Pep Borrell: "A la família política se l'ha d'estimar encara que no s'ho mereixi"

El suplement, amb Roger Escapa.

A ritme del Mickey Puts amb aquest clàssic de Los sencillos, la literatura, el cine en general i Disney en particular s'han encarregat durant dècades de retratar històries d'amor on malgrat tots els entrebancs sempre hi ha un final feliç, la realitat però sovint és diferent. Matrimonis que se separen, parelles obertes, por el compromís, solters que no troben amb qui compartir la vida i malgrat tot això és inevitable que se'ns dibuixi un somriure quan veiem uns avis agafats de la mà fent-se carícies o rient còmplices pel carrer amb més de 80 anys. El nostre proper convidat sempre ha tingut clar que vol ser el protagonista d'aquesta fotografia. Ell reivindica mirar els ulls tota la vida a la mateixa persona i compartir l'alegria de viure fins al final. Ara al suplement reflexionem sobre l'amor i la vida en parella amb el Pep Borrell. Ell és escriptor, conferenciant, odontòleg, que es dedica a professar les bondats del matrimoni per tot el món. Pep Borrell, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. T'agrada això de Doctor Amor? Aquest títol ja me'l van posar últimament.

Ah, sí? No és que m'agradi, però ho van dir. Els coneixies en Los Sencillos o no? És un clàssic. Pues mira, la veritat és que no. I quan ho he sentit, dic, escolta, diu en Doctor Amor. Et va bé, et va bé. Em va clavat, sí. Pels oients que no et coneguin, com et presentaries tu? A veure, jo sempre em presento d'una manera molt fàcil. I em presento amb aquest ordre, a més a més, quan em diuen, escolta, dona'm un currículum, a veure què. I dic una manera senzilla, senzilla. Després, jo sempre dic que soc catòlic. Com a carta de presentació. Sí, amb aquest ordre. Porto 38 anys casat amb la meva dona, amb la Mercè. Soc pare de cinc fills, soc avi de set nets, soc metge odontòleg, perquè soc de la generació antiga que feia medicina, i apassionat del tema del matrimoni i del noviatge. Conferenciant i escriptor de llibres m'ha agafat com un estic de pluriempleo ara. Segueixo sent dentista i els caps de setmana i un cop al trimestre marxem pel món a fer xerrades.

Amb la teva dona es va conèixer el dentista a la consulta? No. No. No. Quan els vam conèixer encara no era dentista. Ara et preguntaré com us vau conèixer. Ets dels dentistes que dona conversa? Perquè no els suporto, aquests.

Ja està clar, perquè no et deixen parlar. No, perquè jo soc un home i els homes no podem fer dues coses alhora. Llavors, quan una vegada ve un acompanyant i vol parlar amb mi mentre jo estic treballant amb el que acompanya, li dic que no puc fer dues coses alhora.

O sigui, dentista de dia, divulgador de l'amor i del matrimoni a les nits, i catòlic. Les 24 hores al dia. Ara hi entrarem amb totes. Com vas acabar predicant les virtuts i les bondats del matrimoni?

Com has arribat fins aquí? Sense voler-ho. Aquest era un tema que a mi m'agradava. Jo sempre he participat a la parròquia i dono cursos prematrimonials i ja donava cursos a xerrades a gent jove. No sé, catequesis, grups de jovent, quan era jove, després matrimonial. I llavors vaig començar a fer xerrades, a mi m'ha agradat sempre xerrar, i llavors feia xerrades en petits grups, a l'escola m'ho demanaven, el que fos. I a la pandèmia es va com disparar, com moltes coses d'aquest tipus. Vaig fer una xerrada, quan estàvem el primer cap de setmana havíem d'anar a casa d'uns a fer una xerrada. I jo ja no vaig pensar, no estem tancats i no cal fer res. I llavors ella em va trucar i em va dir, escolta, podríem fer per Zoom. Per Zoom encara no sabíem ningú, primera setmana. Llavors vam fer el Zoom i ja estava ple, quan vam entrar, sala d'espera plena. I llavors els meus fills em van fer un Instagram, així per fer un directe, es va omplir moltíssim i això es va fer com molt viral. Aquesta primera xerrada que es deia ballar a la cuina. I a partir d'aquí, quan va acabar la pandèmia, m'han començat a avisar de llocs, de col·legis, de parròquies, i això ha sigut un no parar.

Fins al punt que acabes de tornar dels Estats Units a fer conferències, també. Sí, he passat 15 dies a Texas.

Carai. En espanyol, en castellà. I què t'hi has trobat, allà? Bueno, a veure, jo dono les xerrades en castellà, no tinc un nivell d'anglès com per fer-les, i m'he trobat gent hispana, Doncs et diria que diferent d'aquí, eh? Diferent de la manera de pensar d'aquí. Bueno, perquè són com, jo diria que més conservadors en aquest tema. Texas també. Texas molt conservador, sí, sí. Com us vau conèixer amb la teva dona? Amb la meva dona ens vam conèixer a l'examen de la selectivitat. Anàvem a escoles diferents, estiuejàvem al mateix poble i anàvem a escoles diferents i ens va tocar fer l'examen al mateix dia vinent, a la mateixa universitat, a la mateixa facultat i a la mateixa aula. Què et va agradar d'ella? Bueno, guapíssima, m'encanta. I llavors jo sabia que era una bona noia. I llavors va ser ràpid el tema. Què vol dir ràpid per tu? Bueno, ràpid va ser que teníem 18 anys, vam començar a xerrar, vam veure que coincidia amb les coses principals, que teníem el mateix objectiu de vida, que ens esperava un viatge molt llarg, perquè jo volia fer odontologia i primer en aquella època s'havia de fer medicina, o sigui que en principi havíem de ser nòvios 8 o 9 anys, i vam ser nòvios 7 anys. Em vaig poder casar abans de fer l'especialitat, però bueno, sempre amb aquest objectiu. Jo sabia que quan vaig sortir amb aquesta nòvia m'agradava i vaig dir, bueno, sempre mirava en visió de futur. Et continua agradant de la mateixa manera? Més. Sents dubte, eh? I no ho dic perquè digui.

Molt més. Només has estat amb ella. Només he estat amb ella. Què en fas del desig quan trobes l'amor?

Què en fas del desig quan trobes l'amor? Quan trobes l'amor, del desig en gaudeixes. I quan perds el desig, et treballes l'amor. Aquest és el quid de la qüestió. El desig sempre s'acaba perdent? No. Com el cultives, tu? A veure, mira, perquè el desig, l'atracció, l'enamorament, això són sentiments, i és molt difícil. O sigui, això no es controla, això et ve. Si tu tens un convidat, una convidada, l'entrevistes i dius, ai, m'encanta, saps què vull dir? Llavors això et ve, llavors hem de passar-ho pel cap i dir, bueno, sí, és molt guapa, però a veure les conseqüències quines són, com anirà el tema O sigui que tu la voluntat d'estimar te la treballes, el sentiment va i ve.

Tu vas decidir que. Com es diu la teva dona, perdona? Mercè. Tu vas decidir que de la Mercè. Te n'enamoraries d'ella o t'hi vas trobar?

No, ningú pot dir jo m'enamoraré. L'enamorament et ve. Ningú pot dir avui m'enamoraré. Si algú em pot dir avui, no sé, me'n sapillaré algú, saps què vull dir? Però a mi m'enamoraré, no em pot dir ningú. L'enamorament et ve, o sigui, resulta de la persona i t'enamores.

No vas tenir un moment de. Ostres, vull dir que ara segur que hi ha molta gent que amb 18 anys prefereix gaudir una mica de la solteria, d'estar aquí, d'estar allà, i a partir dels 30 o potser més endavant, o potser mai.

Sí, el que passa és que els trens passen quan passen i aquest dia penso que és un problema que hi ha actualment important. Que molta gent va retrasant això i va dient, bueno, no, ara vull disfrutar, vull disfrutar, i el dia que tu vols, això és una cosa que no es planteja, no ho pots programar, o sigui, la cosa passa quan passa, i quan passa val la pena treballar-s'ho si tu vols treballar, cadascú que faci el que vulgui.

Els fills els has programat o també t'hi has anat trobant? Perquè els fills pots fer les dues coses, no?, programar-los o sorpresa.

Una mica les dues coses. Si jo em vaig casar com a bon catòlic, doncs, amb oberta la vida però quan dius oberta la vida vol dir una paternitat responsable, és a dir, ara convé, ara no convé. I bueno, a mi m'agradava molt tenir una família molt numerosa, la meva dona deia que també, però no tant, i ens hem quedat com bé, molt bé. Una molt numerosa pel que és actualment, però.

Va, una cançó, hem fet l'escalfament, ara entrarem en matèria. Molt bé.

T'agrada, eh?

Veig, eh? Bueno, escolta'm, és el doctor Mor, no? Som-hi, va, puja, puja.

Per què la solteria no et sembla una bona opció, Pep? Al contrari, a mi em sembla una opció fantàstica. Ah, perdó, la solteria. La solteria. Ah, la solteria. No, sí, és una opció, és la que toca. Vull dir. Molta gent dirà, millor sol que me l'ha acompanyat. Sí, home, jo sempre dic que més val ser sempre solter, volguen estar casat, que no pas estar casat, volguen estar solter. Això està clar. Però és l'opció que et toca moltes vegades. El que deia una mica, com comentàvem abans, és que. A vegades el que fem és programar coses que són molt improgramables. I vivim en un món que tot vol estar quadriculat, que tot està, i ara vull estudiar, i ara vull anar a fer un màster, i ara vull anar en sabàtic. Ara sí, ara ja estic disposat, això m'ho diu molta gent. Ara ja estic disposat, i llavors no trobes ningú.

Tu dónes molta importància a l'acte de buscar activament parella. Què creus que ens hauríem de fixar a l'hora d'escollir la persona, si és que volem. Compartir la vida amb només una persona.

Les dues coses per ell més importants és que sigui una persona responsable i equilibrada emocionalment. I mira que són dues coses que surten una mica de lo normal, eh? Però diu que són per ell les dues coses importants. I jo també li dono una mica de voltes amb aquest sistema. O sigui, poques coses O sigui, jo crec que has de saber una mica quin tipus d'home o de dona t'agrada. O sigui, no trobar-t'ho. Les relacions no es troben, es construeixen. Tu què busques? Jo buscava una dona catòlica. Així de clar. D'entrada, eh? O sigui, el primer has de ser creient. Sí, per mi sí. Però no vol dir que els catòlics només s'hagin de casar amb catòlics, eh? L'explico? Però per mi sí, per mi era fonamental, perquè jo soc catòlic, jo ho visc, i llavors no és una cosa de dir. Bueno, soc del Barça, saps que avui tu ets del Barça? Bueno, jo soc del Barça, però jo vaig als entrenos, intento anar a tots els partits que puc, ho segueixo per la ràdio, doncs jo una mica igual. Llavors, per mi, viure així em fa molt feliç i jo volia una persona que també ho compartís.

Clar, han passat 38 anys. La persona de qui et vas enamorar continua sent la mateixa? Perquè hi ha molta gent que diu que aquella persona ja no existeix. O jo soc diferent, no?

Això és un tema, evidentment som diferents. Però anem creixent junts. Llavors, si vas creixent junts, et vas adaptant l'un a l'altre. Qui ha canviat més, tu o ella? Jo crec que tots dos, per igual. No sabria dir-te si l'un o l'altre.

Com es gestiona la frustració a vegades de veure que aquella persona ja no és qui. Sí, és una situació difícil.

El que passa és que moltes vegades vivim noviatges que són com matrimonis i matrimonis que comencen a ser noviatges. I vol dir que. Que ens casem amb algú perquè ens ho passem molt bé, perquè disfrutem molt, perquè compartim aficions, però no toquem temes importants. Temes importants que la vida ens els plantejarà. Això és un tema que veig jo cada dia, habitualment, amb aquest tema que a mi m'apassiona. És dir, com que ens ho passem molt bé, ens ho passarem bé sempre. És clar, és un argument que per durar un temps està bé, però per sempre no, perquè canviem. Si no ens coneixem, i a més a més, quan parlem de coses importants, discutim, que és molt típic en parelles, llavors el tema és, bueno, no en parlem. No en parlem, però gaudim, i llavors viatgem molt, i tenim molt sexe, i ens anem a bons restaurants, i ens ho passem de conya. Jo m'estic passant de conya mentre això duri a tira. I la vida t'ho porta. Escolta, quan parlem de fills, no en parlem, no en parlem. Bueno, però un dia o altre arribarà aquest tema. No, no, família política, no en parlem, però hi és.

Tu ets partidari de, ja de bones a primeres, establir les regles de la relació de coses que per tu són importants. El primer dia no cal treure la llista. Soc catòlic, o sigui, necessito una persona catòlica. Després, el tema dels fills, parlar-ho aviat, de la voluntat de l'altra persona, de si vol ser pare o no vol ser pare, si els vol tenir. I de com els vol educar. Com els vol educar. Tu què imposaries, per exemple? No, jo no imposo res. No, o sigui, què t'agradaria, és a dir. Ah, jo, a mi personalment. Què demanaries? Sí, exacte. Per tu, a l'hora de tenir aquesta xerrada sobre l'educació, què vas dir? Que, escolta, per mi és important, això. Home, per mi és important.

Torno al mateix. A veure, semblarà aquí que vaig amb clergyman, eh? Però torno al mateix. Per mi, l'important era casar-me amb una persona catòlica, formar una família catòlica i transmetre-la a fer els meus fills. I això sense cap obsessió, d'una manera molt natural, perquè és el que he viscut, i m'ha fet molt feliç. Tots t'han seguit amb la teva fe, els cinc? Sí, tots cinc. Perquè a vegades també hi ha un trencament i molt bé, cadascú escolta, això és la llibertat de tothom no hi ha cap problema però esclar, una cosa és imposar, l'altra és mamar-ho i per mi l'important és mamar-ho i si tu has viscut veus que els teus pares l'objectiu hauria de ser jo vull ser com els meus pares, per exemple intenta fer-ho bé perquè els teus fills vulguin viure de la manera que tu vius però sense imposar res.

I els fills, com planteges aquesta conversa al principi d'una relació? Com la plantejaries? Home, molt fàcil. Escolta, tu vols tenir fills?

Sí, de clar. L'objectiu d'una primera cita és quedar per una segona. Vull dir, no ens agobiem, perquè no cal treure la llista el primer dia.

Moltes vegades la resposta no és taxativa, tu ho tens molt clar, però pot ser, ara no, ja ho veurem quan arribi el moment. I aleshores aquesta conversa es pot posposar. És que aquest és el problema.

És clar que és el problema, perquè tu. A mi em sembla molt bé que cadascú té una manera de pensar, cadascú té una manera de fer, cadascú té uns desitjos. Llavors també les coses aniran com aniran. Potser voler tenir fills no ens vénen, o al revés. Però és un tema que s'ha de tocar, perquè és un tema fonamental. I llavors, almenys, què desitges? Com desitges fer-ho? Què penses de I si no en tenim? I si en tenim? I si ens neix un fill amb una discapacitat? O sigui, somiar. Somiar per bé i per mal, parlar de tot. Els novis el que han de fer és parlar de tot. I el que han de fer és aprofitar totes les situacions de la vida. Per poder-me parlar. És a dir, tu estàs mirant una sèrie, el que està passant és molt bèstia, o estàs veient un cas del Carles Porta, perquè ens entenguem, ara estic aquí, em sona, perquè la meva dona és molt fan.

Què passaria si em convidessin a una excursió a Collbató? Com ho gestionaries, això?

Escolta, mira, aquest tema que estem escoltant, com el portaries tu? Si et passés això, què passaria? Aquest era un matrimoni normal, el tio va a pelar, saps? No fotis, però això devia ser perquè no en vam parlar. Clar, jo con uns novis diuen, no és que no tenim temes de parlar, malament, malament, però són infinits.

I aleshores, un moment. Has dit que per tu és molt important també la gestió i parlar aviat de la família política. Que a vegades és un tema que, amb les relacions, pot ser molt espinós. Clar, per això. Per això s'ha de parlar. És a dir, per tu, la gestió de la família política, què és important?

Bueno, sempre dic una cosa, que a la gent no li agrada, però dic que la família política l'has d'estimar encara que no s'ho mereixi. Aquesta és bona, eh? Sí, perquè, escolta, tu tens companys de feina, cauen molt bé tots els companys de feina que tens aquí darrere la pàgina.

Segur que no. Tots aquests que estan aquí, sí. Tots els que veus ara, sí. N'hi ha molts, ara, eh? N'hi ha molts.

Escolta, doncs, bueno, sempre, escolta, arribes a la feina, hi ha un company que I el tens cada dia, de 8 del matí a 8 del vespre. Cau fatal. Penseu diferent, manera està feta, et posa molt nerviós. No pots aguantar un dia de Nadal. S'ha d'agafar distància, però has de ser ben educat. Jo penso que sempre es pot trampejar. I quan dic això, també és veritat que hi ha famílies que són molt dures. I és difícil. Llavors s'ha d'agafar distància.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio. Estem xerrant amb el Pep Borrell. Ell és dentista, és odontòleg, i és conferenciant i ha escrit diversos llibres. I you think I'm sexy? Come on, sugar. Entre ells, ballar a la cuina, el secret dels matrimonis que gaudeixen, entenc ballar a la cuina com aquest moment de quotidianitat, d'intimitat, on no et cal gran cosa per celebrar l'alegria de viure.

És que soc molt partidari d'això, jo. De ballar a la cuina? No, de les coses molt petites de cada dia, que em sembla que no tinguin importància, i són les importants. Si ja penses que un matrimoni va malament, si te'n vas de viatge a Acapulco, tornaràs pitjor i sense calés. És que vull dir, o sigui, jo penso que l'important en un matrimoni, en una relació, són les petites coses de cada dia, i ballar a la cuina va per aquí, saps?

De quina manera diries que s'estimaven els teus pares?

Home, els meus pares s'estimaven A veure, els meus pares eren freds, eren freds. Jo no els havia vist mai gaires expressions d'amor, de abraçar-se. Ballaven a la cuina? Tampoc els veia gaire ballar a la cuina, eh? Però sí que veia que es tractaven molt bé l'un per l'altre. Sí, veia molts detalls, no només per part de la meva mare en plan servei, perquè clar, era l'època típica que la meva mare estava a casa, el meu pare treballava tot el dia, arribava tard al vespre, no? Sinó que veia molts detalls d'un per l'altre, molts detalls sobretot de servei, de tenir-se present l'un a l'altre, de fer les coses molt junts, de donar cada una la seva, o sigui, moltes coses que em van transmetre sense dir-m'ho. Jo sempre dic que una abraçada a la teva dona davant dels teus fills val més que mil abraçades a cada nano.

És a dir, que els fills vegin com els pares s'abracen o s'estimen és important. És fonamental. Número 1 en l'educació.

Bueno, perquè aquestes coses es mamen. Perquè aquestes coses es viuen. Perquè tu no pots dir, sí, jo l'estimo molt, però els fills veuen el que veuen. Llavors aquest és com el temps de qualitat o de quantitat. Escolta, hem de ser-hi. Els nostres fills ho han de veure. D'una manera o altra ho han de veure. Que tenim ganes d'estar junts, que gaudim junts, que fem plan junts, que ens ho passem bé junts. Hem de tenir. Pastell, es diu en català? El diré que sí, el pastell, el piuet de l'habitació. Es diu pastell, en castellà es diu el pestillo.

El baldó. És a dir, tu ets partidari de tenir baldó al dormitori. Totalment. O en una altra habitació. Sóc fan d'això. Si és alguna cosa de treure alguna cosa d'aquesta xerrada. Per estalviar la imatge traumàtica d'enganxar

un dia els pares a ple fornici? No, no, perquè les dones tenen una orella en el tema i una orella a l'habitació, els nanos.

Bé, això, i els homes també, potser, no? No tant. No tant? No, claríssimament no tant. Els teus pares tenien baldó a l'habitació? Sí que en tenien. Jo també en tinc. O sigui que no t'ha enganxat mai allò en una situació desagradable. No es passarà. Home, trucant a la porta sí, eh? També quan poses el baldó, després ja és molt sospitós, no?

Escolta'm. Sospitós de què? Si els nanos viuen una pornografia amb 8 anys.

Sí, precisament per això. No cal que posis baldó, que ja saben de què va. Bueno, home, però no cal que entrin, tampoc. Mm-hm. Tu que la primera definició, Pep, que et defineixes és catòlic, què en penses del divorci?

Doncs saps què passa? Que el matrimoni pels catòlics és un vincle. O sigui, quan ens unim al matrimoni diem el que Déu ha unit que no separi l'home. O sigui, ens entreguem totalment l'un a l'altre. I si la cosa no funciona? Si la cosa no funciona. Per molt que hi hagi Déu allà al mig? Doncs et pots separar, però no et pots divorciar. Segueixes casat. Uau. Sí. Per mi, sí. Perquè és el vincle. Perquè és que jo et dono. Menja't aquest pastís, menja-te'l. Té, te'l regalo. Menja-te'l. Torna'm el pastís. Dona molt. No puc, forma part de mi. Aquesta és la idea del matrimoni. Per nosaltres el matrimoni és ser imatge de Déu, i ser imatge de Déu vol dir un Déu que és un i que són tres, un matrimoni som dos que som un. Costa entendre, perquè és un tema de fe.

I malauradament, quan no hi havia el divorci, hi havia moltes parelles que no se suportaven, que havien de conviure, i fills segurament encara més infeliços. Bueno, però perquè abans no es podien separar. Tu creus que ara els fills de pares separats, que en som un munt, portem una motxilla que no portem els altres fills de pares que les han divorciat?

Jo m'agradaria dir que els fills de pares que s'estimen ho gaudeixen molt més que els fills de pares que han tingut problemes. Això és evident. Hi ha separacions i hi ha separacions. Hi ha gent que ho fa més bé i hi ha gent que ho fa pitjor. Hi ha fills que ho heu viscut d'una manera i uns que ho han viscut d'una altra. Dos i dos no són quatre en aquest tema.

Parlàvem dels baldons, el sexe, a partir del 40 anys de relació, quin paper té en els matrimonis idíl·lics que defenses, Pep? Menos freqüència, millor qualitat. Sí? Estàs amb millor qualitat que quan vas començar? Molt millor.

Carai. Home, sabem. Quina sort, tu, ja m'explicaràs com t'ho fos. Ja en parlarem. Sabem el que ens agrada a l'un i a l'altre, sabem què és important, sabem.

Això ja ho saps des de l'any 5 de la relació, segurament, o des de l'any 3, potser, si t'hi has aplicat amb ganes. Però cada vegada millora.

Sí? Sí. Si és un matrimoni que s'estima i en parla, sí. I quan ja no tot funciona com un rellotge. Com un rellotge fisiològicament parlant per això és millor perquè potser no tens aquella freqüència perquè no hi ha les ganes que hi havia ni a lo millor físicament tampoc és com era però en canvi ho disfrutes molt més en un altre aspecte de

la virginitat al matrimoni què en penses? jo estic a favor d'això estàs a favor? sí.

Jo estic a favor perquè per mi el màxim de relació entre un home i una dona és tenir relacions sexuals, no hi ha una unió més important. I penso que si ets una persona educada pots saludar tothom i dir gràcies i somriure, a menys gent abraço, a menys gent li dono la mà i a una persona li reservo tot el meu ésser. Jo ho he plantejat així, ho he viscut així, i ho proclamo, perquè és una cosa que és bona. O sigui que quan ho vius, i ho vius, és bo viure-ho així. Que és anar contracorrent, totalment contracorrent.

I tens alguna cosa en contra de la llibertat sexual, per exemple? O que cadascú faci el que vulgui, també?

Mira, que cadascú faci el que vulgui, el que passa és que moltes vegades veus molta gent que té el cos, el cor, destrossat. Per culpa de la llibertat sexual? No ho sé, però jo em dedico a aquestes coses de plorir en pleo, i és una cosa molt típica que em diu molta gent, estic fet pols.

Clar, vivim en una època en què la sexualitat s'ha posat al centre i vivim també amb molta llibertat, el que passa és que tu el que proposes és una regressió total, no? Total. Tens la sensació d'anar contracorrent o al contrari, que cada vegada hi ha més gent que. Mira, les dues coses.

Evidentment vaig contracorrent, lògicament, perquè no és el que proclama tothom, però cada cop veig més gent que vol viure així. Sobretot gent jove. I, per tant, o sigui, separar el sexe de l'amor, tu no ho veus clar, això? Jo no ho veig clar. Jo penso que el sexe és la màxima expressió. No, que la sexualitat és l'expressió de l'amor.

Però aquí hi ha parelles que s'ho poden parlar i poden arribar a un acord fantàstic en què tots dos estan més còmodes, no? I en tenim molts exemples.

Aquí tothom pot fer el que vulgui. Home, i a més a més, veiem un país que precisament té aquesta gràcia, que tothom pot fer el que vulgui i ens hem de respectar els uns als altres. Però penso que el missatge que jo proclamo, que és un missatge que hem mamat durant molts anys, amb coses dolentes, també té moltes coses bones, i que llavors val la pena proclamar-ho. Jo si veiés que la gent vivint la sexualitat com la viu fossin molt feliços, diria esborrell, t'has tornat vell, vés-te'n a dormir, m'explico, el teu missatge ja no té fita, però jo veig que no, jo veig que al contrari, que cada cop més gent em diu, escolta, a mi ningú m'havia explicat la sexualitat així, a mi m'havien dit, escolta, tu, el màxim que puguis i disfruta el màxim que puguis, i estic fent pols.

Hi ha la Marie Kondo, no sé si la coneixes, que és aquella japonesa que es va fer famosa pels seus consells per mantenir la casa sempre molt ben endreçada, i va veure com el seu mètode se n'anava a Norris quan va tenir una filla. Lògic. ¿A tu et podria passar que en una d'aquestes conferències, a Texas o on sigui, tinguessis un enamorament i descobrissis una nova manera d'entendre l'amor i el sexe? No, no em passarà. Per què n'estàs tan segur? Perquè n'estic convençut. Però aleshores aquí també. Si l'amor no s'escull, si l'enamorament no s'escull, no es programa.

No, no, és que em puc enamorar. Sí, sí, em puc enamorar. I de fet em resulten atractives molta gent. Tu veus, uau, fantàstic, aquesta noia, tu m'estic enamorant d'aquesta. Però és un tema de cap, també, no només un tema de sentiment. El que dèiem abans, jo els sentiments no els puc comprovar. Jo em puc comprovar I

aleshores aquí també reprimeixes, no?, un punt de una part teva. Això et sortirà per algun lloc, tota aquesta cosa. No, no, no,

perquè la llibertat vol dir escollir, i sempre intentar escollir el bé. Llavors tu, una cosa és el que tu sents, que són sentiments, les passions, les emocions, aquestes coses que abans no se li donaven importància i que ara se n'hi donen massa. O sigui, vivíem en una societat que era molt racionalista, s'havien de fer les coses perquè ho deia, no sé, l'Iglésia, el govern, el teu pare, qui fos, i tu callaves, ho feies, i no et caia un clatellot, i ara hem passat a una societat que tot és sento, no sento i deixo de sentir. I llavors jo penso que no és ni una cosa ni l'altra. O sigui que els sentiments són importants, però la raó s'ha d'imposar.

Aquesta és la Rosalía, que ha fet un disc tan, tan espiritual. La Rosalía, per cert, que té una parella que és una noia. Si una filla teva et digués que és lesbiana, tu què li diries?

Doncs, si era la meva filla, acceptaria i em costaria acceptar-ho.

Ho haig de reconèixer. Puc preguntar-te si has estat de l'Opus o. Soc de l'Opus. Ets de l'Opus. Has vist el documental de la Mònica Terribas? Sí, clar. T'ha agradat?

Bueno, m'ha agradat perquè jo soc obert a veure-ho i a escoltar-ho tot, però m'ha agradat només que es veiés una versió que no és el tot. Si tu veus aquest reportatge i penses, bueno, aquests tios estan com una cabra.

Clar, ara hi ha la segona part. La primera de les protagonistes eren les dones que denunciaven algunes de les pràctiques. Ara hi ha la segona part amb els homes, que s'estrenarà molt aviat i també tindrem l'oportunitat de parlar-ne. Avui hem rebut el Pep Borrell, que reivindica, entre moltes altres coses, el matrimoni. El doctor mor avui aquí al suplement. Gràcies per acompanyar-nos, ha estat molt reveladora i crec que també pot haver interessat a molts oients. Gràcies a vosaltres. Molta sort i moltes gràcies. 3 minuts per les 11 del matí. Farem una pausa i ara tornarem aquí al suplement.