"Paolo": quan l'admiració per un polític es converteix en una obsessió perillosa

La finestra indiscreta, el programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit, a Catalunya Ràdio.

Mentrestant HBO han estrenat la sèrie francesa Paolo, un thriller psicològic sobre un home de vida normal que es retrova amb un antic company d'escola que ara és un polític carismàtic que aspira a convertir-se en alcalde. I el Paolo queda fascinat per la seva personalitat i pel món, sobretot, del seu antic company. I decideix implicar-se en la seva campanya. I és així com comença una relació que m'ha fet pensar una mica en Ripley, el personatge de la Patricia Highsmith, que de fet també va tenir una sèrie, on hi havia l'Andrew Scott, entre d'altres. És a dir, és una relació que comença amb admiració i es transforma en obsessió. Sí,

certament té connexions amb Ripley, inclús jo diria que també amb Anniversary, aquesta pel·lícula que ha estat sent un fenomen i que vau comentar aquí a la finestra fa una setmana, i d'alguna manera parla d'aquest efecte que pot fer la política i el poder en certes persones i en aquest cas en un individu, i especialment si es tracta d'un individu que no se sent ningú en el moment en el qual es troba amb aquesta figura que comença a admirar o a obsessionar-se. Dirigeix la sèrie de Sebastià Mornier, que havia fet una pel·lícula que de fet ja parlava una miqueta d'aquesta mena de mecanismes, una pel·lícula que es diu L'origen del mal, i de fet és interessant aquest primer capítol perquè parla d'una fascinació, no entrant en personatges. Grandiloquents o que estan diguéssim a les més altes esferes de la societat sinó és un personatge que el protagonista és un personatge que té una feina mitjana, és de classe mitjana que té, simplement se sent una miqueta petit i s'emmiralla en un personatge que era company seu de classe a la infantesa que està aspirant a ser alcalde d'una petita ciutat de

província diguéssim de França que tampoc és una primera espasa de la política a França.

Exacte, aleshores és molt interessant que aquesta fascinació, diguéssim, com descriu aquesta fascinació que pot néixer de coses una mica més insospitades, i no hi ha grans ni gestos heroics, ni grans epifanies, és una cosa que té més a veure amb uns certs desencisos, amb uns certs regustos amargs, amb una petita crisi existencial soterrada, diguéssim. Que t'hi pots sentir identificat, vols dir? Efectivament, i crec que el gran encert d'aquesta sèrie és aquesta dimensió moderada que va creixent i es va convertint. Això sí, comença amb una escena ja d'entrada molt violenta, però que van endinsant-se en aquests mecanismes que em sembla.

Ens hi podem sentir identificats, però alhora no farem totes les coses que arriba a fer el protagonista, perquè no som així, per sort nostra. Doncs això és, Paolo, que teniu a l'HBO.

Has escoltat un fragment de La finestra indiscreta. Pots escoltar el programa sencer a l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3Cat.