Nova etapa a les associacions de sommeliers i enòlegs

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical. Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

I, sobretot, amb l'Albert Castellví, amb la Sole García Insua, amb l'Álex Torío i el Víctor Villar.

I listen to the mama.

L'Anna Casabona que és una amiga del programa de fet és una col·laboradora a l'ombra ja alguna vegada que ha vingut aquí ens ha dit una cosa els sommeliers buiden ampolles i els anòlegs les omplen però a casa seva tots ells deuen omplir i buidar perquè a tots ells els agrada el vi avui tenim amb nosaltres sommeliers i anòlegs. Això és molt interessant. És a dir, tenim les noves juntes de l'Associació Catalana de Somaliers i dels Anòlegs Catalans. I volem saludar-los ara mateix. Tenim l'Anna Casabona. Ara, la nova presidenta de l'Associació Catalana de Somaliers. Què tal, presidenta? Molt bon dia. Molt bon dia. I tenim l'Albert Senyor, membre de la Junta de l'Associació Catalana de Somaliers. També, què tal? Hola, molt bon dia a tothom. I tenim també el Joan Lluís Gómez, que és membre de la Junta de l'Associació Catalana de molt bon dia també a tothom has vingut amb un acord amb els escortes

eh anna sí home a més amb dos escortes de luxe

i tenim també el pera campos que és president de l'associació catalana d'anòlegs el pera campos

revelida molt bon dia a tothom què tal què

tal quatre anys més quatre anys més un drama humà no un patiment un patiment la veritat és que content

eh sí la meva idea és que aquest mandat doncs això preparar una. Un relleu, que per això tenim aquí la Maria,

que ara representaràs també. La Maria Sardà, que ella és vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Enòlegs. Què tal, Maria? Molt bon dia, molt bé. Un relleu, m'estan dient?

Sí, sí, sí. M'enredo, m'enredo fàcil. O sigui, esteu, feu això de començar el mandat,

però teniu una presidenta

a l'ombra esperant. Sí, jo crec que sí. Es que el fan. Jo crec que sí. A més, també, en altres obligacions, també permetiran que això sigui més ràpid. La Maria està molt ben preparada, jo crec que. Ja podria haver sigut ella la nova presidenta però tinc un nen petit jo quan vaig la primera vegada també vaig arribar a ser president dels zoonòlegs perquè em van demanar que convença una altra companya que fos i al final l'altra companya em va dir que no però jo sóc dels que crec que l'enologia ja necessita una presidenta sí senyor i sóc dels que penso això. I al final em va arredar a mi, no? Quatre mes i som-hi. Sí, i durant el camí, doncs, bueno, vaig incorporar la Junta a la Maria, amb aquest objectiu clar que ja pogués ser la pròxima presidenta dels. Com es diu? La punta de llança de la nostra professió a Catalunya. I que al final també.

Jo soc molt jove i fa molts anys que soc a la Junta, però potser necessito també un acompanyament i una empanteta.

M'agrada molt que siguis modest, modesta, i que consideris que per joventut no estàs encara preparada. Això no és gens habitual.

Jo estudiava i el Joan Miquel, que era. Va ser de ga molts anys em va dir maria vols estar a la junta li vaig dir però si tinc tinc vint-i-un anys que acabo d'acabar la carrera però què dius què he de decidir jo em vaig assebre en aquella taula era dos mil dinou vull dir que són molts anys però clar jo no no podia dir mira som-hi alegria trenquem-ho tot no vaig dir bueno assumim la vicepresidència que em sembla un càrrec meravellós i i som-hi

que no no que són molts nous a la junta també eh en canvi jo som molt més arriscat a mi m'encanta que sigui. Que el relleu sigui una dona i sobretot molt jove.

Una dona i ens encanta que ho sigui, però és a dir, és un relleu que és un relleu d'excel·lència. És a dir, no és perquè sigui una dona, no és una quota, és una anòloga excel·lent

que ens consta. Sí, sí, sí. Gràcies. Seria meravellós. De fet, jo crec que. En temps. L'Anna i, en el cas futur, que em toqués a mi, però serien dues entitats molt grosses gestionades per dones que, ostres, Ja m'agradaria veure-ho fa trenta anys, eh? Absolutament.

És que fa trenta anys les coses eren molt diferents, no, Anna?

Fa trenta i fa menys de trenta, també. Jo tinc trenta perquè jo en tinc trenta. I en fa quinze, també. Sí, sí, exacte.

Quan parlem amb la Pilar de Las Vegas, l'anòloga de Las Vegas, que va ser la primera anòloga, ah, i la primera sommelier de Catalunya, ella. La Pilar García em pensava que era la Rosa Maria Vila la Rosa Maria Vila potser sí jo diria que no que va ser la Pilar i clar no fa tant d'això

no fa tant i de fet t'agafo la llança aquesta que m'acabes de llançar que de fet ja ara estàvem fent el cafè amb el Pedro i ho estàvem dient no té cap lògica que l'associació de nòlegs i l'associació de sommeliers no anem de la mà. Perquè al final busquem el mateix objectiu, que és promocionar el vi, ajudar el vi català, perquè les dues som associacions d'aquí de Catalunya, i per tant hem d'empènyer el territori, més en un moment com el que estem vivint, amb tantes dificultats. Per tant, també t'agafo el teu guà, o sigui, que com que ets la vicepresidenta, segur que també estaràs treballant.

Tu, com a presidenta, Has vingut avui a explicar-nos coses del teu mandat, però també tens un altre barret, que és el d'anòloga de Jove i Camps. Anòloga no, sommelier. Sommelier de Jove i Camps. Jo sempre dic que és com la cara de Jove i Camps. La cara de Jove i Camps. Hola, gràcies,

però va ser el que no és. I ens has portat un Jove i Camps que si vols.

Sí, sí, a més l'obrirem ja perquè avui,

que tots havíem dit que portaríem vins, ara ho dic aquí. Se'ns ha anat una mica l'olla. Llavors, per sort, aquí al costat teniu un quatreolates que hi hem anat a buscar, un reserva de la família que el teníem fresquet i, doncs sí, anem-lo a obrir ja mateix, abans no se'ns escalfi, no? Doncs obrim-lo.

Com que som a la ràdio, a la ràdio es permet, de vegades, fer soroll. Sí, puc fer soroll? Sí, no vas a. Espera, també haig de demanar permís als meus companys. Clar. Puc fer soroll? Però, és a dir, ja tenim una dispensa papal que qui obre un escumós a la ràdio pot fer soroll i no va a l'infern dels sommeliers. Trobo que, a més, és operadient, no?

Estem de celebració, nous mandats, no va, no? I fa festa, això. Sí, sí, sí. I ara us demanem. Fem una mica de soroll, eh?

Compromís, ni mucho ni poco. Us demanem que serviu i mentre serviu l'Alex Torrio ens posa la música.

Hola companys, pel programa d'avui us proposo una música que m'ha sorprès molt i és el cantautor Folk Cat Stevens de finals dels seixanta i dels anys setanta a Anglaterra. Va tenir un gran èxit amb el seu disc Te for the Tillerman, de l'any setanta concretament. Després ja sabeu què va passar, que es va convertir a l'islam, va deixar la música i només feia música que estigués relacionada amb la religió. Però des de no fa molt va tornar a gravar música, diguéssim, profana. Una de les coses més interessants que he vist mai en el món de la música és el que ell ha fet amb aquest disc de tant èxit de l'any setanta, el T for the Tillerman, que cinquanta anys més tard ha regrabat dient-li T for the Tillerman al quadrat i ha gravat totes les cançons de nou, algunes d'elles canviant-les moltíssim, I tot i que són reconeixibles, veus que és una altra cosa, una feina interessantíssima i de la qual no en conec antecedents.

D'aquells discos que tenies a casa teva i amb diverses mudances van desaparèixer quina llàstima el vinil jo tenia aquest vinil m'encanta

ens

va ideal per tastar aquest escumós que ens has posat a la copa anna un reserva de la família.

Que a més a més també està d'aniversari perquè estem celebrant el cinquanta aniversari doncs què menys que avui per brindar doncs amb aquestes noves juntes i perquè fem aquests lligams entre anòlegs i somiliers fantàstic

bueno ja saps tu que jo també soc pioner també abans d'arribar a la presidència sí que és veritat que les relacions. Va estar amb tibans i a partir de. Eren tibans, em sap greu això. Eren tibans. No tothom, però sí que és veritat que. Hi ha molta guerra, eh.

Hi ha guerra entre sommeliers i anòlegs. Sí, hi havia, hi havia.

No guerra oberta, però com de fons, com de dir. Quan vaig arribar jo, és veritat que.

Sí, quan vaig arribar jo, sí que és veritat que l'anòleg estava barallat amb el món. I la meva proposta va ser aquesta, d'estendre ponts. I sobretot donar visibilitat no som avorrits els anòlegs

no se'ns veu no se'ns veu a tots perquè esteu tot el dia tancats allà sota durant molts anys hem estat tancats dins de les caves dins del celler laboratori allà fent traçabilitat costa molt que sortiu i quan

hem començat a sortir la gent ha dit ah calla jo crec que l'he aconseguit però encara estem i per què creieu que hi havia

aquesta cosa ara deies no barallat amb el món per què passava això

no sé suposo per això perquè no parlàvem entre nosaltres jo he tingut sempre molt bona relació amb. Hi ha molts humedies perquè jo he sortit fora també és veritat que no es criden als puestos si et criden i no hi vas jo he anat a tot arreu intento anar a tot arreu avui mateix tenim aquest programa tenim el del Tim Atkins i després haig d'anar a Falset també a les jornades professionals s'ha de fer tot però és divertit fer-ho una mica una mica una mica

ja és veritat que durant molts anys inclús dins del món del bill tothom estava enfadat. Llavors, jo crec que amb els anys ens hem anat relaxant i hem anat creant vincles amb altres cellers, que abans era impossible de dir aquests dos anòlegs estan asseguts junts trenen un vi que no és seu. I ara jo crec que això està anant a millor.

És veritat que no s'ha d'estar enfadat tastant i passant-s'ho bé amb el vi, no? És un privilegi.

Sí, al contrari, no? I per això la meva línia de treball ha sigut aquesta. Jo crec que, no sé, l'Anna està aquí.

Bueno, jo, de fet, primer havia de ser anòloga. La meva formació és a licenciar l'únic que passa és que em va atrapar a l'altra banda, el que havíem sempre de, que jo havia de començar per omplir ampolles i he acabat buidant-les, però, i crec que precisament això també ens ha d'ajudar a establir aquests ponts, i no només amb els anòlogs, sinó amb el sector, o sigui, amb els pagesos, és com quan a un xef no li interessa el producte, clar, que, doncs, el mateix, a un sommelier li ha d'interessar l'origen, I crec que aquí estem tots per remar en la mateixa direcció.

Arre mateix és el més important, l'origen. Tot neix del territori i l'hem de cuidar perquè n'hi ha agents externs que no volen que fem això i ho hem d'intentar. I per intentar-ho hem de sumar esforços. Quan parles d'agents

externs estàs parlant d'aquesta croada contra el vi? Una miqueta, sí, perquè tot va contra el vi,

les lleis, el consum, tot va una miqueta contra el vi, sobretot jo, jo he crescut amb la cultura del vi. De fet, avui. Tu i els teus docents avantpassats. Sí, que se m'ha quedat allà sobre la taula el vi que havia de portar, que era un perapunyetes, és un vi blanc jove.

Ara molt malament, això. Ara ens dius el que no ens ha portat. Ja, ja, però bueno.

Així l'hauràs de convidar un altre dia. Sí, això mateix.

I la idea era aquesta. Maria, Maria, dimissió.

Ah, no, sí. La idea era aquesta, és que un vi d'aquest tipus és una porta oberta a entrar a la cultura del vi. Segurament, a través d'un gran criança, costaria més de portar gent a la cultura del vi. Aquest vi sí, aquest vi ha portat molta gent. Ara sembla que compleix ara 12 anys, ha portat molta gent a la cultura del vi i jo crec que això és important també.

Sí, totes les portes obertes sempre són benvingudes i tant, i tant.

Tu has vingut amb uns quants dels teus membres de la presidència.

Sí, de la nova Junta, perquè al final som un equip. O sigui, potser sí que jo soc la que estic al davant donant més la cara, però realment el bonic d'aquesta candidatura nostra és que som un bon equip. A més, un equip molt. Molt global perquè, per exemple, ja que m'has demanat per qui estem, mira, tenim el Joan Lluís Gómez, que ell ve de l'hostaleria, havia estat treballant amb la Ruscalleda, perdona'm que et faci jo la introducció, i ara està formant nous professionals de l'hostaleria.

Sí, sí, va ser aquest pas per l'hostaleria ja fa una pila d'anys. I quan va tancar la Carme em vaig abocar de ple a la formació, la docència per cambrers i sommillers, perquè crec que és una de les coses que també volem treballar des de la Junta, és aquesta formació per donar més visibilitat a aquest sector, a aquesta professionalitat.

És clar, és a dir, els cambrers, que en sàpiguen una mica, o que sàpiguen què tenen entre mans, doncs ens ajuden, no?, els consumidors. Molt, molt. I tant.

Ha de ser aquest lligam que hi ha d'haver entre qui elabora un producte. Nosaltres, que som els prescriptors, expliquem aquest producte perquè aquell client que està a taula o aquella persona que va comprar a una botiga sàpiga el que compra i conegui aquella història aquí darrere, tant d'elaboració com de producte.

Treballant en un gran restaurant com el de la Carme Ruscalleda, suposo, i això sempre ho parles amb els sommeliers, que no saps qui tens a la taula. No ho saps. I pot ser des d'un elaborador del vi que li estàs servint. A un senyor que té 200.000 ampolles més que tu i que n'ha tastat moltes més. És així de cert, mai sent qui tenim a la taula.

Hi ha grans correccionistes de vins, molts, molta gent que guarda un bon dia a casa seva, que et fa una enveja moltes vegades, però és així, hem de tractar tothom per igual i això no ho sap el cambrer, no ho sap qui hi ha allà, qui és elaborador, si és venedor o què és.

Exacte. Bueno, el Joan Lluís, a més,

és el vicepresident de l'Associació de Sommeliers de Catalunya. I, com a vocal per Barcelona, tenim l'Albert Senyor, que és el sommelier d'un restaurant que segur que coneixeràs,

que és el Quirat. Home, i tant. Sí, sí, sí, que, a més a més, se n'està parlant moltíssim, ara mateix. Molt bé, doncs sí, moltes gràcies.

I, sobretot, l'apunt de l'associació, és el fer-ho fàcil per tothom però dins de fer-ho fàcil per fer les coses fàcils primer les has de sàpiguer fer si no no pots fer-les fàcils i llavors enllaçar el que estem dient els companys tota l'estona del territori i després poder-ho poder-ho oferir o sigui al final no es tracta de competir sinó es tracta de tenir si tens al costat de casa un producte de tanta tanta tanta qualitat. Al final és que la gent que està a sala o la gent que està a botiga ho pugui conèixer,

ho pugui entendre i llavors ho pugui oferir.

Exacte. Els anòlegs i els sommeliers, tu com a president, en Pere com a president, com milloreu la societat, el món del vi? És a dir, què feu per nosaltres? Per què heu d'existir? Vaya pregunta, no? És a dir, nosaltres som persones que ens encanta el vi, anem a comprar, anem als restaurants, fem tot el que podem i tastem. Vosaltres què ens doneu?

Jo crec que som els que donem valor a tota aquesta feina del sector primari i jo li tenim molt respecte, jo ho tinc claríssim, no? I l'únic que podem fer nosaltres és esgavellar tot el que es dona a la natura, que cuiden a. Als pallessos no i la idea és aquesta és intentar transmetre tota la feina que fan ells dintre de d'una ampolla no i no no no és fàcil eh sempre dic no cagar-la sí no perquè el pallès porta tot l'any treballant aquí t'arriba el raïm al setembre t'arriba amb bona qualitat i tu has de fer un producte i llavors els anuals tenen aquesta feina i jo crec que els sommeliers ja ho dirà millor no cagar-la perquè si no

van als sommeliers t'obren l'ampolla i diuen eh eh eh què em fas estima

ja ha tornat a fracassar tot l'any treballant

i mira què em fa si tu fas tot això i després quan escolts els sommeliers dius uau diu tot això he fet jo dintre l'ampolla això us passa sí de vegades sí de vegades quan escoltes les explicacions i tal

jo crec que sou molt humils ara aquí perquè aquí també de la mateixa manera que els sommeliers volem posar en valor tot el coneixement i tot el que ha de fer. Un professional de la somilleria per arribar on ha d'arribar. També m'agradaria posar en valor tot el que ha de fer un enòleg, que de vegades, abans ho dèiem en broma, molta gent es pensa que l'enòleg és el que fica els polvitos o el que fa la química. No, perdoneu, precisament l'enòleg és una persona superformada i que coneix des de l'inici, o sigui, des que es planta un cep, des d'abans que es planta, perquè ja ha d'estudiar geologia, fins a l'últim moment en com s'ha de tapar aquest vi. Per tant, no us traieu mèrit, per favor. Hi ha moltes decisions. Però sí que és veritat que.

La pregunta que ens ha fet és aquesta, què aportem nosaltres? Aportem això, no? Com a associació, eh?

És a dir, que jo crec que és el que acabes de dir. És a dir, estan agrupats i tenint una cara visible, esteu donant valor a aquesta feina que nosaltres volem valorar. Sí, sí.

I el mateix que els sommeliers, no? És això, intentar, doncs, això, agrupar i, sobretot, tots tenim, i més amb els temps que vivim, no?, de canvi climàtic, Les circunstàncies que hem parlat abans, les verses en contra dels vins, són els que guarden el territori, no? I qui guarda el territori, qui cuida els països dos. No és que siguem modestos, al contrari, jo crec que estem en el millor moment professional dels enòlegs. Jo crec que mai n'hi ha hagut. Tants enòlegs i tants sommeliers tan preparats.

Bueno, és que jo crec que també el vi català ara mateix està on està gràcies a tota aquesta feina. I després la nostra responsabilitat com a sommeliers és comunicar-la i donar a conèixer tots aquests grans vins que s'estan elaborant a Catalunya.

Jo crec que potser la gran feina que fem nosaltres, que hi ha tanta informació, és ordenar-la una mica, no? És posar un ordre perquè quan arribi aquesta informació al client. El podem guiar cap on vol anar. Quan anem a visitar una galeria d'art, aquella persona que ens guia per l'art sempre ens fa que l'estimem més. La nostra feina és aquesta, transmetre, ordenar tota aquesta informació.

A mi sempre m'agradaria molt, sempre que veniu al programa, que heu vingut en diverses ocasions, m'agrada pensar. Que esteu despertant alguna vocació. A mi m'agradaria molt que joves que ens escolten diguessin, ostres, voldria estudiar enologia, ostres, voldria estudiar sommelieria. Que vinguin, que els trobarem. Que vinguin. Podria venir un jove a dir, ostres, m'agradaria veure què feu, com ho feu.

A veure. Aquí hi ha dues coses. Nosaltres, com a associació catalana d'anòlegs, tenim vincles amb la Clària d'Espiells, amb Falset, amb qui faci falta. Però el que sí que cal és que són cicles formatius de grau mig. Per tant, estem parlant de canalla de 16 anys. És complicat. Llavors, aquests els arrosseguem directament a. Des de la pagesia, des del meu pare tota la vida s'ha dedicat a la vinya, la meva mare treballa aquí, la meva família.

És que sempre els anòlegs sovint veniu de família. Molts, molts, molts.

I els que no, a vegades hem arribat de saltirons. I llavors, amb la sommeleria jo crec que passa una mica també que t'agafa més gran, no? Que ens passa tot, sí, crec que aquest sector, no? O fills de persones que treballen a l'hostaleria. Que saben que a casa fa falta, de dir, ostres, tenim un restaurant gros, no sé què, i diuen, potser una persona dels fills o filles, que estudi sommelieria, així tindrem més opcions. Però sí que és veritat que hi ha molta feina per jovent, per gent més gran, per qui sigui. Llavors, Els hem de formar i els hem de caminar i que ningú es pensi que una canalla de setze no té lloc per fer això.

Les escoles agràries fan molt bona feina perquè molta gent després acaba i d'allà va directament

a la universitat o va anar a fer la facultat d'enologia. Agrària o el que sigui. I llavors es fa molt

bona feina per això perquè n'hi ha de joves però també n'hi ha de gent gran que li arriba això. L'avi ja no hi és, n'hi ha unes vinyes, jo no estic preparat. Vaig a les tardes allà a l'escola agrària i m'ajudo una miqueta i d'allà fan el salt una miqueta hi ha molts que arriben a la universitat i després ja també es tornen a dividir camins de fet nosaltres estem tenint moltes altes de gent jove i fem també un taller de tas allà a la universitat per escombrar-los cap a casa esclar la realitat és que al jovent li costa per nivell econòmic d'arribar. Depèn d'aquests tipus de vi i llavors allà a la universitat ho tenen aquest tast també que la realitat va néixer una miqueta per ensenyar la professió diríem perquè en un origen hem portat exalumnes que han fet el seu projecte perquè els expliquin com arriben també hem parlat abans de comercials de productes perquè vegin que no només l'analogia et porta a laurel celler et pot portar.

Molts camins també hi ha molts anòlegs que

són sommeliers exacte mireu jo vaig començar estudiant enologia i en canvi he dirigit les meves passes més a la somilleria a l'altre vessant vull dir és que realment i quanta gent hi ha de grans. Han descobert l'apassionant que és el món del bé i llavors s'han ficat o a estudiar somilleria o a estudiar enologia. Vull dir que no hi ha límits. Jo crec que qui trobi que li agrada aquest món, que és apassionant, què us haig de dir a vosaltres si estem aquí tots a una taula d'apassionats? La veritat és que sí. I té moltes sortides, que això és l'important. La veritat és que sí.

Potser quan penses sommeleria penses treballar en un restaurant penses d'anòleg treballar en un celler tancat allà dintre no és veritat hi ha moltes opcions exacte sí que és cert que des de la

formació ara estem en un moment que captem aquests joves volem transmetre el que és la importància del vi però també tenim molts nouvinguts que culturalment no beuen vi no però la part divertida és com sense veure el vi simplement explicant la història que hi ha en vi mentre olores ostres pareix una cosa tan novedosa. Que es van enganxant estàs parlant d'alumnes

que per religió no beuen

vi o per edat o tasten

escupen i els agrada igualment no és que agradin però com a mínim troben

un interès que no és una beguda alcohòlica i prou correcte que és hi ha alguna cosa més allà no és com agafar aquella novel·la que potser. Està pesada, però així que la vas entenent i trobes un què. Total. Doncs en el vi passa una miqueta el mateix, sempre i quan hi hagi aquesta persona que guia. Quan són menors no beuen, moltes vegades ni escupen, perquè simplement el que fem és olorar o buscar altres sistemes perquè puguin identificar aromes. Però sí que és cert, però no és gent que no begui vi, sinó gent d'altres parts del món que culturalment beuen altres coses que no és vi. I aquí s'ha d'introdinar aquest món també del vi.

Com a president, presidenta, quins projectes teniu?

Bé, de moment, a fer el canvi de juta, que encara estem en ple procés. I després, la veritat és que tenim moltes ganes de fer moltes coses, perquè també no he comentat la resta de gent que hi ha, a part del Joan Lluís i de l'Albert. Tenim, per exemple, a la província de Tarragona, tenim a la Llucia Castanyo. Que treballa amb una comercialitzadora. Després, el Joan Carrion, que treballa, diguéssim, o treballava perquè està jubilat, però treballarà per l'associació a nivell de comunicació. Després, a Lleida tenim, per una banda, el Gregori Alvareda, que també és un gran sommelier i que va davant d'una botiga de vins. També tenim el Ramon Grinyó, Un gran apassionat del món dels vins, té una petita distribuïdora i sempre super col·laboratiu. I a Girona tenim algú des de la Basande no Turisme, que és el Josep Miquel Wask. Vull dir que el que hem intentat és agafar tota aquesta diversitat que té la somilleria, perquè crec que ja estem al segle XXI, per tant, Bueno, i jo mateixa que treballo en un celler, per tant, hem volgut que quedés molt representat totes les vessants que pot tenir un sommelier. Llavors, el que ens interessaria, sobretot ara mateix, és, com ha apuntat el Joan Lluís, tema formació. Hem d'aconseguir que el sommelier cada vegada sigui més professional. Donar-li visibilitat, perquè això també és l'altre gran tema. Vosaltres els anòlegs dieu que no teniu visibilitat, però és que el sommelier tampoc. Jo sempre dic, tu li demanes a algú del carrer que et digui dos noms de dos xefs i te'ls pot dir. Li dius que te digui dos noms de sommelier i amb una mica de sort et dirà el Piturroca. Ja està. Llavors, hem d'aconseguir.

Tampoc et diuen noms d'elaboradors de vi, eh?

No gaires, no gaires. No gaires farien una llista de cellers, depèn de O sigui que. Ostres, tenim molta feina. Tenim feina, eh?

Feina de prestigiar.

Dos professions que són molt maques i que hi

ha molt d'esforç al darrere. A veritat que sí, a més es complementen molt bé.

Ara més que mai. No faríem res els uns

sense els altres, te n'adones? No, no, sí, sí, sí.

Entonces, això, i nosaltres, doncs, bueno, ja ho he explicat una miqueta a principi, no?, el relleu aquest tranquil, i continuar fent el col·legi transversal, no?, perquè, o sigui, és veritat que quan jo vaig arribar també estava molt centralitzat el Penedès i la província de Barcelona, jo vaig treure els actes cap a fora, no?, tant la nit, en assemblees, vam començar a Girona, vam passar per Tarragona, hem estat a Lleida l'any passat, Tornem al Penedès. La idea és aquesta, és fer el col·legi més transversal, que ho entenguin, que és això, és el col·legi de Catalunya, del Penedès i la província de Barcelona, tot i que és on tenim més associats. I continuar parlant d'això de la visibilitat, perquè jo no acabo d'entendre per això, perquè un xep ha d'estar més important que un anòleg, no?

Sí, quan estàs menjant, estàs bevent vi. Estou cuinant.

I parlant de vi, lo dels polvitos. A un xep se li deixa fer de tot.

Cada vegada menys sempre

ho diem que les bosses de menides contenen més sulfits que una ampolla de vi absolutament i les verificacions i nosaltres

al revés vins de poca

intervenció exacte com abans quan no se sabia la meitat de coses quan existien els enòlegs

a mi ja m'està bé això que és al final. A veure, jo us diré que quan vas a un restaurant i de

vegades posa croquetes de l'abuela, tu dius, a veure, que abuela? Perquè jo en conec una que val més que no. Però com dient que, escolta. Deu ser l'abuela buena, no? Deu ser l'abuela que cuina molt bé. Una senyora genèrica.

Clar, és igual que el final del vi, que tot és fet per si de cas. No, no, si fa mal al cap, t'has de prendre alguna cosa perquè no faci el mà. Si no fa mal al cap, no cal. I això ara, com ha dit l'Anna, ho sabem perquè tenen les tècniques passadera. Abans anàvem més per intuïció o per això, o per si de cas, no? Però ara no, ara tot el que se li fa un vi és.

Però al final l'anòleg és una garantia. O sigui, a mi quan ve algú i em diu jo faig un vi sense intervenció i no soc químic, i dic. Per començar, què vol dir que no ets químic? En canvi, quan ve algú que fa un vi sense intervenció però hi ha un anòleg al darrere, dic, vale, entenc que estarà bo. La idea és ser d'aquesta, però. Almenys estarà ben dirigit. Que a l'altra banda li

deixen fer de tot, també, no? Sí, sí.

Jo crec que avui podria ser un bon moment per començar i agafar-nos de les mans.

Feu-ho, agafeu-vos de les mans. Tenim testimonis en bar, eh? Escolta, fem una ouija.

Que es moguin les copes. I tirar endavant junts. Perquè moltes vegades se'ns fa complicat explicar el que fem, el territori, quan cadascú fa la seva batalla o la seva guerra per la seva banda. En canvi, si anem tots junts, ara, per exemple, aquest matí hem esmorzat els quatre en un bar d'aquí a part. D'aquesta zona? Sí.

No seria amb vi, segur. No, ja, ja. No, perquè no estava sense adornir, si no hi ha la copeta de cava i cau.

Sense adornir és una altra cosa.

Però, per casualitat, hem mirat l'oferta de vins que hi havia i no hi havia res català.

Llavors ja sé on éreu i ja sé on no éreu. Llavors, el tema és dir, hòstia, què és el que està passant? Barcelona i Tarragona són els reptes de. Del vi català, perquè estem dient ciutats on hi ha creuers. És més, és a dir, s'adorni, no hi ha cap problema.

El priorà a terra alta, cap problema. El problema no són els creuaristes, el problema són els prescriptors o els propietaris d'aquests locals. Perquè, lògicament, nosaltres tenim un bon producte. Un producte excel·lent i després tenim uns bons preus. O sigui, no és que jo vull una referència que sigui econòmica per tenir més rendiment. No, també els tenim, amb una qualitat molt millor.

Per exemple, tu treballes al Quirat. No és el vostre cas, però hi ha molts restaurants d'aquesta gama que la copa de benvinguda d'Escomós, que és la rebuda. Correcte. És. Granjuver. En el seu cas. Per això et dic que en el vostre no és el cas. És del país veí, vols dir. Que no sempre és una excel·lent benvinguda. Que et donen la copa de benvinguda que els ha costat bé de preu, ja ho entenc, però és la rebuda.

Aquí està el anar tots junts. I que amb els propietaris o amb els FMV managers els sigui més fàcil portar una referència de qualitat per oferir. Però si no tenen el coneixement i l'únic que tenen és el distribuïdor gran de torn que li posa les referències que li interessen a ell i li fa la carta,

doncs tenim un problema. Clar, i que moltes vegades el propietari o propietària del restaurant prou feina té. Llavors, si aquestes distribuïdores, aquestes persones, poden anar i dir-li, mira, Tranquil, tot fet, ja ho tens, t'ho imprimeixo, t'ho porto i t'ho faig.

I és una carta, 95% a Catalunya. Però la voldrà fer el sommelier i ja s'entén.

Però ja l'ha d'haver pensat una persona. I em sap molt greu per la restauració, però necessiten algú que els assessori. Si la teva distribuïdora et porta coses que no s'elaboren al teu lloc d'origen, preocupa't i truca-li i diga-li, escolta, que m'ho he replantejat.

Al final el problema és la solució. Penseu que si a Barcelona i Tarragona només es vegués vi de Catalunya no tindríem prou estoc. Hem de treballar. Estaríem contents. Treballem molt anar a fora, explicar els vins a fora i tal, que està molt bé, però jo crec que el problema el tenim aquí.

I que el consumidor també l'ha de demanar. Que no ho sàpiga, ha d'anar al restaurant i dir, escolta, no he trobat res català, que és un error. És català i no ho posa o com és? No tant, el client que ve de fora

potser no tindrà el coneixement per demanar-t'ho.

El client que ve de fora es pensa que està demanant Rioja i que ho està fent bé. No, no, es pensa que Rioja és un producte local. Per això, per això. Es pensa que demanant un Rioja està fent bé.

Una altra cosa que no hem d'oblidar és que el client et demana un vida a la casa i el nostre vida a la casa, que és el que s'ha de representar, sempre el posem més econòmic. I moltes vegades el de bona qualitat que ja ho ha dit abans l'Empar amb la copa de cava hem de canviar això el vi de la casa de ser aquell jo no dic un top vi però sí que una cosa que es

representi ha de ser així i la presència del vi a copes moltes vegades necessites un vi a copes i entre les opcions que et donen no sempre són productes de proximitat acostumes al contrari exacte amb el vi a copes que tot sovint només

en vols una i l'una la vol d'un color i què hi ha per agafar.

I la cosa és que, quan demanes un viacopa, saps que pagaràs alguna cosa més que el que faries si agafessis una ampolla, tu, tu, tu. Per tant, restaurador, restauradora, aprofita. Si estem acostumats a pagar una mica més per una copa, no siguis marrano i amb perdó. Hi ha un pic que et representi, que t'agradi, perquè aquella persona tornarà i seguirà demanant aquella copa i no demanarà un altre producte que va en ampolla de vidre.

Clar, però el problema és que això se'ls ha d'explicar

i se'ls ha d'ensenyar perquè, si no, el propietari o. O el responsable entén que una copa alguna ampolla que obro i serveixo una o dues copes em farà malbé i això fa que la gent no demani copes de vi perquè a més sapiguer quan fa que està obert quina qualitat tindrà demana una cervesa llavors és un peix que es mossega ara tenim tècniques i

per ells que a mi m'amora el vi no clar sí sí en totes les fires hi ha aquest espai per poder tastar.

No tindrà que voltar, el restaurant passa el mateix. Al final el consumidor ha de tenir una mica de vista, de dir, ostres, què demano, què penso, no? Si demanes qualsevol cosa, potser sí que et servirà qualsevol cosa. També els hem d'acostumar a dir el que t'agrada. Jo durant un any i mig o gairebé dos he tingut una botiga de vins. I hi ha persones que no et saben dir què els agrada. No sé, i et diuen una marca. Això està en els sommeliers. Som-hi, som-hi.

És la feina de posar com paraules el que t'agrada.

És la nostra feina. La nostra feina.

Està aquí, no? Sí, tots sortirem en deures d'aquí avui, eh?

Clar, la feina més important que té una persona és definir el seu gust. Està clar. Un cop tens el teu gust definit, ets el rei del món. Però tu l'has de definir amb la pintura, amb la bellesa. Amb les pel·lícules. Què t'agrada? Costa molt dir això.

O potser més fàcil dir què no t'agrada. Perquè a vegades és difícil dir.

Sí, exactament. No vull això. Molt ben dit, molt ben pensat. Ja sabem cap a quin canton anem. Però bueno, per poder decidir,

has d'haver vist moltes pel·lícules, haver llegit molts llibres, haver tastat molts vins. Sense por ni que et renyin. Exacte. I llavors és quan dius, doncs mira, vaig tastar aquest estil que no m'agrada gaire, en canvi aquest altre sí. Doncs ja està. Però els has d'haver conegut, perquè si no és molt difícil discernir. Hi ha molta gent que parla amb por.

Diu una cosa que m'agrada però té por.

I sobretot, per exemple, en el restaurant veiem molt que la gent, en un plat, amb unes elaboracions, amb unes tècniques complicades, s'atreveix a dir, escolta, li falta això, li falta una altra. Sí, ja me'l vino. I en canvi em va dir, hòstia, és que jo no hi entenc

ni jo no parlo, tal, no sé què. O amb les sèries, tu, quan et dius, no, és que jo no soc entès, però i amb la sèries que ets guionista i en canvi bé que dius que no t'ha agradat gens el final i vols matar el que l'has querido.

Potser hem sigut renyaires nosaltres i hem ratllat molt. Això és veritat. Hi ha hagut molt renyaire. Sí, sí, sí. És que és el teu criteri, no podem ratllar ningú. Hi ha persones que li agraden els vins ultradolsos, que se'ls beguin, no passa res, per això els fem. Si no es venguessin, no els faríem, que no es preocupi ningú.

Ara que has estat molt bé, ja t'hem entès.

Moltes persones comencen amb el vi d'ols i se n'avergonyeixen. Si deu, dotze grams de sucre et solventen perquè t'agradi un vi, doncs endavant, que no te n'avergonyeixis. Comencem per aquí.

Exacte, i bé que tornem a les sèries, les novel·les romàntiques, la gent se les mira amb una il·lusió màxima.

El tema està en evolucionar després, no? El tema està en tastar de tot,

no només novel·les romàntiques, no només hamburgues amb quètxup, de tot. I a vegades t'has de deixar sorprendre, també. Sí, sí. Us deixeu sorprendre, els anòlegs? Jo molt, m'agrada.

A més, val molt el contrari. Per exemple, jo soc d'aquells que va a la Rioja i només pren vins blancs. Home, tu saps el que fas. No?

Bueno, és que jo crec que això ja forma part d'aquesta passió que tenim nosaltres, que és conèixer, descobrir, tastar coses diferents. És així, sí.

És com t'enriqueixes i al final has d'anar comparant, bueno, i quedar-te amb el que tu penses que. És la realitat més bona en altres regions vinícoles

hi ha associacions catalanes de sommeliers associacions no catalanes de sommeliers catalanes no catalanes no és aviat tot el contrari hi ha associacions sí

que n'hi ha sí nosaltres tenim bona relació amb rioja sí amb rioja valència també vam treballar més a xile una vegada ah mira en tots el que sí que és veritat que no

tothom té col·legi d'amnologia nosaltres sí que el tenim això està bé. Quan es va fundar el col·legi, la idea és que hi hagués un anòleg a cada celler. Ho estem intentant, però hi ha molts cellers que elaboren molts, molts, molts litres que no tenen prou anòlegs com per realment gestionar aquells litres. Realment un anòleg hauria de baixar baix al celler. O anòlegs col·legiats. Anòlegs col·legiats, vull dir això. Anòlegs que siguin anòlegs, que realment s'hagin preocupat de la seva formació. Que durant molts anys havies de fer un postgrau o el que fos, però ara que tenim el grau, des de fa molt de temps, des del 99, que surten anòlegs formats que només són anòlegs, haurien d'estar treballant a tot arreu. Hi hauria d'haver un anòleg a cada celler.

I no és així. Heu apuntat diverses vegades a l'intrusisme. És un problema compartit. Sí, hem parlat abans amb l'Anna també d'aquest tema. I m'agrada molt aquesta idea del col·legi perquè crec que potser l'evolució de l'Associació de Seminaris de Catalunya també hauria de ser un col·legi. I m'ha agradat això. Igual que en cada celler hi ha d'haver un anòleg, en cada restaurant, en un cert nivell, evidentment, hi hauria d'haver un seminari. És a dir, si la carta de vins.

Ocupa més d'una pàgina i ha d'haver un sommelier.

Una persona que s'ho miri, no que estigui contractat. Nosaltres aquest debat hem tingut molt de temps.

No només mirar, ho ha de gestionar, perquè no tot està a això.

S'ha de fer una gestió dels vins. Clar, nosaltres ho hem parlat molt de temps.

La rotació és important. La feina d'un sommelier no només és estar i descriure en vi. N'hi ha molta feina a Rivera, moltíssima, que la gent no veu que és això. És gestionar, mirar on has de comprar. Quin estoc n'hi ha que

la nevera de vins no estigui al costat del forn aquell que tenen dels leixazos tot això

però tot això se sobreentén però el tema de gestió la gent no ho entén i

és molt important i és molt important perquè al final parlem molt sempre des de la vessant romàntica del sommelier que és això som el pont per transmetre el vi i tot el que hi ha darrere de la copa però és que després perdoneu som persones que ajudem que

un negoci sigui rentable. El marge que té el vi en molts restaurants és bastant interessant com perquè la persona que té el restaurant no es plantegi si aquell vi fa tres setmanes que no el demana ningú això el consumidor es queixa

sovint li dius ostres em queria una altra cosa tu em queria un no sé poseu senyora els lavabos que cobri però el vi poseu-nos-lo bé de preu jo crec que per això

que el preu del vi eh. Per justificar crepe del vi ha d'anar acompanyat del servei del vi és el que dèiem un restaurant que tingui un preu elevat del vi però la carta està en condicions el servei de copes netes la copa ja per què hi vi la temperatura és la correcta aquest marge està més que justificat el problema està en aquests preus de vins que vas allà a demanar et posen la primera copa que troben el vi no està a la temperatura que és la més correcta i aquest marge fa mal. Sí.

Tot sovint, en canvi, quan veus cartes de vins i hi ha un vi que està bé de preu, en demanes més perquè et fa il·lusió.

Ostres, sí i no, perquè jo he anat a restaurants on veig vins de bon preu, però si la copa ja no és la correcta.

Ah, no, d'acord, d'acord. Jo crec que parlaves d'un restaurant bo. On el vi el pots pagar.

Exacte. Estic pensant en llocs com el Celler de Can Roca, per exemple, que el marge, el Quirant, no m'ho sé, també, ja està, que el marge, hi ha marge, però que no val tres vegades més, perquè si no et sap molt greu de dir. Quina llàstima. Perquè nosaltres,

i jo crec que en aquesta taula, sabem els preus dels vins. Clar, sí. I fa més mal si saps el preu del vi. Perquè si no, vas a un restaurant i dius, mira, demanaré. Jo si me'n vaig a algun altre país, no sabré. Quin preu té realment aquell vi.

Segur que tots vosaltres teniu amics que us envien fotos quan estan en un restaurant a veure què han de demanar. Oi que sí? Això heu de fer. És el proper servei que heu de fer. La Sociació Catalana de Somalies. La CIDA, Cidenòlegs. Sí, una pàgina web per quedar bé. Amb l'aplicació.

Sí. Amb l'aplicació. Ah, venen amb l'aplicació. Hola. Amb la Vivino. Sí. I miren el preu. Miren el preu, la nota de tast.

Que et preguntin a tu, no? Que per això hi és. No, però clar, el preu els interessa. Espera't, abans d'explicar-me'l.

Fa això. Vale, ara explica-me'l. T'examinen cada vegada.

Sí, t'estan examinant. És un control, eh?

No, perquè és un vi de quinze euros que valgui tres vegades més, que això passa de vegades. I hi ha restaurants que no fan una proporció segons el preu del vi, sinó que tot val tres vegades més. Llavors, ostres. Saps, greu.

Bueno, aquí es nota als restaurants on hi ha un professional del vi i, a més a més, que estima el vi. Sobretot que l'amo, el propietari, estimi el vi. Llavors es nota molt. Vols vendre vi, per tant, has de pensar-ho. Clar, però quan el propietari no estima el vi, que això passa, de vegades, moltes, es nota. I és quan ni li fiquen estima en comprar copes adequades, ni li fiquen estima en tenir una carta equilibrada, no li fiquen estima en tenir les temperatures, els preus. Es nota molt quan el propietari de l'establiment estima el vi. En canvi, quan veus un sommelier, tu veus una carta que expressa, ja veus què li agrada, què no li agrada, una carta personal, doncs això et fa il·lusió, és divertit, de dir, mira, aquest tira cap aquí, d'acord, doncs anem-hi. Sí, sí, endavant. Nosaltres, per exemple, a Aquirat la tenim exposada i això sí que m'he trobat, hi ha restaurants que no tenen exposada la carta de vins. Ah, sí, és veritat. Que no la pots veure, no? És veritat. Abans d'anar-hi, vols dir. Clar. Sí, sí, clar.

A la pàgina web. Això et fa triar o no triar? Clar, m'agrada saber què veurem, si anem a menjar molt bé. I després, saber a quina franja de preus estem, no? Correcte. I on es belluguen. Per exemple, a Kirazzi la tenim ara. I no ha de fer gens de por que una persona jove

que sigui digui, mira, em vull gastar això amb el vi. Tinc aquest treu. Això hauria de ser així. D'acord, ens farem una cosa maca, no et preocupis. És que em vull gastar tal. I que el fet de veure la carta abans et fa

pensar en el pressupost que tens per anar a aquell restaurant. No penses, ai, mira, posa un plat, val, tal. No, dius, el conjunt, perquè jo sé que demanaré vi, per exemple, en el meu cas, quan em costarà? Doncs tant. Perquè llavors ja vas més tranquil, has vist una mica la idea, perquè si arribes allà i no has vist res, i tenies una idea i després no pots escollir cap vida dins del teu pressupost, sap molt greu, sap molt greu. Sí, sí, sí, sí. La veritat és que sí, o sigui que tenim feina, ja ho hem dit, sortirem d'aquí amb molts deures. Sí, sí que teniu feina, però és una feina suposo que molt apassionant i que això,

és a dir, millora, la venda de vi, l'amor pel vi, és a dir, sou professionals que milloreu aquest món. Sí, jo a banda de professional també soc un apassionat del vi,

llavors això complementa molt bé. També és veritat que llavors tens un cert sentit més crític enfront de tot, de les circumstàncies, de la situació actual, tot una miqueta, llavors es fa repensar una miqueta, però no tothom.

És professional i apassionat del vi és que dius professional

la sòlia apuntava això de l'intrusisme que em sembla que és una qüestió interessant és real és que amb l'aneologia passa jo no puc provar a ningú que faci vi però sí que pots dir escolta tu no ets enòleg tu no et pots dir per què et dius que ets enòleg en l'aneologia passa molt i en la sommilleria crec que també jo crec que sí que hi ha qualsevol que està servint vins en un restaurant ja s'autitula ell mateix sommelier no i no. Per això hem comentat el moment d'esmorzar hi ha intrusisme però com que també és un sector que falta molt de personal la nostra tasca serà

més intentar formar aquest intrus per dir-ho així perquè no el sigui sinó que sigui un bon professional acabi cap aquí amb el vostre cas sí però amb el nostre no amb el nostre van sortint promocions promocions.

I nosaltres hem d'intentar que ho estem aconseguint, que tot el jove que arribi arribi també al col·legi.

Per això fem unes promocions, donem un any d'entrada. Però sí que és veritat que, com hem parlat abans, de laboradors d'aquests que arreden les grinyes del fiet, de l'avi, no sé què, que es fiquen a fer vins, i no hi ha. Jo no dic que tinguin una norma que atens complet. Jo mateix estic assessorant dues empreses molt petitetes.

Simplement tenir algú que. Que et dirigeixi. Jo crec que no I durant molts anys nosaltres vam parlar de posar límits a litres. Quants litres pot portar una anàlisi? Bueno, no ho sabem. Però la realitat és que si tu t'aixeques un dia, colls raïm i el poses en un dipòsit, tindràs vi. Però quin vi serà allò?

Tu has mirat, tu has portat a ETSA, has revisat que hagi fermentat del tot, et refermentarà l'ampolla, et quedarà. Hi ha moltes coses que s'han d'anar tenint en compte.

I per això necessites algú, no cal que sigui cada dia allà, però que t'ho miri i que si tu dius que vull fer vins sense intervenció, necessites dos el doble de feina no val dir no és que aquest vi és així i és així perquè el faig

sense mirar-me'l no per no intervenir has d'intervenir

el doble si vols jo li dic en comptes de mínima intervenció dic màxima atenció dic mira m'encanta perquè realment si jo fes un vi de mínima intervenció dormiria abraçada al dipòsit escolteu us acomiado ha passat volant heu de venir més vegades

i de totes les coses que hem dit que heu de fer. La propera, que és la que heu de venir a explicar aquí, és la festa conjunta dels sommeliers i els anòlegs. Vinga, la festa del vi català.

La festa del vi català, m'agrada. Sí, sí, m'encanta també, sí, sí, la idea.

La denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació.

I listen to the wind come how, telling me I have to hurry. I listen to the robin song, saying not to worry. So on and on I go Seconds take the time out So much left to know And I'm on the road to find out. I found myself alone hoping someone would miss me Thinking about my home and the last woman to kiss me. Sometimes you have to moan, but nothing seems to suit you. Nevertheless, you know, your luck towards the future. So on and on I go,

the seconds take the time out. There's so much left to know, and I'm on the road to find out. Even trying. Yes, the answer lies within. So why not take a look now? Kick out the devil's sin and pick up, pick up a good book now. Yes, the answer lies within. So why not take a look now? Kick out the devil's sin and pick up, pick up a good book now.