Jaume Bosacoma: "La mel és el combustible de les abelles"

Tast vertical a Catalunya Ràdio. Amb Empar Moliner.

I amb el Nil via la Sole García Insual, Alex Torío, i a les vies de so el Víctor Villar. Al TAS vertical ens agrada tastar vi, però també ens agrada tastar altres coses. Ens agrada tastar oli, patates fregides, olives. Avui tastarem mel.

L'epicultor que ens visita avui, el Jaume Bosacoma. Què tal, Jaume? Molt bé, molt bé, molt bon dia. Pe del Montseny, has vingut en tren.

Exacte. Ets un heroi. Sí, i francament, com que sóc un usuari molt poc habitual, doncs quan vinc en tren gaudeixo. Vol dir que ha vingut bé? Ha vingut bé, ha vingut amb 5 minuts d'enderrariment. Tinc una filla que és usuària diària del tren i cada dia l'ha de consolar perquè sempre té esperes molt llargues. Però els que venim sense especial pressa i gaudint del viatge amb un tren que ve directe des de Sant Salón i fins aquí, doncs, francament, la gent relaxada, la gent mig adormida, la gent llegint molt pocs.

Mira que és curiós, perquè el TAS vertical, versió podcast, el gravem sempre al matí, dels dilluns, que la gent de l'hostaleria pot venir, que la gent que treballeu, que heu fet feina el diumenge podeu venir, i venim d'hora. Quanta gent que va dormint al tren al matí? Quanta gent? Quanta gent que ha dormit poc a la nit?

Sí, sí, sí. O que ha dormit i aprofita per fer l'últim toc. Sí, sí, l'ha fet el tren a les 7 a Sant Saloni, una mica abans de les 7, i la veritat és que la majoria de gent estava dormint.

Amb en Jaume ens vam conèixer amb circumstàncies molt divertides i especials el diari ara feia fa viatges amb lectors subscriptors i també amb gent que escriu al diari i. Ens vam trobar a Sicília, a la ruta del llibre i la pel·lícula El Padrí. I allà un dia, en Jaume, això que et preguntes, i tu què fas, i tu d'on vens, que ens agrada molt fer aquestes coses, ens va dir, jo soc apicultor, tinc abelles al Montseny. I aquella nit vam dir, ostres, ens has de fer un tast, ens ho has d'explicar tot de les abelles, perquè de les abelles res en sabem. Jo me'n recordo que tu vas dir una cosa que jo no l'havia pensat mai. Tu vas dir, esclar, les abelles és com un ramat, és com fer ramaderia. Exactament. I per tot plegat vam pensar, ostres, que vingui en Jaume i que ens expliqui tot de les abelles i de la mel, que res en sabem.

Tot no us ho explicaré perquè hauríem de tenir un programa molt llarg. Jo puc tornar a venir quan vulgueu perquè estic jubilat, acabat de jubilar. I va ser francament agradable trobar en un esmorzar, en un dels hotels que vam estar exposat, en la zona que hi havia l'oferta gastronòmica, hi havia una bresca de mel que em va agradar molt. Aleshores em vaig agafar un tros i com que compartíem taula en aquell esmorzar, doncs vam contrastar-ho i va. Bueno, mira, escolta, jo em dedico a les abelles. I sí, realment és un món molt especial i és un món que t'hi enganxes. Jo des de l'any 81. Doncs que he tingut ininterrompudament abelles, primer professionalment, com que és una vida, la vida del ramader d'abelles, perquè és una ramaderia, és una vida complicada, doncs el moment en què em vaig casar, l'any 89, vaig deixar les abelles en el sentit professional i vaig canviar una mica d'orientació professional i he mantingut abelles fins fa dos anys. Perquè mantenir abelles i fills costa, vols dir? Sí, sí, sí, sí, sí, Costa. A nivell professional, les abelles és una vida una mica complicada, perquè així com qualsevol ramaderia, tu tens el bestiar a casa, ara a casa tenim gallines punedores.

Sí, gallines punedores, és a dir, és el vostre negoci. Les gallines punedores, els ous els veneu. Els ous els venem, sí. A on? A l'hostaleria?

A hostaleria, a restaurants, tenim 3 o 4 clients de restaurants i després tenim clients que són botigues i clients particulars que venen a la granja a comprar-nos ous.

On podria ser? Com podríem fer-ho per venir a la granja,

si és que ens accepteu? Doncs, mira, trucant-me a mi o buscant la pàgina web d'Ous del Mas. Ous del Mas. Ous del Mas. I estem allà molt contents de rebre gent. I, de fet, la titular de l'explotació era la meva dona, s'ha jubilat fa dos mesos, i ara hem fet un relleu generacional, ha agafat el negoci un meu fill. Doncs et felicito, perquè no és habitual. No és habitual. El sector de la remaderia de l'agricultura és un sector molt castigat, és un sector molt perjudicat, i normalment els pares no recomanen als fills que agafin el negoci. Això m'hi trobo molt, eh?

Molts pagesos que diuen és que els meus pares em deien que marxés.

Sí, sí, és una dauna. És una llauna. I el meu fill treballava d'informàtic, baixava a Barcelona tres dies a la setmana, i això li representava un gran renou. També m'ha fet avi, que també és una alegria. Viu a la mateixa casa, a la mesoveria de casa, diguéssim. I la veritat és que el fet que decidís dedicar-se a les gallines ha sigut una alegria, perquè, evidentment, teníem pretendents pel negoci, perquè. Però bé, anàvem.

Les abelles, a veure. Sí, les abelles. Així com. Dius que vas trobar una bresca i estaves explicant que és difícil perquè, esclar, és una ramaderia però és diferent. Les abelles han de tornar a casa, han de trobar flors.

Han de trobar flors. Les gallines els hi poses tu menjar, et ve un camió amb el pínsol, el posen a la sitja i se'l distribueix. És una cosa molt automàtica. Els hi pots controlar la temperatura, la humitat, la ventilació, els hi pots controlar tot. A les abelles no els hi controles res. Res, perquè figura que estan en unes caixes, en unes caixes, en unes arnes, i estan posades sobre el territori. I si fa fred, tenen fred, o si fa fred han de resistir el fred d'alguna manera, si fa calor han de ventilar, si plou no surten, i sobretot, si no hi ha flor, no hi ha tiberi.

Un moment, que t'ho has dit ara. Si fa calor, han de ventilar. Sí. Sí, sí,

estableixen un corrent d'aire, les arnes ja estan preparades, tenen una entrada, que és la piquera, que se'n diu la piquera, i llavors es posen unes abelles a la piquera i ventilen, generen un corrent d'aire i refrigeren, i si convé se'n van a fora de la caixa i s'esperen a fora, com si diguéssim. Tenen mecanismes perquè representa que fa molts més anys que nosaltres que estarem aquí. Hem viscut molts estius calorosos dels milers d'anys que estan sobre la terra, I s'adapten perfectament. És a dir, ventilen amb les ales. Sí, sí, amb les ales.

Es posen a moure les ales per ventilar. És increïble.

És extraordinari, perquè mira, més de 40 anys tocant abelles i cada vegada que hi vas, doncs és un món i és un descobriment i t'adones de coses i et sorprèn l'organització i et sorprèn la dinàmica d'aquest organisme que és. Fet per 10.000 abelles, o per 15.000 abelles, o per 40.000 abelles, depenent de l'època de l'any, i aquest organisme és capaç de defensar-se, d'alimentar-se, de ventilar, de generar, de guardar aliments, de dosificar, etc. És extraordinari. Això fa que, si no hi ha flor en el territori, doncs hagis d'agafar les caixes i te les hagis d'endur en un altre lloc. És a dir, és impensable conrear expressament per les abelles, però tu si saps d'un pagès que conrea colze o que conrea alguna planta, melífera, ufals o el que sigui, aleshores tu agafes les abelles i te'ls emportes allà. Jo si tinc les abelles a Sant Saloni, hi ha un moment, al mes d'agost, que no queda cap flor. Aleshores has d'agafar-les i endur-te-les o bé al Pirineu, o bé als Castanyers, o bé amb alguna floració que sigui de l'època en què correspon i que, a més, en aquell territori hi hagi plogut. Enguany la producció de mel de Romaníssim va ser molt dolenta. Per què? Perquè no ha plogut. Aleshores t'has d'adaptar i mirar els apicultors professionals han de saber els llocs on poden posar les abelles perquè això ho has de pactar amb el propietari del terreny o l'Ajuntament o qui sigui i segons les precipitacions i segons les temperatures doncs moure les abelles amunt i avall i si no alimentar-les perquè les abelles l'única operació que podem fer és a part del manteniment sanitari de les malalties així l'únic que podem fer és alimentar-les. O bé amb mel o bé amb sucre, alimentar-les per mantenir-les vives, perquè arriba un punt en què, si no tenen menjar, doncs els podrien acabar morint.

Has dit mel de castanyer. Quan llegim mel de castanyer entenem que és una mel bàsicament recollida en aquesta època en què no hi ha tanta flor. Tu ara parlaves d'aquesta organització social i és una organització social que n'hem sentit a parlar però no em puc resistir a demanàrtela. És a dir, com funciona un rusc? Perquè quan tu dius que les hem d'alimentar, el que entenc és que tu com a propietari del ramat, el que fas és agafar la mel que han fabricat i per tant elles n'hauran de fabricar més, perquè si no ja en tindrien.

Sí, sí. Tu ets el primer que fas una explotació racional, que vol dir que si encullit mel i els hi treus aquesta mel, part d'aquesta mel, doncs has de preveure que a continuació tindran una altra entrada de nèctar, una altra entrada de producte per amagatzemar i per garantir la supervivència de la colònia. Si t'ho has de garantir, és obvi. Aleshores has d'estar pendent que sigui el moment, és a dir, quan tu portes les abelles al castanyer, el castanyer evidentment fa boscos, és a dir, els castanyers són plantacions de castanyer i si vas a una plantació de castanyer poses les abelles en un doc estratègic. Les abelles tenen un radi d'actuació d'uns dos quilòmetres, poden anar més lluny, però si van més lluny no els hi surt a compte. Clar, perquè es cansen molt, suposo. Es cansen i, a més, la mel que han recollit la consumeixen com a combustible. Clar. És a dir, si tu poses les abelles en un bosc amb una parxada de castanyers, doncs aquella parxada et generarà el nèctar per aquella temporada. Quan s'acaba la flor, que s'acaba la flor en un moment donat, el juliol, ja veus que les flors ja no n'hi ha ni les abelles ja no hi van perquè ja no hi ha producció de nèctar. Quan s'acaba la flor, les caixes les has de treure. Te les has d'endur, perquè allà, si és una perixada de castanyer, no hi ha res més. Les has de treure i te les has d'endur. Evidentment, per treure-les, no te les pots endur amb 30 quilos de mel. Abans hi vas a treure la mel i l'endemà de nit les vas a carregar i te les endures després del castanyer, el pirineu, o romaní, o cirerer d'arbós, la flor que toqui. Sí, sí, s'ha d'organitzar molt bé tot el calendari de floracions per aconseguir primer rendiment i després que les abelles puguin anar treballant.

Doncs et demanava, com és l'organització d'un rusc?

Clar, l'estàndard, diríem, és un macro-organisme, està format per diferents individus. Normalment hi ha una sola reina, imaginem-nos una colònia de 15.000 abelles, que seria un estàndard baix, no en un moment de producció, sinó un estàndard. 15.000 abelles, hi ha una reina. Després hi ha un 95% d'obreres, la reina i les obreres són femelles, la reina és una femella, aquí el concepte de reina no som gens monàrquics, però en aquest cas ho acceptem, el concepte de reina. Hem dit la presidenta de la comunitat. No, hi ha alguns que diuen la mare. La mare, d'acord. La mare, doncs hi ha una reina, que és el doble de gran que les obreres, i que té el mateix origen, és a dir, d'aquell ou en surt una larva, i de la larva pot sortir una obrera o una reina. Només depèn de l'alimentació. Si les abelles alimenten aquella larva amb un aliment molt ric, que és la geléa real, si l'alimenten amb geléa real, esdevé una reina, una mare, i si l'alimenten amb ranxo, esdevé una obrera. La reina és el doble de gran. Això sol passar. La reina és el doble de gran, viu 5 anys, fa ous, és una treballadora incansable, és una màquina que pot fer 300 o 400 ous cada dia, és la reina que manté la cohesió de la colònia, és la mare. Les obreres són femelles que en diem subdesenvolupades perquè no tenen desenvolupat el sistema reproductor i normalment no fan ous, també es pot donar una circumstància, però. I després, quan són necessaris, la mateixa colònia organitza que neixin mascles. Només quan són necessàries. Això, ara aquí és un tema una mica delicat, perquè només hi ha mascles quan són necessàries. I són necessàries en el moment de l'aparellament. Llavors ja no. Això, ma mare meva. És tremendo, eh? Perquè en castellà és molt clar.

El fangano. El fangano. Sí, no, un que no fa res.

És un insult. No sé si es fa servir. Jo no el faig servir mai, perquè el trobo molt ofensiu. El TVO. El TVO sortia. Fangano. Fangano. Fangano, que és un manta. Sí, sí, sí. I els mascles només hi són a la primavera, quan hi ha molta bonança, que hi ha molta flor, diuen, ep, que aquí hi ha molta marxa, segurament hi hauran reines, joves, verges, doncs anem a produir mascles, que en diem abellots. Llavors es fan abellots molt més grossos, que el doble de gran que una obrera, 300 o 400 a cada caixa, és a dir, són simbòlics. I els mascles no fan res, l'únic que fan és estar pendents que hi hagi alguna reina, i el més espavilat s'aparella amb aquella reina verge, que les reines només són fèrtils 15 dies de la seva vida, els primers 15 dies de vida en aquell moment són fèrtils, i fan 7 o 8 o 10 còpules, que els garanteix espermatozols per tota la vida, per anar fent. Producció. És increïble. Sí, sí, és extraordinari. És un tema de conversa ampli, perquè sempre hi ha detalls i coses, però bàsicament en el moment en què mira tu, ja ve la tardor, els mascles no sé què pinten aquí, que només mengen, no els deixen entrar a la caixa. No es deixar entrar al Coloni. Mare meva. I un final dramàtic. Un final molt traumàtic. Sí, sí. Pobres avellots. Ojo a l'avellot, que sa parella, la parella reproductora intern, només en fa una a la seva vida.

Tampoc, tampoc, tampoc. Dius, no, mira, això ha passat bé. Tampoc tant. Tampoc tant.

Només una vegada. Al final és traumàtic perquè queda estripat. Pobret. L'aportació. Però bé, és la vida, és així de cruel i mira, és el que hi ha. Aleshores, aquesta colònia. Tot l'any es manté, a l'època de producció les obreres viuen un mes i mig o dos, màxim, perquè treballen molt i es casquen molt. A l'hivern, ara, per exemple, aviat començarà que ja cauen les temperatures, tant de bo baixen les temperatures, aleshores les abelles ja no surten tant i figura que viuen més temps perquè no se gasten tant. Però una obrera en producció surt cada dia cinc o sis vegades de la colònia i al cap d'un mes ja està.

Exhausta i mor. És que tot el que dius són metàfores. Tot és aplicable a les nostres vides. Si treballes massa, si treballes massa. El telèfon, no pateixis. Si treballes massa, no vius tant. No val la pena. Veus? No val la pena.

Sí, sí. Però bé, aquí, evidentment, l'apicultor intervé, les reines s'han de mantenir joves, evidentment l'apicultura està molt lligada al territori, però l'apicultor professional controla que les reines es mantinguin joves, les reines viuen 5 anys, Però una gallina viu 7 o 8 anys i els productors d'ous no els mantenim 7 o 8 anys. Una vaca pot viure 8 anys, m'ho invento, no sé quants anys viu una vaca, però cap producte de llet té una vaca de 8 anys, perquè semblaria una residència de vaques grans, de vaques velles. Les reines es canvien una de les feines que fa l'apicultor és buscar una reina que ja no fa aquells 300 ous cada dia que ja no fa una posta compacta que ja es despista llavors la canvia la ramaderia té un component així és una miqueta de producció i és qüestió d'això un pollastre no el tenim 6 anys vivint a casa i després el liquidem els pollastres en 3 mesos

un pollastre se'l beu el pots agafar però com canvies una reina?

Les reines, les pots identificar visualment, amb paciència, es veu, perquè són el doble de grans que la obrera, i a més els avigotes professionals les marquen pintura d'ungles. Aquí en el tòrax, les abelles tenen el cos, tenen el cap, el tòrax i l'abdomen, en el tòrax, que és l'estructura que aguanta les potes i les ales, diguéssim, és una closca, tenen una superfície que amb un pinzellet es pinta i llavors es pinta amb cinc colors diferents. Un color per cada any. Aquest any no sé amb quin color es pinten, però si tu aquest any pintes la reina de color blanc. De color blanc, saps que els anys acabats amb 6 es pinta de color blanc, si tu el 2010 veus una reina pintada de color blanc, vol dir que és una reina que ja està pintada el 2006. D'acord. També tens una complicació, però evidentment s'ha de controlar, perquè una colònia, en el moment que esclata la primavera, s'ha de posar en marxa com una moto. Ha de funcionar molt de pressa, perquè ha de passar de les 10.000 abelles que hi ha a l'hivern, ha de passar a 40.000 per ser una estructura productiva. És a dir, si hi ha 6.000 abelles que van a les flors, allà no surt mel, perquè no hi ha entrada de producte. Han de sortir 20.000 abelles a treballar, llavors sí que aquella colònia produeix mel, que és l'objectiu, que no és l'únic producte de les abelles. Clar, hi ha la gelèa també. Hi ha moltíssimes coses. Lamera és el més conegut, des de. Mira, les cròniques diuen que Alexandra Magna, que va morir a Babilònia. Fa 300 anys abans de Cristo, no sé quan, el van portar fins a casa seva dintre d'un vidó de mel, perquè no es fes molt bé el cos. La mel és coneguda a les piràmides, hi ha molts jeroglífics que hi surten abelles. Em va fer molta gràcia una vegada que vaig anar a Egipte que estava ple d'abelles. I totes les cultures han tingut la mel com a producte estrella. La mel, la cera i l'església real. I el verí, també s'obté verí de les abelles. I el propolis que també és un producte tot això seria tema de conversa

a l'art de la cuina explica què has de fer si se t'ha fet malbé la mel i llavors el que has de fer és enviar l'esclau al mercat a comprar mel bona i barrejar-ho si se t'ha fet malbé la mel has de tenir un esclau i un mercat.

Doncs, escolta, que no es faci molt bé perquè tot això és complicat avui en dia. En part, els productes aquests que hem dit són els més aparents i els més comercials i tota la pesca. El polen, em sembla que no hem dit el polen.

El polen. Tot això són elements que ens mengem o que ens mengem, que fem servir per nodrir-nos, no?

Sí, sí, les civilitzacions ho han fet servir i ha sigut un recurs extraordinari i tenir mel i tenir abelles era una riquesa. I tots aquests productes no són el producte més important de les abelles. El producte més important és la polinizació que fan les abelles.

És a dir, això que et diuen sempre, que t'ho hauran preguntat molt, si no hi haguessin abelles, la humanitat s'extingiria. Et diuen això, perquè la polinizació és molt important. Sí, sí, és bàsica.

Això que comentes, hi ha una frase que atribueixen a Albert Einstein, que diu, si les abelles desapareixen a la Terra i queden quatre anys de vida. Sí, sí, això és. És més llarg. Això ho atribueixen a Albert Einstein, i no és veritat que ho digues a Albert Einstein. Qui ho va dir? Einstein es va morir, em sembla, al 40, no? Por ahí, l'any 40. No t'ho sé dir. O 45, per la Segona Guerra Mundial. I aquesta frase, aquest eslògan, el van fer servir. L'any 70, em sembla, entre els 60 i els 70, ramaders francesos ho van inventar com a eslògan i van dir que era de l'Albert Einstein per donar-li més significació. Que savis són. És un eslògan extraordinari. Extraordinari. I a més és una proposta extraordinària. Escolteu, si us carregueu la pagesia, us carregareu el planeta.

Perquè parlant d'abelles, estàs parlant de pagesia, de flors, és molt bo.

De tot. I és veritat, si les abelles desapareixen, Vol dir que estarà tot tant tan fet molt bé i tant escatxarrat que els semnos. Evidentment hi ha altres insectes polinizadors i canviarà les plantes com estan canviant és a dir estan desapareixent aquí a Catalunya no queda ni una palmera de Canària és a dir estan desapareixent espècies i el xancre del castanyet està fotent molta canya és a dir estan desapareixent espècies i els pins de no sé on el tomicus també és una plaga. Desapareixen espècies, tot s'adaptarà, però és significatiu el fet que si les abelles desapareixen, doncs les abelles són molt sensibles, estan molt lligades al territori. Aleshores, elles detecten que la cosa falla. Ara tenim un problema gravíssim amb la vespa ciàtica.

Això et volia preguntar. És a dir, la vespa ciàtica és una vespa que ha vingut de l'Àsia, ens imaginem. Allà no hi ha abelles

com les nostres? Sí, sí, sí. Clar, no són com els nostres. D'abelles, que és el gènere apis, d'abelles n'hi ha cinc espècies, cinc diferents. La nostra és l'abella melífera. L'apis melífera és la nostra. Hi ha l'apis cerana, hi ha l'apis floria, hi ha altres abelles que són molt semblants a la nostra però amb petites diferències. La petita diferència de l'abella d'aquí amb l'abella d'allà és la durada. Les abelles són insectes amb la metamorfosi complicada, que vol dir que de l'ou en surt una aruga. Aquesta aruga viu 21 dies i de l'aruga en surt una abella. Com una cuc de seda. La cuc de seda, primer és una aruga, fa el capoll i després, a no ser que es converteixi en un mocador, doncs surt una papallona d'aquell capoll. Doncs les abelles també. La diferència entre l'abella nostra i l'abella d'allà és que el cicle d'aruga d'aquella zona és més curt que el nostre. I això vol dir que hi ha petits canvis. A més, la vespa asiàtica, allà, al seu lloc d'origen, té enemics naturals, que aquí la vespa asiàtica no té enemics naturals, on té poquíssims que no són capaços de controlar la població. Aleshores, això determina que aquí sigui una plaga tremenda i que allà no ho sigui. Com tants altres exemples de plantes i d'animals invasors que va passar amb els conills a Austràlia. Clar. Sí, sí, sí. Tot això són coses que la globalització porta a aquest fet. Aquesta vespa que arriba aquí organitza un pollastre tremendo i ara s'ha escampat ja per tot Catalunya. I està canviant, està canviant, perquè abans les abelles hi anaves dos vegades l'any a veure si hi havia mel o si no hi havia mel, i ja està. L'apicultura tradicional d'aquí a casa nostra, a la masia hi havia sempre 8 o 10 suros o 8 o 10 estructures fetes amb canya o amb un tronc buit, i llavors això ho tenies a la vora de casa i això et servia per tenir abelles i per tenir mel. Ara no, ara has de cuidar-les i has d'anar tot sovint, has de posar trampes perquè les vespes no te les malmetin, perquè les vespes són carnívores. Clar, clar, clar. Llavors et fas menjar les abelles.

Són carnívores i les vespes nostres també aquestes fas una carn a la brasa i venen corrents

i les vespes asiàtiques també et menges uns peus de porc en una terrassa i t'arriben les vespes asiàtiques i això per qui no està acostumat doncs és un hermetosteixins que no és gens agressiu només defensen el niu si venen al plat de taula amb una sabata doncs li pots fombrar un però és molt complicat és molt complicat. Ha canviat molt l'epicultura, d'aquella epicultura tradicional a l'epicultura d'ara, que implica molt més control i molt més seguiment i problemes amb paràsits. No només la vespe ciàtica, allà l'any 85 va arribar una altra plaga que és la barroa. Ah, no, no n'he sentit a parlar, esclar. La parroa també ve d'aquella zona de per allà, la globalització ha facilitat això, tenim cotxes japonesos i xinos, però també tenim paràsits de tot el món. Llavors la parroa és una mena de com una paparra de gos, diguéssim, però dimensió abella, que es posa sobre les abelles i també s'ha de fer un seguiment i un control tremendo, és molt complicat.

Tu parlaves dels productes d'Apropolis, bé, no oblidem la cera, també, no? La mel, esclar. La mel de romaní, la mel de castanyer, la mel de milflors, això que diuen milflors, tenen gustos diferents? Sí, totalment.

Totalment. Jo, si em permets, tu ets una anàloga potent. No, ja m'agradaria. Vull comparar la mel amb el vi. Va, per favor, ens encanta. Veuràs que serà una referència que farà gràcia. Va, va, va. L'any. Entre el 60 i el 70. Tu si volies comprar vi, havies de comprar un Coronas, un Murieta, un Extricimbac i poca cosa més. Ara vas a una botiga de vins i cada dia hi ha marques noves. Abans el vi aquí es produïa a Doll. Ara no sé quants cellers hi ha a l'Empordà, però amb 30 anys han passat de dos a 60.

És un gran moment. És un gran moment. Amb varietats recuperades, a més a més, varietats d'aquí, esclar, perquè tu has anomenat vins de la Rioja, que fan el nostre ull de llebre, però nosaltres tenim varietats, tenim flora autòctona i vinya autòctona. Jo me'n recordo,

jo vaig començar el 82. El 82 sortíem encara de la dictadura. El 82 no hi havia estructura de res. El 82 es va començar a organitzar els sectors productius de l'agricultura. Jo vaig participar en el tema de l'apicultura. No hi havia registre, no hi havia res. La mel era un producte, l'any 70-80, era un producte que es feia pagès, era un producte que no es venia a les botigues, no es venia, no hi havia marques, fins que va aparèixer la Graja San Francisco. Aquells anuncis que ho van canviar tot? Sí, el de la Graja de San Francisco, que també es van tipificar la mel. La mel és color mel, que de color mel ja veuràs que n'hi ha moltíssims de colors. La mel ha de ser d'aquell color, la mel ha de ser líquida, i van començar.

Per tant, afegir-hi colorant?

Fèiem barreges de mels de diferents orígens per buscar el color aquell, per buscar aquell líquid. Una mel que es pot posar en aquells pots que tenen un foradet a baix i que apretes, això és una mel pasteuritzada. Això amb una mel sense pasteuritzar no es pot fer. Però en definitiva, en aquell moment la gent si consumia mel era perquè anava al poble o perquè coneixia algú, la portava aquí. Encara ara és un producte que és molt estacional, es gasta la tarda i l'hivern. Perquè fa per la infusió. Fa per la infusioneta i fa pel mal de coll. Però a partir d'aquí va començar, quan es va començar a dinamitzar el sector, va començar, mira, això és una mel de castanyer, això és una mel de cirerer d'herbós, això és una mel de romaní, això és una mel d'acàcia, que són mels molt diferents. Llavors es va comparar. En algun moment es parlava, mira, igual que el sector del vi, es va començar a parlar del vi del Pribrat, el vi de l'Empordà, i llavors es va començar a diferenciar i a donar valor a la mel. I ara als supermercats hi ha una oferta tremenda de mel, de diferents orígens, amb diferents colors i amb diferents gustos per descomptat.

A Catalunya s'ha fet fa poc, diria, una legislació. Fins ara, tu, quan compraves un pot de mel, et posava, entenc, el país productor més gran. Sempre posa l'Argentina, quan veus. Et diuen un país sud-americà. Veus diversos països, l'últim dels quals pot ser Espanya, però com sabem que estem comprant mel feta aquí.

Ara s'estan posant molt seriosament perquè figura que el sector apícola A Catalunya hi ha 1.100 explotacions apícoles. Són moltes o poques? Són el que hi ha hagut més o menys sempre, és a dir, no hi ha hagut un canvi significatiu, malgrat que ara s'està produint això. A la meva generació poca gent recomana que continuïn amb el sector apícola. Jo ara tinc una gran alegria, saludo des d'aquí un company que he conegut fa poc a Sant Antoni de Vilamajor, que ha posat 400 caixes d'abelles.

Doncs escolta'm, l'hem de. L'hem de. L'hem de.

Te'l faré contactar. És una delícia. S'ha animat a posar 400 caixes d'abelles. No sé què estava dient, però. Sí, que. La legislació. Sí. Ara s'està posant molt seriosament l'administració. Hi ha uns ajuts per la incorporació i ara s'estan posant molt seriosos amb el tema de l'etiquetatge. A Catalunya es produeixen 2.000 tonelades de mel cada any. 2.000 tonelades i en gastem al més del doble.

Sí? Ah, no m'imaginava que gastàvem molta mel. Bueno, no és molta,

perquè figura que aquí consumim 450 grams de promig per habitant cada any, que és molt poc. Per exemple, a Espanya en gasten 800 grams. A Espanya hi ha més tradició de consum. A Grècia en gasten 2,5 quilos per habitant, que és una. Fan els seus iogurts amb mel. Sí, és una bona proposta. El iogurt amb mel està molt bo. I tant. Aleshores, el tema és que es produeix poca mel. Produir un quilo de mel aquí, si tu trobes mel que un quilo sigui per sota d'11 euros, 10-11 euros, vol dir que no està fet aquí. D'acord. Tinguem-ho clar. Claríssimament. Tu pots comprar, tu no, però un importador pot comprar mel a la xina per un euro i mig al quilo. I ara s'estan posant molt seriosos perquè, clar, és xafar al mercat, que tu vagis al súper i trobis mel a 6 euros al quilo, que és una mel que ve de fora, ara l'etiquetatge, ara s'estudia fer una marca una marca de mel catalana. És que això és molt important. El públic estem agobiats ja del producte de proximitat, producte d'etiqueta, producte bio no sé quantos, masses etiquetes.

Però bueno, ara s'està estudiant. La proximitat la necessitem. És que no pot ser.

Està claríssim. Afortunadament, molts apicultors ja tenen o parades pròpies o una marca molt reconeguda i llavors la gent ha de fer la compra de territori amb la mel i amb tot, perquè si no ho xafem, si no ho xafem claríssimament. Aleshores la proposta és aquesta, fer una etiqueta, un marxamo que t'identifiqui aquesta mel que és del país i ja està. El principal producte del món és Xina. És que de tantes coses. De tantes coses. Si aquí fem 2.000 tonelades. A la Xina fan 450.000 tonelades. Fa el 45% de la mel mundial, la Xina.

Pensa que esdevindran ja el primer productor de vi, també, eh? De vi? Sí, i tant. Estan contractant anòlegs francesos, estan fent castells xators, i tenen totes les alçades possibles, tenen tots els climes. I un país. Tenen tots els climes, poden plantar en alçada, ho aconseguiran i tant. Sí, sí.

Aquí, a veure, el vi que facin allà, la mel que facin allà, els cotxes que facin allà poden ser bons. Perquè figura que fins ara una cosa xina era una cosa de pacotilla, era una cosa de ñiquinyogui. Ara pot ser que sigui. El vi que facin a la xina pot ser que sigui bo. Ho serà, sí, sí, sí. Ho serà. És a dir, probablement. El que passa és que, clar, no sé com estan els sous.

Nosaltres el que hem de fer és la lògica. Nosaltres som terra de vi, som terra d'abella, som terra de bosc. Per tant, hem de fer la nostra mel, el nostre vi, el nostre oli. Claríssim.

I jo insisteixo, aquest jove de Sant Antoni de Vilamajor, que ara em donaràs el telèfon i li diré que he estat aquí li diré que escolti això perquè he parlat d'ell però a més posarà clar, aquest nano busca llocs per posar abelles i li he dit, escolta, vine a portar porta abelles a casa i portarà abelles a casa. Perquè jo ara no en tinc.

Perdona, d'on les traieu? Com ho feu?

Aquest noi dedica una bona part de les seves caixes a produir mel i una part de les seves caixes a produir abelles. Aquest organisme que parlàvem al principi, aquesta reina amb aquestes 10.000 obreres, quan arriba la primavera, aquesta reina es posa a treballar com una bèstia. No és que tingui consciència empresarial, el que passa és que les obreres, si veuen que entra mel, si veuen que entra nèctar per fer mel, doncs el que fan és alimentar-la, i si l'alimenten, es posa a fer ous, sense saber ella què passa, l'alimenten, la reina sempre té un hostal d'obreres que la cuiden, s'hi alimenten pels ous. Aquella colònia que té 10.000 abelles, en aquell moment passa a tenir-ne 50.000 en molt pocs dies, llavors aquesta colònia el que fa és fer un eixam. El que fa és, aquestes 50.000 abelles que ni físicament caben a dintre, ni físicament ni queben, doncs el que fan és 25.000, la meitat, diguéssim, se'n van. Se'n van, aquestes obreres se'n van, amb la reina abella, això és un eixam que es produeix en el mes d'abril o el mes de maig, doncs aquestes 25.000 abelles, amb la reina, se'n van, surten de la colònia, busquen un lloc apropiat, en molts casos, un ràfec d'una casa, un forat. Jo havia tret un eixam d'un ninxo, d'un cementiri, un ninxo buit, lògicament, que s'hi havien ficat, perquè busquen un lloc que els sigui acollidor. Les abelles busquen un racó i fan una colònia nova. La colònia vella, que ha vist com marxava la meitat de la població, la colònia vella diu que aquí no tenim reina, en fan una de nova. En fan una de nova i allà tenim la colònia abella i la colònia nova. Quan una gossa cadella, automàticament està fent famílies noves. Clar, clar, clar. Una colònia d'abelles, per reproduir-se, ha de fer aquest aparatós sistema de l'eixam.

Ens preguntem sempre, quan parleu d'agafar les abelles, transportar-les, us veiem vestits d'apicultors, s'enfaden, et pessiguen quan els vas a buscar la mel?

Mira, els eixams, que són molt aparatosos, i abans, figura que hi havia una època d'any que et dedicaves a anar a treure eixams a tot arreu, perquè hi havia abelles a tot arreu. Abans, totes aquestes malures, com que hi havia caixes d'abelles a tot arreu, et trucaven de la policia municipal, deien, escolta, que tenim un eixam aquí al carrer Major. Havies d'anar a buscar l'eixam. Havies d'anar a buscar l'eixam. I anaves, les abelles penjades dalt d'un arbre, i tu hi anaves amb una galleda i feies entrar les abelles allà. Aquelles abelles, com que no tenien casa, perquè estaven en trànsit, doncs eren pacífiques i podies anar quasi ben mànigues de camisa i agafaves la xam i te l'endolles i les posaves en una colònia clar, aquest apicultor que té una caixa que de sobte aixamena aquella caixa automàticament queda coixa perquè se'n va la plantilla. Es tracta de que no passi això. Això aquest company de Sant Antoni de Vilamajor, doncs el que fa és, abans que es produeixi aquest fenomen, ho fa ell artificialment. Aleshores, comprar un eixam per tenir, si tu ara vols posar tres caixes d'abelles a casa teva, doncs el que has de fer és comprar la fusta i després comprar tres paquets d'abelles que t'ho porten en una caixa i les poses dintre i les instal·les i allà ja treballen. Una colònia d'abelles, si vas a treballar per treure mel o per gestionar com està de salut o del que sigui, evidentment defensen a casa seva. Una de les feines de les abelles, les abelles distribueixen les tasques domèstiques, unes que netegen, unes que cuiden la canalla, unes que van a buscar. És increïble. Una de les tasques és, tu seràs. Anava a dir mosso d'esquadra, no, però tu seràs vigilant de la colònia. I aquestes són les que si vas allà i no fas una gestió acurada, que vol dir que els has de fer fum, que vol dir que has d'anar en un moment, si fa, si trona o plou, déu me'n guarda en ari perquè t'escalfen. Ah, sí, perquè estan. Estan de mala lluna perquè no poden treballar. Si tu hi vas i estan treballant, doncs aquelles ja no et molesten. És a dir, evidentment, algun dia has de marxar corrents, no, però ho veus que no que no hi pots fer gestió. És més, si obres una caixa i sents. Quan obres una caixa. Tens tots els sentits. Escoltes el soroll que fa, perquè fa un soroll diferent depenent dels moments. Escoltes l'olor que fa, ha de fer olor de mel, ha de fer olor de cera. Si fa olor de verí, que és una olor característica, tanques i marxes. Perquè vol dir que no t'acolliran amb. Perquè el verí té. Si et pica una abella, automàticament també n'entres més a picar. Clar. Perquè té una olor i amb elles les atrau i és un mecanisme de defensa. Sí, sí, has de vigilar, tot s'ha de controlar.

Dèiem que tenen sabors diferents, les mels de romaní. És a dir, la mel de romaní té sabor de romaní?

No, en absolut. No és sabor de romaní. És molt dolçeta, hi ha mels més amargantes, hi ha mels més fortes, però no és. No notes la flor. No, no, jo no ho relaciono amb el romaní. D'acord. És dolça i té un color. Quan cristal·litzes blanca, hi ha mels que cristal·litzen i mels que no cristal·litzen.

Comprar la mel amb la bresca és millor?

És diferent. Bueno, és millor. No és especialment pràctic. No és especialment pràctic perquè figura que l'has de mastegar, has de escopir la cera, que no passarà si te l'empasses, però. Té cera a dintre i és peculiar. No té un ús específic. No és que representa que l'has de treure la mel de dintre de la bresca. I si te la treu l'apicultor potser és millor. És més decoratiu i mira, és per fer un regal, per fer una cosa simpàtica. No té especial. No és que es faci servir per fer el xai amb mel. Perquè hi ha cera i figura que la cera no passarà si te la menges, però no és nutritiva ni és digerible, no em sembla.

Com podem saber on podem dirigir-nos si volem comprar mel feta a Catalunya?

L'etiquetatge. L'etiquetatge i la confiança. Jo suposo. És com tot, eh? És a dir, si tu compres un vi que posa que és de Gandesa, doncs tu o t'ho has de creure o has de saber.

Amb el vi ho tenim claríssim. La denominació d'origen ens marca la traçabilitat.

Doncs ja està. Aleshores, fer cas de la traçabilitat. Nosaltres que tenim producció d'ous i que sabem el que és la traçabilitat i sabem el que són les inspeccions, doncs jo et puc garantir que els ous. Nosaltres no comprem ous a la Xina i els venem com a ous nostres. Tu pots garantir que el vi que fan a Gandesa és de Gandesa? Bueno, el Consell Regulador és el que ho fa, doncs ja està. Amb la mel, el mateix. I no sé si ara és especialment estricte, però jo entenc que això és una cosa que ha de ser d'absoluta confiança. Quines propietats té la mel? La mel és bàsicament un edulcorant. Un edulcorant natural. Natural, impossible. Aleshores, té un avantatge respecte al sucre, que és que la mel té els sucres en forma de monosacàrids. El sucre blanc, el sucre. Típic, és sacarosa. Llavors la sacarosa s'ha de descomposar amb glucosa, fructosa i altres sucres, que això ja la mel ja ho té fet. Aleshores, si tu prens una cullerada de sucre per energia, doncs aquest procés té un temps. En canvi, en la mel és un procés immediat. Tu prens una cullerada de mel i automàticament carregues pilars.

¿Per quina raó es parla sempre de la mel com a una qüestió que t'ajuda al coll i a les cordes vocals?

És que la mel, a part de sucres, que té un 80% de sucre i un 20% d'aigua, el rodonin, té uns percentatges petits d'aminoàcids, de vitamines i d'enzims. Molt petits, però molt assimilables. Llavors, té un efecte terapèutic? Probablement sí.

Perquè tots els mestres, locutors de ràdio, presentadors, tothom pren O sigui, en una ràdio tothom pren mel amb llimona, tothom.

Quan vingui aquest de Sant Antoni de Vilamajor,

que porti la caixa per vendre mel. Bé, aquest és el gran, potser, repte de les explotacions petites, naturals, no només catalanes, la venda. Com arribem al consumidor de les grans ciutats, que són la meitat de la població consumidora?

És el problema de tots els productes agrícolas i ràpids. Quants formatgers, quantes formatgeries hi ha actualment? Infinitat. Quantes n'hi havia fa 50 anys? N'hi havia 3. És a dir, és molt fàcil, és molt fàcil fer 60 tonelades de mel a l'any. És només qüestió de posar abelles i abelles i abelles. El problema és vendre-ho. Aleshores, a partir d'aquí, és una qüestió de la confiança de les botigues. Si tu pots vendre formatges és perquè hi ha botigues que confien en el teu producte i que els posen a la venda. I, bueno, i màrqueting. És un problema molt greu. Les exportacions, el problema principal és la comercialització. És molt fàcil fer tomàquets o fer enciams o fer el que sigui, però és molt difícil comercialitzar. O és més difícil comercialitzar.

Els que fan tomàquets fan cistelles, que arriben amb recader. A Barcelona hi ha famílies que s'ho parteixen. Però la mel és més difícil. Llavors, si volem venir, podem venir a comprar-te mel?

No, jo no, perquè no entenc. Ja estàs. Jo si ho faig, ho faig pel consum.

Però el teu company que convidarem immediatament.

L'hi diré i l'hi agradarà. I a més està arrencant, no sé si fa quatre anys o sis que està en marxa,

Doncs immediatament, perquè el nostre mandat és donar veu a tots aquests petits i grans projectes, no només de vi, de mel, de patates, de tot, de tot el que hi hagi i que es faci aquí. Fantàstic. Jaume Bosacoma, moltes gràcies. Ens ha agradat molt aquesta història i ens quedem amb aquesta idea. Les abelles que treballen viuen menys anys. Això és molt dramàtic. Val la pena no treballar. Exacte. I sobretot aquesta qüestió, la vida sexual dels avellots, pobres.

T'he deixat un parell de dubtes existencials molt potents, però bueno, tu que ets jove, analitza-ho bé, treballa poc i l'altre també molt. Si es pot. Moltes gràcies, Jaume. Fantàstic. Em paro. Moltes gràcies.

Just about to turn you to sea.

29 caras en el cielo, 29 brisas que me hacen llorar.