"House of the dragon" torna a enganxar, però encara té problemes de ritme

La finestra indiscreta, el programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries, perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit, a Catalunya Ràdio.

Si el teu món és sobrevivir, jo he de llenar el camino. Perquè jo soc el escudo de la gent. Jo soc Reneira, la elegida.

Comencem parlant sobre House of the Dragon, que ha generat molta conversa aquest estiu, no al nivell de la sèrie original, però superior a la majoria de sèries, ha demostrat que és un univers que continua interessant molt, i a més, això ja ho vam comentar fa poc, la tercera temporada venia d'una segona temporada que havia tingut problemes, i crec que la clau han estat les incorporacions de la nova temporada, perquè ha tingut un antagonista, diguem-ne, eficient, en la figura d'Ormond Hightower, que ha jugat al Joc de Trons, amb la Reina Ira, i l'actor James Norton ha aconseguit fer brillar el personatge entre desenes de personatges anodins, jo crec que això ha ajudat moltíssim, I una cosa semblant, jo crec que també podem dir sobre Tommy Flanagan, tot i que amb un paper més secundari. Això, unit a l'eliminació de personatges que no tenien gaire interès, ha ajudat molt a una temporada que, malgrat això, continua arrossegant problemes de ritme, i sobretot que ha desaprofitat a Eamon, que és un personatge que des del dia 1 ho té tot per ser icònic, i en canvi aquí l'han limitat a una trama redundant a Harrenhal.

Sí, i mira que va començar bé aquesta tercera temporada, quan en vam parlar ja fa unes quantes setmanes, deia, ostres, m'ha enganxat molt sobretot per aquesta idea que s'explora, em sembla que és el tercer o el quart capítol, de què passa quan ja tens el tron, quan estàs allà i has de regnar i has de fer coses, de veritat, i no és simplement estar allà pel poder i per fer riure, sinó que has de ser rei. I de la gent, sí. Clar, has de ser rei o reina en aquest cas, i això em semblava molt interessant perquè no s'havia acabat d'explorar molt en aquest univers de Joc de Trons. I a partir d'allà, tot de cau. És a dir, i continua arrossegant per mi això que deies, el problema principal de, sobretot, la segona temporada, que és l'adaptació, o sigui, el timing, el ritme. La primera temporada jo crec que va pecar de massa prematura, perquè es va carregar massa d'hora els personatges joves, diguéssim, l'Emilia Alcó, la versió jove, sí. I va com córrer molt de seguida, com que si no tinguessin temps per adaptar tot el que havien d'adaptar, però clar, el llibre és significativament més curt que tot el que hi ha a Joc de Trons, i ara tinc la sensació que ho estan dilatant excessivament. Passa que la majoria d'escenes de personatges secundaris no m'interessen. És que crec que la qüestió

és què dilates. És a dir. Has de saber quina és la trama que has de dilatar perquè té xitxa i pots aprofundir i no passa res perquè vagis preparant el terreny fins i tot per quan més endavant la trama avanci, però no has d'estirar trames que no donen gaire de si o personatges que francament. En el fons, la sèrie té un problema que és que hi ha personatges, pocs actors, amb molt de carisma i la resta amb un carisma inexistent. Aleshores, quan tu estires trames de personatges que no tenen gaire gràcia, per dir-ho d'alguna manera, doncs clar, és problemàtic.

A mi el que m'ha passat amb aquesta tercera temporada és que m'ha semblat més que les dues anteriors que és una espècie de pont entre la meitat de la història i el final. Crec que comença d'una manera amb molta contundència i a poc a poc es va desinflar una miqueta i va entrar en un terreny molt decadent, parlant molt de, precisament, doncs, què passa quan no estàs a l'oposició, sinó que estàs al tron, tot i que no tens el poder que se't suposava, no? I és interessant, però li falta, o sigui, tot comença a enfocar-se molt cap a un desenllaç que tindrà la quarta temporada, aparentment, i deixa molts o potser massa coses, diguéssim, sense resoldre o en un punt molt baix. Aleshores, crec que la sèrie, capítol a capítol, va baixant, va baixant, va baixant i acaba d'una manera, trobo molt, destrepa bastant, no sé.

És que té una estructura ja estranya, perquè no havia de començar amb l'episodi de la batalla, recordem que l'episodi de la batalla pertany al final de la temporada anterior, però que ha acabat sent l'inici d'aquesta tercera, per tant té un episodi que és climàtic i després, realment, en els primers compassos manté l'interès i en algun punt al mig de la temporada, per mi que, sincerament, per mi no és greu, és a dir, per mi no és una cosa que m'enfonsi la temporada absolutament, però sí que és veritat que allà al mig hi ha una petita vall, que si s'hagués gestionat això d'una manera diferent, podria no ser-hi, podria haver estat el nivell d'interès molt més consistent, i més consistent, i no cal comparar amb Joc de Trons, només cal comparar amb la primera temporada de House of the Dragon. I és la segona vegada que li passa això. A la segona ja va tenir aquesta petita avall. A mi m'ha continuat passant molt bé amb aquesta sèrie, però si que hi ha hagut aquest moment al mig de dir, bé, la continuo mirant, perquè l'estic mirant, però no perquè estigui entusiasmat mirant-la, i això, clar, entenc que pot generar desànim.

De totes maneres, jo crec que els creadors fan un cert acte de fe amb aquests personatges secundaris que comenteu que potser no són tan carismàtics o no tenen tant ganxo, però crec que fan un acte de fe a l'hora de, diguéssim, donar-los prou importància com perquè en aquesta quarta temporada que jo sí que li tinc fe, diguéssim, floreixin una miqueta, no?

El que passa és que per mi és una sèrie que no li cal. És a dir, Joc de Trons ja era una sèrie supercoral i tots els personatges més o menys eren importants i fins i tot els secundaris podien ser els protagonistes, no? Aquesta jo crec que la gràcia era que al final era una història de tres o quatre personatges. Era l'Alicent, el Daemon, i un dels fills de l'Alicent, que es diuen tots iguals i sempre em diuen els noms. Amon, Aegon, són tots el mateix nom. Tots li van posar Jon i William. I llavors, crec que era com el punt fort de House of the Dragon era no ser similar a Joc de Trons en aquest sentit, i en canvi està tornant a caure a intentar semblar-se a Joc de Trons quan crec que precisament la gràcia és fer alguna cosa com El cavaller dels set regnes d'allunyar-se, és a dir, som del mateix univers però ens allunyem perquè si no estem fent la mateixa història una altra vegada, llavors prescindim absolutament dels secundaris i centrem-nos en els tres o quatre que al final són els que mouen la història i són els que els actors són bons, són carismàtics i tenen alguna cosa a dir. Jo continuo dient que

és que no apreciem encara com d'increïble va ser que a Joc de Trons hi hagués tants personatges i tots tinguessin tant d'interès. Vull dir que ara estava pensant en aquests secundaris que potser no són gaire importants, però a Joc de Trons, quan va aparèixer, no recordo com es deia el personatge, però el personatge de la Bella Ramsey, que és un paper petitíssim, i en canvi ens vam enamorar tots del personatge de la Bella Ramsey. Per què? Perquè Bella Ramsey, què transmetia? Carisma a cabassos aquí també tens personatges petits que podrien tenir aquesta importància però és que la majoria no s'adguanyen és que vivim

una miqueta d'un enamorament d'una sèrie que va ser Joc de Trons i jo crec que fins i tot encara no som. Segurament prou conscients de lo bona que era aquella sèrie. Jo hi pensava ara, l'element del mur i d'una amenaça que és abstracta al principi, que a poc a poc es va construint i que amenaça a tots els. És a dir, hi ha tota una sèrie d'elements que, clar, la feia molt, molt, molt més potent perquè tenia molts fronts oberts i tots estan molt ben oberts. I no només eren fronts, sinó aquests personatges que comentàveu, no?

Segurament perquè tenim aquest gran record de Joc de Trons i perquè House of the Dragon és una molt bona sèrie igualment que li estem buscant la perfecció que s'ha d'exigir la perfecció però potser també és perquè estem buscant aquell nivell tan alt que ens va donar Joc de Trons en tot cas, la tercera temporada de House of the Dragon que ja es pot mirar sencera a HBO i que ha estat la protagonista de l'estiu.

El programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.