La recuperació de Casa Rotxé a Peramola: una aventura poètica

Avui, ara, a la nit dels ignorants, donem espai a la poesia. Veus així una oreneta,

la primera que ha arribat al poble. I l'home que treballa al camp, i la noia que passa pel pont. I el vell que seu en un marge fora vila, i fins aquells que en l'estretó de les fàbriques tenen la sort de veure una mica de cel, han sabut la notícia.

És l'inici del poema La primavera, de Miquel Martí Pol, un poema que no ens estranyaria que ressonés pels carrers del poble de Pere Mola, l'Alt Urgell, on s'hi poden escoltar i llegir versos de molts poetes catalans. Qui recita és en Ramon Besora, que també és poeta, i escriptor, i editor, i mestre. Un mestre que explica als nois i noies històries com aquesta. A casa meva,

al costat de casa meva hi ha un noguer, i quan no hi ha ningú, Vaig a recitar, llegeixo poesia i recito poemes. Un dia, un amic meu, un gran amic meu, Jaume Centelles, em va acompanyar. Cau una nou i em diu, Ramon, tu fas trampa. Trampa per què? Mireu, aquest matí he anat i he acollit una nou, ha caigut una nou.

A veure, trenca-la. Aleshores, trenquen la nou i troben un petit paper doblegat a dins. Diu, tic, tic, tic.

Canta el pit roig dalt d'un cirerer florit, té les plomes perfumades i una cirereta al pit. Dic, us adoneu, aquest poema jo el tinc en un llibre, jo no sé si me l'he copiat, o és que com que al Noguer el rego en poemes, ara aquest Noguer fa nous i fa poemes, i això és el que m'he trobat. I em diu, hi podríem anar? Dic, escolteu, a mi m'ha costat molts anys, proveu-vosaltres. Doncs ja ho tenim.

Tenim un protagonista, un escriptor dedicat a difondre la poesia, en Ramon Besora, i tenim un escenari al petit poble de Pere Mola sembrat de poesia. Faltava una mica la trama, no? I aquesta ha estat l'aventura de recuperar la vella casa Rutxer, una botiga del poble que portava anys tancada i que amb l'ajuda d'uns quants apassionats i l'editorial Salòria s'ha convertit en llibreria i espai cultural obert a tothom. Ramon Masora, benvingut, bona nit. Hola, bona nit. Aquest projecte de recuperar la casa Rutger, podríem dir que també ha estat una aventura una mica poètica, no?

És un projecte romàntic. Sí, més aviat. Vaig enredar en Marcel i Pasqual, que és l'editor de Salòria, que Salòria fa una feina impagable al Pirineu i té un compromís fort al Pirineu, I vaig dir, per què no, Pere Mola, ja que tenim poesia pertot arreu, afegim una llibreria, que això serà com rebre el clau i acabar una mica el projecte. Ens vam animar i a més ens feia molta il·lusió perquè just a Casa Rotxer, que feia 25 anys que estava tancada, Jo de petit hi anava a comprar el TVO, el Roberto Alcázar i Pedrín, el Guerrero de l'Antifat, hi anava a comprar això. A més a més, hi anava a comprar llaminadures. Hi veníem una mica de tot. Hi havia vetes i fils, encara hi conservem a la llibreria les capses de galetes d'aquelles de llauna que hi havia, les ampolles que hi havia les hem conservat, tots els prestatges són exactament els mateixos que hi havia, hem volgut conservar l'estil que realment hi havia. Però ara plens de llibres plens de llibres.

I de records del passat. Clar, aquí sou persones individuals, entitats, institucions, perquè heu recollit bastants diners. Hi ha gent que ha dit, sí, jo crec en aquesta història romàntica i poso aquests diners. Ens ha sorprès.

Ens ha sorprès perquè. Però és bonic, això. Molt bonic. O sigui, inicialment nosaltres vam dir, ho farem, però calia, feia 20 segons que estava tancat, calia, hi havia una mica de feina de paleta, de pintor, vam haver de fer la porta nova perquè la de fora, bé, hem hagut la part d'instal·lació elèctrica, i bé, i la gent ens ha ajudat, vull dir, ha estat una cosa que hem quedat gratament sorpresos d'això. Qui al darrere? Editorial Saloria i jo mateix al costat d'Editorial Saloria. I bé, sabeu que per a Mola hi ha un passeig que és el Camí de les Fonts, on hi ha uns 25 plafons amb un material que pot durar 25 anys a l'intempèrie en poemes, un codi QR perquè estan musicats i una il·lustració. Hi ha l'espai Miquel Martí Pol, perquè a mi la vida em va fer un regal immens, que va ser l'amistat amb en Miquel Martí Pol. El vaig conèixer quan jo tenia 30 anys. He estat al seu costat durant tot aquest temps, fins i tot el vaig acompanyar al moment de la mort. I en Miquel venia cada any a Pere Mola. Llavors tenim un espai dedicat a ell. I després vaig demanar a l'Ajuntament que signessin un conveni amb l'Escola Massana de Barcelona i a les parets del poble hi ha poemes de diferents poetes que dialoguen amb el treball que fa l'Escola Massana i que no és pintura. Hi ha vidre, hi ha ceràmica, hi ha ferro, etc. Clar, no podia ser que en un lloc així no hi hagués una llibreria com a tal, no? Hi faltava la llibreria. Hi faltava la llibreria. I fins i tot diria que quan jo ho vaig comentar a la gent, primer hi va haver una mena de somriure, d'aquells somriures compartits que neixen abans de les paraules, que és una mica d'emoció, perquè tothom tenia ganes de veure que el Ruchio ho vegués una altra vegada. Fins i tot, sense dir res, el primer dia que hi vam anar amb el propietari a veure-ho, La gent, me'n recordo que era un dia, al migdia sortien de missa, van arribar tots allà per veure que es feia, com és que estàvem obertes aquell dia. Llavors els vam dir, puc dir que el poble està satisfet. El dia que el vam inaugurar, Aquest agost, era un dia que plovia, vam fer-ho a l'església del poble i va haver gent a fora, va omplir l'església i gent a fora. És realment una passió extraordinària. I fins i tot el que més ha sorprès, que ha vingut gent de diferents llocs de Catalunya per veure la llibreria. A fer el xafarder, eh? I de pas els expliquem la part poètica que tenim al poble i que visitin i que segueixin aquesta

part poètica que hi ha al poble. Clar, tota aquesta ruta. Ara, si jo hi vaig, a part de fer la ruta, què hi trobo de literatura en aquesta llibreria? Una mica de tot?

Bé, primer hem volgut donar veu als autors del Pirineu, bàsicament. Molt bé. I tot el que es faci de poesia al Pirineu ho trobarem a Casa Rocher. I a part, això, vull dir, autors del Pirineu. No vol dir, a vegades, que hi ha persones que estiuegen o venen i han publicat un llibre i també l'hi tenim. Això és el que normalment tenim. Llavors, tothom pot presentar el seu llibre. Volem fer diferents activitats. Per exemple, el dia de la inauguració, entre les coses que vaig trobar per allà tirades de la casa, vaig trobar una mena de capelleta d'aquestes que hi havia de les capelletes domiciliàries, que els pobles es portaven casa per casa. Cada setmana hi havia o la Sagrada Família o la Mare de Déu, i jo hi vaig posar un llibre de poesia. I el dia de la inauguració els vaig dir jo no sé si ho dic si és una cosa de broma o seriosament podríem passar cada setmana a una casa la capelleta de poesia va amb un aplaudiment tan gran que ho farem que ja hi ha el projecte que ja l'he presentat a l'Ajuntament anireu casa per casa i la tindran de dilluns a dilluns llavors hi haurà dos llibres de poesia. Un de poesia per tothom i un altre perquè els adults puguin compartir amb els infants. I això ja ho farem. Fins i tot la setmana que ve tenim reunió a la

Fundació Miguel Martí Pol, soc patró de la Fundació. Ho vaig explicar, Ramon, això ho hem d'extendre i us posaré a la reunió per veure si això, fins i tot, ho va sortir a La Vanguardia en una entrevista que em van fer i algun altre poble m'ha dit que també ho farem. Ah, ho farem, ara ens hem copiat. Ens encantaria. Home, és que està molt bé. És que la poesia pot entrar en casos que no han entrat mai. I què passarà? De la mateixa manera que entrava la Sagrada Família i potser aquella setmana la gent no s'hi dedicava, no resava, potser entrarà la poesia i potser no el trobaran en el llibre, però hi serà. O potser sí, o potser això obrirà. I això és, entre altres coses que puc explicar. Això és el que fareu ara a la tardor, per entendre'ns, o encara no? Això seria començar i que duri el temps que duri. El que duri, sí. Però és una cosa d'immediat, no de cara al 2027. Ja s'ha presentat. Ho he presentat a l'Ajuntament. Però encara no és a casa de ningú, eh? Encara no és a casa de ningú. Ara ho tenim a la llibreria. En aquest moment ho tenim a la llibreria. Ara mateix a Pere Mola quanta gent hi viu? Pere Mola és un municipi que té tres pobles, Pere Mola, Tragó i Nuncarga. En total potser són 250 persones aproximadament.

I de què viu el poble? Bé, el poble en aquest moment hi ha la part d'agricultura, de ramaderia, hi ha una part, i clar, quan hi havia la fàbrica Taurus a Orià al costat, encara hi ha algú que hi treballa, això va fer que molta gent es mantingués al poble en aquest moment. Però bàsicament hi ha això, hi ha treball de camp. Clar, vostè va néixer a Pere Mola, no? Sí, sí, jo vaig néixer a Pere Mola. A Cal Pedret, potser? A Cal Pedret de Pere Mola, el 1946, dilluns vinent, farà 80 anys. Home, per molts anys.

Gràcies. Perquè això, un projecte nou amb 80 anys al poble de tota la vida, Déu-n'hi-do.

No, no, i en tinc uns quants engegats perquè tinc ganes de no parar. Les filles em diuen a vegades, pare, no treballis tant. Però què faria si no? No, no, si m'ho passo molt bé. Doncs ja està.

I com arriba vostè a la literatura?

Bé, jo de petit era lector i m'agradava escriure, o sigui, m'agradava escriure. Llavors, a partir d'aquí, llegint, llegint, llegint, arribo a. Això, a dedicar-me més. Bé, jo vaig ser mestre molts anys a l'escola, a la vegada col·laborava amb algunes editorials, fins que vaig començar a escriure, però durant l'època d'editor, naturalment, no m'editava els llibres. I, per tant, he escrit molt més des que em vaig jubilar.

És clar, teniu tanta vida, un cop jubilats, amb 80 anys, totes les coses que ha fet, que és viure una altra vida, no? Suposo que amb més tranquil·litat que no pas quan treballava

i no tenia temps pas de fer-ho tot. Bé, tranquil·litat sí, però per exemple només et diria que en els dos últims anys he visitat 35 escoles de Catalunya de punta a punta que han llegit poemes meus. Que m'han cridat, i em dedico molt també a la formació de mestres. Miquel Martípol està a l'hospital uns dies abans de morir. Un dia em va dir, Ramon, no deixis mai de treballar perquè l'esperit poètic penetri dintre el món dels infants. I m'hi he dedicat, i m'hi dedico profundament a tots els nivells.

I com reben la canalla més petita, els més joves, quan algú va i diu ara farem poesia?

No, és que els demostro que la poesia és divertida i per tant vaig amb una maleta i així com he tret la nou anteriorment i trec mil coses que, per exemple, els trec una rosella. I els dic, que és cert, un dia la meva neta, quan tenia 4 anys, passejant pel camp a la primavera, va agafar una rosella i me la va donar. I els nens els explico que les paraules tenen paraules amagades, que és la metàfora. Llavors dic, i a partir d'aquí, jo vaig escriure, primavera encensa els prats, els camins entre els sembrats fan alets de llum vermella, quina llum fa la rosella? Dic, veieu? He convertit la rosella en un fanalet de llum. Un altre dia veig una nena que estava mirant la copa d'un arbre molt emocionada, que està mirant aquesta nena, i era un castanyer. I quan vaig arribar a casa dic a aquesta nena, ja sé que mirava, va trobar la paraula amagada. Diu, una nena encuriosida, observant un castanyer i totes les seves branques tan repletes de pellons, esclama amb gran sorpresa, no sabia que en un arbre hi naixien erixons. Bé, llavors, a partir d'aquí. Se les sap, eh? S'està dient de memòria, no les està llegint, eh? A partir de jocs és com ho fem. Fins i tot vaig tenir la gran satisfacció que la Biblioteca Internacional de Múnich l'any passat em va demanar aquest poema que l'ha publicat en català i en alemany al calendari de la Biblioteca de Múnich.

Que bonic, no? Que bonic. Per tant, jo crec que en Ramon Basora ha inoculat una mica el virus de la poesia a gent molt jove que potser d'aquí uns anys. Ves a saber si també escriuran.

Mira, jo, per exemple, a l'escola em dedicava molt, o sigui, a mi em preocupava molt de jove, jo estava a Rosa Sensat, tenia 24 anys, a l'associació de mestres, i parlàvem què hem de fer perquè els infants, els joves, llegeixin per gust, per plaer, sense que ningú els obligui. I jo deia, és necessari, però m'enfadava perquè ningú es preocupava què hem de fer perquè els infants i joves escriguin sense que ningú els obligui, tinguin ganes d'escriure. I això és el que m'he dedicat tota la vida, realment, a buscar, a instigar a fer això. Llavors, em deien, Ramon. Van publicar un llibre de poemes a l'escola en aquell moment que ho va fer l'editorial del Mall i coses sorprenents. Per exemple, una nena d'11 anys, després d'haver visitat en Miquel Martipol, que estava en una cadira de rodes que li costava parlar, Em diu un dia, em dóna un paper, li enviaries això a en Miquel Martí Pol? I vaig anar, l'hi vaig portar. Diu, poeta, estàs assegut, mai no t'aixeques, viatgen els teus poemes. Poeta, estàs callat, parla dels teus poemes. Però tu, poeta, et comuniques amb els ocells i després canten els teus poemes. És bonica la teva vida, poeta. Això l'hi va fer aquesta nena al Martí Pol, mare meva. Un nen de 14 anys, l'Àlex Guixà, d'aquells una mica que a l'escola li importaven poques coses, però que era un amant de la literatura. Escrivia i parla de la vida i la mort i escriu i diu "Vida, jo no he nascut per ser una figura de marbre ni per anar a la guerra. Jo he nascut per estimar l'arbre, per estimar aquesta terra". I parla de la mort. Diu, quan jo mori molta gent tornarà a casa amb els ulls plorosos i el mocador a la mà, però la gent que m'estimava dirà que m'ha amagat darrere el somni, sota el mar. Em deien, Ramon, tu obligues a escriure? Dic, jo no, jo intento seduir-los. I llavors, com ho fas? Per exemple, jo veia un nen o nena que no havia escrit durant un temps. M'aprenia de memòria un fragment d'aquell nen o nena i arribava a la classe, escrivia, com deia l'altre dia la Joana, escrivia a la pissarra allò que quan la nena o el nen veia que jo m'havia après de memòria, l'endemà me'n portava un altre. Un altre escrit. Això, què em feia? M'obligava durant l'any a aprendre'm de tots. I ara em puc trobar I ara em puc trobar un alumne que té 65 anys, exalumne, i li puc recitar un poema de quan ell era petit. Li puc recitar de quan era petit.

Això sí que és vocació, la resta, mare de Déu. En fi, quants mestres necessitaríem en aquests moments, en aquests moments, com en Ramon Besora, per capgirar resultats PISA, ganes de llegir, comprensió lectora i no sé quantes coses més. Ara no era l'objectiu de la conversa, però déu-n'hi-do amb tot el que he arribat a fer. Ramon Besora, moltes gràcies per venir a la nit dels ignorants. Molt bé, moltes gràcies. Vindrem a casa Rocher, farem el recorregut. Escoltarem la música i llegirem tots els poemes que hi ha a Pere Mola, només faltaria. Us acompanyaré. Doncs amb molt de gust, moltes gràcies.

A més a més, tenim un projecte pendent, que n'he parlat amb la Diputació, que direm Pere Mola en vers, que és una jornada poètica potent que volem fer, instal·lar una vegada a l'any a Pere Mola. Doncs vinga, cap allà. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Adeu, bona nit.