"Gone": una desaparició, un sospitós i una sèrie que enganxa

Una altra opció és Gone, que és una sèrie protagonitzada per David Morrissey. Que s'ha estrenat a Filmin i ell interpreta el director d'una escola privada de secundària on van famílies acomodades. És un home molt estricte que té una vida aparentment perfecta fins que la seva dona desapareix d'un dia per l'altre. Ell confia que tornarà i que deu haver un motiu lògic que expliqui la seva absència, però finalment, quan ella no torna, ho denuncia la policia. Aleshores, a la detectiva encarregada del cas li estranya, ja des del principi, la calma amb la que ell esprèn la desaparició i pels espectadors això també fa que sigui difícil no pensar que amaga alguna cosa. Aquesta sospita inicial vertebre, una sèrie de misteri. Jo diria clàssic, que funciona molt bé perquè és breu, només són sis episodis, i perquè, per tant, no té temps de convertir-se en una cosa molt rogambolesca, i perquè aquesta figura del marit sospitós està molt ben treballada, perquè David Morrissey té aquesta capacitat d'ensenyar coses sense dir ni una sola paraula. Sí, estic 100% d'acord.

És la típica. Tu quan penses una sèrie britànica de misteri, doncs és aquesta sèrie. És a dir, és Brochurch. És aquesta cosa que els britànics fan molt bé, que és crear molt de misteri, crear molta tensió, fer una cosa molt aterrada a terra, com deies, sense grans girs de guió perquè no els necessita, però que t'enganxa simplement perquè el misteri està ben fet i perquè hi ha un marit sospitós. I això sempre ens agrada molt, quan hi ha un marit sospitós.

I a més ho aguanta molt bé. Aquesta sospita està molt ben aguantada, tant per part del guió, com per part de l'actor.

Clar, i l'altre punt fort per mi és el que deies del David Morrissey, aquest actor que amb un aixecament de cella o amb un microgest i ja t'està dient moltíssimes coses, fa que tu constantment estiguis dubtant del seu rol en tot això i que a més crea una. Un argumentari molt interessant sobre l'home que fa por. Aquesta figura, sobretot pel que fa a les relacions de parella o les relacions heterosexuals, home-dona, aquesta idea de l'home que mai saps per on et pot sortir i no és gratuït que la investigadora sigui una dona, que la desapareguda sigui una dona. Llavors, totes aquestes petites coses que va explorant en aquest sentit fa que li doni una capa més al que podria ser un misteri clàssic que, repeteixo, no deixa de ser-ho.

Sí, està molt ben lligat en els dos sentits, en el temàtic i en el de la investigació.