Quim Masferrer: "Em venia molt de gust tornar a ser actor"

Com un ganivet que talla tot un dia entera en trossets. Com si el temps es pogués dividir com si res. És com dir que el temps és un rellotge.

Heu pensat mai què faríeu si us quedés una hora i mitja de vida? Què sentiríeu? Pena? Ràbia? Impotència? Aprofitaríeu aquests últims moments per fer examen de consciència? Preferiríeu passar comptes amb algú o simplement deixaríeu que passés el temps? És difícil, oi, de dir? Molt probablement cadascú de nosaltres tindria una reacció diferent. Doncs fa molt pocs dies que en Quim Masferrer acaba d'estrenar al Teatre Borràs de Barcelona un espectacle que es diu així, Temps, on es posa la pell d'un home que viu aquesta situació. Li queden 90 minuts de vida, diu la promoció de l'obra. Té la llibertat de dir tot el que pensa, de ser completament sincer, de poder-se saltar les normes, sense por que el puguin castigar, multar o empresonar. A partir d'aquí, afegeixo jo, pot passar qualsevol cosa. En Quim Masferrer ja havia representat aquest espectacle fa 15 anys, ara l'ha revisat i l'ha posat al dia per tornar-lo a portar a escena. Quim Masferrer, bona nit. Hola, bona nit. Escolta'm, clar, la pregunta és molt òbvia, però és que no puc començar d'una altra manera. Tu t'has posat en la pell d'aquest personatge? Què faries i diries si et quedessin 90 minuts de vida? I no t'ho desitjo, eh, que et passi ni molt menys.

No el desitjo a ningú, a ningú. Sí, mira, amb aquesta entradeta que m'has fet, que m'ha agradat molt, és que és realment això. Si no t'hi trobes, és realment molt complicat de saber què faries si et diuen que et queden només 90 minuts de vida, perquè. Sense trobar-te en aquesta situació, trobo que tendim, a vegades, a frivolitzar, no? Ah, escoltaria música, ah, faria un sopar, o faria sexe, segur, segur que faries tot això, si tens aquest cronòmetre, jo crec que estaria mirant el cronòmetre constantment, ai, 45 minuts, ara 30, Però precisament com que a títol personal penso que és tan difícil i tenim la sort que espero que mai ningú de nosaltres ens hi haguem de trobar en aquesta situació, el teatre t'ho facilita. El teatre, a través del joc, et permet posar-te en la pell d'un personatge. Ah, jo faria això, criticaria I aquest és l'origen de Temps. Temps, aquest espectacle en el que realment, gràcies al teatre, pots jugar a veure què és el que faria si quedessin només 90.000 de vida. I què és el que fa el meu personatge? Ah, aquí sí que ja no hi entro. Aquí heu de venir a veure el teatre borràs. Es tracta d'això,

de portar la gent al teatre. Però clar, la gent té una imatge de tu, sobretot parlant de la televisió, que potser diu, calla, que anirem a veure com si fos el Foraster o el Bona Gent. I clar, això no és el mateix. Jo encara no l'he vista, Quim, les coses clares. O sigui, no l'he vista. Per tant, millor perquè així no puc fer cap espòiler.

Doncs si vols saber què és el que faria, has de venir.

Exacte. Però què li diem a la gent que potser es pensen que trobaran el Quim Masferrer del Foraster o del Bon Agent?

Doncs que els direm que no, que no se'l trobaran, que és un espectacle que és absolutament diferent del Bona Gent o fins i tot del Foraster, i que això penso que és molt interessant, eh? I ara portem ja unes quantes prèvies i hi ha gent que realment ha vingut buscant precisament una cosa diferent, de dir, no, és que ens han dit que en aquest espectacle hi ha un Quim molt més intèrpret, i realment sense explicar massa què és el que faria, però sí que passes per molts estadis aquest personatge, que et permet entrar en coreografia, en dansa, hi ha moments d'un humor absolutament catàrtic, hi ha moments de pallasso, hi ha teatre de text, és a dir, a nivell lectoral jo també tenia moltes ganes de perquè clar, jo. No soc actor, però sí que és cert que darrerament portava, sobretot amb el bon agent, una faceta molt més de comunicador, de showman. De showman, sí. Fer una cosa cabaretera, no? I clar, tornar a fer una interpretació com la del personatge de temps, a mi em venia molt de gust i la gent se sorprèn molt, molt. I això crec que és interessant. Potser algú queda una miqueta desenganyat. Ai, ostres! Però n'hi ha d'altres que diuen, ostres, no ens ho esperàvem pas, això, no? I això és molt xulo.

Però clar, és el que tu dius, tu ets actor, i pots fer tots els papers de l'AUCA. Una altra cosa és que últimament hagis fet més de showman, però dins teu hi ha un actor com una casa de pagès, llavors això també ve de gust, intentar separar-se del que portes fent els últims anys i demostrar, potser, a noves generacions que només t'han conegut en aquesta faceta tant de showman, de fer riure, d'anar a buscar la gràcia de cada gent, de cada poble, i de cop i volta es troben un Quim Masferrer diferent que ells no han conegut en la seva vida curta. La gent més jove, vull dir. Sí, sí.

De fet, les ganes de fer aquest espectacle és una mica també el que pregona l'espectacle a temps, en molts moments de l'espectacle, que és. Intentem ser amos del nostre temps. Aquesta cosa del temps és. És absolutament absurd i inútil intentar lluitar contra el temps, i per tant, com que aquest espectacle pregona això, m'ho vaig aplicar a mi mateix, vaig dir, ostres, a mi ara em ve de gust fer això, i com que soc home del meu temps, vull tornar a fer aquest espectacle que vaig escriure fa 15 anys. 15 anys. I realment, clar, soc 15 anys més gran, 15 anys més vell, però que l'espectacle també te n'adones que té una vigència brutal, perquè. El temps com a temàtica, això és ancestral. El pas del temps, plantejar-nos aquestes coses més existencialistes que es planteja aquest personatge. On anem quan ens morim? Què hi fem aquí? Què hem vingut a fer en aquesta vida? Totes aquestes cosetes amb molt d'humor, perquè l'espectacle té molt d'humor, és una tràgica comèdia. Parlem de la mort, però el que fem és parlar de la vida i fins i tot celebrar la vida. I jo, que soc àmbit del meu temps, dic, què carai, que diguin el que vulguin, però jo faré això, i vinga.

Que és el que em ve de gust en aquests moments. Clar, tu deies, soc 15 anys més gran, tu també has fet una evolució. Aquesta obra és del 2012, per tant, crec que en el seu moment la va dirigir en Ramon Afonsaré, Déu-n'hi-do. Ara t'ajuda el Maglari, no? No sé si. Sí, m'ha fet un assessorament. Un assessorament. No sé si ha canviat molt del que vas escriure fa 15 anys enrere, perquè clar, tu també has evolucionat, i tot i que el temps és un tema, com deies, ancestral, i que sempre se'n parla i sempre se'n parlarà, no sé si ha evolucionat molt d'aquell text inicial. Si algú fa 15 anys la va veure i ara torna a repetir, s'adonarà que hi ha canvis o serveix el mateix, perquè realment és un tema que sempre en parlem, no?

Sí, home, veuran un Mas Ferrer que bufa més, que es cansa més. Això a tots, això a tots. Sí, ai, sí, sí, sí. Mira, ara que fèiem prèvies, dissabte que en faig dues. Vam fer a les cinc i a dos quarts de vuit vaig acabar trinxat. Carai, jo 15 anys enrere a poc a poc em pensava. És a dir, quan acabava la segona funció ens anàvem a sopar amb els tècnics, amb la companyia. Clar, però és que això,

els doblets als actors, jo ho trobo duríssim, eh?

Sí, i més en un espectacle com aquest, que realment és molt exigent. Però el que em preguntaves, és a dir, sí que en essència reconeixeran l'espectacle, qui el va veure fa 15 anys, el que sí que hem fet ha estat rentar-li la cara, hi ha hagut entrar gent nova a l'equip, una escenografia nova, però el contingut, l'essència, a part d'unes quantes actualitzacions, de moments de crítica, d'actualitat, que el personatge té ganes. De mica en mica t'he dit que no t'explicaria què faig i t'ho vaig explicant tot, eh? Però hi ha moments en els que.

Però no, jo no em faré la idea fins que no el vegi, tranquil, no pateixis per això.

Doncs hi ha molts moments en els que parla d'actualitat i que creu que, com que ja no el poden ni jutjar, ni empresonar, ni multar, doncs diu, escolta'm, doncs vaig a desfogar-me i en aquestes parts d'actualitat sí que hi ha hagut una revisió i una actualització. Però en essència te n'adones que estem allà mateix, eh? De 15 anys enrere hi ha moltes coses que són absolutament vigents. Aquest personatge es posa amb els bancs fa 15 anys i ara també té raó per fer-ho. Ui, ui, ui, mare meva. Te n'adones que és molt actual. Molt, molt, molt actual.

I que pot passar que si tu tens tot el temps del món no t'atreveixes a ser tan crític ni a dir les veritats, no? Això ens passa a vegades, no?

Clar, i aquesta llicència d'algú que ja se'n va, que no té res a perdre, a mi la trobava molt interessant per jugar-la, també. Hi ha moments en què hi ha molta por, hi ha moments de molta poesia, hi ha moments de molta incertesa, i hi ha moments també molt catàrtics, molt de denúncia, de crítica, on realment l'humor, que l'humor és una tràgicomèdia, però és molt més comèdia que tragèdia, com la pròpia vida, ja que parlem de la vida, ha de ser una tràgicomèdia. Doncs aquest personatge va lliscant per aquests diferents ambients i s'acosta una mica, una mica, el que jo jugant crec que faria si em quedessin només 90 minuts de vida. Però ja et dic que. Que dista molt del perquè és que si no t'hi trobes és molt difícil de respondre aquesta pregunta, és complicadíssim.

No, perquè tu faries una cosa i jo una altra, o diries que faries una cosa i jo una altra, i a l'hora de la veritat. Què faries, Marta? No, és que a l'hora de la veritat segurament no faríem res del que pensem. Res, segur. Perquè jo crec que em quedaria bloquejada, imagina't. Segur, sí. Em quedaria mirant el rellotge pensant què faig, què faig, el més important que. No ho sé, és que em quedaria bloquejada. 90 minuts.

És una pregunta que vaig fer molt en el seu moment i que ara hi he tornat, eh? I realment, clar, hi ha una part, com si fas l'exercici d'intentar trobar-te en aquest punt, hi ha hagut gent que m'ha dit, és que jo em taparia el llit ben tapat amb els llençols, saps? O m'aniria a córrer, o. Mira, mira, mira, abans d'ahir, a la funció de diumenge, em van dir una cosa que em va agradar moltíssim, que va ser a la sortida, i se m'acosta una dona i em diu, Quim, saps què faria jo si em quedessin només 90 minuts de vida? Dic, ostres, sisplau, digue-m'ho, si em quedessin només 90 minuts de vida, crec que tornaria a venir-te a veure. Que bona. Dic, oi! Dic, oi! Dic, si no n'he ver-ho ben trobat, m'ha encantat que m'hagis dit això. I mira, veus? Genera molt, l'espetacle genera molt això, eh? A la postfunció, en el hall del teatre, es nota, la gent s'ho pregunta, què faries i què faries? I una altra cosa que m'agrada molt també és que. Que hi ha gent que em diu, ostres, que és veritat, aprofitem bé el nostre temps? L'aprofitem? Perdem el temps? Perdem, perdem el temps. Perdem, sí que el perdem molt. Sí, però hi ha situacions en les que fa 15 anys, per exemple, jo em semblava que podia perdre el temps estant un matí badant sense fer res, i ara, 15 anys més tard, penso, oi, aquí estic guanyant el temps, ja, quan bado. És a dir, no el perdo pas, el guanyo.

Ha canviat, perquè ara el perds amb les xarxes socials, per exemple, no? Per exemple, exacte. Badar no és perdre el temps, mirar el paisatge o caminar, això no és perdre el temps, al contrari. Ai, quin verd més maco, el badar. Badar m'encanta a mi també. Hem de badar més. Sí, hem de badar més. Però no hem de badar per buscar entrades pel Borràs i venir a veure't. La pregunta és, fins quan al Borràs? I l'altra pregunta que es fa a tot Catalunya és si tornareu a fer gira per Catalunya. Ja sé que véns d'un estiu cada unidor.

Sí, al Teatre Borràs hi serem fins al 18 d'octubre. És a dir, hi ha un mes i mig, més o menys, i després farà gira. Sí, farà una gira, aquest espectacle, reseguirà una miqueta el territori, no sabem fins quan, però aquesta és la intenció, ja tenim algunes actuacions confirmades, però de moment centrats aquí, centrats en el Teatre Borràs.

I som-hi, després per tot Catalunya, perquè hi ha gent que em diu, clar, és que sempre hem de venir a Barcelona, llavors el transport públic no s'espera que acabi el teatre. I dic, moment, la pregunta és, s'ha de fer, farà gira per Catalunya? Sí, però més endavant, entenc, eh?

Ah, exacte, sí, sí, sí. Doncs molt bé. Moltes ganes, de veritat, és que sí que tinc ara el bon agent, que t'ho passes molt bé, que estem molt contents perquè hem sobrepassat ja les 500 funcions i els 400 mil espectadors, que això és una bestiesa. 500 funcions al bon agent? Sí, sí, sí. Perdona, tu has fet vacances aquest estiu, una mica? Sí, 500 funcions no les he fet. Entre sempre, eh?

No, no, però has pogut fer una mica de descans o no?

Sí, sí, mira, cada vegada, ara lligant-ho amb l'espectacle de temps, intento ser més amo del meu temps i sí que és cert que a mesura que et vas fent gran, prioritzes coses que potser abans no hi prestaves prou atenció o les trobaves com a secundàries. Tenir temps per estar amb la meva filla, tenir temps per estar amb el pare i la mare, que són grans i aquestes coses són les que t'adones que realment és amb què tens ganes de gastar el teu temps. En canvi, tiraves enrere i 15, 20 anys enrere i les intencions n'eren unes altres. És això que el temps i l'edat també et va canviant.

Et va canviant la perspectiva, sí, perquè els pares malauradament arriba un dia que ja no hi són i tot aquest temps que no hi has passat després cops de cap i els fills volen, i sí que hi són, però fan la seva, no? Vull dir que està molt bé això que dius. Quim Masferrer, moltes gràcies per ser una vegada més a la nit dels ignorants, que vagi molt bé i ens trobem al Borràs a la platea jo i tu de l'escenari.

Gràcies pel vostre temps. Moltes gràcies a tu, una abraçada, bona nit. Salut, una abraçada, bona nit.

Tens era temps que vam sortir de l'ou amb l'hora muscula, pau al coll, la flota al moll i la llengua al burro amb els símbols arreconats. L'aigua, la font, les restriccions i l'home del sac. Temps era temps que més que bons o dolents eren els meus i han estat els units. Temps d'estreperlo i trenviats, perinetes, peres sopats, com una hígadine a la galería. D'una grande i libre metrobol d'Igmaier. El oto me lo deja como si la bajés Quintero, León i Quiroga, penallets i penallons, pesora, césar, cobala, moreno i manchón.

Te viseré a ti.