"Mrs. America" i "The Marvelous Mrs. Maisel"

Un capítol i a dormir amb Sílvia Comet. Com cada divendres a aquesta hora, és moment de recomanar un parell de sèries per si teniu ganes de desconnectar una miqueta, una estona, davant la pantalla. Això sí, amb la nostra recomanadora oficial, Sílvia Comet, bona nit. Què tal, Marta? Bona nit. Va, Sílvia, de què anem avui?

Doncs avui anem de dones extraordinàries, una mica en el sentit estricte del diccionari, fora del que és normal. Fa un parell de setmanes va morir Gloria Steinem, una de les figures més influents del feminisme nord-americà, sobretot durant els anys 60 i 70. Així que recuperem una època clau del moviment feminista a través de la sèrie Missis America.

I am not against women. I am not against women working outside the home.

He dit lo del sentit estricte, per una raó. Dones extraordinàries, per bé i per mal, eh? Ara entendreu de seguida el que vull dir. La sèrie no se centra en Gloria Steinem, però hi té un paper molt destacat. Missis América és una miniserie dramàtica i històrica del 2020. Que se centra en el conflicte polític i social que es va crear al voltant d'una proposta d'esmena constitucional destinada a garantir la igualtat legal entre homes i dones. I ja sabem tots que introduir canvis a les constitucions no és una tasca precisament fàcil. La protagonista és Filis Schlafly, aquí li direm Filis a partir d'aquest moment perquè aquest cognom és massa difícil de dir, que era una activista conservadora que va encapçalar una campanya en contra d'aquesta esmena. Ella plantejava aquesta esmena com una amenaça contra la família tradicional. Defensava que les dones ja tenien privilegis i proteccions i que aquestes es podien perdre si els homes i les dones acabaven sent iguals davant la llei. Va arribar fins a l'extrem de dir que les dones serien reclutades per anar a la guerra i els homes es quedarien a casa cuidant els fills, coses d'aquest estil. Altres coses, que es perdrien les prestacions per viure d'etat, o que l'esmena podria propiciar que els banys fossin igual per a homes i dones, que fossin unissex. S'adreçava sobretot a mares de família i al sector religiós. I dius, podia tenir èxit aquest discurs tan pobre, tan populista, ja es veu.

Doncs sí, perquè era una dona intel·ligent, tenia formació legal, era molt carismàtica i a més a més era elegant. La seva pròpia família era un exemple del model de família tradicional nord-americana, l'esposa i la mare perfecta. El més interessant de la sèrie és que no la presenta com una malvada, sinó com una dona que té una gran capacitat de mobilització. I a la sèrie la interpreta Cate Blanchett, que no necessita presentació, sempre captivadora i que a ulls de l'espectador encara fa més creïble que aquesta dona seduís el públic. El seu discurs és terrible i té moments absolutament irritants, però per sort una gran banda sonora alleugereix una mica aquests moments. I a l'altre costat de la barrera, Gloria Steinem, clar. Exactament, la icona feminista que intenta per tots els mitjans ratificar aquesta esmena i, evidentment, desactivar el discurs de la Filis. Però això no ho fa entrant directament en una discussió directa amb ella, buscant el conflicte, al contrari, ho evita. La sèrie explica que la seva manera de neutralitzar-la és fer entendre quin és el paper de les dones a la societat en aquell moment. I se'ns mostra com el contrapunt perfecte. Ella és moderna, també té molt de carisma i sobretot és molt conscient del poder dels mitjans de comunicació. Gloria Steinem era periodista, va cofundar una revista feminista i va ser altaveu de les dones amb una veu pròpia en el que

s'anomena segona onada del feminisme. La primera onada es va centrar a obtenir drets bastant bàsics, com ara el dret a vot, i la segona, que és aquesta de la que parla la sèrie, va obrir el focus a la igualtat laboral i els drets reproductius, entre altres coses. I l'actriu que interpreta Steinem també està molt ben triada. És Rose Byrne, protagonista de sèries com Damages, que aquí es va titular Danys i perjudicis, quan la vam poder veure a TV3, o també de la pel·lícula La boda de la meva millor amiga. Està realment magnètica, cabells llargs, ulleres grosses, trencadora i elegant. La seva estètica també contrastava amb l'estereotip de la imatge descuidada o poc femenina que els mitjans en aquella època donaven a les dones feministes. De fet, a la revista que va fundar, que tractava temes molt seriosos en profunditat, com la igualtat laboral, els drets reproductius, la política o la violència contra les dones, també hi havia espais per a la vida quotidiana, com ara, com vestir-se com una vol. És a dir, que aquesta segona onada feminista també va donar lloc a parlar de la pressió sobre el cos femení. Escolta'm, la sèrie va sobretot de l'enfrontament d'aquestes dues dones, doncs? Sí, i això té realment molt d'interès. Dues dones carismàtiques amb idees totalment oposades. D'una banda, podem entendre com la Filis es va convertir

en una persona tan influent i, de fet, es va mantenir influent i activa políticament fins a l'any 2016, que va ser quan va morir. I de l'altre costat, Gloria Steinem, com la gran activista de la segona onada feminista. Però la sèrie també aporta context interessant, perquè mostra igualment les febleses del moviment feminista, que no era un moviment compacte. I l'altra banda, això, lògicament, ho aprofita. Hi havia moltes discrepàncies en el sí del feminisme, tenien conflicte entre les diferents líders i visions diferents del que és ser feminista. I això dona a la sèrie més realisme que no pas si hagués idealitzat aquest moviment. De fet, quan es va estrenar la sèrie el 2020, es va plantejar precisament aquesta pregunta diferents historiadors i van dir que, tot i les llicències dramàtiques que té la sèrie, que evidentment les té, els esdeveniments públics, tant d'un costat com per l'altre, són força fidels amb el que va passar.

Guau, Sílvia, bona banda sonora, efectivament, sí, sí. I visualment, què?

Bona, bona, sí. I un altre dels seus punts forts, la recreació dels anys 70. Vestuari, decorats, ambient polític i la música, evidentment. La part política és una mica complicada, tot s'ha de dir, és política americana. Es necessitava un nombre concret de votacions per tirar endavant l'esmena i havia de ser ratificada en un termini de temps concret. Això també és interessant, enrevesat, però interessant. Però el millor de la sèrie és descobrir aquesta figura de la Filis, i també sabem més coses, del moviment feminista en aquella època. I és clar, segur que et preguntes què va passar amb aquella esmena que s'havia d'incloure a la Constitució nord-americana. Evidentment. Doncs això es descobreix al final de la sèrie. Com et pots imaginar, no diré ni piu. I a més a més, és una d'aquestes sèries que conviden a buscar encara més informació. Té nou capítols i la trobareu a Disney+. L'haurem de mirar, doncs. Vinga, una segona recomanació, Sílvia. Una altra sèrie sobre dones carismàtiques, aquesta en clau de comèdia, i és La Maravillosa Senyora Maisel.

La Maravillosa Senyora Maisel.

Love this man. And yes, there is shrimp in the egg rolls. Sometimes I get a good feeling, yeah. Something's got a hold on me, yeah, yeah, yeah.

Tornem als Estats Units, però una mica abans en el temps. Anem als anys 50 i concretament ens centrem a Nova York. La sèrie segueix la vida de Miriam Maisel, una dona jove jueva de classe mitjana alta que porta una vida aparentment perfecta. Està casada, té dos fills i viu dedicada a la família. És una dona molt elegant i intel·ligent, però sobretot és ocurrent, és molt graciosa. El seu marit es vol dedicar a la comèdia, però ell és bastant fluix. A casa, les bones bromes de qui surten és d'ella. I la vida li canvia quan el seu marit l'abandona. Un dia, una mica per casualitat, en un local de monòlegs i amb una copeta de més, comença a projectar els seus pensaments i experiències matrimonials davant del públic, i aquí ella mateixa descobreix que té talent. El públic es mor de riure amb les seves ocorrències, políticament incorrectes per l'època, i sobretot perquè el món de la comèdia provocadora en aquell moment està dominat exclusivament per homes. I a partir d'aquí, la sèrie mostra la seva lluita per convertir-se en còmica professional mentre intenta trencar amb les expectatives que la societat imposava a les dones. Les seves amigues mateix al·lucinen amb el canvi de rumb de la vida de la Míriam. El seu carisma i sentit de l'humor l'ajuden a avançar, però també ha de fer front al masclisme, als prejudicis, a conflictes familiars i a les dificultats de conciliar la seva carrera amb la maternitat. El fet que la seva família sigui jueva també dona lloc a moltes situacions divertides.

I quina actriu interpreta aquesta dona tan divertida? Una brillant Rachel Brosnahan. Un dels seus papers anteriors més coneguts a la pantalla petita va ser el d'Empleada de la Casa Blanca House of Cards, I també es va posar la pell d'Eloi Slane a la peli de Superman, que es va estrenar l'any passat. Està meravellosa, com la senyora Maisel, ja ho diu el títol. I també voldria destacar la creadora de la sèrie, Amy Sherman Palladino, directora i productora coneguda sobretot per haver creat la fantàstica sèrie Les xiques Gilmore. Totes les seves sèries tenen un estil particular. Diàlegs molt ràpids, humor àgil, referències a la cultura pop, però, sobretot, personatges femenins amb moltíssima personalitat, i aquest també és el cas. La connexió personal de Sherman Paladino amb el món de la comèdia també és destacable. El seu pare era còmic de stand-up, de manera que va créixer escoltant històries sobre clubs, gires i la vida dels humoristes. Aquesta experiència va ser una de les inspiracions principals de la sèrie. No em voldria deixar tampoc l'estètica. Té una posada en escena cuidadíssima. Recrea el Nova York dels 50-60 amb una sofisticació increïble. El vestuari de la protagonista és preciós. A mi em recorda molt el glamur de Mad Men. Visualment recorda molt el cinema clàssic, afegint-hi colors molt vius. És lluminosa i cinematogràfica. I aquesta setmana que hi ha hagut gala dels Emmys, també estava a recordar que va guanyar una vintena d'Emmys al llarg de les seves cinc temporades. Millor sèrie de comèdia, Brosnahan es va endur el de millor actriu i la sèrie també va aplegar premis pels actors secundaris. Totes les temporades les teniu a Prime Video. Doncs avui recomanem Missis America i The

Marvelous Missis Maisel, dues sèries amb bona banda sonora. La setmana que ve més propostes. Bona nit i fins la setmana que ve. Bona nit, Sílvia.