La nova botiga de vins d'Álvaro Ribalta

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

Però sobretot amb la Sole García Insua, l'Albert Castellví, l'Àlex Torio i a les vies de sol a Gisela Quat.

Avui tenim una persona important al TAS Vertical. No soc jo, no. No, no soc jo. Ets tu perquè. Perdó, perdó. Ets tu, Albert, perquè sense tu aquí no es fa res.

No, però jo hi soc cada setmana, llavors no té tant mèrit, diguem-ne.

No, però no sempre entres. Això és veritat. Això que jo entri vol dir que la persona que ve és molt important. Sí, perquè jo sempre li demano a l'Albert, dic, fes-nos una petita biografia dels personatges que venen. Llavors, de vegades no tenim temps de fer-ho, de vegades sí. Sí, i llavors és una manera de tenir l'Albert aquí, que t'hi també tasti, que l'estem convertint en què,

que digui quatre què. Que quatre disbarats, perquè normalment després intento fer alguna broma, improvisar una mica i només dic que.

Però si ets un bromista, i és el que necessitem en el món del vídeo. Sí, exacte, exacte, sí, és el que ens fa falta. De fet, Sole, jo crec que hem d'acabar la temporada que l'Albert ens faci un tast.

Pensava que anaves a dir monòleg no sé què

em fa més por la veritat però vaja ja està llet

molt a favor d'un monòleg de l'Albert sí jo no tant però un monòleg de l'Albert la seva vida com a persona de producció correcte el tema dona

de si ja t'ho asseguro

el tema dona de si que podria ser que no quedessin molt ben parades eh també et dic eh tot ho maquillaríem

sole no som les úniques. Ah, això m'encanta. Llavors, clar, l'Albert també fa el divan de Sílvia Còpulo. Sí. Que tracta millor o pitjor que nosaltres. No farem valoracions. I també fas el restaurant Caníbal. Sí. Ens hem de posar geloses?

Això ja, cadascú, que jo intento tractar tothom per igual, diguem-ne. No, a la Sílvia Còpulo jo t'he vist. La tracto molt bé amb ella, però tu també, em sembla. No, no, no, no. Tu les reunions amb la Sílvia Còpulo

les fas més formals. T'hem vist, a tu. No les fem. Nosaltres no. Nosaltres estem aquí, mentre anem fregant les copes, anem fent les reunions, i amb la Sílvia Còpula això no ho fas.

Bueno, ara quan d'allò ja parlarem, si de cas.

Ara quan d'allò, fet això. Sí, quan s'acabi el programa ja parlarem una mica, sí.

En fi, que no, que no parlem de mi avui, parlem del nostre convidat d'avui, que és l'Álvaro Rivas. Ens apre una mica més d'allò. Jo, si voleu, us faig un tast un dia, però el seu potser serà una mica més interessant, perquè ell és master of wine, la qual cosa ja partim d'una certa base, que està una mica més elevada que la meva. És el master of wine

català que tenim, és a dir, perquè és molt difícil ser master of wine, no?, i és el que tenim aquí. Per tant, quina sort. Per això estem molt contents. Estic content que hagi vingut i fins i tot tinc l'honor que jo vingui a presentar-lo.

En fi, ha vingut, perdó, ha vingut l'Álvaro, entre altres coses per parlar-nos d'ell i de, vaja, d'aquest reconeixement com a Master of Wine, però també perquè recentment ha obert una nova botiga a Barcelona de Massal Selection, que és el seu projecte. D'importació i exportació de vins i volem que ens expliqui què és el que podem trobar en aquesta botiga i per què l'ha obert i què és el que vol fer-hi. De fet, estem dient botiga, però, vaja, no és només una botiga. És una distribuïdora. És un espai on es pot anar allà a comprar i vendre vins, però, sí, qualsevol persona que estigui una mica interessada en el món del vi pot anar-hi i fer-hi coses.

El nom Selección Masal ja és una declaració d'intencions, no, Álvaro? Hola, què tal?

Què tal? Doncs sí, és un terme una miqueta tècnic, però la gent del sector crec que ho reconeix. Què és la selecció massal? És una forma de propagació de la vinya o de replantar una vinya, històricament, quan hi havia faltes, quan es morien els ceps. Doncs la gent el que feia és simplement agafar els talls d'altres ceps de la seva pròpia pinya o de la del veí o de la de l'amic sobretot escollint aquells ceps que transmetien certa personalitat o tenien més resistència a la sequera o a les malalties o bé seguint els requisits que ells mateixos triaven. I això és una selecció massal, és simplement tenir una vinya molt heterogènia en comptes d'anar a un viver i demanar-li 30.000 plantes de la mateixa variedat, el mateix clon, etcètera. Llavors vaig fer una mica una analogia d'això de triar aquells vins, aquells productors que per mi transmetien una cosa especial i el punt com. La web també estava lliure, o sigui que el vaig agafar i va anar tot.

També és un bon criteri.

Home, buscar nom sol és la cosa més difícil del món, no? Clar, és que n'hi ha molts que estan llagafats, clar. I s'ha de pagar quan demanes un nom?

Bueno, clar, aquí entraríem ja en el registre de marca, si patentes o no la marca, i després una altra cosa és el domini, que són dues coses diferents, no? Però clar, sí, has de pagar per les dues coses.

O sigui que has de vigilar, has de vigilar.

El nom és molt important. És molt important. Bueno, de fet, hi ha tots uns processos, no? Vull dir que, per tant, tu sol·licites un nom, hi ha un temps també per veure si hi ha algun tipus d'oposició per gent que pugui tenir marques iguals o similars, bueno, en fi, és tot un procés administratiu.

Doncs l'Álvaro Rivalta, aquest Master of Wine, que cada cop que et truquem o que has vingut al programa et fem explicar el procés per arribar, i sempre diem la mateixa frase que la diu tothom, que hi ha més homes que han arribat a la Lluna. I dones. Dones no, perquè a la Lluna ha orbitat, ara ha orbitat una dona. Però trepitjar la lluna.

Sí, però hi ha més homes i dones que han estat a l'Espai que no pas Masters of Wine a la Terra.

Que també hi ha més homes Masters of Wine. Que dones, sí, però s'està equiparant.

I, de fet, els últims anys ja és cinquanta-cinquanta en quant a graduats.

La qüestió de per què hi ha més homes Masters of Wine que dones no és una qüestió de res més. Que, suposo, la gran dedicació que et demana fer aquests estudis.

Sí, és el bagatge que va començar tot això l'any cinquanta-tres, llavors, òbviament, encara hi havia molta feina a fer quant a igualtat, però sí que és cert que és un recorregut molt llarg i difícil. I requereix de molts sacrificis no només personals sinó també familiars

sí sí sí i de fet alguna master of wine l'alberca com es diu de nom l'almodena l'almodena que ha estat també al programa ens ho ha explicat és a dir aquell any és un any

en blanc bueno anys anys sí sí perquè és un mínim de tres però la mitjana són cinc i hi ha gent. Jo és que cada cop que m'expliquen històries de gent que ha estat quinze, disset anys en el programa, jo t'ho juro que no sé com s'ho fan. O sigui, són gent increïblement. Resilient, com un seme. Sí, sí, o i tant, o i tant, perquè està tants anys fotent-li cada any i sempre. Perquè, clar, si no t'ho treus en quinze anys és perquè vas suspenent, que no vas aprovant quan has d'aprovar. Haver d'aixecar-te en cada revés que et donen és, de veritat, joable.

Et preguntarem també com és aquest procés de selecció, com és aquest examen. I també et preguntarem sobre la manera de tastar, perquè no hem d'oblidar que som al Mediterrani. Potser la manera de tastar de Master of Wine té de bo. La tecnicitat, la rigorositat, no pots dir en agua de monja. No sé ni què vol dir això. Sempre hi ha la broma aquesta d'aquell sommelier que va dir que anotaven un vi en agua de monja, que tu que dius, a veure, a veure quantes persones de nosaltres, incloses les monges, sabran l'olor. Però, en canvi, sí que els mediterranis tastem d'una manera, no? Sí, potser sí, clar, jo em vaig criar en.

Tu has viscut a Londres molt temps. Sí, tots els anys que he estat allà és quan vaig aprendre una mica tot el que sé sobre el vi i m'he educat, diguem, en l'escola anglosaxona d'això, sobretot del tast i de.

I també de la part teòrica una qüestió molt tècnica mig alt l'alcohol mig alt és a dir estem tots d'acord no podem dir una mica alcohòlic hem de dir. Hem de ser precisos sí els masters of wine som

uns pedants ja t'ho dic ara no no és així jo sóc el primer pedant perquè és que té una miqueta d'alcohol què vol dir una miqueta d'alcohol digui'm o sí té una bona acidesa què vol dir bona que hi ha de dolentes o sigui són molt molt en quant al llenguatge són molt precisos perquè s'ha de ser perquè és que si no és. És això, és en agua de monja, no. No, exacte. Sí, sí, sí.

És a dir, la gent que estudia el A veure si ho dic bé, perquè tots diem wine set. Double view. Double view, S-E-T. S-E-T, però no ho direm mai. No ho direm mai, direm wine set. I tasten, doncs, quan, per exemple, quan has de mirar l'alcohol d'un vi, de tant a tant, és mig. És a dir, de tants graus, a tants graus, mig. S'ha de dir tretze, tretze i mig, catorze, o sigui, quan fas la nota de tasa, és a dir,

l'alcohol que tu penses que té. I ja està. Amb una tolerància de mig grau. Efectivament. M'escadria, té una miqueta d'alcohol, o té una mica de sucre, bueno, què vol dir una mica de sucre? No, no, s'han de dir els graus per litre que tu penses que en té.

Exactament, exactament. Posar-se d'acord amb això és interessant a l'hora de tastar, o l'acidesa. Sí, però bueno, tot això es pot mesurar, o sigui, al final, igual que el sucre, llavors.

Si n'hi ha trenta, n'hi ha una mica. Són criteris objectius, clar.

Tu ens has portat un vi i farem una mica de curs amb aquest vi que ens has portat, però abans l'Àlex ens posa la música que ha pensat pel programa d'avui.

Hola companys, pel programa d'avui la música que proposo té a veure amb el fet d'una estrena d'alguna cosa i és el poc conegut aquí debut dels Rem a l'any 1983 quan van sorprendre el món amb una sonoritat totalment diferent del que es portava en aquells moments. Una mena de folk, post-punk, new wave amb una sonoritat diferent al rem que van triomfar a final de la dècada dels vuitanta però un disc molt molt vulnerable que és el murmur un disc molt culte no hem d'oblidar que rem són un grup de. D'una ciutat universitària ells universitaris i d'una ciutat universitària molt important de georgia que és athens no trobareu els grans èxits de rem però hi veureu la llavor d'això i crec que és una música molt interessant de recuperar.

Doncs és un exercici fer,

pensar quins discos sonaven l'any vuitanta-tres, els vuitanta, aquells vuitanta, les muscleres que portàvem.

Que tot torna, eh? Tot torna, sí, tot torna. Espero que les guardessis.

Sí, sí, sí, sí, perquè aquella moda.

Doncs amb aquesta música, aquest rem menys conegut, però en tot cas amb el rotllo, si em permeteu, l'expressió del Michael Stipe, aquesta manera tan envolvent, que a més a més és una música que sembla molt apta per tastar vi. No sé si l'Alvaro és dels que considera que quan tastes la música t'ajuda. Sí, la veritat que mai he. Perquè com que ets anglosaxó pots dir que no, si vols, eh?

No recordo posar-me música per tastar vi. Intento estar més concentrat si és per si és un tast professional o si estic tastant mostres, doncs, per veure si les. Si te les quedes. Si me les quedo, si les distribueixo o no, no em poso música, no.

Intento estar concentrat cent per cent, sí. Tu has portat una mostra de les que tens a la selecció Massal.

Què has portat? Doncs he portat un vi de la zona de Mèntrida, la zona més baixa de la Serra de Gredos. És un projecte petitet de dos amics, l'Hitor i el David, que estan fent, crec, una grandíssima feina. I és la devesa de Mèntrida, és la zona una miqueta més baixa, 600-700 metres d'altitud, tot garnatxa, com sempre, tota aquella zona, vinya vella, ensacà, òbviament cultivades amb un respecte total per la vinya, pels sols, tot en ecològic i una forma d'elaborar doncs molt. Molt tradicional, deixant la rapa i obtenint un vi molt lleuger, molt transparent, molt translúcid i que per mi és un grandíssim exemple de com en una zona de clima continental. I, òbviament, d'estius càlids es poden elaborar vins superfrescos amb una varietat que també és de cicle llarg, que pot tenir uns alcools una miqueta pujats i que, en aquest cas, per mi són vins molt, molt bebibles, sobretot si ara a l'estiu es refredi una miqueta, no hauríem de tenir por de ficar-los a la nevera perquè. El vi sempre s'escalfarà a la copa o sigui que si està massa fred doncs el deixem un parell de minuts més això sempre ho diem els oients eh

i ja ho sabeu tots no vas a l'infern dels sommeliers si poses. Vinagre amb glaçons. Vull dir, en una glaçonera.

Ah, en una glaçonera. Sí, sí, sí. Ara, si tu li pots posar, si li vols posar glaçons. Si li poses glaçons vas a l'infern,

vas a l'infern dels sommeliers, però merescudament. Aquests glaçons que són de matall,

que es posen a la. Sí, això.

Hi ha gent que agafa raïm i el congela i el

fa servir de glaçó. Ah, mira. Mira. Bueno, jo prefereixo posar-ho al congelador uns minuts i ja està, tu.

El color és molt sorprenent, deies tu que té una capa molt baixa,

és un vi molt, molt transparent. Aquest és el vi de poble, és el vi, diguem, bàsic que fan, i d'aquí cap a dalt tenen un vi de paratge, tenen un parell de parcel·laris, i és un vi que per mi parla molt d'aquesta nova onada, d'aquesta nova fornada, de viticultors, gent que ha viatjat, que ha tastat vins per tot el món, que sap el que és un bon vi en el context global, i que ha tornat a casa seva i està elaborant el millor vi que es pot fer de les seves vinyes. De les varietats que té. Sí, de les varietats indígenes que tenen al seu poble.

Això és una tendència, és veritat, és una tendència global, és a dir, s'ha de mirar el vi en global,

Jo ho tinc clar. La gent que millor vi elabora són aquells que tasten vi de tot el món i que saben el que és un bon vi arreu.

Roda el món i torna al Born. Això és molt important. Absolutament, sí.

Aquesta visió universal per després anar a lo local.

Sí, perquè a mi em dóna molta ràbia aquells que només van als restaurants i demanen el seu propi vi. No, no, i tant. Això passa. Sí, sí. És veritat que hi ha vegades que el seu propi vi és el millor, però hi ha vegades que no. Bueno, però, no sé, ja t'estàs a casa, no? Clar, és com anar a la llibreria i comprar el teu llibre.

Escolti una cosa, ja te'l saps, aviam què fan els col·legues, que potser et sorprens i potser n'aprens, no? Va anem a tastar aquest vi que tu l'has portat a selecció massal és un dels vins que teniu ja veig que l'estil de triar deus triar projectes petits projectes autèntics projectes de veritat

sí quan la gent entra ara a la botiga nova que hem obert jo els hi dic el primer que els hi dic és aquí no trobaran vi de supermercat vi de grans produccions vins de cellers grans són tot gent. Que té la seva pròpia vinya.

Que et diré, cellers grans fan coses extraordinàries.

Sí, però no és el que porto jo. D'acord, és la idea que tu tens és aquesta. Sí, sí, els cellers grans tenen un volum que sí, que fan en molts casos uns vins molt interessants, molt bons, etcètera, però no és el que portem nosaltres. Llavors, ja els hi dic, són tot productes artesanals, gent que fa la seva pròpia vida a la seva pròpia vinya. I produccions petites llavors he triat aquest vi perquè és el vi bàsic que tenen és un vi que costa quinze euros a la botiga i és perquè he decidit tenir una petita secció a la botiga només entrar de vins fins a quinze euros perquè la gent sobretot del barri i gent que. O que compren el vi al supermercat i que diguen ostres doncs mira per què no llavors tinc vins des de set fins a quinze euros tinc trenta i ampliant la idea és ampliar pel diari per la gent que no es vulgui deixar quinze

vint euros dos cops per setmana fixa't tu l'altre dia la meva filla tenia un sopar amb uns amics i van anar a comprar vi i van anar al supermercat i van comprar un vi. Una mica menys que aquest preu que dius i li vaig dir però com pot ser si haguéssiu anat a una botiga especialitzada per aquest preu hauríeu trobat una cosa bona digna oh és que nosaltres dic ostres per favor tenen por i és normal tenen por hi ha vins de tots els preus i extraordinaris

sí és normal i al final tothom em preguntava com fem perquè la gent jove tingui més. Aquesta és la nostra preocupació màxima. Però què succeeix amb la gent jove? Que no tenen diners, que no es poden pagar la vivenda. Clar que no beuren vi, perquè no tenen diners.

Sí, però això sempre diem el mateix, gent jove, gent no jove, però per una pizza pagues 30 euros i no et sembla que estàs pagant massa.

Sí, jo crec que se'ls ha de posar les coses fàcils. Però per un sopar en una pizzeria, vull dir. I ja arribaran ja es gastaran vint euros en una ampolla quan quan tinguin potser trenta anys però ara se'ls ha d'oferir coses bones a un bon preu sense que cal que vagin als supermercats doncs jo he triat això perquè és això són quinze euros i tenim un munt d'ampolles més per menys de quinze euros per. Per trencar aquesta barrera de la gent que no sap de vi doncs que pugui entrar que se senti còmode i que no pensin que és un puesto intimidatori on t'acabaràs gastant més del que pensaves tu o del que et volies tu gastar no i això és el que sobretot vull trencar i a poc a poc doncs anar formant a la gent estem fent tastos i intentar això és molt interessant molt bé molt bé s'ha de fer això per

què perquè el que és molt important quan et diuen. El vi t'ha d'agradar tu t'has de poder formar el gust tu has de i per formar-te el gust com amb la literatura com amb les sèries has de tastar descartar no tenir

por però has de saber què t'agrada i has de tenir les experiències que avui en dia es demanen la gent no és només anar doncs comprar un llibre sinó és anar i que te l'assignin o que et facin una presentació que t'expliquin la inspiració que han tingut darrere d'escriure aquest llibre doncs el mateix amb el vi efectivament llavors. Volem tenir un programa de tastos setmanals on la gent pugui venir, aprendre, tastar coses diferents i passar-s'ho bé al voltant d'una taula amb gent que comparteixen les mateixes inquietuds. Llavors, podem regalar als nostres amics un tast a casa teva? Oi tant, oi tant. Sí, perquè jo sempre regalo molt això, sempre ho regalo, perquè a més a més hi guanyes molt.

Oi tant. Tothom està content. La idea és tenir almenys una a la setmana. On és la botiga o l'espai? Sí, estem al carrer Rocafort 202, cantonada amb Rosselló, no gaire lluny d'aquí, al costat del metro d'Antensa. I sí que és cert que és una botiga, però m'agradaria que fos una miqueta més d'això. Un espai de compartir, etcètera, clar, és clar. On la gent pugui venir qualsevol i aprendre alguna cosa o. No tenim llicència de bar, no vull fer un bar, però sí que potser, doncs, si hi ha alguna cosa oberta, doncs, perquè la gent tasti mentre. Mentre fan un vol mirant.

Sí, si compres et diu, mira, t'està això, t'està això altre, sí, sí, això és molt bonic quan passa.

I això, i tenir un calendari de cates i tenir també una petita, uns prestatges amb llibres sobre vi, i tot això. Sí, revistes, i que la gent pugui venir, i res, i estar-se deu minuts abans d'anar, no sé, arreglar els nens o, bueno.

Fixeu-vos que, ara tu deies experiències, en el món dels llibres, les presentacions de llibres van de baixada, la gent no vol un autor que li foti un rotllo no s'ha llegit el llibre i en canvi van molt de pujar dels clubs de lectura i és una tendència és a dir què vol la gent ostres aprendre coses jo també jo també per anar a sentir un senyor que m'explica un que li fa l'elogi a l'altre doncs no cal però en canvi un club de lectura que l'autor t'explicarà com ho ha fet doncs és fantàstic això mateix encara no hem tastat. I tenim l'albert aquí que és el teu client tipus l'albert ai mare és que sempre veus sempre

em toca fer sempre em toca fer coses va anem

a tastar primer de tot què faríem. Ens fixaríem en aquest color que ja hem dit. És molt transparent, no, Albert? Sí, sí, té un color.

Sí, és un vermell però molt, no, això, molt transparent.

Sí, sí, és molt. Molt, molt, molt. Manem, centrifuguem, ens sumem sense por, no? Ens sumem sense por. Sí. I esteu tastant. Mira, doncs fem una cosa mentre tasteu. Sí.

Que bo. Molt bé, molt bé.

Sí, és un vi fàcil. És un gran exemple d'aquestes garnatges fluïdes, però al mateix temps profundes, salades, d'aquesta part de pell de taronja. A mi em semblen vins molt estiuengs. I vins que van molt versàpils. Amb la Sòlia ho hem comentat algun cop,

quan en un negre et trobes cítrics, et dóna un plaer. Són els vins que ens agraden a tots. Jo et volia preguntar,

de fet, parlem de vins, un vi ideal per l'estiu, però és negre, no? Vine a preguntar. És una declaració d'intenció, això també l'entenc.

Jo soc un advocat dels vins negres freds per l'estiu, o sigui, no qualsevol vi negre, però aquestes garnatxes, aquests vins així més lleugerets, pràcticament sense criança, sense fusta. Amb fins i tot una miqueta de rapa per donar-li una mica d'estructura i vins que com dic es poden refredar perfectament i si estan massa freds ja s'escalfaran a la copa i una boníssima alternativa doncs a qualsevol

blanc o rosat tu li preguntes sole perquè el consum de blanc. Sí, anem parlant d'això, que el negre sembla que

acaba una mica a contravent en aquests moments comercialment, i el fet que hagi triat un negre ideal per veure amb una mica de temperatura. Sí, però hi ha vins negres i negres,

o sigui, hi ha un ventall molt ampli d'estils i en aquest

o sigui, hi ha un ventall molt ampli d'estils i en aquest cas jo crec que aquest, el Surco dels Noms d'Àpia de Terra, és un. Fantàstica exemple d'un negre estiuenc.

No, no, i es beu un vi, ara ens estàs explicant preu, etcètera, però es beu un vi que te'l posen a cegues i és un vi senyor, eh, vull dir, és un vi que és, que, ostres, quin gust. Sí, sí, sí, sí, sí. No me'n puc estar de demanar-te la nota de tast. M'agrada molt sentir-vos a vosaltres explicant aquestes coses. Primer de tot, ara que tenim aquí l'Albert, és a dir, si parléssim d'alcohol, per exemple, explica'm el truc aquest que feu al Wineset. Sí, explica-m'ho, però què? Al Wineset et diuen que tu. Que has d'ensumar o. No, que te'l poses a la boca i escups de seguida. Has de fer una mica marranada. D'acord, no ho farem aquí. Llavors, l'estona que trigues a salivar, si és molt poqueta, et dóna la idea que hi

ha més alcohol. Sí, no m'havien explicat mai aquest truc. Jo, sobretot, el sentiment d'escalfor que noto al final. Quan en passes, eh? Quan en passes o quan escups, sí, el retrogust. Si em puja massa aquest sentiment d'escalfor a la part darrera del paladar, llavors. Començo a notar més alcohol i llavors dic ostres no és un vi de dotze de dotze i mig és un vi d'almenys tretze i mig i potser una mica més cap a dalt després l'alcohol també en tretze o catorze això deu ser

tretze i mig potser tretze tretze tretze l'alcohol

també té molta presència clar és aquesta part glicèrica amb presència en la llet de boca llavors les garnatges que normalment doncs. És una varietat tardana llavors sí que normalment tenen alcohols a partir de catorze doncs tenen aquesta presència aquest pes en meitat de boca doncs que que òbviament doncs està totalment relacionada amb l'alcohol també llavors bueno tenim cadascú té la seva tècnica eh per per mesurar una mica l'alcohol en en

tastes cegues de nas què li diríem a l'albert que que bueno ja has dit que que hi ha que hi ha aquests. Aquests cítrics, que això en un negre no és la cosa més habitual. Llavors, quan ja fas cursos, ja ho saps. I això és molt interessant, perquè com més estudies, més gaudeixes de les coses, no? Si tu saps que un escriptor ha passat un temps a Sant Petersburg i llegeixes els seus llibres, et vindrà tot el temps de Sant Petersburg i gaudiràs del doble. I aquí igual, no? És a dir, si tu saps quins són els. Les fruites que probablement podries trobar en un

negre o en un blanc, doncs. Sí, és un negre més d'una fruita molt cruixent, de maduixes del bosc, aquesta part d'això cítrica de pell de taronja, però també té una part d'herbàcia, com de romaní o de farigola, una cosa una miqueta més, no vull dir floral, però més això de. Medicinal. Medicinal, sí, de devesa, no?, de. De sotabosc de sotabosc sí no té criança no té fusta no té això les vainilles i els cafès i tot això res absolutament res i amb boca doncs és un vi relativament lleuger amb molt fluid molt molt àgil en boca una acidesa marcada no entraré en temes tècnics estem intentant no però si vols pots dir paraulotes eh si vols sí. Sí sí sí. Sí, però sí que és cert que té una part salada. Jo, així, salina salada en meitat de boca, que ho fa molt gastronòmic.

La part salada l'hauríem de trobar, això, eh, a la meitat de la llengua, no?

Sí, es nota. A la llengua, el primer, a la punta de la llengua tenim el dolç. Just després dels dolç tenim el salat. Després, a la meitat de la llengua tenim l'umami, aquesta part sabrosa. A la meitat, al fons, tenim el. L'amargor i darrere, als costats, l'acidesa. Llavors, aprenent això, això és normalment la primera cosa que explica qualsevol que està entrant en el tema del vi, ja tenim molt guanyat perquè ja ens ajuda una mica a entendre on es mou aquest vi, on salten les espurnes a la boca.

Clar, clar, clar. I després, si tu saps més o menys. Les varietats, quin color et donen, si són de cicle llarg.

Això ja és la part teòrica de començar a estudiar i aprendre cadascuna de les varietats del món i entendre quines tenen acidesa alta, quines tenen molt de cos, quines són més lleugeres, etc. Però clar,

això és són anys d'estudi, clar.

Però després, clar, com que els cellers es treballen tant ara i es fan coses tan. Tan especials et pots despistar molt aquest color d'aquesta garnatxa jo si me l'haguessin ensenyat només m'hauria imaginat que era que estava a la borgonya

sí clar ja descartes o sigui al final el tema del tast a cegues és un joc de descartar o

sigui jo sempre quan dono classes o

algun tast enfocat en tast a cegues. Doncs faig sempre l'analogia de dos jocs que creiem que tots els que estem aquí hem jugat de petits. El quién es quién. Això mateix, clar, és el quién es quién. Porta barret, fora, pam, pam, pam, molt bo. I el joc que no és el tastar cegues és l'undir de la flota. És intentar tirar un dard amb els ulls tancats i a veure si. Això no és el tastar cegues, és això, és el quién es quién, és fer-te preguntes a tu mateix i anar descartant. Llavors, en aquest cas, doncs sí, òbviament tu l'has mirat i has dit, bueno, no és, probablement no sigui un Cabernet Sauvignon o un Malbec, una cosa així, perquè tindrien moltíssim més de color, llavors ja descartes mentalment, doncs. El que no és. El que, clar. Tenint en compte això,

eh, que els cellers fan coses ara que et poden despistar moltíssim. Sempre. Molt, molt, molt, molt. Llavors, per exemple, hauríem dit que no és, hauríem ensumat, i com hauries determinat tu.

La zona d'on ve aquest vi doncs de nou descartant

sí això mateix doncs una mica doncs descartes clar és que el món és molt gran llavors si et donen si et donen un vi i no et diuen què és ni cap pista doncs tu has de començar doncs a descartar puestos llavors es poden descartar puestos doncs pel clima per exemple o. Fins i tot Europa i la resta del món. Diuen que els vins del nou món normalment tenen una fruita molt, molt més oberta i òbvia en el nas i la part més, diguem, de terroir, doncs està una miqueta més amagada. Llavors, clar, en aquest cas no és una fruita molt, molt òbvia. Hi ha, com hem dit, hi ha parts medicinals o herbàcies o de. De Sotobosque, que hem dit, doncs això ja em fa, diguem, tirar una miqueta més cap a Europa. Un cop estàs a Europa, doncs, bueno, doncs, potser pensar en varietat, quin tipus de varietat és, doncs, sí que et tira una mica cap a Garnatxa, no? Llavors, un cop estàs a Garnatxa, doncs, bueno, a Europa on hi ha Garnatxa. Ja et fas un mapa una mica mental de, doncs, això, el Vall del Roina, Espanya, òbviament, en molts puestos, doncs, a poc a poc vas, pas això, vas, vas, vas fent un recorregut mental en base al que vas tastant i al final doncs és simplement doncs arribar a una conclusió plausible amb el que tens a la copa molts

cops t'equivoques però si el vi està ben tastat doncs si estàs fent un examen doncs et donaran molts punts i segons com si estàs en un concurs de càtap doncs potser t'endus un zero o l'has endevinat i mira i. I t'endus el premi no però el tast a cegues és molt complicat però alhora molt divertit clar si l'encertes és divertidíssim i si t'equivoques dius és que clar era molt difícil però si jo crec que si tu t'estàs bé consistentment tens moltes probabilitats doncs de saps de de costar-te no cada vegada més si només tens un vi doncs òbviament doncs és és una. És una mostra molt poc significativa però si et donen quinze vint vint-cinc vins i consistentment t'estàs bé doncs tens molt guanyat m'explico perquè sí potser una altra una altra persona doncs ha encertat un vi i si només tens una mostra d'un vi doncs sí potser hem guanyat però sobre una mostra d'àmplia quan més àmplia millor si tens un tast consistent jo crec que pots estar molt molt. Molt content amb la forma que tens de tastar. O sigui, al final és, sobretot, entendre el vi, entendre l'estil, entendre la qualitat més que l'origen o la varietat. Perquè, sobretot, els hi dic als estudiants de sommilleria, endivinar la varietat o endivinar l'origen no els farà millors sommeliers en el dia a dia. El que, de veritat,

és útil és entendre l'estil i la qualitat per poder comunicar-ho amb els seus. Amb els seus clients. Entendre què vol fer aquest vi, en quin rang de preu es mou i com el recomanarien i amb què.

Jo crec que això és més difícil de vegades que la varietat. És a dir, quan fas exàmens d'aquests que et posen dos vins i un pot ser de súper o pot ser un vinàs i tu estàs allà patint perquè.

Equivocar-se en qualsevol dels dos sentits és terrible això mateix i tothom té molta por a dir que un vi és molt molt molt bo o molt molt molt modest diguem perquè tothom es queda en el mig no ah sí és un vi de tal de quinze vint euros deu de saps no no ningú ningú té potser la confiança que és normal que dona l'experiència doncs per dir no no senyors això és un vi de talla mundial i això val mínim dos-cents euros o de dir no. Ho sento però això és un vi crec de supermercat

de només de cinc euros a mi com que em faria més vergonya equivocar-me trobant un vinàs de supermercat he decidit que mai diré que un vi és terrible per si de cas perquè em faria molta vergonya al revés no tant el món

del vi és això és entendre

l'estil i la qualitat i a partir d'aquí. Ha de ser tot divertiment i intentar, doncs, passar-t'ho bé i trobar els estils de vins que més t'agraden a tu i seguir per aquella línia. Si a tu t'agraden els vins, doncs, això, més elegants, fluïts i delicats, doncs, anar per aquest estil de vins que acabem de tastar. I si t'agraden els vins molt més potents i amb molt de cos, alcohol i extracció, doncs, ja saps quines regions i quins tipus de productors, doncs, l'abonen a això i anar cap allà.

Jo és que tinc dies de tot. Tinc dies de tot.

Bueno, és que trobo que és la cosa més meravellosa, no? Aquesta versatilitat, aquesta possibilitat de triar en un amplíssim ventall, no? Hi ha dies que voldria un vi tantes.

Hi ha dies que vull un vi moderníssim. Sí, depèn de l'ocasió, depèn si està. També em fan il·lusió

vi els vins així potents. Sí, sí. Depèn del que mengis, depèn del que estiguis.

Apuntaves abans, precisament, això, no? Que era un vi molt gastronòmic. Amb què ho maridaries?

Doncs. Mira, jo trencant la barrera aquesta del peix. Ai, que vas a l'infern. Amb peix, amb tonyina, amb qualsevol peix greixós, per què no? I tant, o sigui, té acidesa, no és massa tànic, és un vi, com he dit, salat, per què no? O sigui, per què no? Això molt millor que amb una carn vermella potent. Que també eh que també però potser es queda una miqueta curt sí sí

sí imagina't que ve l'albert a selecció massal hola hola hola albert tinc un sopar haig de quedar bé hi ha gent que li agrada el vi però jo no sé què haig de fer i encara no sé què m'agrada o potser sí potser sí que ho saps què t'agrada albert.

Aquest m'ha semblat interessant i ara quedeu això de vins més potents vins d'antes que deies tu i no sé què jo crec que

em quedo més amb això que amb una cosa molt

més pesada o el que sigui molt bé molt bé mira

ja he donat una mica de pista ja sí sí sí

llavors també s'ha de pensar que si no te'l prendràs sol li ha d'agradar a l'altra persona també a veure és que li agrada més això o altre hem

de gaudir junts nosaltres sempre jo sempre si soc a la botiga. Pregunto dos o tres coses què preguntes va primer de tot per què volen el vi és per alguna ocasió és per veure aquesta nit és per regalar és per anar a casa dels sogres i quedar bé o és per juntar-se amb amics els sogres sempre

són el tema no em quedis malament els vins que tens els vins d'antes són sempre per anar a calçogre per nadal no no no me les jugaré llavors

podem anar per una marca una miqueta més coneguda o una regió més clàssica no. I un estil també doncs molt definit quin tipus de vi normalment li agrada si és per veure aquella persona doncs què beus normalment i sobretot quan et vols gastar va albert imaginem que has

de fer un sopar a casa amb amics el que vulguis

sí un sopar a casa amb amics sí. Quants són? No, en serem quatre. Quatre, uns matrimonis. Sí, mentre els nens estan dormint.

El gran nom és el gran nom. Llavors, amb bombolles.

Sí, perquè no facin gaire soroll. Tu pensa una cosa. Els grans vins que es

compren a les botigues, com la de l'Álvaro, són per deixar els Reis Mags aquella nit. Que se'ls deixa uns vins especials llavors aquell dia és un dia que la gent es pren un vi meravellós

a veure la gent els reis sí sí al final tot va parar llavors els nens estan dormint sí no direm estarem allà tranquil·lament vés-hi tu no vés-hi tu

exacte exacte són uns matrimonis cuines tu.

Vale, però no sé pas què, vull dir. No, no, que cuini algú altre. Jo porto. Normalment què feu?

Un pa amb tomàquet, alguna cosa? Sí, podríem fer alguna cosa. O algú cuina, o hi ha algun cuiner. Fem un pa amb tomàquet. Un pa amb tomàquet, bo, boníssim.

Sí, amb botits, una mica de formatge. Una cosa bona. Potser cau una turita de patates. Va. Va, vinga, va.

Si algú s'anima. Però que el vi serà. Ens ho passarem bé amb el vi, eh?

Sí, però vull dir que ningú hi entén gaire, eh? Que no és allò que diuen ostres no vull dir una cosa que va fàcil diguem jo per mi les bombolles

són sempre les més versàtils llavors per no estar tot el tot el sopar amb el mateix vi o amb el mateix estil doncs potser començaré a acabar amb unes bombolles no sé quantes ampolles us voleu beure però si estan els nens dormint potser potser un parell un parell segur són quatre un parell segur i tant. Un parell d'ampolles una de bombolles i potser una de blanc si estem a l'estiu alguna cosa doncs també fàcil de beure sense massa quin blanc seria de quin estil és per mi una cosa molt fresca com dic sense fusta amb acidesa ben marcada un vi que no sigui massa complicat però que al mateix temps doncs demani una altra copa no que sigui. Fàcil de veure. I si estem amb amics tampoc vull que el vi sigui el protagonista. Depèn de com. Si ens juntem gent del vi, llavors sí que és una altra història, però llavors no tenim els nens dormint.

Ara te'n farem més nosaltres, perquè tenim sopars diversos. Ara la Sole també et pregunta, i jo també.

Sí, doncs això, si és per posar-nos al dia amb els amics, un parell d'ampolles que no siguin massa complicades i no cal gastar-se massa calés. Per mi és això, que el vi acompanyi més que sigui el protagonista. Si t'ajuntes ja amb gent del vi i ja et poses a cuinar, que m'agrada, m'encanta la truita de patates, però si ens posem a fer un arroz ben parit i tal, llavors sí que ja. Ja tirem una miqueta més amb una bona copa i amb un estil, doncs, més gastronòmic, més d'això, de la taula.

Mira, jo tinc un haig de fer un sopar, que, a veure, la Sole també ve. Llavors. Per tant, ho tria bé, eh? M'ho haig de currar, i tot el que posi hauré d'explicar per què, o sigui, perquè seré fiscalitzada. Absolutament. Clar. Llavors, farem un sopar. Aus, segurament.

Blanques o O de carn vermella. De carn vermella.

Aus de carn vermella. Aus de carn vermella, cuinarem. Hi haurà aperitius i coses així. Potser serà un dinar. Llavors, hi ha d'haver un vi senyor. Un vi que sigui el final i la resta joc les coses d'abans joc joc pur i dur si puc sorprendre'ls millor per mi. Els hi posaré cegues, primer. Ui, que dolenta. Ens fa despertar. A veure què diuen. Què faries?

Tapa't les orelles perquè. Llavors ho canviarem tot, eh? És a dir, és un exemple de sopar, jugar a neb, amb gent. Sí, si és amb gent del bit s'ha de jugar. S'ha de jugar sempre i s'ha d'emportar coses una miqueta.

Faran tots fotos, no sé què. Clar, fora dels circuits habituals i.

Si és molt car seré criticada tot clar perquè només faltarà que posis una cosa cara i dolenta sí amb això del tast a cegues

al final has d'anar amb compte perquè si tires allà el comodí potser la gent saps te'l tira cap enrere perquè clar estan tastant a cegues i potser estan posant més èmfasi en intentar adivinar el vi que no pas en disfrutar-ho en canvi a cegues te'ls iguala sí no a veure. Clar, és que jo soc un amant del vi de tot arreu, o sigui, a mi m'agraden els bons vins,

vinguin d'on vinguin. Llavors, anat-los a Massal i a la botiga, doncs tenim vins de tot el món. O sigui, per exemple, tinc un productor de Grècia que em flipa i que em sembla molt, molt gastronòmic. I quina varietat és? Aquest, en concret, és Xinomavro, que és una varietat del nord de Grècia, de prop de Macedònia del Nord, de la zona de Nausa. I em sembla increïble el que fa i és un estil de vins molt, potser molt italià, a qui li agrada Itàlia,

doncs això li agradarà també, llavors és per jugar, quan el poso cegues, doncs molta gent se'n va a Piemonte, per exemple, llavors això és un és un joc divertit per això, no? D'acord, d'acord. Però sí, no, al final, si vens a la botiga, vols això, que si tu em dius, mira, faig això, vale, doncs llavors juguem, no?

Jo crec que és un lloc on hi ha vi per tothom per gent que li agrada el vi que li encanta

el vi i per gent que vol una ampolla per obrir aquella nit per aquesta au que hem de cuinar un negre que sigui una varietat de Catalunya o del món però que sigui un català m'agradaria per què perquè m'encanten els vins de Catalunya bueno un productor que m'agrada molt que són

amics meus els germans anguera de monsant. I fan bueno fan sobretot la garnatxa és el que millor toquen per mi i tenen vins des del bàsic a l'alta roses a vint euros fins a fins als parcel·laris vina de la glòria que va sortir de fet a l'últim tasper del vila de tastasega sí sí i per mi això és de lo millor que hi ha a catalunya.

Ens queden dos minuts perquè la Sole faci la seva petició, va. La meva és una mica menys sofisticada. Aviam si m'ajudes, eh, perquè sí que em passa sovint amb amics que no són del món del vi que quan proposes unes bombolles et diuen ai, no. Ah. És que a mi, és que a mi, és que jo no, clar, necessitaria un escumós per enamorar-los de les bombolles. A gent que no és del vi? Correcte, sí. Segurament, clar, tenen també a la retina, doncs, alguns productes que havien, no?, el típic de Nadal a la taula, que poder no era el millor escumós de la moda, no? Exactament, exactament. Llavors necessito que canviïn d'idea. Jo aniria a alguna cosa fresca. Clar, si ja venen amb aquesta, no, no, jo no vull de bombolles, és difícil, perquè intentar convèncer algú que és sol. Per això et demano consell, necessito un consell professional. Perquè venen de Castillo d'Òlfera de tres euros. Llavors dispensen que tot és això. És que a mi em fa mal de cap, home, clar. Sí, normal, clar. Llavors, bueno, un bon vi. Amb llarga criança i intentar gastar-te els diners i si no els hi agrada, t'ho veus tu. Ja els hi posarem. Serà el millor consell que em donaran en tot el mes. Selecció Massal. Torna a dir l'adreça, que ara venim a apuntar-nos. Rocafort 202. Rocafort 202. Teniu un Master of Wine a la botiga, que a més a més fa cursos.

Jo em vull apuntar amb amics. Sempre m'agrada apuntar amb amics. Aquesta setmana, mira, el dijous tenim un de Tastasegues. El dono jo. Què dijous? A quina hora? A les set. A les set de la tarda. De quant dura? Una horeta. Cap allà que vaig. Gràcies, Álvaro, per venir i per aquest vi que has portat per compartir. Gràcies, Empar. La Denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació. Quintances and more. Drink on others.