé, tinc la sensació tampoc que és una cosa que sàpiga, però que sí que ja fa més temps que. Com dius, sense complexos. Deu ser així, no? Sí, de fet, mira, si revisem una mica les memòries de resultats de la Déu Catalunya, que és una Déu més de les que hi ha a Catalunya, però representa més del cinquanta per cent del vi embotellat amb Déu. A Catalunya, correcte, que per tant és una dada bastant orientativa, no? Mira, sempre que parlem d'això,

perdona, Sole, l'incís, que és l'incís de cada cop que. Quan parlem de volum, d'ampolles, de venda, estem parlant de feines de persones. Totalment. De pagesos, d'anòlegs. De venedors de caps de premsa de senyors que fan etiquetes de persones que netegen o sigui estem parlant de feina de molta

gent que està treballant d'una cadena de valor amplíssima però també d'un territori és correcte i de molts pagesos i pageses que mantenen el territori tal com el volem i el coneixem i d'on se'n van aquest cinquanta per cent d'ampolles.

Imaginem que aquestes ampolles que avui tenim aquí aniran a un petit bar de vins del Japó i allà hi haurà aquesta etiqueta que posa Catalunya i que t'explica una cosa de tan lluny que és aquí. Correcte, sí. Això, eh? I, bueno, podrem. De fet, són memòries públiques, eh?, que qualsevol llent les pot consultar, però, efectivament, blancs i rosats no només han anat creixent al mercat interior, no?, també al mercat exterior.

On deu vendre's molt rosat? Clar, rosats en concret no et sabria dir. Sí que hauríem de revisar-ho bé i veure si aquesta dada tan concreta la podem trobar. Sí que és veritat que si creuem l'oceà cap al continent americà, Estats Units, Mèxic, són dos mercats molt importants. Mèxic, ho esteu dient sempre. Mèxic és un mercat que creix. És emergent. Sí, absolutament. D'altres també comencen, eh? Costa Rica i altres països estan també creixent, no? Però Mèxic és importantíssim. Entens molt bé que la cuina mexicana, Rosalda, va ideal. Absolutament. Ostres, per favor. Sí, la veritat és que sí. Mare meva, guacamole. De fet, amb els picants funciona. Home, i tant. Ostres, clar, hem maridat aquí, escolta'm, amb un mexicà. Sí, amb el picant, absolutament. Mare meva, ja se'm fa la boca.

A mi ara també, jo que soc de picant, tu, eh? Som de picant. De picant, sí, sí, sí. Tu ets molt de picant, eh? A mi m'agrada molt el picant, sí. Jo he fet concursos de picant, Sole. Oh, jo no sé si m'atreviria tant, eh? Tu ets molt valenta. Jo, Sole, a Mèxic,

Districte Federal, en un bar de vins, menjant picant, els senyors que hi havia al bar van girar les cadires per observar la meva persona, plorant, plorant.

De plaer. Jo tinc una anècdota igual, però no sé si plorava de plaer, precisament, eh? No se sap per què. Tens una. Per favor, la volem sentir. Sí, perquè em va dir, a més, el primer sopar, només arribar la primera vegada a ADF, bueno, pues el senyor del bar em va dir, mira, aquí tens dos picants, aquest és més moderat, com dient, està aquest, eh, vull dir, vigila, i aquest, pues ja, pels locals, diguéssim. I sort que aquell dia vaig ser prudent, perquè amb el moderat i els locals jo vaig passar una nit. Plorava com una nena.

Vas dissimular, no? Absolutament. D'acord. Absolutament.

És el que s'ha de fer. Vaig mantenir la dignitat fins a l'últim minut. I llavors per què repetim de picant? No s'entén. Sí, però és un patiment i gust a la vegada. Bueno, millor no gratar gaire aquí. Deixem-ho estar. Deixem-ho estar. I una vegada, fa molts anys,

molts anys, molts anys, amb el Quim Monzó vam anar a menjar picant i. Puc dir que crec que sóc l'única persona que ha vist plorar, Quim Monzó. T'he vist plorar per picar, eh? No sigui cas que fóssim sentimentals. I tot això era pel rosat, perquè pensàvem que aquests dos vins que tenim aquí, el tines de roqueta i el poesia, poden ser ideals per un menjar mexicà.

Ah, nena, ara que el guacamole està tan de moda que en trobes de tot arreu, eh?

Sí, nena, sí, potser que massa i tot, eh? Sí, sí. Però és veritat que als expats els agrada molt el rosat. Sí. Mira, ens omplen les terrasses. Escolta, que apostin pel vi català rosat i tots contents. I és veritat que ho veuen sense complexos els estrangers que inunden les nostres terrasses, almenys que vegin vi català i no altres coses com el llúpol. Estàvem parlant, doncs, del tines de roqueta i del poesia. Estàvem avui reivindicant el rosat. Amb permís de Jordi Baster, que és el gran. Bé, Jordi Baster i Joan Lluís Botjo són els dos de fa molt temps, però ara. Els haurem de fer presidents honorífics d'una associació que va creixent, creixent, creixent. Sí, sí, sí, el Rosat de Catalunya.

Podíem acabar el programa sense el Last Night.

Que és, no, els Estrocs? Sí, la idea és que sí,

que també és avient i possible. Quina festa!

Mira, si van venir, jo no hi vaig anar, però. Hagués estat bé amb una copa de rosat fa molt estiu molt festival aviam si aconseguim que els festivals de música n'hi ha que ja ho fan n'hi

ha que ho fan i a més amb èxit vull dir que la gent en demana de copes de vi també als

festivals exactament copes a més porten el cenatge penjant això que es fa copes de plàstic que no passa res ens hem d'adaptar i a més

hi ha unes copes de plàstic meravelloses que fins que no l'experients ningú diria que ho són. A més a més, te les pots quedar per posar bolis i coses. Jo en tinc moltes d'aquestes. Després per la platja,

pel dia que fas pícnic, pel dia que fas, no? És veritat, és veritat. Per fer un pícnic amb aquella nevera. I enterrar la síndria. Bueno, mira, precisament, jo a Catalunya tinc una promoció ara a supermercats i, a més, que precisament pots guanyar neveres. No, ho necessito. Ah, sí? Doncs mira, pots anar a buscar qualsevol d'aquests rosats que s'estan fent. En una promo, pues, home, a la página web de Radio Catalunya trobaran els oients tota la informació. Una nevera d'aquelles que em fan molta il·lusió. Però, a més, una nevereta d'aquelles que pots penjar-te a l'esquena, eh? Vull dir, meravellosa. Si fas una excursió, allò, perquè quan faig excursions jo sempre dic, ja portaré jo el Vilascopes, no patirem. Això, una glaçonera d'aquelles plegables, també, que pots portar-te a tot arreu, o fiques un d'aquests rosats i a mi no em diràs, tens un dia d'estir meravellós. Doncs vull això. Doncs ja ho saps, a comprar. Saps que jo em vaig agafar la paella de la truitera del Barça en forma d'escut. Era aquella promoció de l'esport. Doncs vaig ser jo. Quanta alegria al Roser. Aquí al TAS vertical de Catalunya Ràdio amb dues dones que no us havíem tingut mai al programa, em sembla, oi que no? Sí. No havíeu vingut mai o sí? Jo sí, havia estat. La Caral sí. La Caral sí que havia vingut i la Marta no. No, jo no. La Marta no. Això no pot ser. Necessitem que aneu venint

més vegades, no? Quan vulgueu. Ja està. Ens feu tastos. Heu estat molt generoses l'una amb l'altra perquè són dos vins que estan molt bé, que estan extraordinaris. Repetim el preu, sisplau. Bueno, doncs al voltant dels sis euros que hem dit les dues. Cada una, qualsevol botiga de vins. Sí, tant. Molt ben distribuït. Tres llúpuls que deies ja és això. Exactament. Sí, senyora. Tres llúpuls ja és això. Bueno, aquí potser a Barcelona. Sí, anem a dir aquí en dos, eh? En dos hi arribes. En dos llúpuls ja. Exactament. A més, a la foto d'Instagram que fas, quedes més elegant. Sí, quedes millor. Et queda molt més bé. Jo ho dic de cara a la joventut que ens està. Escoltant. Doncs escolteu, moltes gràcies per ser aquí. Marta Roca, ella és comercial i representant de marca. Són aquests noms que teniu, que vol dir que ets la que surt a vendre. Ets la que surt al carrer i crea la temperatura i de tant en quant fas tastos i coses així. Fas molts tastos, sí. Sí, també. Nosaltres també tenim una línia de Bermuda. Que també fem unes dues coses. Doncs, escolta'm, el vermut també està molt de moda. Sí. Molt, molt, molt, molt. Molt de moda ja fa temps i. És molt català. Molt. És molt d'aquí. Patates fregides, olives i vermut. I Padró és una de les marques, trobo, que més reconegudes, no? Quan pensem en vermut català i tant.

I tant, i tant, i tant. Bueno, aquest any gran binari d'or. Sí, enhorabona. Sí, sí, sí, sí. Heu guanyat i A més a més, ostres, és que hem de parlar un dia de vermuts, que ja ho hem fet, perquè és molt maco com es fan els vermuts. I també teníem amb nosaltres la Caral Urriols, que és enginyera, agrònoma, anòloga. Devies ser, de la teva promoció, poques noies. A la carrera jo crec que érem bastant fifty-fifty. Ah, sí? Després, al món laboral, la cosa es complica una mica més. Però a la carrera sí. Sempre ens agrada que hi hagi vocacions del teu ofici. En necessitem molt. I enginyera, agrònoma, anòloga i responsable de sostenibilitat. I dir més d'ell. Que és una cosa que ens anem ficant us aneu ficant mica en mica i més de algú dirà què és això d'i més de doncs escolta'm fer-ho bé de Ramon Roqueta moltes gràcies per ser-hi moltes gràcies gràcies a vosaltres la denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya dos mil vint-tres dos mil vint-set cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. El vi es consumeix en moderació. Bona nit.