"'La bola negra' no és una pel·lícula perfecta, però en surts pensant que és la millor que has vist"

Tres quarts de dotze del migdia és un cap de setmana de cinemes plens perquè s'acaba d'estrenar l'esperadíssima pel·lícula dels Javis, La bola negra.

Entrades esgotades a molts cines del país per veure aquesta història basada en l'obra de Federico García Lorca sobre tres homes homosexuals en diferents moments de la història d'Espanya.

Espectacular. Estic remoguda, emocionada, em sembla súper ben travada,

súper ben lligada. Ha impactat molt. És molt bonica, és dura, però és a la vegada molt dolça, molt poètica. Estoy llorando.

No sé, no puedo pensar mucho,

estoy llorando. Increíble, èpic, absolut cinema, ja està. Fa falta més història d'aquesta Espanya i el cinema en general. L'amor s'ha demostrat tal com és. És una cosa dolorosa i bonica i m'ha encantat.

Són algunes de les reaccions del públic just sortida a la sala. L'últim triomf dels Javis ja ha fet història perquè es va endur el Premi a millor direcció del Festival de Canes, el Festival Internacional de Toronto. S'ha endut també el Premi Gros i a Sant Sebastià s'acaba d'emportar el Premi del Públic. De fet, els que en saben ja la col·loquen entre una de les favorites als Oscars, no només com a millor pel·lícula internacional, sinó fins i tot com a millor pel·lícula global. Marta Ferrer, què tal? Bon dia. Bon dia. Quina arrancada, eh? Déu-n'hi-do.

Ara sentia aquestes reaccions del públic que ha anat a veure la pel·lícula i pensava, quina gran síntesi de la sensació que se't queda quan surts de la sala de veure La bola negra. Et va agradar? Em va agradar moltíssim. I mira que jo no soc defensora dels Javis, em desenmascaro com una petita hater, podria dir fins i tot dels Javis, no m'ha agradat res del que han fet fins ara, no vaig entrar a la Messias, no he entrat mai a Paquita Sales, no li he vist La Gracia a Veneno, és a dir, és un tipus de cinema que a mi, pel que sigui, jo no hi connecto. Aleshores vaig anar a veure La bola negra amb moltes expectatives, perquè venia d'aquest triomf absolut a Canes, perquè tothom estava dient que era una pel·lícula que et canviava la vida, Però clar, amb aquesta reserva de ja, però és que a mi els seus directors mai m'han arribat a dir res. I amb aquesta per fi m'han dit alguna cosa. És una pel·lícula que és imperfecta. Jo no crec ni de bon tros que sigui una pel·lícula absolutament rodona. Crec que té petites coses que també moltes són fruit de que els Javis són així i ells dirigeixen així i expliquen les històries d'aquesta manera i això et pot agradar més o et pot agradar menys. Però sí que és veritat que en el seu. Context general i sobretot amb el seu tercer acte, és d'aquelles pel·lícules que cap al final, l'última mitja hora, et deixa molt, molt, molt amunt. Aleshores és molt difícil que surtis de la sala sense pensar que és de les millors pel·lícules

que has vist mai. Explica'ns què narra el film, perquè també ha estat molt comentat i fins i tot hi ha qui diu que ha tergiversat la història real.

Aquí partim de la figura de Federico García Lorca, que històricament ha sigut una figura molt instrumentalitzada i molt silenciada, sobretot pel que fa a la seva homosexualitat. A molts de nosaltres ens van explicar la seva història i la seva obra en el contexte que era homosexual, però històricament és una part de la seva vida que s'ha silenciat bastant. Aleshores, el que fan els Javis és agafar aquesta figura i reivindicar-la com una figura artística obertament homosexual. Ara, evidentment, en aquella època, doncs no, perquè no es podia ser homosexual. Aleshores, La bola negra el que fa és agafar una obra inacabada de Lorca, que si no m'equivoco és l'última, que es diu justament La bola negra, i ens presenta tres línies temporals diferents. La primera és el 1932, i és un jove de Granada que vol formar part del casino, d'un casino molt important d'aquella època. La segona, que per mi és la més interessant realment, passa el 1937, I ens presenta un soldat arrossegat al bàndol nacional, que és Guitarrica de la Fuente, que ha de tenir cura d'un soldat del bàndol republicà, que és Miguel Bernardo, que ha quedat ferit en una batalla i ell és una mica el soldat que el vigila perquè no s'escapi, perquè l'han d'interrogar. I la tercera, que per mi és la que potser és més prescindible, però entenc el seu significat i la seva necessitat dintre de la pel·lícula, és en el 2017 un jove que es mor el seu avi, que no ha conegut mai, i rep un encàrrec, diríem, misteriós, per no acabar revelant res del que acaba sent la pel·lícula, i entenem, evidentment, que normalment en una pel·lícula en què hi ha tres línies temporals diferents, totes acaben lligant d'alguna manera,

Nita Rica de la Fuente, com a actor i també com a autor d'aquesta La Nieve, una banda sonora que tothom coincideix a dir que té molts números també d'emportar la statueta. Clar, estem parlant molt dels

Oscars i és veritat, i part d'això és que Netflix ha cobrat els drets de distribució internacional. Li ha donat una finestra d'explotació de cinemes històrica, perquè sabem que Netflix no és partidària d'estrenar en cinemes, perquè el seu negoci és la plataforma, però en aquest cas ha fet aquest exercici perquè van. Per l'Òscar ha mort. Aleshores, ja s'està parlant que segurament estarà nominada a millor pel·lícula. Jo crec que el guardó que s'emporta seguríssim és el de millor pel·lícula internacional, perquè no hi ha competició.

¿Ha passat mai que la millor pel·lícula internacional guanyi la categoria sènior, si m'ho deixes dir així? Mentre ara no sé,

suposo que m'ho dic de memòria i segur que m'equivoco, no sé si amb Parasite va passar. Parasite jo diria que deu ser la que. La coreana, crec, no? Sí, exacte. Clar, es podria repetir el triomf de Parasites, que ja va ser històric en el seu moment, ara podria tornar a passar. Jo crec que aquesta la té en el sac, seguríssim. I la de millor cançó, també, per absència potser de contrincants molt clars, jo crec que és de les altres que segurament també s'endurà. Les altres categories crec que estaran molt competides i veurem què passa. Guitarrica de la Fuente, per cert, que la cançó és boníssima, però que ho fa molt bé com a actor i en les darreres hores els Javis han explicat que era un paper inspirat per Héctor Bellerín, que ja em diràs tu quina relació tenen Héctor Bellerín i Guitarrica de la Fuente. No sobre Héctor Bellerín, no? No.

Penélope Cruz sí que hi surt, Glenn Close, Albert Pla, fins i tot, l'alent és considerable.

Sí, a veure, és veritat que no hi aneu pensant que és una pel·lícula de Penélope Cruz i de Glenn Close, perquè tenen dos papers molt anecdòtics. S'està parlant molt del paperàs de Penélope Cruz, que fa de cabaretera, per mi no és una cosa tan excepcional, també és veritat que a mi Penélope Cruz mai m'ha despertat molta passió, i el de Glenn Close també és un paper molt, molt anecdòtic, i el d'Albert Pla fa gràcia perquè fa de coronel feixista.

I. I que la Messia sí que tenia un paper molt protagonista, no? Vull dir que també és una taca que volen treballar amb gent que coneixen. Sí,

en general els actors estan molt bé, per mi és de les coses més destacables de la pel·lícula, fins i tot Miguel Bernardo, que venia de fer Élite, que precisament no és una sèrie on pots demostrar tots els teus talents. Els Javis, per mi, han aconseguit treure tot el suc possible d'aquests actors que, ja et dic, tampoc eren grandíssims actors, perquè Guitarrica de la Fuente no havia fet mai res, però el seu és un personatge que se't queda realment i que com que tots tenen molt protagonisme sobretot i tenen com aquesta inclusió emocional en el tercer acte, clar, t'emociona moltíssim.

La crítica també hi surt capà perquè diuen que si no t'agrada la pel·lícula ets homòfob. Sí.

Clar, jo no sé explicar ben bé per què a la crítica internacional ha encantat de manera gairebé unànima aquesta pel·lícula i en canvi a la crítica espanyola està dividint, com feia molt de temps que no.

Perquè és una pel·lícula que segurament l'esquerra se la pot apropiar i a la dreta tot el que sigui desgastar l'esquerra doncs ja els hi va bé clar,

aleshores s'ha fet servir aquest argument de no, és que si no t'agrada la pel·lícula ets homòfob aviam, és una pel·lícula que és molt amable no és una pel·lícula que vagi a fer mal ni a forgar excessivament en la ferida no és provocadora. No és atrevida, és bastant tradicional en el que explica i en el format. Està molt ben fotografiada, cada plano és un quadre, i això s'agraeix molt també de veure, perquè és part d'aquesta emoció que sents quan veus la pel·lícula, però és veritat que no és una pel·lícula que vagi a fer mal ni vagi excessivament contra la dreta, evidentment sí, perquè el que explica és la història de com les veus homosexuals i les històries homosexuals s'han silenciat al llarg de la Guerra Civil i el feixisme, però em sorprèn que hagin hagut experiències i crítiques tan reactives en aquest sentit. La bola negra,

ja estrenada als cines, amb cines i sales plenes tot aquest cap de setmana i el que ens espera. Gràcies, Marta. Que vagi bé. Arribem a les 12. Notícies, i de seguida tornem amb el Joan Callarissa, avui acompanyat de la flamant nova presidenta del Gran Teatre del Liceu, l'Helena Guardans. Nova temporada, ahir sentirem una mica d'òpera i també xerrarem del que depara el Liceu aquestes properes temporades.