Heartbreak hotel, el teatre d'Àlex Rigola que guareix ànimes

Avui parlem d'una de les sales de teatre a Barcelona amb més personalitat pròpia, la Hairbreak Hotel.

L'home de teatre. Ara si hem de ser francs, el teatre en si és una absurditat. Si hem de ser francs, tampoc hauríem d'escriure una obra de teatre ni representar una obra de teatre. Si hem de ser francs, no podríem fer altra cosa que penjar-nos. Però com que no ens pengem, perquè no ens volem penjar, almenys fins avui i de moment, continuem assajant teatre, escrivint pel teatre, per més hipòcrita i absurd que sigui.

El Heartbreak Hotel va obrir les seves portes el 2023 sota la direcció d'Àlex Rigola, un teatre íntim i potent en ple cor del barri de Sants de Barcelona. L'obertura d'aquest teatre respon al canvi que Àlex Rigola buscava en la seva trajectòria professional.

Hi ha un canvi molt fort fa aproximadament uns vuit anys del meu teatre que té molt a veure amb la proximitat, amb la distància entre l'intèrpret. I l'espectador. En els primers assajos normalment es fan al voltant d'una taula i veig que allà passen coses d'un nivell interpretatiu molt, molt, molt elevat que després queden tapades per altres elements escènics. Un d'ells és la distància, el volum de les veus, etc. Llavors aquella finura, que seria el que és corresponent al primer plano cinematogràfic, No hi és teatralment, no? I jo sempre vaig començar a pensar que a mi el que m'agradaria és que alguns espectadors poguessin estar al voltant d'aquesta taula. Surten coses sublims que després no es repeteixen un cop estàs a l'escenari.

L'Àlex Rigola ens explica la història de la sala del Heartbreak Hotel que és ben curiosa.

Havia estat un taller mecànic i després un taller de pool dance, vull dir que ensenyaven pool dance i llavors hi havia tot de. D'elements per penjar-se quan el vam adquirir. El que es van donar són dos casualitats que ens agradaven molt. Una d'elles és la possibilitat d'adquirir l'espai, perquè en aquesta zona els preus encara eren assequibles. La segona, fet important, és que era un barri popular, no? I per descobrir, de fet, dins de Sants, el Badal és el menys conegut i la majoria de gent és la primera vegada que ve és per venir a la

Havre Hotel, no? Una curiositat més que fa únic aquest teatre.

Els arquitectes que van fer la reforma són els mateixos que han fet tant la reforma, diríem, tècnica de la Fabià Puigcerver, del llibre de Montjuïc, com tota la reforma, quan jo era director del Teatre Lliure, del Lliure de Gràcia. I per dimensions, aquest teatre que té una certa forma àuriga, això és una caixa dins una caixa, el que hem construït és per separar-se dels veïns, per aïllar-nos amb aquest silenci que és característic d'aquesta sala, segurament és la sala amb més silenci de tota la ciutat, vull dir, fins i tot per eliminar nosaltres, fins i tot parem els ventiladors dels focus. Encara que perdin una mica de potència, a canvi de no sentir aquests ventiladors. Quan tu parles, gairebé pots xiu-xiuar en aquesta sala i l'espectador et pot sentir.

I ara molts de vosaltres us pregunteu, per què el nom de Hairbreak Hotel? L'Àlex explica per què el va triar i recordem també que és el nom de la seva companyia.

Però per mi és la traducció literària de Harbury Hotel, que és el hotel dels cors trencats, seria la traducció literària. Com aquell espai, hi ha una cançó de la Louise Presley que també es diu així, jo crec en la cultura com un element guaridor de cors trencats. Per tant, no és casa teva això, és un espai on entraràs i sortiràs, però que té una funció de guarir, de guarir l'essència humana d'alguna manera. Aquí han de passar coses que et facin oblidar el que està passant a fora o et facin reflexionar sobre el que està passant a fora, però que demanen una intimitat i una sensibilitat que cura.

Retorn a Haifa. Un

cop

presentat l'espai, parlem ara de la filosofia sobre la qual Àlex Rigola ha construït el Heartbreak Hotel.

En un espai com aquest, el que anàvem a valorar més era el treball interpretatiu. Aquesta particularitat que els actors aquí poden fer coses que no poden fer en espais més grans, encara que tinguin aquests espais més pressupost, és el que volien que fos centre. De fet, nosaltres sempre ho posem. Actors i actrius uerales, que és aquesta expressió alemanya. El que hi ha és l'actor per davant de tot. El que més important són ells i la paraula, aquesta és l'altra característica. És un teatre basat en la paraula, en el dir. I de fet, també per una qüestió molt personal meva, moltes vegades té una proximitat molt gran amb el que és la literatura.

El mateix Àlex Rigola ens presenta gairebé tota la temporada 2026-2027

del Heartbreak. Des de l'Odissea d'Homer, passant pel retorn de Haifa de Canafani, la Lluna plena de Shimasaki, la paret de vida del Toni Sala, els dublinesos de James Joyce, la teoria King Kong de la Virginie Despens, i després la mort a Venècia de Thomas Mann. Tots aquests són textos literaris. Ultra reconeguts i ens agrada que passin de l'escriptura, d'aquesta grafia, a la verbalització per part de grans actors. A això li hem de sumar dos textos de literatura dramàtica, una de Sergi Balbel, dirigida per ell mateix, I un altre que és a fuego, que és aquest text del Pablo Machotero, que es va fer ja en un cert moment a la Villarroel i que volíem recuperar, que està escrit tot en vers també, a l'estil Jordi Oriol, i que volíem recuperar aquí en un espai més petit.

Una amable, una trista, una petita pàtria. Entre dues clarors de comerços antics, de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta.

I després hi ha tot allò que acompanya aquests espectacles, que són aquelles activitats més curtes, com tot el que són recitals de poesia. El Pere Arquilloer, una de les coses més maques que jo li he vist fer és aquest recital del Coral Romput, que és com un cert homenatge a l'Ovidi Munyó i al Toti Soler, perquè agafa la música quan ells ho van fer en el seu moment, i és d'una bellesa i d'una emoció molt gran. Hi haurà també el Pau Durà, que és un actor alcollat, també recitant estallers, i tenim una meravella que és la Lídia Pujol fent un homenatge, una revisió de la nova cançó. És transmissió pura, per tant és una programació molt sensible a lo poètic, a lo literari i a l'actor i l'actriu.

Una temporada en què, de nou, els actors i les actrius són claus amb un símil culinari pel mig inclòs.

On posem més diners de la producció és en pagar-los amb ells. Per què cuinar molt si no tens matèria prima? Preferim que estigui tot molt menys cuinat, en el sentit també que els espais escènics són més buits, hi ha menys recursos, diríem teatrals, però en canvi la matèria prima és boníssima. Si tens uns bons aliments segur que serà molt fàcil cuinar. De fet, amb prou feines necessites cuinar. Un bon tomàquet i un bon oli, una mica de sal i ja està.

L'Àlex ens sorprèn amb la previsió amb què treballa.

Tinc pràcticament tancada tota la temporada que ve des de fa mig any i estem tancant ja la d'aquí dues temporades. Anem amb molta previsió, però el que ens marca una mica aquests espectacles sempre són els actors. Nosaltres volem permetre que l'espectador pugui veure a grans noms de la interpretació de Casa Nostra. Amb molta proximitat. I en aquests moments que tenen buits, que o no estan fent televisió o no estan en el lliure o en el nacional, permet el si que puguin provar aquesta cosa amb pocs espectadors.

Glenn Garrick, Glenn Ross.

Àlex Rigola confessa quina de les obres que ha passat pel Heartbreak té un record més especial.

Cada temporada hem tingut un espectacle que és emblemàtic. Aquesta temporada hem tingut el Canafan i que per qüestions polítiques el que està succeint a Palestina jo crec que era d'una emoció molt subtil sobre uns fets molt importants amb un text que va ser escrit gairebé fa 50 anys i veiem que està passant exactament el mateix. I una plena d'arribar al cor. De fet, aquesta és la quarta temporada que ho fem, la quarta vegada que ho fem, vull dir que realment és. Estem molt orgullosos, però jo hi ha un text que per mi és emblemàtic també dins la meva carrera, és la segona vegada que el feia, que és el Glen Gary, Glen Rose, i a més a més era amb el Francesc Garrido, no? Vull dir que crec que vas fer una actuació sublim, vull dir, era un goig veure'l cada vespre, com treballava aquella història, que és un text dramàtic, teatral. I per mi va ser el tinc amb molt de record i espero algun dia poder-lo tornar a fer encara que sigui amb altres intèrprets Alec

Rigola sempre ha tingut una sensibilitat i una visió única en les seves obres així ho indiquen però també en la gestió del Heartbreak Hotel acabem la peça d'avui amb una perla de Rigola que exemplifica una manera de veure i viure el teatre.

Una de les últimes reflexions és sobre aquests espectadors que són adolescents i que alguns no tenen la capacitat econòmica per venir al teatre, perquè no tenen aquests diners. Hi ha tota una sèrie d'ajudes de la Generalitat per abaratar les entrades, però nosaltres hem decidit que tot i això els menors. A partir d'ara, si la sala no està plena, si la sala queda en llocs, farem un last minute de 3 euros perquè puguin venir tots ells, vull dir que no hi hagi ningú que es quedi sense venir a veure per una qüestió econòmica i farem aquest esforç també com a sala.

El Heartbreak Hotel, si encara no l'heu descobert, us espera al ple cor del barri de Sants amb una programació que no deixa indiferent i que et fa gaudir del teatre en l'estat més pur.

Adéu.