Grans vins catalans de varietats internacionals

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

I, sobretot, amb l'Albert Castellví, la Sole García Insual, l'Alex Torio i, a les vies de so, el Josep Maria Campillo.

Avui, en aquest TAS vertical, el programa de vi, per tant, de Cultura de Catalunya Ràdio, tenim ganes de parlar d'una. Qüestió recorrent les varietats internacionals què són les varietats internacionals o forànies és català qui viu i treballa a Catalunya quant fa que són amb nosaltres aquestes varietats internacionals tenen el certificat de catalanitat passa això a tot el món no vol dir si parlem de varietats internacionals que no vulguem també esclar les varietats anomenades autòctones però és que si parlem de garnatge. De qui és la garnatxa? Els italians diuen que seva, nosaltres diem que nostra. Hem de parlar avui de dos projectes que ens tenen el cor robat i que juguen, no només, però també amb varietats internacionals. De seguida us els presentem i de seguida els saludem, però avui tenim l'Alex Torio a l'estudi en directe i, per tant, ara seria el moment de dir i posem l'Alex Torio, però el posem en directe.

L'Àlex Torio, que és aquí avui a l'estudi 10 de Catalunya Ràdio, fent el tast vertical. Hola, bon dia. Bona tarda, bona nit. Bona tarda, bona nit per tots els que ens escolten en podcast després, per tots els que ens escolten a la ràdio quan sortim.

Avui has vingut. Sí, us he fet aquest favor.

Sí, sí, no ens ho mereixem.

Però, no, a més, a mi m'agrada molt venir,

però normalment estic lluny i he de fer gravacions. Però, mira, et preguntaràs per què sona aquesta música. Em pregunto per què sona aquesta música. Aquesta és la música que ens acompanyarà al programa d'avui. La. A veure, us agrada aquesta música? D'entrada, t'entra bé aquesta música? Sí. Sí. Doncs, clar, això és una música molt forània, perquè és autòctona dels Estats Units, això és country. És country rock dels anys seixanta, un grup pioner en aquest gènere, que van ser els International Submarine Band. Va durar molt poquet, no van tenir gens èxit. Però van obrir un camí que després es va desenvolupar amb altres bandes més conegudes com els Birds o els Flying Burrito Brothers o molta gent que n'ha fet després amb el mateix Bob Dylan. I bé, és una mica el que passa aquí amb el raïm del que estem parlant, no? Una cosa que és molt pura, molt pròpia d'un altre lloc ve aquí i ens encanta, no?

Doncs molt ben trobat, exactament. Sempre hi ha manera de trobar-ho. Sempre, igualment, el country americà traslladat aquí, imaginem Tomeu Peña, té altres característiques. Sí, és veritat. És a dir, que qualsevol varietat, si s'adapta, doncs et dóna altres coses, no? És veritat. Els nostres convidats són l'Edith Soler, ella és anòloga de Terra Remota, DEO Catalunya. Què tal? Benvinguda.

Hola, Ampar, molt contenta de estar aquí.

Siempre un placer participar en tu emisión. Tu pensa que quan venen anòlegs, anòlogues que són joves, com és el cas, ens agrada molt pensar que estem despertant vocacions. Que algú diu, ostres, jo vull ser com aquests.

Sí, yo soy una anòloga internacional, como las variedades. Exacte, però estàs adaptada aquí. Totalment, totalment. Des de quan fa que estàs adaptada aquí? Quan et van plantar aquí? Once años, desde dos mil quince. Ya estoy súper adaptada. Y no me iría de aquí. Imposible. El clima no t'estressa. No, no, no. El suelo, el viento, el sol, todo me va bien. He crecido súper bien así. A veure, tu vens de la Catalunya Nord, tu vens de Perpinyà. Sí, sí, sí, soy de Perpinyà, sí. Perpinyà. Pero después me he ido un poquito a Bordeos, donde he hecho mis estudios y después he trabajado en Sant Emilion. Caram, tu. Pero bueno, yo quería ver cómo crecen las variedades internacionales aquí, en el Empordà, y pues he regresado, bueno, he vuelto. Deixa'm saludar també l'Aleix Soler-Givert,

aquest cognom ja us dirà moltes coses. Aleix Soler-Givert és la quina generació de Soler-Givert? La desena. La desena generació de Soler-Givert, el més jove de Soler-Givert, viticultor. I anòleg, juntament amb el seu pare. Vosaltres, i ara que us tenim a tots saludats, expliquem quines varietats hem portat avui, quines ampolles hem portat avui, per parlar de varietats internacionals fetes aquí. Soler i Bert, tots vosaltres coneixeu aquelles ampolletes de Cavernet, les de l'etiqueta antiga, que tots heu comprat molt bé de preu, massa bé de preu, heu destapat i heu dit, mora meva, Però què és això? Vosaltres feu moltes coses, molt bé totes, Soler i Vert, i entre elles feu també Cabernet al Bages. El Cabernet va arribar a casa als anys vuitanta quan A tot arreu va arribar a casa als anys vuitanta.

Quan la vinya que hi havia de Somoll i de Pigapoll no tenia futur per embotellar en aquell moment, es volia fer qualitat, es volia guanyar-se la vida amb el vi i amb el vi a granel de poca qualitat no es podia. I van haver de fer el canvi cap al Cavernet en aquell moment.

Això va passar a tot el món, i a Catalunya en especial. És a dir, van plantar a tot arreu, al Priorat, i es va adaptar millor o pitjor, van plantar també, bé, varietats blanques, també. En el nostre cas, no. En el nostre cas, només negres, sí. I llavors es va denostar les varietats que hi havia aquí, com tu dius el somoll i el picapoll, el mandó, el macabeu. Jo crec que ara estem en el moment ideal de la història perquè estem recuperant aquestes varietats que són tan meravelloses i que expressen tant el nostre paisatge i estem també entenent, comprenent i fent grans vins de varietats internacionals a casa nostra. Exacte. Podem seguir fent aquests vins de Cabernet perquè

tenim vinyes de trenta, quaranta anys que s'han adaptat molt bé. I aquestes vinyes de Cabernet ens han donat les eines, el coneixement, l'experiència per poder tornar a mirar enrere i recuperar aquestes varietats antigues que en molts casos s'haguessin perdut i ja no s'haguessin recuperat.

Tenim avui quatre coses per tastar i començo per l'Edith perquè ella ens ha portat dos blancs. Dos blancs que què són?

Son dos blancs de la Deu Catalunya y el primero se llama Caminante de Terra Remota. Es un copage de garnacha blanca, chardonnay y chenín. Y el segundo es un 100% chenín, el único del Empordà. Es un vino muy especial porque tiene, bueno, el chenín aquí hay muy poco al final. Hay algo también en el Peñedés para hacer. Cava, porque es una variedad que viene de la Loire, en Francia, pero también se encuentra en muchos países. O sea, es la variedad més plantada de Sud-àfrica. Sí, total, total. Y con esta variedad también se pueden hacer vinos blancos, secos, dulces o espumantes. Eso es también una gran calidad de esta variedad. Porque va a aportar mucha frescura, mucha fruta, también algo floral, va a permitir un envejecimiento bastante largo, un potencial de guarda. Pues es una variedad, claro, que no da el mismo que en la Loire, que el clima es diferente, pero es eso lo de las variedades internacionales, es que pueden viajar, pueden adaptarse a muchos climatos, muchos suelos, muchas maneras de vinificar, también para la mente de la. Del consumidor el Chenin habla mucho porque le habla sobre una variedad, le habla.

El Chenin, això l'Àlex en recordarà, és la varietat preferida blanca de la sommelier de la Audrey Doré, de la sommelier que va ser al celler de Can Roca i que ara és la propietària, bé, la propietària, la cap del restaurant, del vi, de la plaça del vi. Set. Va perfecte per recordar. Tens set, doncs vi. La Odri sempre diu que el Chenin és la seva varietat preferida. És una varietat poc coneguda per nosaltres.

Al Loire li fa la competència a la

Sauvignon Blanc, no? Són de dos partes diferentes.

La Sauvignon Blanc és més de Sancerre. Y el Chenin es más del Anjou de la Touraine, más en dirección del Atlántico. La Chenin es totalmente diferente de la Sauvignon Blanc, totalmente. Pero también podemos hablar de la Sauvignon Blanc, porque no sabemos si viene de Burdeos o de Sancerre, al final, la Sauvignon Blanc, porque se expresa muy bien en los dos sitios.

La Chenin és una varietat que, com tu deies, és a dir, resisteix i això a Sudàfrica el que passa és que a Sudàfrica ens imaginem que hi ha un clima molt càlid i no és veritat és a dir hi ha molta frescor hi ha molta frescor i per tant doncs allà també viu molt bé va comencem a tastar quina variedat el caminante

mejor el cupage primero es un cupage de 40% de garnacha blanca 30% de chardonnay y 30% de chenin. Pues también quiero decir que la garnacha blanca es de origen de España y es también una barrera internacional, porque se ha exportado desde España hasta todo el lado mediterráneo y también en América del Sur.

Bé, la garnacha surt a la Divina Comedia, anomenada bernatxa. Tu a un italiano li pots dir que no és seva. Igual és a Bernatxa negra, no? No se sap. Bernatxa, que nosaltres també en diem Bernatxa a l'Empordà, per exemple, en diem Bernatxa, en ve baixa. Estem ara, tenim tots a la copa, aquest copatge de la Déu Catalunya. Això, clar, com es pot fer un copatge amb varietats no autoritzades? Doncs la Déu Catalunya autoritza. Aquestes varietats. Sí, perquè Empordà no autoritzaria.

No, Déu Empordà no autoritza la xinin. Al inicio, ¿por qué se plantó la xinin en Terra Remota? Cuando Marc i Emma Burnasó, que son los dueños de la bodega, han creado la bodega, la Terra Remota, en 2006. Pues, por supuesto, querían plantar garnacha blanca porque es una variedad de la zona, En este momento el chardonnay estaba muy de moda, entonces se puso un Nectarrea, pero querían una variedad que le da mucha frescura a los vinos, porque les gustan los vinos rectos, elegantes, frescos. Entonces Marc y Emma no sabían si querían plantar Petit Manset, Gros Manset o Chenin, y al final fue la Chenin. Y la Chenin, en los terruños de granit que tenemos, Tiene un pH muy bajo y una acidez muy alta. Entonces esto va a permitir a nuestro copaje de tener una muy grande frescura y también mucha mineralidad. Però ells ja eren conscients que no els hi entraria la DO.

Ja comptaven amb DO Catalunya. Sí, clar. És a dir, cada DO té unes varietats autoritzades.

No, no, ja, però vull dir que si ells ho sabien quan vam decidir plantar xenin, que no podrien fer-ho a.

Sí, però a la Déu Empordà pidieron una autorización. Entonces la Déu Empordà dijo sí, pero como variedad experimental. Y al final, al inicio Caminante era en Déu Empordà. Y al acabar de los tres años de experimentación, la Déu Empordà dijo que no. Pero en este momento, al final Terra Remota, la marca Terra Remota era más fuerte que la Déu, entonces. Dava igual a Déu Catalunya, que és una bona Déu, també. La Déu Catalunya. Entonces somos súper contentos de estar en la Déu Catalunya.

Sempre expliquen la idea de fer un copatge amb una garnatxa de la Terra Alta i un xarel·lo del Penedès. Per exemple, perquè tu creus que és un copatge que és meravellós, que això s'ha fet. S'ha fet, ja no es fa, però és a dir, aquest copatge s'ha fet a la Déu Catalunya. Jo sempre pensava que això és el que ho explica. Hola!

Have you heard someone say If I had his money.

I estem tastant aquest copatge.

Què us sembla? Què me'n dieu? L'autora no, però els altres què me'n dieu? I també et demanarem el preu.

Són vint-i-un euros. Va.

És molt expressiu, aquest vi, molt expressiu.

Sí, molt expressiu, molta fruta, molta mineralidad. Té molt cos de la Chardonnay, no? Sí, la textura molt cremosa de la Chardonnay, el llarg de la Chenin, y al final, lo que noto mucho es esta salinidad, que viene. Bueno del terroir al final que las tres variedades al final sean súper adaptado bueno la garnacha blanca es de aquí ok pero las dos otras al final si cosechamos al buen momento para que no vaya en la fruta un poquito confiturada que para guardar acidez al final también hay adaptabilidad enológica en todo esto. Quantes ampolles feu? Unes vint mil. Vint mil ampolles i van a exportació la majoria? No, la mayoría se vende aquí en Cataluña.

Quin maridatge faries amb aquest vi? Bueno, un pollo con aceitunas,

un mariscos, un pez, muchas cosas. Bé, bé, bé. Sí.

Està molt bé. Tu, Aleix, l'has tastat, què et sembla? Què me'n dius?

És molt greixós, molt llarg, però sense fer-se gens pesat. Fa salivar. Està molt bo. Això que dius fa salivar, no?

Perquè és veritat que els vins greixosos ens agraden, però ens agrada que siguin també lleugers. O sigui, que no es facin pesats. Exacte, no? És un bon copatge. I ara, si voleu, tastem el Chenin Sol i així juguem una mica. A veure què ens dona aquest chanin, perquè aquí l'aroma sovignon la vèiem, eh? El sovignon blanc és un raïm molt expressiu, no? No, però aquí no n'hi ha. Ah, i el chanin.

Chardonnay. Sí, sí, sí. Además, es un vino que está hecho en huevo de hormigón, entonces aquí no hay nada de madera, es solo expresión de la variedad y de su adaptación al terroir del Empordà. Ha hecho una crianza de nueve meses en el huevo de hormigón, también su fermentación. Es el año de 2021, esto. Entonces vas a ver que todavía hay mucha fruta y mucha onctuosidad, un poquito floral,

algo de miel, algo de acacia. Sí, sí, sí, molt bé, molt bé. Sí, sí, sí, estem tots tastant, eh? Sí que és veritat que hi ha aquest punt mel, eh?

Aquest punt de complexitat que dona l'evolució m'empolla

clar que molta gent et diu ai els blancs poden envellir-ho i tant escolti i ara l'ou de formigó que tots treballeu molt amb ous de formigó ara.

Nosaltres no, però sí que està molt de moda i hi ha molts cellers que ho estan treballant. Molts, molts, molts.

Què us dona l'ou de formigó? De súper resultados.

También hacemos un vino tinto en un huevo de hormigón. Quina varietat? Garnacha negra. La mejor parte de la mejor parcela de garnacha negra. El vino se llama GG. Y realmente es una maravilla. Mucha fruta. El hormigón también da algo de microoxigenación porque tiene una microporosidad. Entonces tiene el mismo efecto que la barrica,

pero sin la barrica. Què us sembla, aromàticament, organolèpticament, aquest xenin? És molt potent. Sí, el nas és molt potent. No s'assembla a gaires coses, aquesta varietat. És una varietat molt curiosa.

Es muy afrutada, mucha complejidad. También hay algo de reducción, pero buena reducción. Algo que te dice, espérame para probar, déjame en la copa para ver cómo me exprimo con el tiempo, con el oxígeno y con la aeración. Guardeu anyades antigues, per si de cas? Sí, siempre, siempre. Sí. Siempre, siempre. Tenemos un cementerio con las primeras añadas de la bodega de Terra Remota. Entonces, bueno, este año hemos hecho los 20 años de la bodega y hemos hecho, hacemos catas verticales. No, no, genial. Convidants, convidants.

Això ens agrada molt, el programa. Sí, bueno. Ens diem així perquè és la cosa que més il·lusions fa de la vida.

Pues yo te puedo llevar en bodegas desde 2006.

La primera anyada quina és? Sí, 2006. Sí, sí.

Sense que em falti ni una, eh? Sí. I les heu tastat?

Fa poc que les heu tastat? Sí, el 6 de juny, porque era la fiesta de verano de Terra Remota, y hemos hecho verticales, sí, sí, y de varios copajes, de varios vinos, de Caminante y también de Camino y Closadreñen.

I si et fan dir d'aquestes varietats, o sigui, heu tastat el Copache i el Chenin, si et fan dir una anyada,

la que dius, ostres, aquest. El 2025. Fue una añada increíble. Es una añada donde había todo, el agua al buen momento, a la primavera. Claro, hubo algunas olas de calor, pero bueno, como la viña tenía agua en el suelo, al final resistí muy bien y es un año muy aromático porque los componentes aromáticos se han. Se han puesto muy bien en la uva y después todo fue muy fácil en la vinificación.

Ella diu, la 2025, Aleix, la 2025 dèiem que era la primera anyada normal en anys, de molts anys, després de Mildiu, sequera extrema tres anys, glaçades, huracans, pedregades, o sigui, va passar de tot, és a dir, la Covid per allà enmig, que va ser Mildiu. Exacte, el 20. Ja no me'n recordo, el 20 va ser la Covid. Sí, ens en recordem, sí, nosaltres. Sí, sí. Y la sequera, enseguida. I llavors la 25 és com la normal. Total. Fue genial.

Me encantó para verificar, ¿sabes? El sueño de cada etnólogo que quiere que sea como cuando estudie, pues fue 2025. Mira, això us preguntem sempre que veniu aquí al TAS Vertical,

de les anyades que heu fet últimes, quina firmeu? Hi ha anòlegs que firmeu les càlides, hi ha anòlegs que firmeu les plujoses ara per estranyes. Tu firmes la vint-i-cinc.

Jo. I tu, Àlex?

A mi m'agraden les plujoses durant l'any. Ja, ja. Perquè són escasses ara. Exacte, però en un any sec i càlid potser és més fàcil. Llavors, tot surt bé a tot arreu. En canvi, una de plujosa s'ha de demostrar realment. Aquesta es considera la que acollireu aquest any? Ha plogut moltíssim, no? Sí, sí. Però l'important és que plogui com aquest any, que plou abans que brotin els ceps. Per tant, ara la reserva està sota. Ara podria no ploure que les vinyes aguantarien. Potser alguna vinya jove patiria, sobretot si estem a temperatures gaire altes. Però amb les anyades plujoses és on el viticultor realment demostra si arriba a totes les vinyes, si sap com treballar-les. I el que sí que és molt important, evidentment, que la brema sigui seca. Però abans no era així, eh?

És a dir, quan vau començar a plantar cavernet, als anys vuitanta, els viticultors deien altres coses, perquè també volíem altres coses, els consumidors. Sí. Volíem un altre tipus de fruita, un altre tipus de cos.

També si compares, només mirant les etiquetes, les ampolles que tastarem avui estan a catorze, catorze i mig, aquests cavernets. I quan mirem etiquetes dels anys noranta, Podíem treure cavernets de dotze graus, dotze i mig. Oh, caram. Amb les mateixes vinyes, el mateix celler, el mateix lloc. Feia menys calor. Segurament, sí. Vull dir, no tenim el registre, però segur que feia menys calor. Massa sucre. I la vinya podia madurar més, el raïm podia madurar més a poc a poc al final de maduració, perquè ja podíem arribar a l'octubre, a l'octubre els dies són més curts.

La solució aquesta de fer la varema abans no soluciona realment el creixement de forma absoluta del raïm. Clar, potser el raïm no està. Clar, és a dir, ho agafes perquè tingui encara acidesa, que no es passi de sucre, però no està encara.

Clar, s'ha d'acollir al màxim tard, però sense passar-nos de grau i sense quedar-nos curt d'acidesa.

Ara el món va cap a menys grau, els consumidors demanen poc grau, més lleugeresa. No t'he preguntat el grau a tu, eh?

Mira, en dos mil vint-i-cinco los cintos estaban a trece y los blancos a doce, doce y medio. Fue súper equilibrada.

Igualment, no hem de. Hi ha vins que sempre tindran grau i també ens agrada.

I el canvi climàtic, pel que estàs dient, no faria com afavorir els copatges en contra dels monovarietals? És a dir, que així jugues amb l'acidesa d'un. Tens més marge. Sí, no? Sí, sí. I amb la doble varema, de la mateixa vinya coger en dos moments diferents, no és gaire habitual, això? Nosaltres no ho fem. Hi ha raïms que t'ho accepten i hi ha raïms que no tant, potser. Amb una diferència d'una setmana o dos, o.

Amb produccions petites, com treballem nosaltres, preferim treballar bé la vinya a l'últim mes de varema per, per exemple, doncs, si veiem que venen pluges, traiem una part de les fulles per ventilar, per poder allargar una mica de maduració. Fem una mica de selecció de raïms si algun tros o es crema de sol o es comença a podrir perquè ho han picat unes vespes. I al final és allargar al màxim la maduració perquè hi hagi un equilibri entre el sucre, l'acidesa i, sobretot, en el cas dels negres, les llavors. Perquè quan la llavor és verda ja no pots fer res. L'objectiu és que la llavor estigui ben madura.

Amb la llavor verda t'espatlla totalment. Et queden vins.

Queden pins durs,

verds, aspres, i allò no s'afina, ni amb criança, ni amb anys, ni amb res. Per això hi ha gent que tasta la llavor quan estan collint.

I amb remsats més suaus o amb mansa de carbònica, no? Clar, aquí el que estàs fent és evitar la maceració.

Si maceres poc amb les llavors, doncs ja no afecta, però aquest estil de vins de Cabernet que fem demanen molta maceració amb les pells, amb les llavors. Podem fer maceracions de quinze, vint dies, amb uns remuntats molt intensos, amb temperatura més aviat elevada, més tirant cap a vint-i-vuit, trenta graus, perquè el que volem és extreure tot el que hi ha a les llavors i a les pells. Si hem treballat molt a la vinya, sabem que les llavors i les pells tenen bon material, per tant, ho volem extreure tot, i en aquell moment el vi és molt dur, però. Sabem que acabarà sent fi amb anys llavors quan passeges per la vinya

per decidir el dia de la barema més que tastar el raïm tastes el pinyol molta gent menja pinyol

això ho fan però el control

el feu amb vinyes aleatòries no aneu fan un control seriós mengem molt raïm però sobretot mosseguem

la llavor va doncs tastem tu has portat dos cavernets de soler gibert dues anyades.

He portat l'anyada que hi ha ara al mercat, que és 2019, que és la que hi ha a tot arreu. I després he portat també la 2015, que abans que parlàvem d'anyades especials, doncs segurament 2015 és de les tres millors que hi ha hagut mai a casa. Va ser una anyada tan càlida, tan concentrada, que potser ens vam passar d'emaceració i va necessitar més anys de criança de lo normal. D'acord. Aquest vi acostuma a sortir amb cinc, sis anys d'ampolla. I quan li tocava sortir al quinze el vam tastar i vam dir, ui, no, aquest vi li falten tres o quatre anys més. Això és la saviesa dels anòlegs, molt bé. I en lloc de treure'l ràpid i dir-li a la gent

que el guardés a casa quatre anys, perquè entenem que la gent a casa no té l'espai ni la paciència, doncs això ho fem nosaltres, el vam guardar uns anys més i ara l'hem tornat a treure i tenim les dues. I vau treure abans els setze i disset. Sí, sí, exacte.

Això, jo crec que així va ser com nosaltres vam conèixer Soler Givert, Fa molts anys, perquè un amic somerier ens va dir, hòstia, el Soler Givert han tret ara un altre que havíeu fet abans, era un dos mil i poc.

Era el vi que té el nom dels avis, l'Enric i la Conchita. I que no havíeu tret

i el vau treure amb retard, i llavors ens va dir, han tret una cosa increïble, i llavors així va ser com vam conèixer el Celler. Aquell vi havia sortit, els dos vins havien sortit amb set,

vuit anys de criança, i tenien un problema amb el tap. El tap quedava enganxat a l'ampolla i vam retirar

tot el vi del mercat. És a dir, tothom es comprava aquells vins. Perquè sortien molt bé de preu. Es comprava l'obridor de làmines i feia el

que podia i tothom va obrir. Però això va venir més endavant. Primer vam retirar aquest vi del mercat i es va estar molts anys allà a casa agafant pols fins que al final ho vam tornar a tastar i vam dir això s'ha de treure, està bo. L'únic problema és el tap. Per tant, si el vi ha esperat deu, quinze anys, podem tardar cinc minuts a obrir l'ampolla?

I ja està, i després està bo. Estem, els oients ho estan sentint, ja s'ho saben de memòria, estem servint, mentrestant, aquestes dues anyades del Cavernet de Soler Giverta. Avui estem al TAS vertical, parlant de varietats internacionals fetes a casa nostra. És a dir, tots teniu al cap que a casa fem picapoll, garnatxa, carinyena. Mandó, però que també fem Cabernet, Chenin, Chardonnay, és a dir, totes les veritats del món. Tenim les dues copes, però jo no recordo, li pregunto a l'Edith quines tinc. Aquesta és la que tinc més a l'esquerra, és la 19. Sí, i la 15. I l'altra és la 15. Per on començaríem? Comencem per la 19. Comencem per la 19. Aquesta és la que trobarem a la botiga ara. Comencem per la 19, va.

És que estem o sigui són vins que els que tenim avui al tast vertical d'aquells que per dir paraules d'en pitorroca valen més del que costen valen més del que costen quant val aquesta ampolla aquest vista amb dotze euros és que és que em sembla em sembla em fa et pagaria et mataria són són vinassos estem parlant avui tenim avui quatre vinassos aquí. Els de Terra Remota i els de Soler Givert. Què me'n dieu d'aquest cavernet? Heu començat tots a parlar d'inou, eh? Sí, l'Edith ha estat a Bordeus, no? A veure, ho poses a Sega? A Sega és que tots ens igualem?

Bueno, a Sega puede ser un vino muy bien hecho de Bordeus. Yo te digo, ¿eh? Está muy bueno. Sí, sí, sí. Está buenísimo.

Sí, sí, sí. Que a més a més, és a dir, hi ha varietats que són més fàcils, dintre de la complexitat extraordinària, però el cabernet és difícil. O sigui, el cabernet, la gent li diu cabronet, no? Ostres. Que no surti el pebrot. El pebrot i. Es muy maduro.

Tiene buena maduración, buena frescura, hay mucho equilibrio. No sé si has puesto madera, pero algo, ¿no? Sí, hi ha un any de fusta.

Una fusta guapíssima.

Amb aquest cavernet tenim la sort que tenim un clon de cavernet que ens funciona molt bé, que el meu pare i el meu avi van anar a buscar a França als anys vuitanta. I comparat amb els que arriben ara del viver, són molt poc vigorosos, pràcticament necessiten un emparrat molt senzill, perquè si veieu l'emparrat de la primera vinya, són quatre ferros soldats que van fer ells. Però que no necessiten una estructura de dos metres d'alçada com estaven amb espatllera sí però és una espatllera molt rudimentària perquè va fer el teu pare i el teu avi m'encanta no tenen gens de vigor el raïm és bastant petit però no arriba a pinyar-se la maduració és molt lenta en canvi algun cavernet que hem provat de plantar ara del viver potser fa massa vigor després té massa fulla i quan fa calor el baixes perd massa aigua a l'estiu. I queda una mica més desequilibrat. Per tant, ara estem recuperant aquest clon que ens funciona i aquest any l'hem tornat a plantar. És a dir, clar, les varietats han nascut en algun lloc per alguna cosa. I per alguna cosa el somoll està feliç al Bages. Ara sí. Ara està molt feliç. Està feliç. Però. Hi ha varietats que no saps per què s'adapten bé en zones. Però també és que les zones estan canviant avui dia, no? És a dir, en Bordeaux, per exemple, aquest podria ser un Bordeaux d'avui, però no un Bordeaux de fa 30 o 40 anys. No, perquè l'estil també A part de l'estil, no?

Que a Bordeaux li fa més calor ara que fa 40 anys.

Però clar, és a dir, per què el cavernet funciona bé? En el Bages amb terra d'argila, no?

Més que el terra, jo crec que és el clima. El clima. El clima que tenim al Bages, i a Artés també, perquè al final és una zona bastant regulada. Fa calor tot arreu al Bages, però fa calor només durant el dia. Sí, molt contrast. De dia pugem a 35, 38 graus, dies que passem de 40, i això no és bo per la vinya, però ni pel cavernet, ni per cap varietat. Però les nits són fresques. En canvi, a la nit ens podem llevar a. 12, 13, 15 graus màxim. I clar, això vol dir que la planta de nit reposa, respira, deixa de gastar acidesa i això fa que puguem allargar més la maduració i que arribem a tenir les llavors madures, que és el que deia abans.

Fins fa dues o tres setmanes, al matí, per anar a treballar, jo em posava la calefacció al cotxe. I sortint de treballar a les quatre o a les cinc, posava l'aire condicionat a tope. O sigui, perquè treballo al Bages. Quan et posaves la calefacció? Al matí, a les set del matí. Però de quin dia? La calefacció del cotxe. Sí, però fa poc, dius. Fa tres setmanes. Així recordo haver parat l'aire acondicionat per engegar la calefacció. Tenia l'aire encès de la tarda anterior i al

matí agafo el cotxe i dic, hòstia, quin fred. Però fa tres setmanes, eh, d'això. Nosaltres sempre, les dues primeres hores que treballem a la vinya, anem amb suadera. No, anem amb samarreta. A partir de les vuit, no? Ara mateix? O sigui, tot el juny? I tot l'estiu, a les sis del matí, fa fred. Ostres, em sorpreneu tèrmicament. Podem tenir amplituds de vint-vint-cinc graus fàcil.

La Edith jo crec que no va amb la flexió i la suadora. És que no és el mateix l'Empordà. Ella està a l'Empordà, però a veure, fa calor també allà.

Bueno, l'Empordà, pues ya treinta y ocho,

¿eh? Ya, pero fa calor, no hay contrast, ya fa calor. Ells tenen la brisa,

ells tenen el mar. Sí, sí. Bueno, noches están fresquitas y, además, por la mañana, incluido en verano, Hay, ¿cómo se dice?, la guatita, que es.

Sí, la boira pixanera, la rosada, això també hi ha. Sí, sí. Pero yo también, hace tres semanas me

he puesto la jaqueta. També. Sí, sí. Tots aneu amb jaquetes. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, molt bé.

Bé, que va ploure, a més a més. Sí, sí, sí. L'anyada que tenim, que hem tastat, és la 19, hem dit, que és la que està al mercat ara, i també tenim a la copa la 15.

Life's just been takin'.

Perfecte, és perfecte, eh?

Aquesta va ser la primera anyada realment especial que vaig viure jo al celler, ja més posant-hi les mans i sent més conscient del que feia. Ah, sí? Aquesta és la teva primera? La primera de les més bones que jo hi vaig ser. Doncs, per exemple, el catorze també hi vaig ser, però va ser una anyada normal. El tretze també. Però el quinze ja des del principi veia els meus pares, els meus avis més emocionats de aquí hi ha alguna cosa que pot ser especial. Quants havien? Però abans de collir, no? Anàvem veient l'estiu i vèien que el raïm pintava molt bé, que podia ser una molt bona anyada, que l'abrema va poder ser molt tard, que hi havia un raïm molt petit, molt concentrat, les llavors pràcticament negres. I vam fer una maceració molt, molt, molt forta. Quan vam acabar aquesta maceració, recordo molt, destacar aquest dia amb el meu pare i dir-li, però. Ens hem passat maçaran això no es pot veure aquest dir està massa dur i va dir tranquil ara ve la fusta ara hem de tenir paciència i posar la fusta va passar un any amb fusta i quan vam sortir de la bota vaig dir ara ens hem passat de fusta ara té la duresa d'abans i a sobre només fa una de fusta i va dir doncs ara ampolla i ens oblidem uns anys van passar els cinc sis anys que tocaven i encara n'hi faltava més i ara que porta. Crec que nou anys embotellat doncs ara està el moment i ara ha sortit el vi que el meu pare tenia al cap i que jo en aquell moment no veia però que

ara ja veig està boníssim però a part té el bosc del Bages eh o sigui té les herbes les herbes de la farigola i el romaní és a dir sí que hi ha una sí que hi ha una sí que hi ha una.

Un paisatge, no? Hi ha una unió entre el Cabernet i el Bages. Al final, tots els cellers estem molt agraïts a aquesta varietat perquè som conscients que ens ha ajudat a arribar on som. I si haguéssim volgut recuperar només el Picapoll sol o el Somoll, doncs potser no ens haguéssim sortit. En canvi, ara, amb l'ajuda del Cabernet, hem pogut recuperar totes aquestes veritats i ara tenim un patrimoni enorme. Però que amb el Picapoll

i el Somoll i el Mandó s'estan fent coses. Increïbles, eh? Increïbles, eh? I tots els cellers esteu apostant i jo ho desitjo i ho demano. És com anar a la llibreria. Hi ha d'haver Josep Pla i hi ha d'haver Hemingway, no? I tu has de poder llegir tot, tots els bons, no? Sí, sí, al celler intentem treballar així, tenir les dues línies,

tant l'autòctona com la. De cavernet, que en teoria és forana, però que també ens la sentim molt nostra. Sí, sí, sí. Va, maridem-ho.

Maridem això, va, vosaltres que sou anòlegs. Jo veig que l'Edith sap, domina els maridatges. Maridem aquest cavernet amb alguna cosa vagenca, si us sembla.

Què diríeu? Jo no domino, eh?

El Valles ara està ple de tudor.

Les vinyes estan plenes de tudor. Us està passant això? De moment amb els ocells no tenim massa problemes. Ja el tindreu, ja.

Sí que hi ha algun ramat que comença a fer por, però de moment no hem tingut problemes.

Sí, hi ha molts tudons al Valles aquest any. Es veu que van a Barcelona, eh, també. I jo penso que podríem aprofitar. I hem fet una mica de todor a la vagenca sí no mira és a dir està bé perquè hi ha un pit de todor així sagnant i amb la reducció del seu cor i fetge i això aquest cavernet un cabirol un jabalí sí no casa

algo de casa sí sí clar els cabirols i els senglars

que teniu per les vinyes que tenim en les bases de l'Empordà a l'Empordà al Bages aquests. No sabem ben bé què mengen.

De todo, incluido la uva y mucha uva. El raïm, rai.

Sí, però són somalies, eh? M'han dit que els agrada més el cirà.

Eligen siempre las que están maduras. Sí, sí, sí. Saben de todo.

Truquen a la família nens que avui sortim a sopar i s'ho carreguen tot. Però també mengen escombraries. Però, en canvi, els tudons són animals que mengen. Més selectament, no?

Cooks, no? És una cosa selecta. És important, això, clar. No, i beses i així. Sí, sí, sí.

Llavors hi ha gent que els planta beses. No sé què fareu vosaltres per lluitar contra els tudons.

Doncs de moment no ho sé. De moment tenim controlada l'estratègia contra cavirol i senglar. Que és tancar totes les vinyes amb pastor elèctric i això ens funciona és molta feina però és la solució que hem trobat ja des de fa deu anys tens la sensació que

més que el pastor entenen que allò és un pastor i és com que s'ho diuen

i deixen de no jo crec que amb la sensibilitat dels animals senten la mini vibració del corrent passant per allà. Sí, sí, jo estic segur que és això. També és veritat que hi ha més aigua ara,

que tenim més aigua i basses plenes i no tenen tant de set. Això va segons l'any, sí. Però a mi m'han explicat que pels tudons hi ha qui es compra estels en forma d'ou de rapinyaire per espantar-los.

Sí, això funciona un parell de dies. Ah. Després s'hi acostumen, sí. Sí, sí, ho hem provat.

Doncs un cavernet amb un tudor, amb casa, sí, sí, molt bona idea, Àlex. I és molt interessant,

també, el cavernet, jo tinc la sensació que és un dels raïms que més evolució té amb els anys. Per fer comparatives d'una anyada amb una altra, l'altre dia ho vam fer amb algú, vam provar dues o tres anyades, i dius, hòstia, quina diferència hi ha entre els tres vins. Però això també ho podries

dir de varietats blanques, d'altres varietats, eh?

Potser amb negres és més fàcil de comparar perquè històricament s'han guardat més. Llavors podem comparar amb vint, trenta anys enrere. I amb blancs és difícil que hi haguin ampolles guardades de més de deu, quinze anys. Però ara ja s'està fent. Sí, és veritat.

Però podem comparar amb deu anys enrere. No feien blancs gaires de guarda fa vint anys. O es feien però no es guardaven. La teva generació, sobretot, és una generació que li costa beure vi.

Sí.

A veure, jo, comparant-ho amb el que he vist a casa, jo he vist el meu pare, el meu avi, que han begut una miqueta de vi a cada àpat, tota la vida, cada dia de la setmana. Jo aquest hàbit no l'he agafat, però crec que la nostra generació prefereix beure menys vi, de més qualitat, i més concentrat, al cap de setmana, un dia especial. Això no és només la vostra generació.

El consum el consum de vi entre setmana per dinar hem d'estar resignats l'hem perdut anem de buscar d'altres com el vespreig com el dinar del diumenge anem de buscar d'altres però la gent va amb tàper entre setmana és que la feina queda malament si et treus l'ampolla de vi sí també no i has de treballar i has de

treballar per tant has de treballar i no has de fer però els llocs de menú en canvi a vegades si vas a un lloc de menú i demanes el vi de la casa et penses com pot ser. Que donin això tan dolentíssim. És molt fort. Està molt greu que. Clar, però t'han d'incloure en un menú que menges per 15 o 16 euros, dos plats, postres i vi, t'han d'incloure un vi. Què ha de costar aquell vi, no? Doncs beu aigua i ja veuràs un vivó quan arribis a casa.

Això explica que no es prengui tant de vi, també. La gent ha de treballar a la tarda i. Però. Jornada intensiva. També estaria bé però és a dir hem de buscar nous moments de consum i explicar-ho bé als joves això però bé gent com vosaltres jo crec

que allà al Bages potser és un cas a part perquè

l'Empordà també eh l'Empordà també hi ha molta gent jove que no és que es dediqui al món del vi

ni als seus pares però tothom té un avi un tiet un avi a casa se'n feien o que en feia professionalment o que tenia una vinya com a hobby. O que tenia un amic que ho feia després no sé tots ens hem sentit molt nostre i és una beguda que forma part del dia a dia a Artés es veu molt a la cooperativa

a la cooperativa que és molt bonica que és preciosa està ple de gent jove que la fa una ampolla i se la beu gent jove i avis i també beuen cervesa està molt bé

m'encanta sí per exemple a Manresa. A la Pujada Roja, ja sortint cap a Sant Fruitós, hi ha una benzinera i a la benzinera hi ha un bar i al bar de la benzinera tenen a copes vins de Collbaix. Sí. En una benzinera.

Home, en aquesta benzinera t'hi pots trobar moltes vegades, al Josep Maria de Collbaix. Sí, sí, tenen vins a copes d'allà, sí, sí. A l'Empordà també s'estima, es veu. Sí, sí, sí. Els vostres vins on els podem trobar?

En tiendas de vino, en muchos restaurantes de la costa, en la bodega, directamente. También tienen la página web, podemos enviar a toda Cataluña, a toda España, a todo el mundo, en todo mundo. Pero en supermercados no lo encontrarás.

És una aposta que heu fet, Terra Remota, i s'entenen les dues parts, els que diuen sí, jo vull ser al supermercat, i els que dieu no, al supermercat no hi volem ser. Es que no hacemos suficiente vino para servir a todo el mundo. Clar, feu molt poques ampolles, vull dir, costa tenir. Pero desde la bodega lo enviamos, no hay problema. Llavors tenim la pàgina web, quin nom té? www.terrarremota.com Terrarremota.com, Terrarremota, és una terra remota, la vostra. Sí, sí, sí. Quant fa que treballes al celler? Desde dos mil quince, once años.

Bueno, la mitad, al final, la mitad de la bodega. Que he hecho 20 años.

Teniu projectes experimentals, perquè als tallers sempre en teniu, de projectes. Sí, sempre, sempre.

Bueno, tenemos un globo de cristal, desde dos años. Como una dama joana gerentina. Sí, es totalmente redondo. Hace doscientos veinte litros, como una barrica bordelesa. Y aquí dentro hacemos un blanc de noir. De carnacha peluda. M'encanta aquesta varietat. Sí, sí, y es un vinazo, un vinazo. Este vino me encanta porque, bueno, me encantan todos, pero este, a la vinificación, nunca está reducido y nunca está oxidado. El vidrio es totalmente neutro. Y eso, la verdad, con los 20 años de experiencia que tengo, nunca lo he visto en nada. Entonces vamos a estudiar un poquito más este aspecto porque quiero entender por qué. Y además, cuando se ha entrado desde el desfango hubo la fermentación y hasta que se embotelló en diciembre no lo he movido. Siempre se ha quedado con lías totales. Algo, bueno, cuando lo cuento a los otros enólogos me dicen eres loca. Un poquito quizás, pero bueno, es la cata. Si la cata me dice déjalo, déjalo, yo lo dejo. Ya está. Es un vino muy especial. Bueno, solo hay trescientas botellas. Es un vino muy especial. M'estic imaginant un sopar amb aquests quatre vins que tenim avui aquí. Seria extraordinari. Un sopar noche. Sería muy largo porque, bueno, todo lo que podemos hacer con estos cuatro vinos es impresionante, ¿eh? Impresionante. ¿Sabes qué? El 2015 también lo pondría con un chocolate negro, amargo, con postre, porque está muy fundido y yo creo que podría ser un maridaje. És veritat que seria

bonic fer xocolata amb aquest cavernet, que a més a més té la xocolata, la garrofa, els mentolats, que bo. Sí, sí. Entenc el que has dit, sí. Per una tarta Sacher, una cosa així. Sí. Sí, també. Per la frita de la cirera i el xocolata, sí, sí. I el preu també, més o menys, va pel mateix estil. El 2015. Sí. Aquest només el venem a la botiga del Celler i val 18 euros. Perquè m'imaginava que logísticament seria molt complicat tenir els dos per distribució, no? Clar, a més va ser una producció molt petita. Què et queda del 15? N'hi deu haver. Mil o mil cinc-centes, jo en vull una, guarda-me-la, vindré. Sí, sí, no, dues, per si de cas, dues. Sí, sí, és història. No, en part, guardar-la, perquè és que això encara pot estar bo d'aquí deu anys. Sí, és que, de fet, està començant a estar bo ara. Sí, no? Molt bé, molt bé, molt bé. Vosaltres també esteu jugant sempre, no?, fent coses A nosaltres el que ens agrada és, quan podem, guardem alguna cosa molt temps o sigui quan veiem una anyada que té potencial per envellir i com a celler ens podem permetre no embotellar totes aquelles

ampolles com a un vi més jove o que surti en pocs anys doncs d'una anyada en guardem dues tres mil ampolles en fem una edició especial i per d'aquí això és el que s'ha de fer i

ara ens pots anticipar si tenim alguna cosa que l'any que ve o d'aquí dos anys sortirà que és no sé del dos mil set del divit o no sé.

Allà al celler l'anyada més antiga que venem és un magnum del 2006 que està allà a la botiga i caiguin de sortir hi ha un 2015 que seria similar a aquest però encara una selecció dels millors raïms que porta el nom de l'avi de l'enric el 2018 ho vam tornar a fer perquè va ser una anyada molt freda li vam veure el potencial per envellir el 2020 ho vam fer amb marlot. Amb el nom de la iaia, la Conchita.

Això sortirà en els propers anys o mesos?

Anys llargs, sí. Sí, no hi ha pressa. Tots dos cellers, tant Terra Remota com Soler Givert, accepteu visites. Sí, i tant. I és molt bonic de visitar, de sentir-vos parlar, de veure la vinya. O sigui que us convido a tots els oients del TAS Vertical de Catalunya Ràdio a anar a Terra Remota. Tu hi ets, Edith, a les visites? Sí, hay visitas todo el año, de lunes a domingo. Está únicamente cerrado el día de Navidad. Molt bé. El vi ja l'has de tenir, el dia de Nadal. I també a Soler Givert. Nosaltres de visites no en fem gaires. Ja ho sabem. Com que les fem el meu pare o jo, si dediquem un matí a fer la visita, no estem a la vinya. Tots dieu el mateix. Ja ho entenem. No voleu sortir dels vostres forats. Però sí que tenim la botiga sempre oberta i la meva mare o el meu pare o jo. I tenim la botiga oberta i es pot venir a comprar vi i tant avui parlant de varietats internacionals amb l'edit soler de terra remota deo cataluña i l'aleix soler gi verd de soler gi verd deo pla de bages moltes gràcies per aquestes meravelles que ens heu portat al tast vertical de cataluña ràdio la denominació d'origen cataluña col·labora amb el programa tast vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola

de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació. She ain't no good for you But that's all right That's all right That's all right now, mama In the way that you do Well, I stand at my window I hang my head and cry I hate to lose that woman Hate the plague. Bona nit.