Pau Gasol: "Els meus fills consideren Kobe Bryant el seu tiet"

El Suplement, amb Roger Escapa. Ara El Suplement, una llegenda de 215 centímetres d'alçada que no necessita presentació.

Pau Gasol, bon dia. Bon dia, com anem? Com estàs? Et saludem des de Madrid a distància. Tot bé? Tot molt bé, tot molt bé, aquí,

content, fent coses importants, amb impacte i rellevants, així que molt content. Ara acabem de fer una roda de premsa pel treball nostre que fem, o una de les passetes importants de la Sol Foundation, així que tot molt bé.

On fas vida tu ara, Pau? On vius? Perquè, clar, has estat voltant i rodant el món durant tants anys que no sé per tu què és casa després de créixer a Sant Boi.

Seguim rodant pel món, encara que passem més temps a un lloc que a un altre, al final seguim viatjant molt, segueixo molt actiu i tenim residència a Califòrnia i intentem passar sobretot la part més important dels estius a Califòrnia. Catalunya i Espanya, però bueno, viatgem molt i intento seguir amb una activitat important i amb objectius ambiciosos i de gran impacte.

T'ha canviat gaire la vida aquests últims cinc anys des que vas anunciar la retirada?

Sí, sí, m'ha canviat bastant la vida, sí, òbviament vaig tenir una rutina molt marcada pel meu esport, per la meva activitat com a jugador de bàsquet, i ara, doncs, encara que també estic molt i sempre estaré lligat altament a l'esport, doncs ho faig d'altres maneres, també amb un projecte familiar important, i així que sí, sens dubte la vida ha canviat, però ens adaptem i fem el millor possible i som feliços.

Realment, el teu projecte familiar, a diferència de molts esportistes, l'has anat construint al final de la teva carrera, no? No sé si ha estat una decisió volguda i meditada de voler ser un pare present també per tot el que representava la teva carrera a nivell de partits, de viatges, o perquè no hi estem gaire acostumats que els esportistes siguin pares a partir dels 35. Molts són pares molt joves perquè tenen possibilitat de ser-ho ja.

Sí, és una decisió molt personal, però també és una miqueta diferents factors. Primer, suposo que sí que sempre vaig tenir molt de respecte al que era formar una família i poder dedicar-li el temps i l'atenció necessària també, almenys poder fer-ho, encara que ara també m'ocupo de bastantes coses i tinc molt present que vull seguir. Prioritzant també el meu temps en família. Però sí que va ser entre aquesta idea de potser tenir, com tu dius, començar una família quan les condicions de vida i de treball siguin més idònies, perquè veia molts companys, ho he vist amb molts companys, en famílies trencades o no puguem passar gaire temps o no coneixem gaire els seus fills, etc. Però també hi ha el factor de conèixer i haver conegut la persona dient. Jo la meva dona la vaig conèixer en un moment de la meva vida, més endavant, i això també és un factor clau i important. Però sí, també, és una suma de diferents coses, però sí que sempre he tingut aquesta sensació de respecte i de consciència de com fer les coses el millor possible en el moment més idoni.

És veritat que als teus fills els hauràs d'ensenyar vídeos de qui eres quan jugaves, perquè no et podran veure mai en directe a alt nivell. Els hauràs d'explicar qui vas ser, d'alguna manera, no?

La meva filla petita sí que em va veure jugar la meva última etapa amb el Barça quan vam poder jugar el 2021 i vam poder guanyar aquella Lliga on els últims partits ja deixaven entrar aficionats als partits que va ser durant els play-offs, o sigui que van ser pocs partits òbviament no se'n recordarà hi ha alguna foto, vaig tenir la sort de portar-la quan vam agafar i llevar el trofeu de la Lliga al Palau però més enllà, doncs no, òbviament que no però sí que de tant en tant sí que tenen consciència que el papa ha jugat a bàsquet que ho ha fet bé i em diuen papa, ensenyem algun vídeo teu jugant a bàsquet i m'ho demanen una miqueta a ells també, perquè jo el bàsquet segueixo veient segueixo veient esport estic molt involucrat i proper llavors doncs sí que de tant en tant m'ho demanen.

L'esmaixada davant de Kevin Garnett amb 20 i pocs anys o 19 anys que tenies, aquell vídeo el guardes, eh?

Bueno, que vull dir, o sigui, que és jugada en altres també, però que és jugada, doncs, és molt accessible, si vols. No és que el guardi, sinó que la puc accedir en qualsevol moment a YouTube o a xarxes socials.

Clar, has estat gairebé tres dècades portant el teu cos de 215 centímetres al límit. Ara que t'has aturat, t'han sortit seqüeles físiques d'estar a la llit durant tant de temps?

Intento cuidar-me tot el que puc i seguir un cert regiment, quan no viatjo tant, sobretot, però també ho he de fer i ho incorporar quan viatjo, d'exercici, de rutina i de treball físic per cuidar, com dius, aquests dos. 215 centímetres i perquè tota la càrrega i desgast que he acumulat durant la meva carrera esportiva no em passa i factura i potser tenim una vida altament activa i amb bona qualitat.

Dins d'aquest llegat els hauràs d'explicar també als teus fills segurament qui va ser Kobe Bryant, no? N'has parlat d'ell?

Sí, ho saben. Ho consideren el seu tiet. Saben el que ha passat i tinc una relació molt propera amb la Vanessa Bryant i les seves filles de germenor i de família.

El Pau Gasol, que està molt involucrat, com ens explica, amb la Gasol Foundation, que va crear ja fa uns quants anys, també amb el Marc. Clar, si no t'haguessis dedicat al bàsquet, ara entrarem amb alguns detalls de la Gasol Foundation, per on haguessis tirat, Pau, tenint en compte també tota la part de salut, de medicina dels teus pares, tota aquesta herència que tu també ho vas intentar, i de fet ara una mica el que feu amb Gasol Foundation també va de salut, la història, no?

Sí. Sí, promoció de salut i d'implementar i crear uns entorns més saludables per a la societat i per a la infància, sobretot, amb polítiques més preventives que curatives i reactives. Així que no sabrem mai el que hauria passat si el bàsquet no hagués. He arribat on he arribat o la presència que he tingut a la meva vida, però sí que intento utilitzar aquest èxit i plataforma i reconeixement pel bé de la infància, pels seus drets i per la salut i el desenvolupament dels nens i nenes, sobretot els que estan en situació més desfavorida.

Heu presentat un informe de la Fundació sobre l'ús de pantalles en nens i adolescents. 7 de cada 10 joves superen les dues hores diàries davant d'una pantalla. Realment és un panorama que després aquí a casa nostra implica que el pis va com va. Vull dir que us esteu fixant també en la influència dels telèfons mòbils en la salut dels més petits.

Sí, totalment. És important posar-ho en rellevància. És un tema molt present, molt real, que ja estem veient les conseqüències que té i estem amb rigorositat científica i metodologia científica i amb estudis com el que hem presentat avui aquí a Madrid. Que ja el portem fent 7 anys a l'estudi PASOS, doncs això demostrant i conscienciant i educant a la població del que està succeint i perquè després podem actuar en conseqüència i prevenir i redirigir la situació perquè no arribi a extrems realment greus.

És molt difícil dir-li al teu fill que no té accés encara a un telèfon mòbil quan la resta de la classe el comença a tenir. Tu t'has plantejat com t'ho faràs, també, això?

Jo crec que la vida s'ha de ser proactiu, tenir converses amb anterioritat. Jo he parlat i he vist estudis, també, de com es pot això aconseguir. És estar d'acord entre els pares, és també dintre de les escoles. També crec que hi ha certa regulació, hi ha països i o fins i tot a escoles, que l'entrada o la presència dels mòbils a les escoles està prohibida o els han de deixar dins de compartiments o caixes perquè no tinguin accés als nens almenys durant l'horari escolar. Es parla de restriccions també a nivell d'edat. Estem veient què és el que funciona i què és el que no funciona i cap on hem d'anar.

Pau Gasol, moltes gràcies. Això ha estat breu, ha estat intens, així ho havíem pactat amb el teu equip. Tant de bo ben aviat ens puguem retrobar cara a cara per respondre també moltes preguntes que tenim ganes de fer encara. Molts èxits amb tot el que vindrà i fins aviat.

Moltes gràcies, Roger. Un plaer parlar amb tu i fins la propera.

Catalunya Ràdio. El suplement. Roger Escapa.