Novetats de pel·lícules a les plataformes

La finestra indiscreta, el programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio. Però també tenir l'opció de mirar una bona pel·lícula a les plataformes.

Per exemple, el 3CAT incorpora en Licoris Pizza, la pelicula de Paul Thomas Anderson, del qual vam parlar extensament la temporada passada, recordeu que li vam dedicar un monogràfic preveient que triomfaria als Oscars, com va acabar sent, de fet el podeu repescar quan vulgueu, a catarradio.cat barra finestra. Licoris Pizza no és de les pelicules més celebrades de la seva filmografia, i justament per això és molt reivindicable, perquè explica la història de la relació. Difícil de definir entre un adolescent de 15 anys i una noia de 25. Relació d'amistat, relació d'amor, relació marcada per la confusió, sobretot, i el no saber ben bé què vols, i pel·lícula que destaca per la química entre ells dos, Cooper Hoffman i Alana Haim, química favorida per uns diàlegs molt naturals i per la sensació general d'autenticitat. Que ja en general té el treball de Paul Thomas Anderson.

Sí, és una pel·lícula, com bé has dit, a reivindicar. A mi és una pel·lícula que ja em va entusiasmar quan la vaig veure. Si avui hem parlat de coming of age i de comèdies romàntiques, doncs és això, però dirigit pel Paul Thomas Anderson. Vull dir, és una espècie de gira estranya a la seva carrera, que s'aventures a fer aquest tipus de de pel·lícules i és una pel·lícula que està en constant moviment. Els personatges no paren de córrer, de moure's, de canviar de feines, de provar coses noves i que estan completament encisats per aquesta espècie de màgia i de química de l'amor que tenen. Se n'ha parlat molt amb One Battle After Another d'aquesta famosa escena. Del cotxe, de la carretera. Però aquesta pel·lícula té una escena que a mi m'agradaria remarcar, que és l'escena del camió, no sé si la recordeu, que han de es queden sense gasolina, en una espècie de baixada, i han de conduir un camió amb una precisió. És una escena que jo trobo que la reivindico molt, perquè realment això és una pel·lícula que té moltíssimes coses que van passar molt desapercebudes i que potser ens esperàvem una altra cosa, però. Jo que, i el Manu em matarà si escolta això, però que jo no soc especialment fan de One Battle After Another, m'agrada com reconectar amb el Paul Thomas Anderson, potser més lúdic, més apassionat, d'alguna manera, com que ja havíem vist a Magnolia o a Boogie Nights, sobretot, o sobretot a Pants Drunk Love, i trobo aquesta pel·lícula, té aquest esperit que tenien aquestes pel·lícules que a mi m'agraden tant del Paul Thomas Anderson, I a part que té dels primers papers de Cooper Hoffman i d'Alan Hain, i també és molt maco veure com es vincula amb la càmera, com s'enamora de la càmera, també.

Us ajuntaré un dia amb el Manu, perquè feu una batalla sobre. M'acabaria conversant, el Manu, eh? El tenim a Venècia, per cert, tornarà segurament la setmana vinent. Podem vincular Licorix Pizza amb Buscando a Emily, en el sentit que. No esperàvem que Paul Thomas Anderson fes. Oh, per què? És que hi ha aquest prejudici sobre la comedia romàntica o en general les pel·lícules que parlen sobre l'amor.

Clar, i a més és un gènere que precisament als anys 30, 40, 50, el cine estava ple de comedies romàntiques, de lúbits, no? Realment és un gènere que sempre s'ha practicat molt i jo no sé en quin moment de la història va començar a ser denostat. Quan hem començat a tenir vergonya.

Hi ha un punt en què comencem a tenir vergonya. Però no ho sé, perquè amb la Nora Efron. Bueno, clar,

jo les tinc molt ben valorades, però. M'encanta la Nora Efron. Jo crec que és post. No ho sé. Deu ser els 2000. 2000. Jo crec que és 2000, perquè els 90.

Els 2000 potser es va establir com una cosa molt tancada, i després va haver-hi els discursos de si era tòxic, si no, de revisar molt.

Bueno, ara això és en pràcticament qualsevol cosa. O sigui, ara. Perdó, però de vegades es revisen les coses d'una manera que dius, segur que has vist la pel·lícula que jo vaig veure, perquè. Bé, això també en parla, fa que ningú digui. Sí, exacte. I el gènere romàtic suposo que és un gènere on especialment es posa la lupa d'aquesta manera.

Sí, a més a mi em sembla que ha de ser molt difícil de fer, com l'altre dia estava veient The Philadelphia Story de la Catherine Hepburn, Carey Grant, i pensava que difícil el ritme de guió, com de que sigui creïble, que aquests personatges s'estan enamorant, que no em sembli ridícul, que no em faci vergonya, que a més a més com a pel·lícula funciona i t'enganxi, no et sembli com qualsevol cosa que vas al carrer, no ho sé, potser és molt difícil de fer.

És molt difícil de fer, sí, sí, per això s'han de valorar. Trobo que no hauríem de tenir aquests prejudicis, però, en fi. Més novetats a plataformes, perquè en tenim més. Per exemple, a Netflix incorporen l'indiumvable Will Hunting, la pel·lícula de Gus Van Sant, amb uns esplèndids Matt Damon i Robin Williams, la pel·lícula que ens parla de talent, segones oportunitats i la por a prendre decisions. A Filmin incorporen Monstruo, la pel·lícula d'Hirokazu Koreeda, sobre un nen que comença a tenir problemes a l'escola. I la seva mare intenta entendre què està passant i és una pel·lícula que juga molt bé amb els canvis de punt de vista. També a film, mirem, estem escoltant ara un fragment de la banda sonora, Her, la pel·lícula de Spike Jonze sobre l'amor, la solitud i les relacions humanes en l'era de la tecnologia. I podríem acabar amb una incorporació a Movistar Plus, un clàssic com Lorenz d'Arabia, l'obra mestra de David Lean, que va convertir el desert en un dels grans paisatges de la història del cinema.

La finestra indiscreta el programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.