


El moviment dels treballadors rurals del Brasil sense terra és probablement l'organització social més gran del món. Agrupa més de dos milions de camperols que ocupen terres improductives per treballar-les. Els sense terra impulsen un model agrícola diferent al dominant, basat en la no-obtenció d'aliments saludables en les terres de propietat pública.

El Kurdistan sirià ha quedat destruït a causa dels vuit anys de guerra a Síria. Hi ha hagut 500.000 morts i dotze milions de desplaçats. Però pels kurds la música és resistència, i sobre aquelles runes, músics, poetes, professors i joves tornen a tocar instruments que almenys durant una estona reemplacen el soroll de la violència. El músic kurd Gani Mirzo, exiliat a Barcelona, va impulsar una campanya per portar més de 200 instruments musicals al Kusdistan. "Gràcies a la música estem vius". Un documental de Pablo Tosco i Migue Roth, produït per Angular, a partir d'un projecte de Musics Sense Fronteres, a partir d'una iniciativa del músic sirià-català Gani Mirzo,

Des del bressol del conflicte armat colombià, deu dones supervivents narren les seves històries per a superar el dolor, reivindicar una memòria històrica plural i construir una pau feminista. Leonoricel Villamil,Yuliana Cepeda, Norby Pulido, Nancy Arias, Adonai Rincón, Luz Ángela Yate, Heidi Johanna Rojas, Ángela Patricia Arias, Flor Múnera i Venus Quiroga. Elles són "Berracas", dones lluitadores, empoderades, que troben sempre la força necessària per tirar endavant. Líders anònimes de la reconstrucció de Colòmbia que reivindiquen una transformació social i una perspectiva de gènere necessàries per aconseguir una pau real, inclusiva i duradora. I ho fan malgrat tots els perills que el seu activisme comporta, fins i tot després de la signatura dels Acords de Pau de l'Havana del 2016.

En els darrers 50 anys, el neoliberalisme ha tingut un fort impacte en les condicions de vida i els drets socials. Des de finals dels anys 70 fins als nostres dies hem patit, com a mínim, una crisi per dècada que hem anat arrossegant i acumulant com un contínuum de crisis encadenades. Un pòsit de pràctiques i con-seqüències encara avui presents que són el resultat de la mercantilització de les necessitats essencials i les successives ofensives del capital contra el treball, contra la natura, la terra, el menjar, el sostre, la salut i les cures durant aquests darrers temps. Què n'hem après de quatre dècades de crisis i emergències?

Sobre la xarxa de cooperatives brasilera "La Justa Trama" que a l'entorn d'un grup de dones que cosien s'ha estès a la producció de cotó ecològic, elaboració de teles, confecció de roba, finançament. La Justa Trama treballa amb criteris d'economia social i solidaria i actualment dóna feina directament a 1.800 persones. La FAO ha posat a La Justa Trama com a model de bones pràctiques

Kalilu Jammeh, un jove desocupat de Gàmbia, va decidir, fa quasi dues dècades, emigrar a Europa buscant feina i un futur millor. Després de tres intents, de 18 mesos i de 17.500 km a través de l'Àfrica, finalment va arribar a Catalunya i s'hi va establir. L'experiència del viatge va ser molt traumàtica, i en Kalilu va decidir escriure un llibre i intentar convèncer altres joves com ell de quedar-se als seus pobles i ciutats, a l'Àfrica. Sense africans, no hi ha cap futur per al continent, i en Kalilu va decidir crear la seva ONG per fer ressorgir el poble on va néixer. Després d'anys de feina i projectes de cooperació internacional, gràcies al suport de Sant Pere de Ribes i d'altres municipis, aquell poblat torna a tenir famílies que conreen la terra, canalla que va a escola i gent que no ha de marxar per tenir l'atenció bàsica de salut. "El viatge de Kalilu. Emigrar o construir l'Àfrica" és un documental de Laszlo Topanich Films i Contrast, que té el suport de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Fundació Kalilu Jammeh.

Que les dones treballin, guanyin un sou i defensin els seus interessos, és normal als països desenvolupats, però en moltes zones rurals de l'Africà subsahariana és excepcional. Al Senegal, a la regió de Kolda, associacions senegaleses impulsen un ampli programa de promoció de les dones.