
"Hotel Fawlty" fa 40 anys que es va estrenar a TV3 i encara ara és molt recordada com una de les millors comèdies de la història. Per a molts va ser el primer contacte amb un tipus d'humor molt concret. Una sèrie on el protagonista era un perfecte cretí i, alhora, es podia fer molt entranyable. Un engranatge còmic rodó creat per John Cleese i Connie Booth que tenia personatges memorables com en Manuel, l'abnegat cambrer que no entenia res del que li deien. 40 anys després en recordem els millors moments, alhora que expliquem d'on va sorgir i en què es va inspirar i analitzem les claus que la van convertir en un èxit.

Celebrem el centenari del naixement de Marilyn Monroe descobrint la dona real que hi havia darrere del mite que va crear Hollywood: la Norma Jean, que era molt diferent del seu personatge a la pantalla i que va ser, al capdavall, qui va néixer l'1 de juny del 1926. S'ha escrit molt sobre la Marilyn, però la Norma continua sent, en certa manera, una gran desconeguda. Una dona que hem conegut a través de diferents peces d'informació que hem anat descobrint i s'han anat publicant al llarg dels anys, a través de testimonis, biografies i entrevistes. Unim tota aquesta informació i expliquem la història de la Norma i com es va construir el mite de la Marilyn. I ho farem amb els millors guies possibles: l'Albert Galera i l'Ofèlia Carbonell.

"Metròpolis" va ser una pel·lícula visionària en molts sentits. En el cinematogràfic, per descomptat, però també en d'altres. Va imaginar un futur, situat al 2026, que ara ja és el nostre present. Per això fem una dissecció del clàssic de Fritz Lang, del que va significar en el seu moment i de les reflexions que va provocar i continua provocant al voltant de la tecnologia, el totalitarisme o el capitalisme, temes seminals de la pel·lícula. Amb l'ajuda de l'Albert Galera, els hi posem context, tant social com personal, i observarem com la seva influència en el cinema continua sent determinant. Tot això, coincidint amb la projecció de "Metròpolis" a la Filmoteca de Catalunya.

Paul Thomas Anderson és un dels cineastes més interessants i estimulants del cinema nord-americà de les últimes dues dècades. Té una carrera llarga que ha arribat a un dels seus moments més àlgids amb l'extraordinària "Una batalla tras otra". La disconformitat és un tret definitori del seu cinema i a "La finestra indiscreta" examinem com aquesta disconformitat, aquesta angoixa, barrejada amb ambició, ha marcat el seu cinema. Analitzem la seva trajectòria, aturant-nos especialment en pel·lícules com "Boogie nights", "Magnolia" i "Pous d'ambició".

Els experiments radiofònics d'Orson Welles van fer que atorgués sempre un poder enorme a la veu, al relat oral, que va tenir un gran impacte en el cinema de Hollywood dels anys 30, 40 i 50. Una influència que, de fet, podem resseguir fins al cinema actual.