Pau Venteo: "Les protestes actuals a França són les més greus que he cobert mai"

Avui el focus informatiu i moltes portades miren cap a França.

Almenys 1.200 detinguts, més de 150 agents de policia ferits és el bàlans d'una matinada calenta arreu del país amb aldarulls greus derivats d'una jornada de manifestacions massives contra l'encariment del cos de la vida.

El més greu aquesta nit, l'incendi a l'edifici històric de l'Ajuntament de Llamotxes, a uns 130 quilòmetres de Lió.

A París hi tenim el fotoperiodista Pau Venteo. Pau, què tal? Bon dia. Què tal? Bon dia, Roger. On pares, Pau, ara mateix?

Ara mateix a l'Europort, perquè m'han retreçat el vol per problemes meteorològics a Barcelona.

Estic esperant el següent. Hi ha alguns vols amb endarreriment. T'ha passat com al Barça, eh, Pau? Ho veig. Ha estat desconnectat, no sé què li ha passat al Barça. El Barça no ha pogut tornar de Sevilla precisament perquè s'han cancelat alguns vols per la pluja i perquè ha estat una nit moguda amb llams i trons. Pau, explica'ns què has vist aquestes últimes hores.

Doncs jo vaig començar la jornada a les 10 del matí, que hi havia una petita convocatòria, i allà, doncs bueno, érem un grup no molt alt d'estudiants, i es van fer com una petita marxa, i allà ja ràpidament la policia ja els va com encapsular, i allà és on van llançar els primers casos lacrimògens, i la veritat és que no m'ho esperava que fos tan ràpid. I després ja vaig anar cap a la. Plaça de la República, que és on va ser com l'inici de la gran mobilització ahir a París. I va passar el mateix. Jo crec que venen de dies molt, molt calents aquí a París i no van ser gairebé ni les 12, que ja començaven tots els aldarulls i tots els enfrontaments amb la policia. I d'aquí hi ha hores i hores i hores de de. Batalla amb la policia, de destrosses, de cotxes cremats, de assalts a tot tipus de comerços,

i aquesta va ser una mica la jornada d'ahir. Molts episodis de pillatge, també, i de saquejos. Acabem de saber d'ahir, amb 1.200 detinguts a tota França, 150, no, 300 agents ferits, almenys, I acaba de sortir que 855 d'aquests detinguts són a la regió metropolitana de París. Parlem d'una xifra rècord. Escolta, Pau, tu ets una persona molt bregada amb la cobertura de protestes de tota mena, a casa nostra i també més enllà. El que has vist aquestes últimes hores a França, com ho calibraries en comparació a altres cobertures de protestes que has fet?

Jo, de totes les protestes que he fet, és la més greu que he cobert mai, amb diferència. Potser a Catalunya, del que jo he cobert, el més greu havia sigut. Urquinaona, el 18 d'octubre del 2019, o aquesta última mobilització que va haver-hi a Plaça Catalunya pel tema de l'habitatge, que va haver-hi molts enfrontaments. Però és que això no té res a veure, no té absolutament res a veure. Aquesta violència, al final. Acaba sent vandalisme en la gran majoria de la mobilització. Aquesta resistència, perquè tot i que la policia respon amb gasos lacrimògens o amb granades d'aquestes atordidores i amb aquest. Que no d'aigua, la gent no marxa, i torna, i cada vegada torna, i s'estan hores i hores i hores, i paral·lelament hi ha aquests saquejos amb molts, molts, molts comerços, i aquesta crema de cotxes no ho havia vist mai, i menys tan. Tan prolongat tant en el temps com en l'espai públic.

Escolta'm, com et protegeixes tu? Perquè és que acabo de veure una fotografia que has penjat al teu Instagram que vas amb aquestes ulleres protectores ja no només pels gasos lacrimògens sinó també pels projectils que es puguin desprendre i objectes que llença tant la policia com els manifestants i veig que t'han quedat els ulls completament vermells plorosos entenc que és del gas lacrimògen això?

Sí, això va ser, com et deia, la primera mobilització que aquí van llançar gas molt, molt ràpid. Jo la veritat és que no m'esperava que fos tan ràpid, perquè estic acostumat a altres tipus de protestes que potser triguen més o. O avisen abans, i aquí va ser tot molt ràpid. Llavors no les portava posades, ni les ulleres ni la màscara, i llavors em va agafar molt fort, la veritat. Jo hi vaig quedar completament atordit. Vaig haver-me de refugiar en una botiga on estaven curant a tot tipus de manifestants, i em van curar a mi també. Però un cop vaig aprendre això, doncs ja és anar amb el casc, pel que deies, si cau alguna pedra d'algun manifestant, I llavors les ulleres i la màscara, molt importants pel gas,

perquè és que si no quedes completament anul·lat. Qui són aquesta gent que protesta? Perquè està clar que no són quatre vandals, tenint en compte les dimensions d'aquesta protesta. Quin perfil tenen i com s'organitzen? Perquè si són capaços de provocar que 300 agents quedin ferits, no poden manifestar-se i provocar el derulls a títol individual. Han d'estar una mica organitzats. Pau, què vas veure?

Jo vaig veure una protesta molt transversal en edat, tot tipus d'edats hi havia, des de gent molt jove, evidentment, a gent potser que rondava la cinquantena, i ahir era un dia que s'havien concentrat molts tipus de protestes, moltes reivindicacions, i això també ha aglutinat molt tipus de gent. Però després, com deies, hi ha una organització molt curiosa que no sé d'on ve perquè no tinc prou bagatge, però tothom va vestit igual, tothom sap què ha de fer quan ataca la policia, Tothom sap. Jo vaig veure com començaven a cremar el cotxe. Hi ha molta gent que sap com començar a cremar el cotxe. Saben com atacar la policia, com apagar o què s'ha de fer en el cas de si et veuen els casos lacrimògens a prop. I, a més, van. Són molt solidaris entre ells. Hi havia una A part que hi havia uns grups de mèdics, diguem, també hi havia moltíssima gent preparada amb coliri i amb un tipus d'aigua. Per llançar els ulls quan hi havia gent que estava afectada pels gasos. O sigui, és una organització molt bèstia,

la veritat. Hi ha gent de tota mena, com expliques, perquè s'ajunten aquí moltes protestes i a partir de les 10 també amb el Jordi Mir i els de la Setmana Tràgica intentarem explicar les conseqüències d'aquestes protestes, per què aquestes protestes, per què s'estan extenent com un atacadoli a diferents punts d'Europa i França, que és el nostre país veí. A veure si d'alguna manera això també. Es pot traslladar a casa nostra tenint en compte que al capdavall protesten per l'encariment del cost de la vida i aquesta desafecció social que hi ha aleshores la meva pregunta aquí també és tenint en compte tot això que estem posant damunt la taula eh. Clar, aquestes veus que situen aquestes protestes a l'esquerra i a l'extrema esquerra, sobretot per part del govern, ¿t'atreveixes a dir que sí que són moviments vinculats a l'extrema esquerra francesa o no? ¿O és una cosa més transversal?

No m'atreveixo a dir quin moviment és exactament. Jo crec que ahir, una dels. Per dir-te el càntic que més se sentia. Era sobretot contra la policia. Llavors, cantaven a cap, que tothom sap què vol dir, o que la policia detesta la gent, o que tothom detesta la policia. És bàsicament els dos càntics que més se sentien ahir. Per tant, definitot vam parlar amb un manifestant que devia tenir uns 30 anys al metro, ja quan marxàvem, I ell, que havia començat amb les armilles grogues i tal, ens deia que sí que era molt interessant que tothom anava a una, però que al final ja havia perdut el missatge perquè era massa violent, era massa vandàlic. Llavors, no sé dir exactament a quin costat correspon. Aquesta protesta. I que s'han sumat també

o han revifat els armilles grogues aquests últims dies i per tant també la capacitat de mobilització és molt més gran. Pau, bona tornada. Malgrat tot, esperem que. T'han cancelat el vol, dius, eh?

Me l'han cancelat, el tenia a les 6.45 del matí, i després de fer un pagament copiós, torno a les 12.25, si tot va bé. Que t'esperava algú aquest diumenge o què? Sí, sí, tenia feina, tenia feina molt important.

Es pot explicar o no? No sé, és que ara m'has deixat inquiet aquí.

No, a veure, tenia una feina important que és un unes fotos d'un casament. Home, i tant.

Doncs, escolta'm, qui es casa? Que els aprofitem per celebrar. És igual, és igual.

Ho deixem córrer. Sí, sí, sí. L'important és que hem trobat una persona que pugui ser la primera part. Home, que no es quedin sense fotos al casament, eh? No, no, això és el més important. Això és el més important. Molt bé.

Pau Benteo, fotoperiodista, avui amb aquest retrat del que ha passat a París i altres punts també de França aquestes últimes hores. Una abraçada ben forta per aquesta crònica express. Gràcies. Igualment. Gràcies, que vagi bé.