Psicologia per dormir

L'ofici de viure. A Catalunya Ràdio. Amb Gaspar Hernández.

Avui a l'ofici de viure, psicologia per dormir amb Rafel Santendreu.

L'insomni és un dels grans problemes d'avui en dia. Tothom ha passat alguna nit del lloro, però quan l'insomni es repeteix en el temps pot provocar tota mena de problemes en el dia a dia, fins i tot alteracions físiques, algun trastorn mental, ansietat, etc. Diu Rafael Santandreu al seu darrer llibre que avui presenta l'Ofici de Viure, Dormir quan no pots dormir, que la solució. És deixar de preocupar-nos per no dormir. Passar una nit insomna no ens ha d'importar i no cal lluitar desesperadament contra l'insomni, sinó que cal entendre'l i deixar d'alimentar-lo amb por i preocupació. Diu el nostre convidat d'avui que hi ha un insomni fisiològic i un altre de psicològic o mental, però en la majoria dels casos es tracta d'un problema, segons ell, mental. Som nosaltres, amb la nostra ment, els que no ens permetem dormir, però la bona notícia, diu, és que es pot revertir. Afegeix que no hem de deixar que la ment s'entrampi i que, tot i que sembli una paradoxa, hem d'aprendre a manegar aquestes situacions per les quals no ens han entrenat. Cal dominar l'art de voler una cosa sense voler-la, perquè quan no hi ha exigència, es dorm.

Avui a Rafel Sant Andreu, a l'ofici de viure, ben retrobat. Rafel, gràcies per ser al programa. Igualment, un plaer. Presentant-nos Dormir quan no pots dormir, que ha publicat Grijalvo. Aquest art, aquest dominar l'art de voler una cosa sense voler-la, és bonic. I és clau. És clau.

En psicologia és molt clau. Hi ha moltes funcions psicològiques, inclús fisiològiques, que han de ser espontànies, per definició. I si intentes controlar-les, el que fas és bloquejar-les. Podem posar un exemple molt llamatiu, que és la impotència psicològica. Hi ha homes. Que pensen, creuen, dintre de les seves creences, que han de tenir unes ereccions tremendes o, si no, són un fracàs, no sé com, una ideologia molt estranya. I clar, aquestes persones tenen impotència perquè es posen tanta pressió a sobre que això no s'aixeca. És com si et posen una pistola al cap i et diuen vinga, has de tenir una gran erecció. Ho tindràs complicat perquè no és possible. Perquè això és un fet fisiològic que ha de ser espontani. Doncs el dormir ha de ser així també. Si dormo bé i si no dormo tan bé. Llavors, això que és tan senzill. Com l'excitació sexual, que és inclús inevitable, succeeix de manera florida i maca. Però si jo ho bloquejo amb la meva exigència que això passi, No succee. O sigui, estem parlant de treure i fer-ho el fet de no dormir. Sí. Això és l'eina principal per no ser mai insomni.

Que això es podria aplicar a molts altres àmbits de la vida. Tu en els teus llibres, de fet, ja ho has aplicat a molts altres àmbits per tal de no terribilitzar les situacions i la vida en ella mateixa.

Exactament. I això ens ajuda. Exactament, exactament. Fixa't que la psicologia cognitiva, que tu saps que és el que jo practico, o psicologia del pensament, un dels seus principis fonamentals és que nosaltres, els éssers humans, molt sovint, o pràcticament sempre, ens tornem bojos per hiperexigència. Per exemple, ens diem, has de fer-ho tot bé, o molt bé, o seré un fracàs. I això et omple l'ansietat. O la gent m'ha de tractar bé tot el temps i si no, no ho puc suportar. O l'univers i les coses han de funcionar com està pensat que funcionin. Els trens arriben a temps, el govern fer-ho bé, el cambrer servir-me al moment adequat. I si no, no ho puc suportar. Les hiperexigències et matxacen mentalment. I tenir una ment de, sense tantes expectatives, gaudir més del que hi ha i del que no hi ha, que no t'importi, és bàsic per la felicitat. Això no és resignació? Bueno, no. Primer, no és resignació perquè jo, per exemple. Jo puc, per exemple, arribar a dir, ostres, m'agradaria ser el millor psicòleg del món. I com a objectiu està molt bé, no? Per què no? Escolta'm, per què no ho podem fer nosaltres els catalans millor que els americans? Clar que sí. Vinga, vaig a intentar-ho, serà divertit. Quina meta més xula, no? M'esforçaré, treballaré, aprendré, quantitat de coses. Però després, si l'aconsegueixo o no aconsegueixo aquesta meta, no m'importa tant. El que m'importa és haver gaudit i tenir passió pel que faig i una meta divertida que em serveix com a motivador. Però és molt important no creure en aquesta meta, perquè si no ja comences a estressar-te. Llavors, nosaltres sabem que les persones que més brillen són aquelles que ho fan d'aquesta manera. Activen la força del disfrute, del gaudiment, del gaudi, però no la de l'obligació. La de l'obligació molt poc, una mica pots fer, però molt millor. És com fer esport. Com faràs millor esport? Fent un esport que t'agradi, que t'apassioni, o un pal que sigui, ah, jo vaig a córrer muntanya amb tot de pedres a la motxilla. Home, el primer és molt millor. Aleshores, es tracta d'aprendre a activar la força de la il·lusió i no la de la superexigència.

Bueno, hi ha diverses causes, no? Una d'elles és que s'ha extès la idea que dormir és molt important, el que és veritat, però s'ha anat més enllà i s'ha extès la idea que és perillós no dormir puntualment, tenir una mica d'insomni puntualment. I aquesta por a no dormir. És precisament el motor principal de l'insomni. Aquesta és una raó. Abans, molta més gent, si no dormia una nit per una preocupació, pels nens o pel que sigui, al dia següent vaig a treballar i no hi ha cap problema, ja dormiré. Aquesta actitud. Més resilient que havia abans, feia que la gent no caigués en l'insomni. Ara molta gent diu, ui, que no he dormit, demà estaré fet pols, com passi dos dies sense dormir, he llegit no sé on, que em pot agafar no sé què, que és mentida, etcètera, etcètera, i aquesta neura sobre que has de dormir perfectament, que hi ha ara, precipita, augmenta l'insomni. Hi ha altres motius. Un altre és que l'estrès general ha augmentat, amb el qual això també és una causa d'insomni. Però bàsicament això.

Escrius, cada nit en Manel té el mateix problema. S'enva al llit però no pot dormir. Com més s'hi esforça, més voltes fa i més nerviosa es posa. Arriben els pensaments negatius i les preocupacions quotidianes. I si quan aconsegueix dormir no es desperta per qualsevol soroll, es despertarà al cap de poques hores per tornar a donar voltes fins que surti el sol. I quan sona el despertador es lleva cansat, irritable i desanimat, conscient que l'espera un altre dia marcat per l'esgotament i la desesperança. Aleshores, esclar, tu ens estàs dient, a veure, atenció, perquè dormir no ens afecta no dormir no ens afecta tant com creiem

el que li passa al Manel que hem descrit aquí és psicològic en realitat que li passa a molta gent. Tota la idea que per no dormir una nit, el dia següent estàs molt cansat, fet pols i de mal humor, és psicològic. Mira, sense anar més lluny, jo ahir vaig tornar d'un viatge una mica llarg i vaig arribar tard. O sigui, has dormit poc avui? He dormit poc. I com et sents? Meravillosament bé, i ara me'n vaig al gimnàs. I segur. Que rendiré igual que qualsevol altre dia. A més, el gimnàs és una mesura molt bona de com estàs de força, perquè aixecaré les mateixes peses que habitualment o més. Per tant, està clar. Però per què passa? Perquè és psicosomàtic. Hi ha la idea que si no dormo, el dia següent estaré molt cansat. Però és fals, perquè fixa't, l'energia del cos nosaltres la tenim amagatzemada per dies inclús, per més d'un mes. On? A les cèl·lules greixoses, als adipocits. Per tant, no tens per què estar cansat en absolut. Fixa't el que et diria. Tens energia per tirar molts dies. És una mica com si. Fixa't, jo me'n recordo que fa molts anys, quan jo era petit, tu també ho hauràs vist, es deia que l'esmorzar era l'àpat més important, no? I jo recordo que en aquella època quan la gent no podia esmorzar perquè tenia que fer-se un anàlisi de sang, per exemple, estaven desfallits i sorties de fer-te l'anàlisi de sang i corrien a menjar-se un entrepà i un suc de taronja perquè estaven fet pols. Ara resulta que des de fa uns anys s'ha posat de moda el dejú intermitent, el dejú. Jo ho he fet molt de temps. Que moltes vegades sopes d'hora i no menges fins a l'hora de dinar del dia següent. I la gent que ho fa, tothom et diu, escolta'm, estic més fort, més sa, és anti-aging, és tot. Ara resulta que no passa res per no esmorzar. És que la realitat és que si no venges en un dia, no passa res. Estaràs igual de fort, inclús millor. I amb el dormir passa el mateix, a no ser que et diguis que no, que estic fet por, etcètera.

Però a mi em fa la sensació de vegades m'ho he dit i ja sé que és una expressió que no me l'hauria de dir però que és que si no dormo bé no soc ningú en el sentit que em costa més concentrar-me si no he dormit les meves hores tu m'estàs dient que tot això ho podria canviar exactament,

és perquè tu dius tu dius, tu creus i ho experimentes però a més en el llibre surten uns estudis molt ben fets publicats a les millors revistes científiques. Hi ha un, per exemple, que diu que es va agafar un grup de 100 persones i es va evitar que dormissin. Si dormien 8 hores normalment, els va fer dormir 5 hores i mitja. Durant 8 mesos. Gent de tot tipus d'edat, condició i tal. I el que es va veure és que primer, en qüestió de salut física, estaven igual de bé. I se'ls mesurava tot, eh? Anàlisis de sang, escàners, de tot. I segon, en el seu rendiment a la feina, i alguns tenien feines complicadetes, com cirurgians, ho feien pràcticament igual. Amb la qual cosa tenim la prova absoluta que és psicològic.

Rafael Santandreu, portes uns mesos de promoció del llibre. Bé, i què diuen els metges i els especialistes? Perquè els fàrmacs, tu dius que els fàrmacs per dormir no són la solució a l'insomni psicològic i no ho seran mai, simplement perquè la veritable causa, dius, és mental. I per això cal anar a l'origen del problema perquè la cura sigui autèntica i definitiva. Bé, una mica aquest han dit metges i especialistes.

Que és veritat, ja ho sabien, ells són els primers que ho saben. Mira, tots els estudis, i jo explico diversos d'aquests estudis, ens indiquen que, mira, la gent que té insomni, de promig, dorm 5 hores i mitja. De promig. I a llarg plaç, prenent fàrmac aconsegueixen dormir 10 minuts més. 5 hores 40 minuts a mig plaç, és a dir res. És veritat que a curt plaç sí que funciona, a l'inici, però el cos s'acostuma, has d'augmentar i al final la major part de la gent, no tots, però la major part de la gent que pren a llarg plaç pastilles per dormir els estudis et diuen que no funcionen. Ara hi ha. Uns fàrmacs d'última generació que prometen ser millor, aguantar més temps, bueno, ho veurem. Però saps què passa? Que jo dubto que funcionin, que sigui la solució. Mira, si el dia de demà troben el fàrmac perfecte, que et fa dormir 8 hores perfectes i sense addicció ni res, tampoc t'ho recomanaré. Per què? Perquè el lògic és anar a les causes de les problemàtiques. Si la causa del teu insomni, com és en el 80% dels casos, és psicològic, ves a la causa, perquè serà més profunda, la solució serà més profunda i arribarà més lluny que l'altra.

Però suposem, per exemple, que la persona té el cortisol disparat, pel que sigui. Sí. La causa també seria psicològica?

Sí, perquè mira, tu encara que tinguis el cortisol, en la major part dels casos, molt disparat o. Incluso mira, et poso un exemple, un dolor crònic que t'impedeix dormir, per exemple. O la menopausia, o. O problemes amb el teu fill adolescent que no et deixa dormir però si tu no tens por a no dormir i has après a dormir profundament que això és una altra tècnica que expliquem en el llibre aprendre cerebralment a dormir més profundament com quan eres jove encara que per exemple tinguis dolor crònic per la nit dormiràs. Potser no dorms 8 hores, però dorms 7. Si tens la menopausa, potser no dorms 8, per culpa de la menopausa, però dorms 7, que és suficient. En canvi, si tu tens aquesta problemàtica com el dolor, la menopausa, els problemes, i ja dorms malament, dorms molt lleuger, això et trenca totalment la son. I arribes a. Aquesta petita dificultat que tenies per dormir es transforma en una gran dificultat, però és la part psicològica la que fa. Jo, per exemple, sé dormir molt bé ara, amb totes aquestes tècniques, i t'ho prometo, que jo he tingut he anat al dentista i em feia mal el queixal però jo dormo per la nit. I tinc aquesta capacitat. Inclús tinc problemes i durant el dia puc estar angoixat, però a la nit dormo i quin descans. Perquè el meu cervell és més com quan era adolescent. Hòstia, quan agafo el llit em quedo. Fregit. Exactament, que guai, no? Aleshores, aprendre a dormir molt bé a nivell, a distrar el teu cervell per dormir bé. Fa que no creixi en les problemàtiques per dormir. Les farmacèutiques deuen estar contentes amb tu. Exacte. Bueno, jo de vegades surto al carrer i miro a veure si hi ha apuntat-me un rifle o alguna cosa, perquè és veritat que jo porto molts anys treballant perquè la gent no prengui, mira, diverses coses, ni fàrmacs psiquiàtrics. O sea, que no estan molt contents amb mi. Ara, ni fàrmacs per dormir. I després, antitabac. Jo treballo molt perquè la gent no fumi, imagina't. O sea, que surto al carrer de vegades i dic, ostres, si tinc una diana, ja sé. Poden ser molta gent, eh?

Al llibre recordes una conversa amb un dels teus pacients, et deia que estava tan cansat de no dormir i està nerviós que va arribar un moment que simplement va dir ansietat, fes el que vulguis amb mi, ja n'estic fart, no puc més. I després vas sentir que a la seva ment hi entrava una mena de pau, una tranquil·litat espectacular, una experiència màgica, i en dos minuts ja dormia. Tot es resumeix, per tant, a un canvi de mentalitat.

Sí, sí, sí. Una de les eines més importants o la més important és que si tu veus que et desvetlles per qualsevol raó, que no pots dormir, és saber que dir-te a tu mateix, ok, Rafel, si no dormo en tota aquesta nit, jo aquí estaré fenomenalment bé en el meu llit. Llegiré un llibre, viuré un podcast, ho estaré pregant, el que tu vulguis, però en el llit estaré, o veient porno, el que tu vulguis, en el llit estaré fenomenalment bé. Llavors, de sobte, et relaxes i dorms. Aquesta és l'actitud i has d'aprendre a fer això.

Hola, mi nombre es Samantha y he superado el miedo al miedo a no dormir. Es un insomnio nervioso severo que se conecta al atardecer cuando llega la noche y el cuerpo experimenta de repente una serie de somatizaciones, de sensaciones bastante desagradables y dura toda la noche hasta el día siguiente. Claro, esto provoca que no puedas dormir. Y bueno, pues gracias al libro de Rafael Santandreu de Sin Miedo, donde se exponen cuatro herramientas que para mí es el mayor tesoro que puede tener cualquier ser humano, cambia la vida porque aprendes a no estresarte y aprendes a muchísimas cosas, a cosas cotidianas que en el día de hoy nos molestan en el trabajo, en la vida privada, etc. Este libro te enseña a gestionar las emociones, a gestionar, a educar la mente. Es afrontar, aceptar, flotar y dejar pasar el tiempo. El afrontamiento en mi caso fue a no dormir voluntariamente. Lo practiqué durante dos meses, unas noches voluntario. Me quedaba sin dormir en la cama, leyendo un librito muy tranquilamente toda la noche. Y al día siguiente me vestía y me iba a trabajar. Así, tal cual. Y el involuntario al principio no podía dormir por toda la somatización que he contado al principio. Pero empecé a dormir. Maravilloso. Aceptar, eso es a lo largo de todo el proceso, hacer que lleves una vida normal con todo lo que sientes y tirar para adelante, ir al gimnasio, ir a trabajar, leer un libro. Seguir con ello. Es una mochila que te ha tocado y la tienes que llevar. Y esa mochila tiene un montón de sensaciones. Y luego está la maravillosa y divina paciencia, que es el dejar pasar el tiempo. Esto es practicar, practicar y practicar, pero un día y otro, como si la vida fuera en ello. Y al final acabas desarrollando una gestión de ti mismo, de ti misma, que nunca te habrías planteado. Te cambia la vida por completo.

Rafael, recordo que ens parlaves de l'afrontar, acceptar, flotar en relació a l'ansietat. Exacte. No sabíem que es podia

aplicar a l'insomni. Exactament. La Samantha, que és aquest testimoni, va treballar a partir del llibre, sin miedo, sense por, Però podria haver treballat amb aquest llibre dormir quan no pots dormir, no? Perquè el sistema és el mateix. Perquè amb l'ansietat, amb els atacs de pànic, passa el mateix. És a dir, la gent té atacs de pànic perquè té por als atacs de pànic. Si jo no tinc por a aquesta ansietat, ja no pot venir. Perquè no pot desenvolupar-se. I el tractament, que és el tractament conductual per aconseguir-ho, és afrontar, acceptar, flotar i deixar passar el temps, que és el que va fer la Samantha. Ella agafava i dedicava una nit a la setmana, una o dos, dos nits a la setmana, a no dormir, però a propòsit, voluntàriament, a posta. I es ficava al llit, amb llibres, a l'ordinador I intentava no dormir. Per què fem aquesta cosa paradoxal tan rara, no? Perquè hem de perdre la por. Hem de veure que la pitjor fantasia, que és no dormir, però no. Res. I a més, provocat per tu, bueno, doncs no passa res. I el dia següent havia de fer-ho tot. Això és molt important. Anar al gimnàs, quedar amb les amigues. Tot. I. El que passa és que va descobrir que en realitat no passa res i que pot estar fenomenalment al llit. I va prendre aquesta lliçó i ara la Samantha dorm superbé millor que abans de tenir l'insomni. Dorm més profundament, més descansadament i ha pres una lliçó molt important per la vida, que és que a la por aguda tens que exposar-te a ella, tens que perdre-li la por.

Dius que en gran mesura s'aprèn a dormir. Per exemple, de nadons ens ensenyen a dormir 8 hores seguides, si no fos així és probable que dormissin d'una altra manera, i de fet, alguns estudis aposten que la manera natural de dormir de l'ésser humà, dius que són dues tantes de 4 hores separades per un període d'activitat nocturna.

Sí. És molt curiós, però tot indica que a l'edat mitjana, La gent no dormia 8 hores seguides com dormim nosaltres, sinó dormien el que es diu somni difàsic, no en dues fases, no? I entre mig hi havia com dos o tres hores en les quals feien activitats com fer cervesa, estudiar, fer l'amor, anar a pregar a l'església, inclús sortien a l'església, i després dormien. Nosaltres, és molt important saber que nosaltres aprenem a dormir de petits vuit hores i amb determinada profunditat, Perquè un segon tipus d'insomni és l'insomni per desprogramació del son profund. Nosaltres potser dormim de joves i de nens d'una manera profunda, però això es pot desprogramar. Per exemple, en el període en el que un és pare. Tens que aixecar durant la nit, o un període d'estrés, i després d'aquest període el teu cervell s'ha habituat a dormir de manera lleugera e interrompuda. I això és el pitjor que et pot passar, és xungo això. Per què? Perquè si tu dors molt lleuger, el que passa és que qualsevol cosa et desperta. Per exemple, un sorollet, el fred o el calor, les ganes d'anar al lavabo, o els teus propis somnis. Encara que no siguin malsons, et poden despertar. I clar, és aquest segon tipus d'insomni, en què la gent no té por a no dormir, però per alguna raó s'aixeca a les dues del matí o a les tres, desvejat, i li costa molt tornar-se a dormir. És perquè dormen de manera massa lleugera. Però la bona notícia és que tots podem reaprendre. Adiestrar el nostre cervell per tornar a dormir molt profundament. Tinguem l'edat que tinguem? Sí, sí, sí. Bueno, hi ha límits. Per exemple, quan comences a ser més gran, que dorms menys, doncs dormiràs menys també, no? O no dormiràs amb tanta, tanta profunditat com quan eres nen. Però guanyaràs molta profunditat, bastant profunditat. I això és meravellós, perquè és el que dèiem a l'inici, inclús tenint un dolor a l'esquena, dorms, perquè tu dorms profundament, que és el que els passa als nens. Mira, els nens, si tenen mal de queixal, per la nit dormen, no tenen problema. Veus? I a tu també et passarà si dorms profundament.

La migdiada, dius que és un costum meravellós i bo per la salut, però si patim d'insomni és millor evitar-la perquè necessitem tot el contrari, restringir el son perquè sigui profund i continuat. Exactament.

De fet, podem dir això, que la gent que té insomni per desprogramació de la son profunda, és a dir, perquè dorm molt lleugerament, el tractament és molt curiós, és paradoxal. El que han de fer és anar-se a dormir molt tard durant tres o quatre setmanes. Per exemple, a les dues del matí. T'has d'anar a dormir a les dues. I aixecar-te a les set, com sempre, i fer-ho tot, anar al gimnàs i tal. Llavors, el que estem fent és restringir les hores d'acumular, les hores de son al final de la nit. Per què? Perquè arribis amb el que es diu amb més càrrega de son. Com que tens més carregada de son a les 2 del matí, ja de manera natural dors més profundament. I després el que s'ha de fer és tirar enrere. Quan al cap de 3 o 4 setmanes te'n vas a dormir una mica abans, per exemple a la 1 i mitja. Al cap d'una setmana, dues setmanes, et vas a dormir a la una i quart o a la una. I així fins que te vas a dormir a les onze, a l'hora que tu vulguis, per dormir vuit hores, però aquesta vegada profundament. El que has fet és adiestrar la teva ment per dormir profundament. Llavors, què passa? Que si tu tens insomni, et costa dormir i a sobre dorms la migdiada, El que passa és que per la nit no arribes amb càrrega de son i seguiràs dormint molt lleuger. De fet, estàs agreujant el problema. Amb la qual cosa, la siesta, les migdiades, les vacaines, són fantàstiques si no tens cap tipus d'insomni. Si tens qualsevol tipus d'insomni, prohibit.

Tu que ens has dit que avui has dormit poc perquè vas arribar d'un viatge i tard, ha prohibit la migdiada? Clar,

jo ara m'he aixecat a l'hora de sempre, jo m'aixeco bastant d'hora, he anat a treballar, he vingut a veure-te tu, després m'aniré al gimnàs i m'aniré a dormir a l'hora normal que em vaig a dormir, no l'avanço tampoc. Vaig anar-me'n a l'hora, perquè això és una errada, anar-se a dormir més d'hora. Perquè la persona està cansada i vol com recuperar. Sí, però és l'errada típica de l'insomne, de la persona amb insomni. No, no s'ha de fer. T'has d'anar a dormir a l'hora de sempre. I t'has d'aguantar, perquè aquesta càrrega de son és vitamina perquè tu aprenguis a dormir profundament.

Al llibre expliques que als 25 anys estaves en plena crisi i algú et va recomanar el llibre de l'Albert Ellis, pare de la psicologia cognitiva, i dius, va passar el que no esperava, va ser com si un potent raig sortís d'entre les pàgines del llibre per impactar de ple el meu front. Vaig ser conscient molt clarament que jo m'havia provocat el meu malestar i encara millor que jo podia canviar-lo. Estem parlant de la psicologia cognitiva. Exacte. I d'aquí encara continues bevent, no? Tot una mica, tota la teva divulgació gira al voltant de.

Sí, i l'altre dia em preguntava una seguidora molt maca, que viu a Suïssa, em preguntava, Rafael, i tu segueixes practicant la psicologia cognitiva amb tu mateix? I dic, sí, sí, sí, fa 40 anys que la vaig aprendre i segueixo cada dia, eh? De què es tracta? Es tracta de canviar el teu raonament, el que et dius a tu mateix cada dia, amb les petites adversitats i també les grans. Per exemple, surts al carrer, trepitges una caca de gos i ja t'estàs queixant. Ostres, els veïns, com són els veïns, l'alcalde, tot. Doncs això ho has de canviar. I t'has de dir a tu mateix, has de minimitzar l'impacte de les adversitats pensant adequadament. I has de dir, ok, d'acord. Això no m'agrada, però escolta, mira't la Índia, si vivís en la Índia ho fliparia, perquè no és que hi hagi una caca de gos, és que la caca humana campa per tot arreu. Tinc una sort increïble de viure al primer món, i a més tinc braços, tinc cames, tinc salut, ostres, quina vida més. Això és molt important.

Llavors, com ho pot fer la persona, i a partir de la teva experiència amb els pacients, perquè això no quedi a un nivell superficial només de frases de pensament positiu, entre cometes boniques que ens diem, com ho pot fer la persona perquè això es real?

Clar, diverses coses has de fer, és molt important això que acabes de dir, perquè si ho fas de manera superficial tindràs resultats superficials. Es tracta primer de fer servir el raonament. Has de raonar amb tu mateix, amb arguments. T'has de convèncer a tu mateix, si no, no funcionarà. Segon, has de ser incisiu amb tu mateix. És com si intentes convèncer algú que voti al partit contrari. Has de ser intens per canviar-li de mentalitat. Després has de ser perseverant. Has de fer-ho tots els dies i aniràs fent clic. I després, fixa't, per últim, ho has de mantenir. Perquè la nostra societat és molt queixica, no? Sempre està queixant-se, no? I per mantenir-te el teu ordre mental, el que tu vols, has d'estar treballant tot el temps. Perquè si no, t'arrastra, no? Aquesta mentalitat tan derrotista i que només mira allò dolent. Tu estàs en contra de les bronques i de la gent que arrenya. Bueno, és una errada increïble. Si tu investigues, i tothom pot fer l'experiment, quantes vegades aconsegueixes el que vols. Muntant un pollo, veuràs, jo ho tinc calculat, com a màxim és un 10% de les vegades. El 90%, no aconsegueixes res, et prenen per boig, inclús s'enfadan amb tu. Llavors, per què fer això? I segon, Quan tu fots una bronca, no només li estàs parlant a l'altra persona, també t'estàs parlant a tu mateix. I t'estàs convençent a tu mateix que el que està passant és la fi del món, la guerra nuclear. Amb la qual cosa t'estàs convertint en un neuròtic, perquè tu creus, tu creuràs. I a partir de llavors, qualsevol cosa serà per tu un daltabaix emocional. Per tant, s'han d'erradicar les bronques.

Per acabar, en Rafel i Jaque ens trobem en un programa de psicologia sobre aquestes frases boniques o en positiu que ens podem dir a nosaltres, i tenint en compte que segurament hi hauria col·legues teus que en aquesta mateixa taula ens podrien dir a veure, però si la persona, per exemple, té una ferida d'infància, si va tenir una experiència traumàtica, ens dirien, doncs no és tan fàcil com repetir-se una frase, que potser allà hi ha d'haver un treball més de fons. Tu què els diries?

Sí, que repetir-se, és el que diem, repetir-se una frase no val. Has de canviar tot el teu sistema de valors, les teves creences, i arribar a ser una persona amb una altra mentalitat que necessita molt poc. El que no cal és anar a l'origen del trauma. Això no. Et posaré un exemple. Imagina't que em roben, em tima un amic un dia, li deixo diners i desapareix. I a partir d'aquí, jo soc una persona que desconfia de l'amistat, desconfio de la gent. Bé, jo. Puc saber que això es va originar amb aquest trauma, amb aquest amic però ara el que haig de fer és canviar la meva mentalitat sobre les persones i si jo vull ser lliure i disfrutar de l'amistat i haig de treballar sobre la meva mentalitat actual i convèncer-me a mi mateix que ok, és veritat que hi ha gent. Que no respon, però hi ha molta gent honesta que sí respon. I m'haig de donar proves de mostrar-m'ho a mi mateix i convèncer-me a mi mateix que sí que puc confiar en la major part de les persones. E inclús, si hi ha una petita part que em traicionarà, bueno, tampoc és tan greu, perquè he perdut una mica d'inés, però tampoc és la fi del món ni la guerra nuclear. És a dir, m'haig de convèncer en el present de les meves creences en el present, independentment de com vaig adquirir aquestes creences. Perquè ara el que compta és el que jo, les meves creences actuals que m'estan afectant al meu món emocional. Rafael Sant Andreu, que acaba de publicar. T'ha convençut, Gaspart?

Sí, sí, sí, a veure, tot i que sempre es fa difícil parlar de creences sense dir, ei, a veure, anem a l'arrel, anem a fer tot un treball profund de canvi de creences, sembla com si requerís un procés realment important, i també el que et deia, que hi ha psicòlegs que ens dirien, potser calen uns anys fins i tot de teràpia, i tu dius que no. No creguis, mira,

et donaré un exemple sobre això. Tots hem conegut alguna persona que ha tingut un accident molt greu o una malaltia molt heavy, o un accident que ha sigut un dia, i de sobte et diuen, mira, jo després d'això he canviat, ja no em preocupo tant de les coses de la feina, del que li diran, he canviat. Fixa't, ha sigut de cop, de cop, imagina't.

Sí, o fins i tot també hi ha molts casos d'experiències properes a la mort. O sigui, la persona, després d'uns segons que ha estat clínicament morta, ha canviat radicalment. I hi ha psiquiatres que diuen el que a mi abans em necessitava anys de treball, en pocs segons ha canviat.

Perquè ha canviat la creença. De vegades canviar una creença et costarà molt de temps perquè estàs molt tancat mentalment, però de vegades costarà molt poc perquè estàs molt obert mentalment o perquè les proves que et posen al davant són brutals, com en el cas de les experiències properes a la mort. Ja en vam parlar en el seu dia.

Rafael Sant Andreu, el seu últim llibre és Dormir quan no pots dormir. Gràcies per haver vingut a l'Ofici de Viure, havent dormit poc. Exacte, exacte. Que vagin molt bé al gimnàs.

Hi ha cap problema. Feliz, un dels dies més feliços de l'any aquest. Gràcies.

Gràcies. Als oients i a les oients també. Moltes gràcies. Una abraçada.