Jordi Gracia, La Tomakera: "La pagesia es reivindica constantment"

Tast vertical a Catalunya Ràdio. Amb en Parc Moliner.

Hi ha dos Nils, el Nil Vià, el Nil Hernández, l'Àlex Torió i la Sole García Insua.

Una sequera infernal els traurà la son, s'aixecaran mandavals, focs artcriminals, un exèrcit de bestioles no organitzat, ocuparà els vostres negocis nets, amb set d'aigua, però de venjança més, i de cop enxareu menys, fuck your money tets, i tots els assalariats, i tots els consumidors que ja no podreu comprar, i tots els conills, i tots els. Com un llant de mil dimonis clamant, reclamant l'autoritat que es la munta.

Amb aquesta música tan pertinent, comencem el tast vertical d'avui, era impossible tallar-ho perquè això és com una mena de poema cantat, a l'estil d'aquests textos que feia el Bob Dylan, parlant, per exemple, de l'Horeca Carter, és a dir, és una música que ha triat el nostre convidat, el Jordi Gracia, què tal? Molt bé. Què és això que hem sentit? Remei de Calafresca. Remei de Calafresca, hem començat amb una cançó molt adient, Sí,

és un grup que ho estan fent molt bé i que està donant molta frescor al panorama, que feia falta. Feia falta.

En totes les cultures cal tot estil de música i aquesta música és molt pertinent. Un dia els hem de convidar. Sí, perquè t'imagines que entenen aquesta qüestió que ens preocupa a tots, que és el clima, la terra.

Bueno, gent que ve de baix, que és reivindicativa, i la pregesia és que estàs reivindicant constantment, no?

Tu vens de Barcelona, però ara vius al Bages, a la deobla de Bages, i tens un projecte que es diu La Tomaquera, La Tomaquera en Cà. Sí, sí.

Bueno, és un projecte format per quatre persones que originàriament són de Barcelona, de la Sagrera i voltants, i a partir d'un mercat de pagès que feia en el nostre barri vam conèixer un senyor que volia plegar, com és una història superrecorrent i habitual al món de la pagesia, de l'horticultura. Ho volia deixar, així ens ho van comentar. Estem en un moment de la nostra vida que teníem ganes de marxar al món rural. Sí que havíem fet conatos, no què diria. N'havíem estat pel món rural ja fent coses. Jo venia de viure a la Terra Alta. A la Terra Alta, home. Que és el meu avi, la meva parella són d'allà. I es va sorgir l'oportunitat i ens vam tirar a la piscina.

Tu no havies estudiat o no havies fet res relacionat amb l'agricultura?

Bueno, jo vaig estudiar química aquí a la UB. Venint cap aquí, han vingut records de la Uni. Feia el mateix que a mi. Però no vaig fer res relacionat amb agricultura, però sempre. Havíem fet temporades de la cirera, havíem estat treballant a la vinya, havíem fet els nostres petits horts, com una cosa molt. Bueno, jo crec que ens sentíem bé al camp. Som de Barcelona, però anàvem a treballar al camp a fer temporada o estàvem fent un hort i ens agradava. I al final va sorgir aquesta oportunitat. Ja feia temps que ens rondava la idea de marxar de Barcelona. I ho vam agafar. Sou quatre amics? Sí, som quatre. Som quatre socis, que és molt familiar, perquè un és un dels meus millors amics, l'Eric, amb la seva parella i la seva mare, i jo. Oh, m'encanta. Sí, jo soc el fill adoptiu.

Sí, sí. O sigui, la mare també treballa. La mare també hi és, sí. També és sòcia de la Tomaquera.

Sí. Sou joves vosaltres? Sí, som molt joves, excepte la Rosa, que és el punt d'experiència.

El pal de paller, el vigileu, la liba,

que s'ha de fer liba. Sí, té aquest punt de perro viejo, que amb el seu permís ara ens renyarà de ferro viejo que hi ha coses que ja les té més per la mà jo crec que ens equilibrem molt bé perquè tots som bons considero que se'ns dona a veure una part essencial d'un projecte així agroecològic que al mateix temps és una empresa i tot el

que comporta és un projecte molt petit. Com diem amb gent jove, vau agafar aquesta explotació d'aquest pagès que es jubilava, que ja ho deixava, i això és una molt bona notícia pel sector.

Sí, nosaltres tenim aquest canxo, entre cometes, de relleu generacional, que al final és un problema real a la pagèsia, que el relleu generacional és una mica en parís, i que hi ha molta gent jove a les escoles agràries, que tenen curiositat, que hi ha gent que, com nosaltres, que es tira a la piscina, però sí que no està equilibrat. La gent que ho deixa amb la gent que es renova. Nosaltres tenim aquest punt de dir, a més, som com de Barcelona, que dius, hòstia.

Teniu l'erdor del nou convers. Sí. És clar, o sigui, vosaltres. Exacte. És com la família que sí que es tria.

Sí, una mica, no?, i. També, a mi molts cops, jo he estat al mercat i com normalment no porto l'outfit de pagès, vaig amb roba tècnica d'esport. Em diuen, tu i ets pagès, gent de Barcelona o dels mercats, tu i ets pagès, jo soc més pagès que tu. I li dic, hi ha molt l'hora en què no, que soc neorrural, saps? Però llavors els convido i dic, bueno, vine un dia al camp i.

I ho veiem. De la mateixa manera que hi ha projectes de gent molt jove fent vi i això és a dir, anem d'aprendre dels vells i els vells han d'encomanar-se dels joves.

Sí, i l'altre dia també ho parlàvem en una entrevista que vam fer i que està canviant tant el clima que a vegades vas a un hort de qualsevol avi que porta anys i anys cultivant. I aquests avis estan patint entre cometes noves plagues que no coneixen i els dius mira això és això i passa per això i no ho havia vist mai no ho havia vist mai gent que porta cultivant 30-40 anys però està canviant tan ràpid el clima les temperatures i tal que les plagues també estan començant a. Estan havent noves plagues o plagues que fa deu anys no ho tenien tan bé per prosperar, però ara sí. I em fa gràcia quan jo li ensenyo a un senyor gran que té moltíssima més experiència que jo, però clar, està canviant tot tan ràpid. Que és difícil adaptar-se també. Clar, per exemple, vosaltres que feu tomàquets, feu moltes més coses, no? Fem horta en general. Fem els cultius més artesans que hi ha, o els menys mecanitzats, per dir-ho d'alguna forma.

I els que marquen molt la diferència, no? Que els tomàquets és evident que marquen la diferència. Nosaltres ens vam conèixer, tu i jo, a la fira del tomàquet de Manresa, Tots els petits productors, petits i grans productors, porten tomàquets de veritat, amb varietats que no coneixem, que si el nas de bruixa, que si. És una varietat que em sembla divertidíssima, aquest nom maquíssim. Sí, és un. Ja està, ja saps quina és.

El tomàquet té aquest punt que hi ha una diversitat de colors, de textures, de sabors. És un. Jo això ho vaig escoltar també, algú de la ràdio, em sembla que va dir. Tu escoltes Catalunya Ràdio? Sí. Quan ets a l'hort, doncs mira, que bé, quina sort. Sí, sí, jo sempre poso Catalunya Ràdio al telèfon aquí i vaig. El que passa és que me l'he de canviar allà

perquè s'han batallat i. Els avis portaven la ràdio i la penjaven a un arbre, abans. No,

nosaltres com estem sempre cap aquí, cap allà I sempre porto Catalunya Ràdio, sí.

Doncs és una vegada vaig entrevistar un pagès que tenia problemes amb els senglars i em va explicar que perquè els senglars no entressin, perquè assaltaven el pastor elèctric, etc. posaven Catalunya Ràdio molt fort i així eren veus de persones. I no volien entrar de manera que penses, ostres, Marta Romagosa fent la nit dels ignorants, igual ha espantat un senglar,

o Òscar Fernández o l'altre Roger Escapa nosaltres ho hem fet això també, però pels talpons i no funciona no espanta, no espanta els talpons no, vull dir, són més intel·ligents que això nosaltres els posàvem una mica de reggaeton una mica de música clàssica, teníem dos radios però sembla que res i què els espantava més? No, no, ells seguien fent, són. Bueno, sí que coneixes el que és un tal poc. Entre una rata i un tal, vull dir, té el millor de cada casa. I menja tot el que planteu. Bueno, no és que menja, ells exploren amb les dents. Llavors, quan n'hi ha molts, i tu potser plantes dos mil tomaqueres, i ells se les van fent galeries, van fent coses, i van, per explorar simplement, tallen, van tallant. És una plaga, entre cometes, és molt important ara, cadena tròfica, els talpons, vull dir que no els vull infravalorar. Però n'hi ha més del compte? No, no, no, aquest passat hivern, que va ser molt plujós, no sé si ho recordes, va ser súper plujós, relativament suau, i bueno, també com som una mica novatillos, anem aprenent sobre la marxa i vam deixar tot el camp ple d'herbes. Nosaltres, com que fem parceles, tenim molts passadissos.

Com fan a la vinya Intercept, que no traieu herba entre

planta i planta. Més que això, que tenim parceles on cultivem i llavors hi ha passadissos per poder-nos moure. Vam deixar créixer molt l'herba, com que no passa res, la herba va creixent i va fer herbes d'un metre gairebé. Què passa? Que quan la terra està molt humida. I hi ha molta herba alta que els protegeix dels depredadors, ells poden fer moltes galeries, es poden reproduir, i a més a més els depredadors, com està la herba molt alta, no els veuen. Ens vam plantar la primavera, ja ho havíem tret tot, vam començar a plantar, i el dia següent veies centomaqueres tallades. El nostre treballador em deia. Us han sabotejat? Qui són els vostres enemics? Aquí malament li dic, no pot ser, aquí hi ha una oruga o hi ha alguna cosa. Acaba sent els talpons aquests. I, clar, es reprodueixen exponencialment. De fet, a Castilla-La Mancha es veu que donen molts problemes. Fan cicles, també, cada X anys es reprodueixen exponencialment. I el depredador que tenen quin és? Les aus, en català les rapaces, les rapinyaires.

Uns ocells rapinyaires falsos amb una corda per espantar els ocells. Funciona, això. Sí que funciona.

Jo he vist que ho utilitza altres persones. Nosaltres no ho hem utilitzat. Això que deies, noves maneres. Sí, t'has d'anar adaptant. I aquest mètode està molt bé perquè no fas mal a ningú. També amb les. Amb això del que són els arrossegadors està molt extès no només a nivell agricultura a nivell domèstic l'ús de rodanticides i clar els arrossegadors es mengen els rodanticides i després qui s'ho menja això? el duc aquest el duc. No sé, ara ho diré per dir, però un percentatge superalt que tenien dosis altes de rodanticides. Clar, clar,

és que no podem lluitar així. Hem de fer-ho d'altres maneres, clar.

La manera adequada és, nosaltres amb una mica de previsió, anar cegant tots aquests passadissos, no deixar-li tan fàcil el talpó per créixer.

Per exemple, hi ha viticultors que, sabent que els ocells aniran a pastigar el raïm, els planten. Els posen un bufet lliure al voltant de coses que els agraden molt i així ja no van girar sols, o sigui, tot un bufet lliure que puguin dir xurri, sortim a sopar avui està molt bé i segurament ho prefereixen, prefereixen les llavors que potser el raïm a mi m'han dit que quan els ocells van a picar o els animals van a picar el raïm no és tant per ganes sinó per set. Si sabem això. Potser uns veuradors, no? Potser. No ho sé. Tu deies ara que estàveu ensenyant pagesos de tota la vida noves plagues. Suposo que. Molt low profile, eh? No, no, és a dir, tots aprenent-ne. Sí. Et volia preguntar, suposo que el tomàquet. Alguna cosa ha canviat, és a dir, jo veig que tothom ha posat coberta aquest any, una coberta. Ombra, no?

Sí. Sí, sí, no, bueno, almenys el vages sense ombra, no va a ser cap ió. No ha funcionat, no. No, perquè les plantes s'estressen, s'estressen, vull dir, les plantes no estan bé, i si no estan bé, doncs són més dèbils, produeixen menys, i la ombra els permet estar una mica més tranquil·les, més a gust, vull dir, és que sense ombra ara mateix no. O sea, pots cultivar, però a finals de juliol tens la tomaquera arrostida. I a l'agost encara pots collir, fins i tot al setembre, si plantes a l'abril, al setembre encara pots collir els últims tomàquets, si ha anat bé la temporada. Però s'estressen tant que passa de tot. Clivellen els tomàquets, la planta no té vigor, les plagues, aquestes plagues que et deia que veig molt als horts familiars. Quines són? La cara de broncejat, l'aralla vermella crec que ha sigut una plaga molt habitual sempre, però la cara de broncejat és aquesta plaga que vaig a alguns horts i els més experimentats no la coneixen. Es pensen que és una altra cosa. Ui, m'ha entrat un fong. I què fa? O se m'ha secat. És com un ácar microscòpic que es reprodueix. Exponencialment i seca la planta. És un insecte xocolador com l'aranya vermella, però és encara més petit i més. Ells diuen que ara ha bronzat perquè sembla que la planta s'hagi fet un bronzat.

M'apropio i quan ho faig molesto el lío. Prenc la vida ben possessivament, l'exigeixo, l'hi dic meva i tinc dret. Llavors reacciona, atrevida, mazzinera, estàs tocada del bolet. Ofend el meu temps lliure, que és quasi tot ell, de la to dels dies de gaudi mandra. Si diu que no ha pecat, menteix, a la foguera que vol la vida et.

Insistim, Remei de Calafresca, que és el grup musical que ha triat el Jordi Gràcia avui, de la Tomaquera, és un grup que fa una prosa poètica molt interessant, és a dir, són molt bons escriptors, molt bons poetes, molt bons lletristes, i s'ha de reivindicar aquest tipus de música.

Tens idees massa curtes, massa violència en els teus ulls grocs, sembles un homenot, tan tacada de sang i fang sempre, t'hauràs de quedar a la porta, espera.

I amb el Jordi, que és el que ha triat aquesta música, estem parlant del seu projecte La Tomaquera. De moment hem parlat de problemes, de plagues, però ara hem de parlar del vostre projecte econòmic, és a dir, a qui li veneu, qui us pot comprar.

Doncs nosaltres vam començar només fent mercats. Ens vam conèixer al mercat de Manresa. Sí, però vam començar fent el mercat de la Sagrera, que és el nostre barri. El mercat de la Sagrera. Que és el mercat de pagesos. El mercat de pagesos de la Sagrera, que es fa un diumenge sí, un diumenge no. Que és molt interessant, perquè és un mercat de pagesos. Sí, sí, un mercat de pagesos que va començar l'any abans del confinament. Recordo anar com a consumidor al mercat de pagès en plena pandèmia i sempre ha funcionat molt bé, la gent ja se l'ha fet seu, la gent del barri, i vam començar a anar allà i seguim anant allà. Llavors, després vam anar agafant més mercats, el mercat de la terra de Sant Fritós, de Slow Food, Catalunya Central, que el fan el tercer dissabte del mes. També anem al mercat de la rampoina de Sant Padó i de proximitat, que és el primer dissabte de mes. De la Rampoina, això m'interessa molt. Sí, és mercat de proximitat i de la Rampoina.

Home, doncs que falla. És de tot una mica, sí. O sigui, és el meu paradís.

M'encanta. Et convidem a que vinguis. Sí, sí, sí. Era a Sant Padó el primer dissabte de mes i després també ara farà un any i mig o així vam començar a anar també a Sants les Corts, que fem un mercat a Avinguda Madrid amb Rambla Brasil. Vull dir, és la frontera entre les Corts i Sants. I molt bé, ja també molt bé. I és el que parlàvem abans fora d'antena, que a Barcelona la gent valora molt aquest producte, perquè clar, tu vas a Manresa i li vens a algú, i vulguis o no, sempre hi haurà algú que, ah, jo tinc el meu avi, jo tinc aquest amic, sempre tenen un accés molt fàcil, o entre cometes fàcil, a l'hort. A l'hort familiar. Manresa, vull dir, és una passada. La riquesa hortícola de Manresa és brutal, el regadiu i tot això. Però, en canvi, a Barcelona la gent ho valora molt perquè diu. On haig d'anar? No, i fa molt que no trobo un producte bo, de pagès. Llavors, bueno, nosaltres ens sentim molt estimats a Barcelona perquè valoren molt el producte.

No dic que no valori la Manresa, eh? O el pagès. O si ho dones per suposat, que serà de pagès. Llavors, aquí molta gent no coneix aquest mercat que m'agradaria un dia convidar. Exacte. Algú d'aquest mercat, perquè és veritat, pensem que a Barcelona no hi ha la possibilitat, quan tenim també. Hi ha molts. A més a més, tot el Baix Llobregat, que també ven aquí.

Heu de seguir, si voleu. Com es fa això? Arroba Mercat de Pagès, trobareu tots els mercats de pagès de Barcelona. I allà fan una difusió molt bona d'on és, quins productors van. Nosaltres també des del nostre Instagram, arroba la tomaquera, també sempre ho fem molta èmfasi. On anem, ho tenim allò fixat perquè la gent que ens vulgui venir a comprar ho tingui fàcil. Vull dir que si estàs desitjant comprar producte de pagès de qualitat, amb sabor, amb història, ho tens relativament fàcil. No tan fàcil com els grans supermercats que estan les 24 hores allà disponibles.

Sí, però és a dir, la verdura que tu pots trobar en un gran supermercat, d'entrada la verdura te la venen retractilada i en por expan a sota. Penso que això ens ho hem de fer mirar.

Sí, bé, els supermercats, sobretot, depèn d'aquí, no anem a demonitzar tots els supermercats,

perquè hi ha moltes classes. N'hi ha que compren proximitat.

Sí, però sí que els supermercats, entre, com diem, els joves, encara em considero jove, s'han passat el joc una mica, perquè al final els supermercats el que et venen, sobretot, és temps, perquè tu pots anar a qualsevol hora, digue-li a qualsevol treballadora d'un supermercat quanta gent ve a les 8 i mitja abans de tancar

juguen amb això però llavors aquesta gent sol comprar ultraprocessat per desgràcia i si et compra 3 broquils o si et compra 3 jo que sé, carbassons fora de temporada, que és igual per fer una crema doncs encara tens sort.

Sí, vull dir, al final jo sempre ho dic, perquè això també és molt habitual, que et vegin al mercat i dius, hòstia, que car, o, hòstia, és que, bueno, molta gent, és que molta gent tampoc, però és habitual que et diguin coses sobre el preu, i li dius, mira, nosaltres, la nostra escala és molt petita, som petits. Productors. Llavors, no et puc oferir el preu que t'oferirà un mercat un carbassó a 1,50 o un tomàquet a 2,95. Que és veritat que tots aquests preus, a poc a poc, els preus de supermercat estan pujant a poc a poc. Tot aquesta verdura industrial o producte fresc.

Aquests plàtans verds que arriben en contenidor i que no tenen gust de res, ni poden ser menjats el primer dia, només el set, que ja s'han posat marrons. Mmm. Pot ser que estiguin bé de preu, però quanta gent que ha comprat aquests plàtans els llença després perquè s'han fet malbé.

Sí, això també ho diuen molt, la gent. És que la vostra verdura es nota molt que la tinc una setmana al congelador, a la nevera, i està igual. Això es nota perquè al final nosaltres si fem el mercat el dissabte, tots estem collint el divendres. Llavors la vida útil d'aquest producte és molt més gran i això té un valor afegit que moltes vegades no es té en compte.

També és veritat que, i això ho diuen els científics, no ho diuen els pagesos, la verdura que tu compres de proximitat, collida el dia abans, té més vitamines i més nutrients, en té més. O sigui, en té més. Si tu li has de donar al teu fill uns espinacs, doncs els de proximitat tenen més ferro.

I segurament en té més per la frescor i en té més perquè s'ha cultivat i que s'ha collit alhora. Diria que sí que hi ha estudis que relacionen la sanitat del sol amb la qualitat de les verdures, però més enllà d'això, a part de la frescor, també un producte que s'ha collit quan toca, també té més propietats, és de calaix. Sí, sí. Però són tots aquests valors afegits invisibles, perquè això és invisible, tu quan beus un pa a brotallar no pots veure. El que durarà fins que no ho comproves i ni molt menys veus la qualitat organolèptica o de salut que té aquell producte. És invisible. Llavors és difícil. Has de fer molta, entre cometes, pedagogia amb la gent. I a vegades jo li dic a la gent, em porta tu. Molt amistosament em porta tu i tasta-ho em porta tu i dius que al cap d'una setmana torna al mercat i dius, vale, però tenies raó a vegades és de és una venda més has de treballar-ho i molt directa vosaltres veneu a restaurants també?

sí, no és el nostre client petits restaurants perquè teniu una producció modesta no, no.

No per la producció en si, sinó perquè no ens hem especialitzat en restaurants, perquè el restaurant té una dinàmica molt concreta i si fas restaurants, fas restaurants. Llavors nosaltres ens hem especialitzat més en mercats de pagès i intermediaris, intermediaris molt petitons que valoren el producte, que després també ells ho venen bé i també estem començant a fer venda online al Bages.

Això és interessant. Què hem de fer? Si volem, per exemple, un cistellet, no?

Fer un cistell. Si ets de la comarca del Bages, que és l'únic lloc on fem venta online, tu entres a la nostra web i de dijous a dilluns pots fer la teva comanda. El dimarts te l'acollim, te la preparem i el dimecres te la portem a un punt de recollida de la comarca del Bages. D'acord. Doncs així ho faré. Llavors A la web està tot superben explicat i. Www.latomaquera.cat i allà ho teniu tot. I si no, que ens escriguin al WhatsApp, perquè sí, vull dir, és lo bo de.

De la proximitat. Sí. Perquè, per exemple, hi ha molta gent que amb les cistelles el que fa, i cada cop més es fa això i em sembla molt interessant, per exemple, dues famílies o dues unitats familiars que es parteixen una comanda. La demanen doble, el viatge és un, o perquè suposo que. Fantàstic. Poseu el que teniu.

Sí, a veure, nosaltres també, a part de la nostra producció, ja des d'un principi hem intentat sempre portar producte d'altres pagesos, per no tancar, per ser una miqueta més competitius amb l'oferta.

I perquè pot ser que potser no us quedin prou

tomàquets i tothom en vulgui molt. Sí, i portem, bueno, treballem molt amb pagesos del Llobregat, també comprem, ara fa poc estem comprant-li a un noi que es diu, bueno, Biomil, es diu el projecte, que està al Montseny. Nosaltres també el portarem un dia. Fa maduixes fa coses molt interessants i intentem teixir a poc a poc aquesta xarxa per ser més competitius no sé si coneixes el

projecte Singulars sí, i tant l'hem entrevistat aquí, és molt interessant l'haurem de tornar a entrevistar perquè ho estan petant i estan les beceroles

però una mica és aquesta idea d'intentar fer xarxa per poder ser una mica més competitius. Al costat dels monstres que tenim a dia d'avui, vull dir, la quota de mercat d'un supermercat gran, no vull dir nous per no fer publicitat, però és brutal. Estem competint contra, és David contra Goliath. Quina quota de mercat deu ser, per exemple? Que supera el 90%. 90%. Crec que, vull dir, ara contrasteu, sempre contrasteu, però crec que són quotes de mercats molt, molt, molt exagerades.

Clar, llavors poden marcar el preu, poden fer el que volen, clar.

Bueno, que és el que dèiem, que s'han passat el joc de la. Segueixo una pàgina a Instagram, que són petits pagesos, són de Canadà, eh? I es diu, és molt Scale Rebellion, i ells fan molta èmfasi de dir, el producte de proximitat no és car, el producte de proximitat és poc convenient. És a dir, és molt difícil hi ha molta fricció en tota la cadena de valor des que el producte arriba a casa d'algú ells fan molta èmfasi en reduir al màxim aquesta fricció entre producte i consumidor i està molt encertat perquè molts cops ens creixen de dir que el nostre producte és molt car, la gent no el valora no, potser és que la gent li és massa complicat.

Comprar-nos. No, això una, això una, és veritat, és a dir, i el gran mercat és a les grans ciutats, naturalment. Llavors, tu pots demanar que vinguin a buscar-ho, però de vegades no, i per això està molt bé les cistelles, i per això està molt bé les pàgines web, és a dir, que els joves pagesos tinguin en compte la comunicació, que és tan important.

Això amb el meu company l'Eric li hauria encantat estar aquí però avui estem collint també i he vingut jo torneu a venir a mi sempre tenim el debat aquest de futur a dir cap on anirà el mercat ara mateix el nostre sostén és el mercat de pagès la idea del mercat de pagès cap on va el mercat perquè quan la gent de la nostra edat que tenen 30 tinguin 45 aquesta gent. Anirà al mercat com la gent de 45 d'ara? O seran més de comprar. Tenim sempre el debat de dir cap a on anirà el mercat, també per intentar nosaltres.

Hem interromput la transmissió, de saber anar a comprar,

etc. Tenim aquest dubte existencial de dir cap a on anirà el consumidor d'aquí 15 anys.

Jo entenc que, per exemple, el consumidor jove, si té fills petits. Comença de cop a preocupar-se molt per l'alimentació dels fills tu fas el que pots però quan tens fills tens ganes que facin horta escolar que mengin bé que tinguin que els agradi la verdura perquè els agradi la verdura tu has de donar-los verdura amb gust si no ens queixem que no volen tomàquet segons com.

Bueno, veurem, veurem. Això històricament a la meva vida sempre jo soc una mica capsot, com diuen allà a la Terra Alta. Sempre he sigut amb els meus amics que no els agradava el tomàquet era com, però com no et pot agradar el tomàquet? Com no et pot agradar el tomàquet? I després penses i dius, clar, és que vés a saber quin tomàquet han provat.

Clar, aquell tomàquet que pot servir de pilota de golf. Sí, o d'arma, arrojadiza. De o, benzinera. Sí, exacte. Ostres, però és això, no? És a dir, per tant, potser tenim una esperança amb els mestres i amb els pares joves.

Sí, jo crec que. Bueno, no ho sé, però sí que penso que al final, com cada cop estem més desconnectats del producte de proximitat i de la natura i tal, també hi haurà una onada potser. Cap a la reconexió amb tot això, no? Vull dir, veurem, veurem cap on va. Nosaltres, des de l'Instagram, que és el nostre canal, intentem que això, que es vegi una mica el dia a dia, i fer, entre cometes, pedagogia. No tenim molt de temps per dedicar-li a l'Instagram. Però s'ha de fer, eh? Sí, sí, però aquest és un altre tema. Tu tens les hores que tens al dia.

Has d'acollir, no pots fer l'Instagram, però és molt important. És molt important. Sí, sí. És la lluita del dia a dia. O sigui, ser visibles. Sí. Ser visibles. I ara estava pensant, tu deies als joves, l'altre dia a la universitat, a l'Autònoma, vaig veure que hi havia un petit mercat. Sí, això ho fan.

Això és molt interessant. Això ho fa també des de Marrova Mercat de Pagès.

Perquè, clar, allà hi ha molts estudiants. Allà sí que l'alimentació ferranaderia ploraria. Perquè es poden fer escopinyes amb marmelada. Sí, és part del procés. Estic dient un plat que m'ha arribat, que s'ha produït entre alguns estudiants.

La pasta matunes deu ser el menú del dia. Menú de la setmana. Menú de la setmana, exacte, del mes. Menú del mes. Sí, bueno, nosaltres quan ens ho van dir, farem un mercat allà a l'OAB, va ser com, ostres, a veure com va, perquè. Però diuen que els productors que han anat diuen que molt bé, de moment, que el recibiment ha sigut molt positiu.

Sí, perquè jo crec que entre els estudiants, si s'ho troben, si s'ho troben, doncs. Poden ser molt refractaris aquesta idea. A més a més, el que és interessant és que per un estudiant de la universitat, algun venedor pot ser un jove com ell. Llavors tu estàs interactuant amb un jove, igual que un viticultor. Ostres, això és important.

No seria el target més d'això, però sí que com a experiment social està guai,

a veure cap on va aquest mercat. La Tomaquera, el projecte del Jordi Gràcia, i el seu amic Eric Espunya, la seva nòvia i la seva mare. Suposo que si quedeu per fer reunions no menjareu pasta amb tonyina la

mare de l'Eric ella ens cuida molt però sempre tots ens agrada cuinar i una mica com a l'empresa cuina la Laura o cuina l'Eric o cuina la Rosa cadascú cuina d'una manera i li dona un punt al menjar es transmet en la cuina també aquesta diversitat que tenim.

Està molt bé. Està molt bé, clar. I perquè, a més a més, suposo que plantar et dona ganes de cuinar-ho.

Sí, de provar-ho, de provar-ho, sí. De fet, ara vam plantar una cosa que es diu Radicchio. Sí, el Radicchio, sí, sí. Que ho vam fer de prova perquè un dels nostres. Bueno, és client, però és company, perquè també està a Pacat, que és una associació de petits. Agricultors d'agrocològic, no sé si després parlem. També els hem de portar. Sí, els hem de portar 100%. Però ens va dir, ah, heu de plantar això. Vam plantar el radicchio i, que a mi, jo soc una mica la cabreta, perquè m'ho menjo tot cru. A mi el bròcoli cru, la col cal y crua. Totes les coses així. M'agrada molt cru. La mongeta crua. Llavors a mi m'ho va donar i m'ha dit, menja tu tu que t'agraden les coses crues. I vaig provar i dic, Hostia, tio, això està molt amarg, no es pot menjar. Diu, segur, segur, i ho prova ell, està molt amarg. I li vam preguntar al Lluís, al de Fises, el saludem des d'aquí, i ens va dir, no, tio, que això ho heu de passar per la paella, amb una miqueta de gorgonzola, tal. Ho tenim pendent de provar, això.

A mi les coses amargues m'agraden molt. Però jo estan molt amargues.

T'agrada, t'agrada. Bueno, diuen que és el gust de, això ho vaig llegir a un llibre, de maduresa, no? Ah, sí. El gust amarg és el gust de.

Doncs mira, i per què hi ha persones que ens agrada una cosa, una altra, i tot l'amarg m'encanta. No has anat com. No, no, des de petita. Ah, des de petita. I mira, et dic una cosa, amb els meus germans compartim aquest gust. Nos tornavem idiotes per les endívies, quan érem petits que no n'hi havia com ara. El radiquio és similar, no? Sí, sí, sí.

A mi l'endivia m'encanta. A mi el gust de mar que m'agrada, però. No tant. Normalment les coses pigades. Quan s'espiga o quan va a flor una cosa, llavors a mi em recordava aquest sabor, però bueno, és anar provant, a nosaltres ens agrada molt fer proves. Què teniu ara a l'Hort? Doncs ara és una època molt interessant, sí que ja es va acabar la temporada d'estiu, però és una. Sí, és una època molt interessant perquè hi ha molta varietat. Encara estem collint tomàquet. Avui, que ara mateix estem collint, estem collint tomàquet, enciam, bròcoli, mongeta, albergínia. Vull dir que hi ha molta varietat a l'hort. És una època molt xula. A nivell de fruita encara t'arriben cosetes. Vull dir que nosaltres no fem fruita, però com n'anem a buscar. És una època on hi ha molta diversitat. Ara què hi haurà per això? Això, què vols dir? o sigui, què esteu plantant per la tardor? mira, ara ja nosaltres que estem al Bages una mica com el el tall una mica és el 15 d'octubre que ja fem les últimes plantades que serien d'espinac. Bledes, però ja està tot plantat ara. Però ara ve l'època de les crucíferes, el bròcoli, la col, les cols de Brussel·les, la bleda, l'ancià, que això sí que ho pots anar fent tot l'any. També al Baix estem més limitats, no és com aquí a la costa, que pràcticament pots cultivar, tens molt de més marge amb. Pràcticament està tot plantat. Ens queda plantar espinac i ja no tornem a plantar fins al. Plantem els hivernacles en siam i coses així, però fins al gener no tornem a plantar fort un altre cop. Anem collint fins llavors.

Doncs això, que si voleu comprar un cistell a la tomaquera, què heu de fer?

Doncs això, seguiu-nos a Instagram i allà trobareu tota la informació de tant dels mercats on anem, a Barcelona i al Bages, com si ets al Bages i vols comprar online i tal, doncs allà ho tens tot. Em fotria el rotllo ara aquí, però si aneu al nostre Instagram, qualsevol dubte, ens escriviu per missatge o ens envieu un WhatsApp o si voleu ens truqueu. Us truquem i podem venir a veure l'explotació? Sí, si hi ha interès algú de venir-ho a veure, simplement que ens truqui, mira, jo vull venir i ho fem anar. Vinc i t'ho compro. No venim a l'explotació com a tal, però sí que pots comprar per la web i venir a buscar l'explotació. Oh, que bonic. Ens compres i el dimecres a la tarda ho vens a buscar al mateix hort.

Doncs això m'agradaria. Això es podria fer, sí. Teniu problemes de senglars?

N'hi ha, i que hi ha molt de cavirol, però per on estem, que estem com rodejats del riu, tenim riu, tenim un canal, també tenim una fàbrica logística molt gran a l'altra banda del riu, que fa molta llum durant tota la nit i entren camions, surten camions, llavors jo crec que per aquest. També tenim pastor elèctric, eh? Saps tu molt bé que el pastor elèctric molts cops no frena el sanglàs o el capirol. No, si van molt afamats no. Per això, però jo crec que per aquest motiu ells no acaben de sentir-se còmodes per venir. Ja et dic. ¿Tenim més problemes de tudons a l'hivern? O això, si se'ns escapa algun animal com això, lo dels talpons d'aquesta primavera va ser. Van flipar, van dir aquest Pokémon no el coneixem encara, no el teníem. No el teníem. Sí, però de les angleses de moment, bé, però sí que hi ha pagesos que tenen molts problemes.

Doncs, acomiadem el Jordi Gràcia amb aquesta broma que ens ha fet aquest Pokémon, és un Pokémon, és un jove pagès, i això ho demostra, és a dir, un jove pagès que troba talpons, sap com combatre'ls sense fer mal a ningú, però en diu Pokémon. La Tomaquera, un projecte jove dels que necessitem a la nostra agricultura. Que és, com sempre diem aquí al TAS Vertical, la primera de les cultures. Moltes gràcies per venir a la gran ciutat. A vosaltres.

Just about to turn you to sea.

29.000 personas por día, 29 razones para volar muy lejos de mí.

Si alguna vez era un pecado malo, una ruta escatada en un cráneo, ¿por qué tengo que caminar? Porque la montaña estaba en una pequeña montaña y yo era una frontera.