L'Atles de Varietats de Vinya i un experiment vinícola

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb en Parc Moliner.

I amb el Nil Via, amb l'Alex Torio, amb la Sole García Insua i a les vies de so, el Víctor Villar.

Estem en Varema. Hi ha gent que ha acabat, hi ha gent que no ha acabat, i aquests dies ens agrada anar trucant, anar portant persones que estan en varema, que estan varemant. Entre d'altres coses perquè sabem que una varema normal no existeix. No, no, no, no, no. Però mira que venim de varemes anormals, eh, Sole?

Sí, sí, absolutament. Però, bueno, aquesta també està tenint

les seves singularitats, no? Està bé conèixer-les. Sí, perquè, ostres, la setmana passada va pedregar contra tot pronòstic en algunes vinyes. Algunes vinyes han patit, eh?, Sí, algun viticultor amic

m'explicava que a vegades se'n recorda molt bé de les dates de quan bremava en funció de les dates de naixement dels seus fills i comparava una parcel·la molt concreta i em parlava que en 20 anys hi ha hagut un mes d'avançament respecte a la brema de fa 20 anys.

Estan passant coses. Per riure quan diuen que no existeix el canvi climàtic, que parlin amb els pagesos, que és veritat, s'està veremant cada cop més. Avui en parlarem. Tenim amb nosaltres el Josep Maria Albet. Albet i Noia, ens has portat. Què tal? Hola. Has vingut amb el barret posat? Sí, perquè. És que no es pot estar a la vinya sense barret, no es pot. És que no es pot passar pel sol. No es pot, no es pot. Ens has portat un vi experimental que estàs fent. Sí. Ara el tastarem, aquest vi. Com va la varema? Bé, ja que existim, només es queden els negres.

Us queden els negres. Els rosats, els blancs, els escumosos, i ens queden només els negres, que els comencem demà, i en deu dies suposo que acabarem.

Tenim també amb nosaltres el Joan Elordui, conegut del programa. Ell és cap del servei d'IMSD de l'INCAVI, l'Institut Català de la Vinya i el Vi, i avui ens ha d'explicar una cosa molt rellevant pel sector i pels gaudidors, que és l'elaboració de l'atles de varietats de vinya a Catalunya. Bon dia. Bon dia. Que bé, que bé, no?, que ens endreceu les coses.

Bé, creiem que una de les feines que tenim a l'Encavi és posar a disposició del sector i de qualsevol interessat en el món del vi informació que ja existeix i fer-ho el més accessible possible.

És a dir, és un mapa, és molt diferent els sols d'aquest mapa de vi de Catalunya?

Sí, els sols de Catalunya són molt diversos, hi ha de tots colors. I combinat amb la climatologia, que és també francament complexa, doncs dona un trencaclosques molt interessant.

Doncs comencem el tast vertical amb tot això, però abans, com sempre, la música ens la posa l'Àlex Torío.

Hola companys, pel programa d'avui us deixo musicar d'un cantautor de Tennessee que crec que és molt poc conegut aquí i espero que us agradi descobrir-lo. És Tony Joe White, que va morir ara fa uns 7 o 8 anys. I és conegut com, pràcticament, creador del Swamp Blues, el blues com dels pantanos, no? De la zona aquesta de del Mississippi, on tot s'empantanaga. I. Veureu que potser alguna de les cançons us sona perquè té un parell de temes que ha fet més famosa altra gent que no ell. Però, com sempre, anar a buscar l'arrel és molt interessant.

Anem a buscar l'arrel. És la raó que té el tast vertical de Catalunya Ràdio, l'arrel de la vinya. Va, comencem. Si us sembla, saludem una persona que tenim a l'altra banda del telèfon, el Xavi Pons, del Celler Vallformosa. Què tal? Com estàs, Xavi?

Hola, bon dia. Com us va? A tope amb la barema. On t'agafem, ara mateix? Mira, ara m'agafes aquí al celler, aquí a Viloví del Penedès, on hi ha el celler. Molt bé. I què esteu fent, ara? Doncs ara acaben d'entrar les últimes parellades, tot això que ve de les muntanyes, la zona de més 500, de Pla de Malleu, d'aquí dalt de la Llecuna, i ja és la recta final perquè nosaltres divendres ja tanquem el celler que els nostres viticultors ja hauran acabat d'acollir tot. Us ha anat bé l'acollida? Esteu contents? Sí, el que passa és que ha sigut una varema molt compactada amb uns 10 dies d'antelació. Vull dir, ha sigut molt primerenca perquè s'ha avançat molt, però bueno, ha sigut molt intensa, una varema molt intensa, molt intensa. Fas veu de cansat. Sí, és que ho estem, ho estem. Tenim unes ganes terribles d'acabar tot ja.

D'acabar i d'anar a la festa major i de fer una festa. Escolta, una cosa, tenim amb nosaltres aquí el Joan i l'Ordui de l'Incabi. Ells han fet un atles de varietats. La zona de Vallformosa, què tal és?

Bé. Sí, no, li dèiem al Joan. No, bé, totes les zones tenen les seves particularitats i característiques. El que ens demostra la feina de tots els viticultors al llarg del temps és que s'han anat adaptant a aquestes característiques i han anat col·locant en aquells terrenys allò que realment es donava bé, que funcionava bé i que el resultat era òptim.

La collita dius que serà bona. Sí, sí, serà. Serà un bon any.

Sí, per nosaltres sí. Ha sigut un any que el raïm no ha vingut en tant de suc, per tant hi ha més concentració, però ha sigut de sol sonar bastant les vinyes també, però bé, sí, preveiem que serà un bon any. Doncs escolta'm, moltes felicitats,

et deixem treballar. Moltes gràcies. Avui tindràs una jornada laboral dura. Sí, com tots els dies de la varema. Gràcies per posar-t'hi. Moltes gràcies. Adeu. Ens agrada estar parlant ara en un territori, ara després anirem a la Terra Alta, després anirem a l'Empordà I avui tenim el Penedès, amb el Josep Maria Albert, que ens estava explicant com t'ha anat a tu. Bé, ens està anant molt bé.

Potser la veritat que més bé ens respon és la Xarel·lo, perquè en part suposo perquè són vinyes velles, quasi tot, i tenen les raons molt fondes. Llavors viuen d'aquella aigua que vam tenir la primavera i l'hivern, perquè després hem tingut quatre mesos de zero. I llavors aquestes han aguantat. La Xarel·lo, a nosaltres, a la casa, és la que més ens ha aguantat bé. Ha fet uns rims inflats, macos. Com poques vegades, eh? No han necessitat absolutament el rec. En canvi, el Macabeu es va marxir una miqueta. Aquelles onades de calor que va agafar, que no han parat. Sí, anava dient les onades que continuen, no? Sí, sí, sí. Però el Macabeu la va afectar una miqueta més, estava una mica més marxit, no rejava tant, com deia ara aquest noi de Vallformosa. Sí, sí. Bé, però en general bé.

Joan, anava fent que sí amb el CAP. Sí, efectivament,

la climatologia que hem tingut ha estat molt extrema. A l'hivern hem tingut força molta aigua, hem estat un hivern més humit del que és la mitjana. I al canvi, aquesta primavera i estiu ha estat molt sec, realment molt sec, i sobretot amb unes temperatures mitjanes molt altes. I a més a més, afegit a això, la temperatura mínima, mitjana, també ha estat molt alta. Aquest és un element que abans no es donava, ja us donava menys, Teníem una diferència tèrmica molt important entre el dia i la nit. Això no s'ha adonat en guany. Hem tingut temperatures mínimes de nit per sobre dels 20 graus. Bueno, tot se les ha empatit. No és cap novetat. I això ha fet que les vinyes hagin patit.

Tenim amb nosaltres ara, ens anem a l'Empordà, el Delfí Sanaúja, que és de Paralada, el Castell de Paralada. Què tal, Delfí? Hola, molt bona. Com ha anat? Com ha anat? Ara esteu collint o què?

Sí, pràcticament estem una mica més de mitja varema. Vam començar el 5 d'agost, aquest any anem de 10 a 15 dies avançant respecte a l'any passat. I aproximadament portem un 60% recollit i suposo que acabarem, tot i que encara falta una mica, als voltants del 20, 20 i poc de setembre. O sigui, ens queden aquests 15 dies llacs per acabar la varema, però bueno, per ara força contents. Quines vinyes has collit o quines et queden per collir? Bueno, com que aquí a la domiciliació d'origen d'Empordà tenim 21 hectàrees autoritzades, doncs pràcticament estem ara a les varietats mitjanes, que es diu, ja tenim les primeres recollides, el chardonnay, el sauvignon blanc. Tot just la setmana passada vam acabar d'acollir tot el blanc, el macabeu i la garnatxa blanca, vam acabar de recollir divendres passat. I ara estem amb garnatxes negres i ens quedaran carinyenes, cabernets o vinyons i monestrelles.

Clar, jo et preguntava per saber com tens la finca Garbet. Aquesta és una finca tan maca, aquella allò, allò d'allà.

Intentem que estigui molt maca, molt preciosa i amb uns raïms el més sants i madurs possibles. I en aquest cas, finca Garbet ja hem acabat d'acollir, perquè tenim cirà i garnatxa negra. I vam plantar amb un estrell, però encara no és productiva, ens produeix l'any que ve, el vam plantar fa dos anys, i tot just ara fa uns 10 dies vam acabar d'acollir la garnatxa negra de Finca Garbet, que com que és una vinya davant del mar, amb bastanta il·luminació i bastanta afectació del sol, madura, és la primera vinya que brota, i sempre acollim una mica abans que el resta de vinya. De vinyes, diguéssim, una mica més allunyades del mar i més tirant a les alberes o a les muntanyes. Però el que hem trat de reir, molt, molt contents, tant el cirà com la garnatxa negra, tot i que també el triem, el posem en una càmera frigorífica, recollem caixes, passa per una taula de selecció i intentem que tot el que es vinifiqui per fin que Garbet sigui de la màxima excel·lència possible.

Doncs, escolta'm, ho haurem de comprovar. Has de venir un dia. Quan estigui tot embotellat, véns cap aquí i ja t'ho direm. Doncs encantat de venir aquí a obrir unes ampolles. Pensa que en Joan de l'Incabi, que mana sobre nosaltres, ha fet cara que sí, que el que ho ha de tastar a veure què tal. A veure si apronta.

Aquestes coses sempre ens apuntem. Doncs ja podeu comptar i quan vulgueu obrir molt bé una ampolla d'aires de Garbet, que és la garnatxa, com de finca Garbet, que és el sidà, i intentem disfrutar-la aquí una estoneta.

Va, doncs seràs convocat, eh? Molt bé. Gràcies, Delfí, a seguir. Aviam si ens veiem aviat.

Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i salut i vi. Salut i vi.

M'agrada el del fi sempre dient salut i vi. Aquest era el nostre lema. I was

thinking about parking the other night.

Salut TV és un lema que ens hem fet nostre a ESOLE en un programa televisiu que estem cometent gràcies a l'Incabi i que esperem que faci que molts catalans tinguin ganes d'anar a tastar les meravelles que tenim.

Sí, i que estem gairebé llanc, com d'enrere, no? Perquè vegui la llum, vull dir això.

Serà d'aquí poquet. Sí, de seguida. Parlant de meravelles, el Josep Maria Albert ens ha portat una cosa. Li deixem tastar al Joan, aviam què ens en diu, aviam si aprova.

Comencem amb aquestes tasques de comprovació.

Comencem amb comprovació. Li diem o no li diem què portes? Jo crec que s'ho imagina. S'ho imagina. No li diguem res. I aviam què ens diu. Estem amb una ampolla. És francament complicat, eh? A veure. Una ampolla que està tapada. És un blanc. Nosaltres també en volem, eh? Perdó. Estem tastant una varietat que ens ha portat el Josep Maria Albert. Què ens pots dir d'aquest via? No ens diguis què és, però digues el que ens puguis dir.

Bé, són dos vins que són, jo diria, tots dos són família, tots dos són del 2025, sense cap maquillatge, o sigui, estan fermentats amb iroxidable i embotellats, no estan estabilitzats ni res. Però estan nets, eh? Sí, sí, neticis. I estan tapats amb rosca perquè es conservin el màxim de bé, que es mantinguin el màxim de frescos. I són. És una varietat. Són varietats del Penedès. Del Penedès. Si el tasteu, ja veureu que és la. Són davant de la varietat reina. És la varietat reina del Penedès, no? Del Penedès. I a la zona de muntanyes d'Urdal és una veritat que està pràcticament dominant-ho tot. Increïble, molt bo. Ha desplaçat totalment la parellada i ara pràcticament només tenim xarel·lo i una mica. És xarel·lo, eh?

Ho havies notat? M'ho ha fet molt fàcil. M'ho ha dit, per tant. Però sí, és un xarel·lo. És a dir, com dir. De llibre això és el que explica el Penedès

aquest xarel·lo això és xarel·lo aquest xarel·lo és de vinyes de més de 50 anys totes les vinyes nostres de xarel·lo tenen més de 50 anys tenim dues que són més joves però no van aquí. I s'adapta molt bé al clima que tenim ara. O sigui, regna el xarel·lo allà. Sembla que és la veritat que més s'adapta a això, al clima que estem tenint. Aquest any ho ha demostrat claríssim. Però hi ha dubtes, perquè fa dos anys i tres anys que vam tenir les sequeres tan bèsties, vinyes velles de xarel·los van morir. I en part és perquè a les muntanyes d'Urdal tenim uns sols poc profuns i les vinyes baixen però hi ha un punt que troben la pedra i quan troben la pedra s'ha acabat i llavors amb les sequeres aquestes consecutives que vam tenir del 2024 i 2025 i 2023 també es va aixugar aquest fondo i la planta no van suportar-ho algunes. Però és el que hi ha, és la selecció natural que hi ha. El clima va generant selecció natural.

Això ens ho han repetit molts viticultors al llarg d'aquest any passat. Són aquesta idea de la sequera, les arrels que no baixen.

I després també podrem lligar amb el tema de l'aldes. Aquesta distribució de les varietats pel territori, potser ens dona també algunes claus per entendre quins recursos, com ens podem adaptar a la nova situació.

Sí, el que passa és que hem de tenir molt clar que el que teníem no serà el que tindrem i, per tant, no podem encastillar-nos, no podem tancar-nos i dir que com fèiem sempre això ho hem de continuar fent. No, perquè les condicions canvien i el que hem de fer és aprendre. Conèixer què és el que passarà, tenir clar que els canvis han de portar noves tècniques, noves maneres de fer i aplicar-les. I aplicar-les amb seny, sobretot amb seny, perquè és el que és realment difícil.

Digues, digues. Les tradicions, o les coses tradicionals, si no evolucionen i s'adapten, al final acaben desapareixent i deixen de ser tradicions. Vull dir que haurem d'anar adaptant-nos i seleccionant el que més bé funciona i anar fent el moviment, allò que diuen, ballar el ball que toquen.

Clar. En aquest sentit, el tap de rosca, que és una qüestió polèmica, però clar, és una qüestió O sigui, funciona.

No, no, Natus ens funciona molt bé. I amb algunes veritats molt més que d'altres. Amb blancs i rosats, fantàstic. Fins i tot amb blancs de llarg envelliment amb ampolla, també. Amb negres no tant, perquè tenen tendència a reduir-se més i de vegades s'entufen, agafen olors rares, les has de decantar i estan ben joves, és una mica complicat. Però amb blancs i rosats, jo crec que és fantàstic. No et surt mai cap ampolla amb problemes de suro els cambrers estan encantats d'obrir la creca així i per exemple la meva mare que es va morir fa 3 anys amb 90 anys em deia a mi no em portis més taps de suro. Em porta els taps de rosca que jo els puc obrir no necessito cap home que em posi el tirabuixó i que me'l torni a posar el tap a dintre perquè ella no podia posar el tap bé a dintre perquè no tenia força a les

mans aquestes senyores que han begut moderadament sempre sempre han tingut el vi com a company de taula la copa com un element més de la dieta sí, sí, sí què en penses tu del

tap de rosca a nivell comercial? Bé, de fet, alguna vegada que hem parlat de TAPs aquí, una de les coses que sorprenien molt, i encara ara, amb baròmetres de consum, és que hi ha una part del consumidor que mostra reticència amb el fet de treure's euro. De l'europeu, eh? Sí, de l'europeu. Bé, ara parlo específicament

fins i tot del català. Del català, perquè els alemanys no tenen cap problema. No,

parlo de la reticència al contrari. Evidentment, sí que s'ha associat al tap de suro històricament, i jo crec que injustíssimament, que el tap de rosca pot anar acompanyat a vins més senzills, etc. Però hi ha una realitat d'una part del segment, sobretot el més jove, que considera que el suro és difícil de treure, que l'enreda haver-lo de treure, i que el tap de rosca, fins i tot després per la conservació, els dos o tres dies que encara no t'has acabat l'ampolla, facilita el consum d'aquest vi, no? Per tant, jo soc de l'equip tap de rosca. Sí, sí, sí. Tu què dius, Joan?

Que sobressurten un tros així a la nevera, et queda sempre l'ampolla torta. I si ho poses massa cap dintre,

llavors no pots treure-ho. I si ho poses tombat, de gota. Molt a favor. És que són aquestes qüestions domèstiques les que després ens amarguen el dia a dia.

Totalment. Tu què dius, Joan? Per mi, el que s'ha de fer és desacralitzar el consum. Està molt bé la cultura del vi, està molt bé, i som absolutament favorables que cada vegada la gent entengui més el que s'està aprenent, el que està bevent, etcètera, però a la vegada. Ho ha de consumir. Per tant, hem de facilitar el consum, en el bon sentit de la paraula, hem de facilitar que la gent en gaudeixi i que gaudeixi sense problemes. A mi em fa molta ràbia, a mi personalment em fa molta ràbia quan en una taula de restaurant. Tothom s'espolsa la responsabilitat d'escollir el vi. Com si t'haguessin de castigar per alguna cosa. No, no, miri, és un producte més, demani un vi i disfruti'l. I ja està, i no passa res, no? Per mi és això. Bueno, i que, a més a més,

tot és complementari, és a dir, és que sembla que has de ser o d'un tap o d'un altre, no? Cada tipus de vi ha de tenir el tap que li toca, que millor hi va, i conviu tot en perfecta harmonia, no? No has de triar.

I, en tot cas, aquest xarel·lo que ens has posat a la copa és una meravella. Ara provarem el seu fill. Va, explica'ns-ho bé, això. Explica'ns-ho bé, això del fill. Més ben dit, és un net. Aviam, què ens portes ara?

Ara ho provareu. Jo crec que el vi ha de parlar sol.

Per tant, el tasteu. Estem veient un vi, un color similar, un blanc pàl·lid. Aviam què ens diu el nostre expert d'avui. A més, els oients han de saber que estem a cegues, que no estem veient les etiquetes. No, no, no. Ens l'ha portat amb aquestes camises que van tan bé per mantenir fred el vi, i que tots hem de tenir a casa, és perfecte, cap al congelador. Ara estan tastant. Aviam, el Joan, què diu? Estan tastant. Albert, com que som el tast vertical, podem fer tots els sorolls del món per tastar, ja ho sabeu, eh? I no anem a l'infern.

Aviam, què dius? Per mi és un vi molt fàcil de beure, és un vi jove, es nota que la vinya encara ha d'evolucionar una miqueta, s'ha d'equilibrar, però és un vi que està. Que arrenca, surt en un punt molt alt.

Aviam, varietat. Davant de què estem? Tu has dit un net. És un net del xarel·lo. Comparteix alguna mica d'ADN amb el xarel·lo?

Molt d'ADN. Molt d'ADN. Sí, sí, no, no, clar. Un 80% d'ADN. Però no és xarel·lo ben bé? Què tenim aquí? És un creuament de xarel·lo amb varietats resistents que està ja inscrit en el registre, en procés d'inscripció, doncs vaja, en el registre de varietats comercials, sortirà d'aquí quatre anys al mercat. Molt bé. El codi que és 16491, però el nom que es dirà és Xarel·leu.

Amb L·Laminada, molt bé, així m'agrada, anar pel món amb les L·Laminades.

Una mica per donar pistes que és família del Xarel·lo, no? Com que nosaltres portem els cognoms, una mica la idea és això.

Quines diferències hi ha entre un Xarel·lo? Si algú ens està sentint i diu, ostres, què és això? Però això no ho tindrem fins d'aquí quatre anys, eh? Des d'aquí a 3 anys no es començarà a plantar. El mercat no n'hi haurà fins d'aquí 6 anys. Anem a poc a poc, però segurs.

I esperant que, evidentment, l'Incavi i el Departament d'Agricultura facin aquests controls que fan per homologar-ho i per incloure-ho al potencial vitícola català. Però té tot el sentit que així sigui, perquè realment és molt bona veritat. El que comentava el Joan Ordui, que la diferència bàsica entre aquesta i aquesta és que aquest té 4 anys. El jove que hem provat ara té 4 anys. I el jove que hem provat abans té 50 anys. És un jove de 50 anys, el qual és molt més assentat i molt més equilibrada a la producció, però té el perfil, jo crec que té el perfil d'Otxarello, potser amb un punt més d'acides, falta veure si s'ha acollit exactament en el mateix grau. Ara no tinc la graduació d'aquest, Te la volia preguntar, aproximadament, però què deu ser? Jo crec que està en 12 graus i aquest pot ser que estigui en 12 i mig, però té una tensió de l'acides molt maca, que el fan molt fresc i molt. Jo crec que pot entrar molt bé el panadès. I qui sap, potser és un vi de guarda, de llarga guarda. Després ens n'hi ha veient, sí, sí. També hi ha una gran diferència. Aquest vi, el 2025, té 4 tractaments de coure i 9 de sofre, i aquest no té cap. Zero. Ni coure, ni sofre, ni cap residu.

Es reverteix en el. Tu diries, en el raïm, el tractament de coure, que són tractaments autoritzats en ecològic, eh? El Joan diu que no.

Jo dic que sí. Nosaltres creiem que en el vi, en el vi que trobem a l'ampolla, no trobem residus de cap tipus. Quan ho detecteu. No, no, això seria si féssim una anàlisi, sobretot de fitosanitaris sintètics.

D'acord. En aquest aspecte estaríem d'acord. Analitzant el vi, no queden residus, perquè les quantitats que s'hi posen són molt baixes. I, a més a més, hi ha un pla de seguretat en el qual la pots tractar. Però hi ha un efecte en el vi, que en el procés de fermentació, sobretot, sí que té residus, perquè en el procés de decantació, quan entrem al raïm, es premsa, es deixa 24 hores perquè sedimenti, en aquell procés s'acaben d'eliminar molts components de coure, i de sofre, però el coure és un antirreductor, o sigui que evita que determinats aromes s'expressin. Per tant, en el cas que no hi ha gens de coure, t'apareixen una sèrie d'aromes que en el xarel·lo també passa. Si pots fer una anyada com aquesta, que hem passat aquest any, que hem fet un tractament de coure, aquest any té zero, i aquest any té un. Però, clar, aquesta petita diferència. El tractament de coure, a més a més, es va fer a principis de primavera, a la floració, més o menys. Després no se n'ha fet cap més. És un any una mica excepcional en aquest aspecte. I aquest antesero. Aquest any probablement hi hagi menys diferència i el xarel·lo normal expressi més aquests aromes que el coure ens els tapa.

Hi ha anys que s'ha de fer el tractament i no te'n pots escapar dels tractaments. I això, l'agricultura ecològica accepta el coure.

Sí, sí, tant el coure com el sofre. Però el que hem de tenir sempre al cap és que el que necessitem és fer una agricultura intel·ligent. Si hem de tractar, hem de tractar. I si podem estalviar-nos el tractament, ens ho hem d'estalviar. No ho hem de fer per sistema, ho hem de fer les coses. Perquè s'han de fer, no perquè toca. Per tant, jo crec que això és la part important. De totes bandes, aquestes varietats híbrides, resistents, quan parlem de resistència estem parlant de resistència oide i amíldio, és el que s'està estudiant en aquest moment, el que l'Albert està estudiant en aquests moments. Serà una eina més, sobretot per reduir fitosanitàries, per tant, reduir costos, que és molt important en aquests moments, i reduir també l'impacte que fem sobre el medi ambient quan fem els tractaments.

I també el consumidor demana vins.

Bé, jo crec que tots els dos vins que acabem de tastar estan molt, diria que, en la línia del que està demanant el consumidor. Frescos, amb acidesa.

Ara si el testeo una mica, que ha agafat una mica de temperatura, encara és més xarel·lo. Aviam. Agafa'l més.

És veritat que d'aromes sí que basa el xarel·lo, però és veritat que aquesta acidesa. Cítrica també et porta a altres zones.

Sí, és bo per això que tenir disposada més acidesa, més reserva d'acidesa, perquè és un factor de conservació i de frescor en els vins. M'encanta. Sí, sí, sí.

Això ho tindrem, res, falten sis anys. Sis anys per veure. Què fa l'Incabi quan ve un viticultor i et porta una. Mira, és que he trobat això. Ui, a veure, tot això està molt. Perquè això passa molt, eh?

Passa molt, tenim moltes varietats en estudi en aquest moment. Hem incorporat moltes varietats recuperades, ancestrals, en perill de desaparició, digueu-li com vulgueu. Els últims 15 anys hem incorporat més de 20 varietats. Ah, carai! El potencial vitícola català i la major part d'elles, el 90%, són varietats recuperades. Per tant, és un procés que l'INCAVI porta en continu. No parem i cada vegada en tenim més. Però és un procés llarg, i és un procés llarg perquè està lligat al clima, està lligat al cicle de la vinya. Hem de comprovar primer que això que ha trobat el viticultor és una varietat, és a dir, que és homogènia, que és diferent i que és constant en el temps, no és una quimera, per dir-ho d'alguna manera. Una vegada fet això, hem de seleccionar-la per obtenir-la lliure de virus. Les plantes que hem d'estudiar han d'estar lliures de virus. Les plantem, les desenvolupem, per tant, han de passar tres anys. El quart any comencem les veremes. Les hem d'estudiar, a veure què és el que produeix, com produeix, quin vi dona. Per tant, necessitem tres o quatre veremes per poder dir que el que estendien és cert. I a partir d'aquí, si tot això es compleix i tot això va correctament, fem la inscripció en el registre, en el potencial vitícola català. Molt simplificadament. Per tant, en aquest moment ja hem parlat de. 7, 8, 9 anys.

Té tot el sentit ara que ho expliqueu, perquè sempre penses, ostres, com és que és tan lent? Home, és clar, és que s'ha de plantar, s'ha de mirar i s'ha d'estudiar.

Clar, hi ha la perspectiva històrica i natural, 7 anys o 8 és que és no res,

són sospirs. Llavors, ostres, valores molt que hi hagi viticultors que et diguin que es trobin coses, que les vinifiquin, que vulguin fer, que vulguin seguir amb aquest sector apassionat, no?

És fonamental, per nosaltres la col·laboració. Amb el sector, amb tothom del sector, és un sentit de la nostra feina. És recerca, però és recerca aplicada, nosaltres la volem col·locar en el sector el més ràpid possible. És recerca pública, nosaltres som un institut públic, per tant, ho fem per tot el sector, però també i sobretot és recerca col·laborativa, que és la millor manera que la recerca es difongui el més ràpidament possible, col·laborant amb els viticultors, amb el CGS, etcètera.

Va, parlem de varietats. D'aquest atlas de varietats, quantes varietats devem tenir a Catalunya?

En aquest moment, en el potencial vitícola català n'hi ha al voltant de 90 varietats. 90 varietats? 90 varietats, però si posem una miqueta el zoom, estem parlant que 3 varietats, que és la troica, clàssica, ocupen més del 50% de la superfície. Que són? Aquesta s'ocupa més del 50% de la superfície, i si afegim uns acòlits, que serien les garnatges, la garnetja blanca i la garnetja negra, la carinyena i l'ull de llebre, més podríem incorporar aquí alguna varietat forània, estaríem parlant de més del 70%. Per tant, només aquestes 7-8 estem parlant de més del 70% de la superfície vitícola catalana.

Per exemple, el xarel·lo, quant deu ocupar?

Ara no tinc les xifres a sobre, però m'acabeu xerrant la parellada, ja us dic, aquestes tres.

D'acord, d'acord, d'acord. I esclar, hi ha totes aquestes varietats que s'han recuperat, que si el picapoll, el mandó, l'ha trobat, l'ha atrapat, o que s'estan recuperant, però que seran molt poca part, no?, de moment.

De moment és un percentatge que és aproximadament el 13%.

D'acord, però és molt important que això O sigui, és el nostre futur, eh?, Per nosaltres és fonamental.

La riquesa genètica, la conservació d'aquest patrimoni, és bàsic perquè és com una caixa d'eines. Aquí tenim una sèrie de coses que moltes vegades ni les mirem, és allò que guardem a les golfes, que tenim allà al fons, però que de sobte un dia, ai, necessitaria, i si ho tenim guardat és quan ho trobarem i ho podem trobar, si no, ho hem d'anar a comprar. I anar-ho a comprar significa sortir fora, veure què és el que hi ha, veure si realment allò que comprem serà el que necessitem, o si ens haurem d'adaptar nosaltres al que hem comprat i no al revés, i per tant tenir-ho, guardar-ho, conservar-ho i conèixer-ho, sobretot conèixer el que tenim, és fonamental per nosaltres.

L'Atlas també parla de l'edat de les vinyes. Què podríem dir sobre les vinyes catalanes? En quina franja d'edat ens trobem?

En general, la viticultura catalana és una viticultura que ha evolucionat amb els temps. Per tant, la major part de les vinyes. Tenen una edat, podríem dir, inferior als 30-35 anys, però després, com dèiem abans, també tenim una riquesa que és importantíssima, que són aquestes vinyes velles que comentava abans en Josep, que és la que dona aquests grans vins que poden anar com a bandera, com a punta de llança, a qualsevol lloc, a qualsevol lloc del món, a representar-nos.

Avui el TAS vertical amb el Josep Maria Albert, d'Albert i Noia, que ens ha portat un vi experimental, el xeraleu, que serà una realitat en uns quants anys, i un xerelo meravellós. I tenim també amb nosaltres el Joan Elordui, que és cap del servei d'IMESD de l'Incabi, que ens està parlant del mapa de sols, aquí amb la Sole García Insua, que aquesta temporada estrena una secció que ens fa molta il·lusió. Estic d'estrena, eh? Estàs d'estrena. El mapa de sols, tu deies vinyes velles.

Sí, i m'anava preguntant mentre t'escoltava amb Joan si creus que aquest mapa canviarà molt en els propers anys. És a dir, hem vingut parlant en totes les temporades fins ara d'aquesta aposta per les varietats autòctones. Entenc que segurament si haguéssim fet l'alt les fa 30 anys, jo se'm varia donar la raó. Sí, jo crec que si hagués estat una mica diferent, no? Sí, sí. Però no sé si estem una mica com al final de la corba o encara hem de continuar pujant.

Bé, sí que canviarà, segur que canviarà, però la viticultura, l'agricultura és una activitat d'inèrcia lenta. El nostre conreu és un conreu llenyós. Ho hem comentat abans, des que plantem fins que tenim la primera collita, podem passar tranquil·lament quatre anys, fins que tenim el conreu estabilitzat, etcètera, etcètera, podem passar deu o quinze anys. Per tant, els canvis tenen aquest ritme. És evident que canviarà. Per nosaltres és molt clar que l'aposta que els viticultors i els cellers estan fent per les veritats pròpies autòctones continuarà. Que a més a més el consumidor cada vegada ho reconeix més, cada vegada ho busca més, per tant això també continuarà, que la incorporació d'aquestes varietats que comentàvem abans, que són resistents a les malalties, que ens ajuden a reduir costos, etcètera, també començarà a aparèixer en les nostres parcel·les i per tant això anirà canviant, però no serà al ritme de mesos, sens dubte.

De fet, un canvi varietal en el món del vi és una generació com a mínim, perquè les vinyes viuen molts anys. Ara potser es guarden menys anys, i amb 40 anys se solen canviar. Però alguns que ens agraden, som una mica romàntics encara, ens agrada guardar les vinyes velles perquè veiem que tenen unes qualitats diferents i perquè si les has cuidat bé, poden viure fins a 100 anys, però les has de cuidar bé, i quan les cuides bé, te les estimes. Evidentment és el que comentaves tu de la teva vinya aquesta és la del dematí aquesta és la

de la tarda l'empleat del mes el que creix més que els altres li dius el nom a cada planta i tu què fas? i quan hi ha un tros d'una branca que sense volguer t'acaricia, ja li parlaries, pràcticament.

Li diria, hola, maca, què tal? És molt bonic. Les varietats, realment, trigaran un segle a canviar, jo crec. Les noves i les tradicionals es van modificant, sempre hi ha petits moviments. Abans us comentava que a casa la parellada no està anant massa bé, de fa molts anys, i està desapareixent de la zona nostra. En canvi, els xarel·los t'aniran a més. I així anem.

I aquest xarel·lo que ens has portat, el xarel·lo el podem trobar a la botiga? Sí, sí, el xarel·lo és el nostre vi clau. Com es diu el xarel·lo que ens has portat? Curiós. El Curiós, és un nom fàcil de recordar, és curiós. I digue'ns el preu d'aquest xarel·lo. Això deu estar pels 9,5 euros. Em sap un greu. De veritat. Apugeu preus, per favor, us ho demano. Et fas un curiós per 9 euros, mare meva.

I trobo que una de les etiquetes més reconegudes, no?

És una etiqueta que tots reconeixem, els tres tatges. Sí, sí, sí.

Va, que la Sole, amb aquesta sintonia, ens fa un qüestionari als nostres elaboradors.

Vagi pel davant, les gràcies a l'Alex Torío per tenir aquesta sintonia estupenda i amb la que arrenquem. Efectivament, nova secció aquí al TAS Vertical i com que en aquest programa parlem molt de vida, varietats, de territoris, danyades, de cellers, hem pensat que també estaria bé mirar què hi ha darrere d'aquell que us sosté. Així que, bueno, parit una secció a la que li direm sense escupidora. Això és una mica allà, declaració d'intencions. Josep Maria, prepara't perquè et traiem l'escopidora i serà el nostre particular qüestionari de Proust passat pel món del vi, això sí. Josep Maria, tranquil, no busquem respostes correctes, no busquem tècnica i sobretot no busquem la resposta més prudent.

Aquesta ha de ser. Però amb l'Albert i Noia ja sabem que no serà.

Crec que em passarà per la dreta, però intentarem mantenir l'estandard del programa. Hi ha algunes preguntes per pensar, d'altres que jo t'aconsellaria no pensar-hi gaire, llença't a la piscina, i espero que no n'hi hagi gaires de massa incòmodes. En fi, doncs vinga, va, arrenquem amb les preguntes sense escopidora. Anem a la primera, Josep Maria. Prefereixes tastar cegues o saber què tens al davant?

No, jo prefereixo veure el que tinc davant. Per què? Perquè em transporta al lloc on s'ha fet el vi i me l'imagino. Abans de posar-me la boca jo ja volo cap allà i estic sigui una vinya que conec, sigui una zona que conec o amics que fan el vi, perquè en el món del vi. Ens coneixem molts, molta gent de tot el món, eh? D'Estats Units, de França, d'Itàlia, de Catalunya. Ens coneixem i llavors, quan veus l'etiqueta, ja et transporta allà. I llavors t'ajuda a comprendre més les coses, per mi.

Quin vi s'assembla més a tu d'allò que voldries confessar? Aquestes de les que val més no pensar gaire.

La Balat, que és una varietat recuperada, antiga, que vam introduir fa 4 o 5 anys al mercat i de la que tenim un vi que és un vi nerviós, un vi amb poca capa de color, però que envelleix molt bé. Per mi m'encanta negre, eh? És un negre. Recordo una mica els Pironoars, però amb perfil mediterrani. Fixa't que dic que em velleix molt bé.

Sí, ja m'ho he apuntat, ja m'ho he apuntat, molt bé. Has comprat mai una ampolla només perquè era bonica o perquè t'agradava l'etiqueta? Sí. Quina, si es pot saber?

Ara no tan sé ho dir una, però. Aquí, aquesta botiga que hi ha aquí al costat. Sí? El. El que ja no hi és, el petit celler. Aquí el petit celler n'havia comprat algunes. De vegades estem pensant. Ho fem més perquè ho vegin els de casa. Mireu, veieu què hi ha al mercat? Mira que atrevits, mira què fan aquests, mira que xulo. Per agafar idees, més que pel BMC. Copa perfecta o companyia perfecta? Ostres. Per beure vi, copa perfecta.

Quina és la millor conversa? Ara que parlem de copa i no de companyia, però tornem a la companyia. Quina és la millor conversa que recordes amb una ampolla pel mig? Una ampolla de vi, clar. T'estimo. Serà difícil de superar, eh? T'estem deixant. Quina paraula del diccionari del Lluís jubilaries demà mateix? Oh.

Jo crec que totes les que són massa rebuscades, perquè jo, per exemple, quan faig una descripció d'un vi, procuro no fer-la servir mai, perquè entenc que la major part de consumidors que m'estan escoltant o que m'estan veient. Se'n poden allunyar si fas servir paraules rebuscades. Crec que el vi l'hem de descobrir cadascú i cadascú té les seves paraules. Per tant, totes les rebuscades i massa complicades les trauria.

Trauria unes quantes, eh? Sí. Una persona jove entra en un bar amb 6 euros, només 6 euros. Per què hauria de demanar una copa de vi i no una altra cosa?

Home, perquè el vi jo crec que et fa volar amb una sola copa. No necessites volar en el sentit emocional. No necessites beure més. Amb una sola copa, i tampoc cal gaire plena, te l'has de rumiar, i per anar a beure has de beure l'etiqueta que et deia, perquè llavors t'acaba d'ajudar, no? Sapiguer d'on és, qui l'ha feta, tot això, amb una copa de vi. Amb 6 euros n'hi ha de sobres.

Quan va ser la darrera vegada que vas canviar d'opinió sobre un vi perquè algú que sabia menys que tu, que he de dir que això és fàcil, saber menys que el Josep Maria és fàcil, et va fer mirar-ho d'una altra manera?

Moltes vegades que jo he trobat un O sigui que algú em diu aquest vist boníssim, això que deies tu, i el tasto i penso ostres, jo no l'hi trobo tan boníssim, però entenc que a aquesta persona li pugui agradar. Vull dir, de vegades el teu gust és un i els altres tenen un altre i t'ajuda. Si saps escoltar, evidentment. Si vas a la teva bola, no.

Digue'm, què hauria de copiar el sector del vi de qualsevol d'aquests tres sectors? El de la cervesa, el dels còctels o el del cafè d'especialitat?

Del cafè, jo crec que la part que m'agrada més és el cafè de comerç just. Crec que el de comerç just en el món del vi ho hauríem d'incorporar. I hi hauria d'haver un segell que podria ser pagès content que realment certifiqués que aquell raïm s'ha pagat a un preu digne i quan dic digne vull dir no els costos sols sinó els costos i un benefici perquè el viticultor no és un assalariat és un empresari és autònom però és un empresari i un empresari té que tenir beneficis no podem parlar només de costos sempre això és el que dona la dignitat per mi. Del món de la cervesa, home, la manera que tenen de vendre-la, saben molt, fan uns anuncis que. Oh! Diria una paraula bruta, ja. No saps què faries allà davant, dir, hòstia, que bons que són, fent anuncis comercials, no? I després m'has dit un altre sector, el de? El dels còctels. Home, els dels còctels, a mi no m'agraden massa, però. No m'agraden massa, però en el món del vi ja fem còctels, però el que passa és que els fem de vi amb vi. No hi incorporem altres coses. Potser s'hauria d'incorporar alguna, no? En diem copatge en el món del vi.

Quina pregunta creus que fem encara a una dona del vi que difícilment la faríem a un home del vi?

Bueno, més que una pregunta és dir-li. Bueno, tu prendràs un blanc o un rosat. Penso que això és un tòpic totalment absurd. O que et vingui el camarer a la taula i no et serveixi el vi a la dona. I la meva companya, la Marta, tasta més bé que jo. Té un nas brutal. Hi ha molts aromes que jo no els trobo i ella els troba. Doncs, per què t'han de servir sempre això? Aquestes dues coses jo penso que.

Has estat sempre un pioner en moltes coses, però digue'm quina cosa del món del vi defensaves fa 10 anys i ara no defensaries.

El collir a màquina. Jo defensava no collir a màquina i m'he anat adonant que realment l'hem d'admetre. Les màquines han evolucionat molt de collir raïm i, a més a més, és que no hi ha personal. No hi ha personal i és molt complicat gestionar. A casa avui, per exemple, estem collint raïm i som 23 persones. Hem de fer dues colles, quatre tractoristes. És molt complicat gestionar-ho. Sempre hi ha algú que està malalt, que no de què I la màquina realment soluciona moltes coses, a part la rapidesa que té. Però a casa no la voldria. Perquè m'estimo massa les vinyes i les màquines aporregen la vinya i la trenquen. I una vinya acollida a màquina no et viurà més de 30 o 40 anys. I a mi m'agraden les vinyes velles. I llavors. Són incongruències que tenim però he evolucionat i ara l'admeto arribem

a la pregunta final si poguessis deixar una sola ampolla perquè algú l'obri cap a l'any 2100 vull dir d'aquí una mica de temps quina hi posaries i quin missatge hi afegiries o sigui un missatge amb una ampolla quina ampolla deixaries per algú que l'obrirà el 2100 i amb algun missatge dins de l'ampolla.

Jo en faria amb una ampolla de vi blanc de Marina Rion, que em velleix molt bé, amb tap de rosca, i la frase que hi posaria. Aquesta pregunta me l'havies dit abans i me l'he preparada. Sí,

aquí hem fet una mica de trampa, eh? M'ha semblat que feu un assajament el primer dia. Aquesta s'ha de dir.

Me l'he apuntat aquí al telèfon. Vull creure que els darrers 50 anys el món hagi deixat de cremar energies fòssils i comenceu a recuperar les temperatures perquè vosaltres i la vinya ofereixi la seva millor cara.

Josep Maria, vull dir, m'has passat per la dreta, efectivament.

Molt bé, molt bé, molt bé.

Molt bonica la frase que has pensat.

Bueno, és que jo estic molt nerviós amb l'evolució del clima i no saps què has de fer. Tots, tots. I veig que la gent no fa coses per deixar de cremar i tots anem. No, però és que això és massa caro. I els que ho poden fer tampoc ho fan.

La qüestió del clima no hi ha ningú ara mateix que la negui, no, Joan? Que hi hagi, o que diguin el que vulguin, això és com la gravetat. Sí, sí. Pots posar com vulguis. Els terraplanistes, sí, sí, sí. La poma caurà, eh? Sí, sí, sí. És així. Estem canviant coses, estem adaptant-nos, tu ho deies, eh?

No queda un altre, adaptar-se i intentar ser responsables amb el que fem, clar.

Aquest mapa que tu ens has vingut a explicar als viticultors, la gent del sector, on el té disponible?

Bé, això és d'ús obert, està disponible a la web i a les pàgines del Departament d'Agricultura, a la pàgina de l'Incabi. És un PDF, es pot baixar sense cap tipus de limitació i, per tant, qualsevol ho pot consultar. Tu pots veure la teva regió, a veure què hi ha, a veure què planten. Això s'ha dividit per DOs. Dins de cada DO n'hi ha 5 mapes. Varietats blanques i varietats negres majoritàries, varietats tradicionals, la distribució de les vinyes segons l'edat de plantació i l'últim mapa és la distribució de les vinyes segons l'altitud. A banda, després hi ha tota una sèrie de quadres numèrics que municipi per municipi surten la totalitat de les varietats plantades i la superfície que ocupen en aquest municipi. Per tant, creiem que conté molta informació.

Aquest mapa el podem veure a la web, com deies, però en paper seria un bonic regal. Estem d'acord, estem totalment d'acord. És a dir, per què no. És un directe, ja, eh? Sí, sí. No, però penso quan et regalen mapes de sols i tot. Ostres, per casa, pel celler del Josep Maria. Això heu de pensar, a veure si ho feu, unes impressions que ens agradarien. La felicitació de Nadal de l'Incabi hauria de ser el mapa aquest, perquè ens el penjaríem a la paret. Ho hem pensat, molt ho hem pensat. Va, doncs escolta'm, feu-nos-ho, que ens agraden els mapes. Absolutament. No podem evitar, ens encanta. I les dades, els mapes i les dades. Sí, sí, sí. Doncs escolta'm, gràcies per anar investigant i per anar fent coses.

És la nostra feina i és el que creiem que podem aportar.

Al sector. Tu t'ho passes bé per això, fent la feina aquesta? Sí o no? No vull. Quan et veig tastant sempre penso, ostres, que bé s'ho passa.

A mi m'encanta la meva feina, no puc dir el contrari perquè seria mentida. I per tant, sí, sí, m'agrada molt el que faig.

Doncs vés venint de tant en tant al tast vertical, a portar-nos novetats, perquè aquestes coses ens agraden molt. Sempre que ens convideu. On planteu, on teniu plantades les varietats, aquestes, com ho feu, el panell de tast, que sempre ens agrada. Tot això ens agrada molt.

Ara el proper treball que hauríem de fer és el mapa dels sols, que també n'hi ha molts. No sé si tot Catalunya el té fet, però jo recordo el del Penedès, que fa bastants anys que està fet, i que quan jo vaig ser president vam treure'l del calaix, que estava amb un calaix guardat, i vam fer les 10 zones, o sigui, vam classificar les 10 zones, organitzar les 10 zones, subzones, que hi ha ara al Penedès. Però recordo que. És curiós, eh? Hi havia tanta diversitat de sols i de microclimes que si ens haguéssim assenyit el mapa de sols sortien més de 53 subsones. Llavors vam dir, no, hem d'agrupar-ho, hem d'agrupar-ho i llavors vam anar. Hem de fer-ho fàcil. Vam anar classificant, classificant i classificant i vam acabar amb 10 i vam dir, vale, això és digerible. Si d'aquí 100 anys em volen fer els hereus les altres, ja s'ho faran, però. Se'ns ha acabat el temps.

Us demano, doncs, un brindis amb el que queda de xeraleu a les nostres copes i mirant-nos als ulls i dient aquesta frase que ens ha dit abans un dels nostres convidats. Salut i vi. Salut i vi.

I'm raining out in Georgia I'm raining out in Georgia It's raining all over the world.

It's such a rainy night in Georgia Lord, I believe it's raining all over the world.

I find me a place in a boxcar So I take out my guitar To pass some time Late at night when it's hard to rest I hold your picture to my chest And I'm alright.

No, it's such a rainy night in Georgia It's raining all over.