Quin és el secret de l'eterna joventut de Brad Pitt?

El suplement, amb Roger Escapa.

Pantalles, cor i molt de glamur. Joan Callarissa, què tal, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com estàs, Joan? Encantat de voret, com sempre. Un dels últims dies que ens vam veure tu i jo era al Liceu,

precisament. Efectivament. A l'estrena de Cronos. I després ja he tornat, encara, la setmana passada vaig tornar i espero tornar-hi moltes vegades. Tens l'abonament de temporada, tu, eh, pràcticament. Tinc l'abonament de totes les inauguracions que fan a Barcelona.

Com et vesteixes tu per anar al Liceu? Perquè això també hi

ha per tanta discussió. Ui, això és tot un tema. A mi em sembla molt bé la gent que decideix que al Liceu s'hi pot anar en texans. O sigui, estic molt d'acord en el concepte, però no és el meu. Ramon Gené va fer molta feina a favor d'això. Efectivament, però no és la meva fórmula. Jo crec que sempre t'has de vestir. Jo me sento més a gust anant-hi, més ben vestit del normal, però canviant segons la convocatòria. I que si no t'arregles per anar al liceu, ja no t'arregles mai per enlloc, no? Totalment d'acord, efectivament. No em ficaré l'olfrag clàssic, un smoking. No, no arribo tant, perquè no és la meva fórmula exacta, però sempre més del normal.

Avui amb el Joan Callarissa ens vestim de gala.

Perquè aquesta setmana el Gran Teatre del Liceu està en notícia. Entre altres coses perquè ha inaugurat temporada i ho ha fet amb un clàssic, Aida.

Al Liceu aquests dies també està en notícia perquè des d'ahir estrena presidenta, la primera dona a ocupar aquest càrrec.

I a aquesta hora, després d'anar a dormir molt tard, la primera entrevista amb Helena Guardans, la nova presidenta de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. Bon dia i benvinguda. Bon dia, moltes gràcies. I l'enhorabona. Moltes gràcies. A quina hora va anar a dormir ahir? Passades les dues. Passades les dues. Sí. ¿S'hi ha acostumat, ja, això que li diguin presidenta? Sí, sí, ja l'he acostumat, sí. O sigui, ahir va venir Salvador Illa, de president a president.

De president a president, i també amb Salvador Alemany. Clar. De president a president.

De president. Com va anar l'estrena? Perquè he llegit les crítiques i, déu-n'hi-do, en parlaven tots molt bé.

No passa, eh? No, no, va ser preciosa. Va ser molt, molt, molt bonica. Molt bonica. Jo crec que, no sé, la Shirin Nechat va fer una aposta en escena meravellosa, que feia que encara. T'emocionessis més amb el que estaven cantant, no? Tenies unes imatges que t'estaven explicant això, no? O sigui, no hi ha guerra que valgui la guerra pel patiment que causa. Parlava d'emocions i entre la Netrebko, les imatges i. Molt bonic. Va ser molt bonic.

Joan, segurament la primera vegada que vas a l'Iseu no s'oblida,

eh? No, efectivament, de fet ahir quan vaig pensar que coincidiríem avui amb la nova presidenta, la flamant presidenta del Liceu vaig pensar, quina és la primera vegada que vaig anar, i me'n vaig recordar que va ser el 2003, a veure Magbet a un assaig general en Amics de la Uni, o sigui que mira que gravat que ho tinc, una experiència única.

O el dia que es va cremar el Liceu, no? Tampoc s'oblida Tampoc s'oblida,

no, jo crec que és una miqueta tothom sap on estava en aquell moment quan es va cremar el Liceu va ser un moment molt emocionant, jo crec. El seu vincle amb el Liceu ve de lluny. Sí, jo crec que ve de que de petita anava al Liceu amb els meus pares i també recordo més que anar-hi jo, recordo quan els meus pares sortien de casa per anar al Liceu, els vespres.

Expliqui'm com es decideix que vostè és la nova presidenta del Gran Teatre, tenint en compte també tot l'organigrama del Liceu, que és un complex que no és senzill, no? Hi ha intervenció política, no? Hi ha una proposta? Sí.

Exactament com es decideix, jo tampoc ho sé, però espero que sigui una decisió encertada. Jo crec que soc una persona que tinc una trajectòria professional que és bastant consistent i que des de sempre he estat involucrada en temes de cultura a Barcelona. O sigui, no només m'he dedicat a l'empresa, sinó que també he estat implicada en altres projectes de Barcelona. Per mi, sempre Barcelona va per davant de tot. O sigui, que sempre he dit que si endavenen que em comprometi amb temes de Barcelona, tenen el meu sí garantitzat.

Vostè fins ara era la responsable del macenatge del Liceu, d'on penja una gran part del finançament, i aquests últims temps també s'han esforçat a explicar que al Liceu els números estan sanejats. Sí, ens hem esforçat a explicar-ho perquè és així, però. Com s'ho han fet per aconseguir-ho?

La veritat és que aquí una feina molt ben feta per part del president, Salvador Alemany, i de donar molta visibilitat a la importància de la cultura per la nostra societat, I aleshores ha aconseguit molts acords amb l'administració per aconseguir estabilitzar els pressupostos i, per altra banda, des de Mecenatge hem aconseguit atraure més empreses perquè donessin suport al Liceu. Suport que és important, que no és només un suport econòmic. Sinó que realment és el que fa la diferència. Són empreses i persones, també amb els benefactors, són empreses que realment estimen el Liceu, que es comprometen amb el Liceu i que van molt més enllà de donar un taló.

Vostè és la primera dona, això és notícia també, que sigui una dona que és presidenta. Avui ens despertàvem també explicant que a Nova York l'alcalde Mamdani ha anunciat que regalarà 70.000 entrades per veure funcions a l'Opera Metropolitana. Se sortejaran entre tots aquells que visquin a Nova York i no hagin assistit a una funció com a mínim des de l'any 2019. Es va comentar això ahir amb tanta autoritat? Es va comentar.

Vaja, jo quan vaig veure la notícia, el primer que vaig fer va ser enviar-li un WhatsApp al director del Liceu, a l'Encio Vieido, i dir-li, mira, ens han posat el llistó i ja va estar anant. O sigui, que va ser el primer que vaig fer quan vaig veure aquesta notícia. Em sembla molt bonic obrir les portes a una comunitat molt més àmplia. Em sembla molt bonic. Dit això, hauríem de pensar de quines maneres ho podríem fer des del Liceu.

Vull dir que el Liceu, no tant el Liceu, potser l'òpera continua portant aquesta llufa d'elitista, que els preus no són populars. Tot això entenc que també és un dels reptes d'intentar apropar tot el que es fa dins del Liceu, no només les òperes, al públic general, i que econòmicament també sigui possible poder-se pagar una entrada?

El tema de l'elitisme també és un concepte que a mi m'agrada matitzar. L'elitisme és gent que li interessa la cultura, gent que li agrada la música. És veritat, i crec que va ser Barenboim que deia una vegada que. Les òperes que més has escoltat són les que més t'agraden. Jo, com he dit abans, vaig tenir la sort des de petita d'escoltar òpera. Això és el que hauríem d'afavorir, que més nens i nenes tinguessin l'oportunitat d'escoltar òpera des de ben aviat. Perquè els pugui agradar, perquè tinguin interès en venir. Això es fa muntant funcions escolars, per exemple. I això ho fem muntant nosaltres funcions escolars, i portant el Liceu a les escoles, i fent programes, i tot això s'està fent. Que a més a més puguem oferir entrades més assequibles, també es pot fer. Però penso que no és només l'oferir les entrades, és aconseguir que hi hagi més gent que estima l'òpera, que estima la música, que estima el Liceu.

Estava llegint el seu currículum, inclosa vostè a la llista Forbes de les 100 dones més influents de Catalunya. Empresària, directiva del sector de la publicitat, atenció al client, membre del Consell d'Administració de la Fira de Barcelona, ha publicat un llibre i em fixava també en el seu cognom, Helena Guardans i Cambó. Sí, no enganya. No enganya el cognom. És la neta de Francesc Cambó. Sóc la neta de Francesc Cambó, sí. Però no va conèixer el seu avi vostè, eh?

No, no el vaig conèixer. Va morir quan la meva mare era jove encara.

14 germans, eh, veig. Sí. Família més que nombrosa, eh? Això ja no es porta, eh? No, no, no, família més que nombrosa. Com era aquella casa de petita?

Mira, ahir justament per mi va ser un dia emocionant perquè vaig pensar molt amb els meus pares, perquè els hauria fet molta il·lusió veure'm, que estava anomenada presidenta del Liceu, i em va fer il·lusió que em vaig posar una puncera de la meva mare que porta les inicials dels 14 germans.

Ha de ser ampla. És ampla. És la inicial. No és la inicial perquè els noms no hi cabien. Jo a la negra hi porto els noms de la família, però clar, són més reduïdes.

Sé que el meu pare no li va regalar aquesta polsera quan ja en tenia 14. Els van anar posant a poc a poc. Les inicials es van anar movent, sí.

I el pes de la figura de Francesc Cambó, tot i que vostè no el va conèixer, dins de casa es respirava el seu llegat, tota la seva història?

Jo crec que dins de casa es respirava, sens dubte, el seu llegat. Però sobretot es respirava l'estima cap a Catalunya i la responsabilitat que tenim tots pel nostre país. Això és el que respirava a casa i crec que sent tots molt diferents això ho tenim en comú.

Jo tinc la sensació, i si no segur que la presidenta em corregirà, que la llotja del Liceu deu ser una mica com la llotja del Bernabéu a Catalunya. Hi està d'acord? No gaire, no gaire. No es fa negocis allà? No tant. No es prenen decisions?

No, no. Jo crec que és molt bonic que gent d'empresa es trobin en un món de cultura i barrejar els negocis amb la cultura. Però no es fan negocis en allà. A veure, coneixes gent, obres el teu entorn perquè coneixes gent que potser pel teu tipus de negoci, per la teva empresa, no tindries accés, no? Però crec que és molt bonic. Jo quan he estat allà bàsicament parlem d'òpera i de cultura.

Fins a mitjans d'octubre hi haurà aquesta ida que es va estrenar ahir. Com pinta aquesta nova temporada? Què ens espera? Què no ens podem perdre?

Aquesta temporada Aida es va estrenar i aconsello a tothom que pugui que vagi a veure-la perquè és impressionant. Ja ho he dit abans, val la pena veure-la i la feina que ha fet Sir Inesat i, per suposat, els cantants, és una meravella. Aquest any estrenem amb el Das Reinhold, que és la tetralogia de Wagner, I és la primera vegada, ja que dirigeix el nostre nou director musical, que és Jonathan Knott, o sigui que també val la pena i crec que serà impressionant. Wagner sempre és molt impressionant. El Liceu ja sabem que és molt wagnerià, o sigui que tenim un públic que segur que estarà entusiasmat amb Wagner. Amb el que dèiem d'escoltar i a títol personal, jo a casa escoltava molt Mozart. Per tant, jo sempre que hi ha Mozart m'atrau i aquí veig que tenim la flauta màgica, o sigui que aniria cap a Mozart. Després també soc m'agrada molt la dansa és com un art que a mi m'encanta i per exemple també jo escoltava molt a casa el Trencanous també tenim un Trencanous per Nadal que també animo que s'hi vagi però bueno, hi ha moltes més coses hi ha temes molt bonics aquesta temporada.

I qui no ha intentat, Callarissa, alguna vegada cantar a la dutxa a provar el Nessun Dorma,

no? Tu fas cara de. Jo faig cara de haver I bueno, consta que jo formava part d'una coral, quan era petit, però vaig quedar allí. No vaig continuar en la meva ambició artística.

El Nessun Dorma aquest any no el teniu, de moment? No. Segur que trobarem la manera.

Però jo soc més de la cales, també t'he de dir, per una qüestió de celebritisme, no? Que és una mica el meu sector.

Avui donem la benvinguda, inaugurada també aquesta temporada, amb l'Helena Guardans, la nova presidenta de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que ens ha visitat l'endemà d'aquesta estrena. Molta sort amb el que vingui i felicitats. Moltes gràcies. Amb el Joan Callarissa comentant l'actualitat del cor i les pantalles i alguns noms propis de la setmana que han passat pel Festival de Sant Sebastià. Aquest vespre coneixerem el palmarès. Aquests dies hi ha hagut un degoteig contestant d'estrelles, molts d'internacionals que han passat per la ciutat basca per presentar les seves pel·lícules. Una d'aquestes figures ha estat Brad Pitt, que ha dit això.

Entonces creo que podemos escuchar mejor. Tal vez empezamos a cuidar a las personas que están alrededor de nosotros y a asegurarnos de que están bien. Y si todos hicieran eso, diría que es un buen lugar para empezar.

Joan Callarissa, que com a Brad Pitt has anat fent el seguiment aquests últims anys, fins i tot es va declarar fan de Chillida per guanyar-se al públic, que se l'ha de tornar a guanyar una mica Brad Pitt després de totes les polèmiques que continuen sortint al seu voltant.

És curiosíssim perquè estes estris internacionals que porten tants d'anys i els veus tan curtits que, saps, van a València i és com paella, que buena. Saps, a cada lloc que van saben perfectament. Què hem de dir? Sagrada Familia, Very Beautiful, en Barcelona I devia haver més d'un periodista que va dir, ha saltat chillida, no? Exacte, sí, encantado el gordo. Efectivament, doncs sí, va dir que era chillada, però que en aquest cas, jo crec que per part de Brad Pitt, això és veritat, perquè ell és un gran col·leccionista d'art, de fet va comprar una casa en forma d'ovni que havia exposat aquí, a l'Empordà, que va ser notícia, perquè quan ets tan ric jo no col·lecciono quadres ni escultures, col·lecciono cases, que això és un tema del qual esta setmana en podríem parlar molt. En qualsevol cas, és tan fan de Chillida que va anar a fer el passeig marítim, va anar a veure el Pei del Viento i després també va anar al Chillida a l'Eco i un net d'Eduardo Chillida, Miquel Chillida, va penjar una foto dels dos junts i va dir que. Brad Pitt és un expert o sigui que va quedar molt sorprès de quan Brad Pitt sabia sobre Chillida, és a dir que aquí diríem que no és el moment paella sangria que rico, saps? Què tal el seu pas pel festival, per Sant Sebastià? Doncs mira, ha estat cinc dies a la ciutat, se va saltar el protocol per poder atendre els fans, tot i que va fer mitja horeta tard. Després va compensar fent-se totes les fotos del món, signant autògrafs. En fi, de fet diuen que també, això m'ha sorprès molt, que va demanar dues ampolles de Mirabal. Que és lo vi que fan al castell que ell va comprar a mitges en Angelina Jolie i que està enmig d'un procés legal tortuosíssim que no explicarem a la gent perquè no caigui de fallida, però me va sorprendre també perquè en principi ell és exalcohòlic declarat, o sigui que no hi ha entès esta filtració, potser les va demanar per a alguns dels seus acompanyants, etc. Jo crec que els

últims anys havia reconegut ell mateix que havia tornat a prendre alcohol de tant en tant.

Doncs potser és això, però sincerament massa, perquè la gent que ha tingut problemes seriosos normalment no volen tornar-hi mai, però bé, en qualsevol cas no sabem si érem per a ell o no érem per a ell, però és veritat que les decisions que prenen aquestes persones tan conegudes, que tenen un impacte social bastant gran, haurien d'estar una mica més mesurades.

Fa la sensació que necessita tornar-se a guanyar l'estima del públic després de tots aquests escàndols, els quals va associat al seu cognom, cognom del qual els seus fills, que en té diversos, en té sis, s'han volgut despendre.

Exacte. Sí, la veritat és que quan veus a Brad Pitt sent tan acollidor, tan simpàtic, tan amable, tan friendly amb tothom, dius, uf, estem aquí en una operació de rebranding bastant important, no? Aquí estem intentant reposicionar la imatge pública perquè, evidentment, o sigui. Bueno, Angelina Jolie ho va explicar en dues ocasions, que va haver-hi episodis de presunta violència, perquè al final mai això va ser jutjat, per tant no es pot afirmar, però dos episodis de presunta violència. Contra ella i contra els fills. De fet, fa deu anys, enguany al setembre, es complixen els deu anys del ja recordadíssim incident que van tenir Angelina Jolie i Brad Pitt, quan encara estaven casats, a un avió en què ell, presumptament, anava begut i va agredir-la a ell i als fills, a alguns dels fills. Llavors, diríem que després que es filtres això, té una tasca importantíssima de reposicionament de la seva imatge pública. Llavors mai hi haurà prou somriures per a reposicionar-se. Té parella actualment? Sí, actualment té una parella a 30 anys més jove que ell, que no és una dona poderosa, famosa, és algú que diríem que pot conviure bé en estar a l'ombra seva. És una noia d'orígens espanyols, uns pares són espanyols. Ah, sí? Sí, se diu Inés de Ramon, d'origen madrileny, però ella ja és nascuda als Estats Units, a New Jersey, i després se van traslladar a Suïssa als seus pares i ella ja va estudiar a la Universitat de Ginebra i va ser allí on va començar a treballar al món del luxe. De fet, Inés de Ramon ja va estar casada en un altre personatge conegut. Sí, perquè parlem que en Brad Pitt, que té 62 anys, per cert, deixem-ho dir.

Els 62 anys més importats de la història, no sé com s'ho ha fet. Perquè tampoc fa la sensació que sigui una cara gaire operada. No, al contrari.

De fet, el nostre problema és que té una cara molt natural. Aquí el problema és que, sense aparentment haver-se fet res, mos fa quedar molt malament a tots.

I que físicament se'l veu molt fort. 62 anys, diguem-ne. És que no m'ho crec.

No, no, és que no té ni la típica panxeta, ni les penja els colzes, o sigui, cap símptoma. Molt de gimnàs. A veure, també t'he de dir que una vegada van a després d'aquest enrenou van a el tenis i li van fer unes fotos de prop i de cop és que estava irreconeixible perquè havia perdut com 15 anys i allí alguns metges van dir que sí que havia hagut intervenció quirúrgica el que passa és que quan te la fas tan bé, tan bé, tan bé una punxada molt ben posada o fins i tot més, hi havia facelifts perquè algunes persones asseguraven que hi havia una mica de recusiment a l'orella. Però molt ben fet.

Escolta'm, aleshores, la seva parella d'ara, aquesta Inés de Ramon, amb qui va estar casada?

Va estar casada en un altre actor famós que es diu Paul Weasley, que és conegut per The Vampire Diaries, i van durar des del 2009 hasta el 2022. És a dir, que ella, quan va arribar a la vida de Brad Pitt, ja estava divorciada en 29 anys. O sigui que jo encara estic pa casar, que això no és just.

Passem a una altra icona de Hollywood. Sharon Stone, també és notícia, més enllà també de Brad Pitt. Fa uns dies va passar per un conegut podcast americà i va explicar episodis foscos del seu matrimoni. Realment, a cada entrevista que fa, es va despatxant a gust amb el seu ex. Ara, què ha explicat Sharon Stone? Sharon Stone ha explicat

que va estar casada amb Phil Bronstein, que és un periodista dels Estats Units, i que quan ella va patir una hemorragia cerebral gravíssima el 2001, ella estava a casa amb ell i ell, d'entrada, no s'ho creia, després no la volia portar a l'hospital, i quan va arribar a l'hospital, ell li deia al metge que ella estava exagerant els símptomes constantment. O fingint-los. Això ja seria gravíssim, però és que la següent cosa que recorda és que ella estava a una llitera i que un sotrac de la llitera la va fer despertar i va començar a veure passar fluorescents per dalt del seu cap i va preguntar a on estic i el metge li va dir que estem portant el quirófan i ella no havia autoritzat mai que ningú li obrís el cap per operar-la i és el que li anaven a fer. Llavors ella va dir, com que m'estou portant al quiròfan? I el metge li va dir, sí, tinc un burofax on això se'm permet. I ella va dir, no, no, no, parem això. I el metge insistia que sí. I el metge estava parlant durant aquell procés en la revista People. O sigui, imagineu aquí darrere. El que podríem rascar de per què estava passant tot allò. En qualsevol cas, una infermera, quan va veure que ella s'oposava, va dir, no, no, no, aquesta persona no se la va intervé i no se la va intervenir, però sí, sí, segons ha explicat, el seu marit la va enviar a quiròfan sense demanar-li permís i després, bé, diríem que ha continuat despatxant-se contra el seu marit. Ha tingut diversos problemes

amb metges, perquè jo recordo que també havia explicat que un cirurgià li va fer augmentar la mida dels seus pits sense consentiment.

Efectivament, és que ella és d'aquell Hollywood, ella és d'aquella època, no? I després, també, en relació als seus pits, Phil Bronstein també va tornar-se boig quan ella va tindre sobre la taula la possibilitat de fer-se una doble mastectomia, com li va passar a Angelina Jolie. Havia tingut càncer de pit. Efectivament, i llavors ell se va tornar boig sobre aquesta qüestió perquè ell no podia tolerar que la seva dona no tingués els pits que ell somiava. O sigui que realment el que ha passat aquesta persona amb el seu exmarit és gravíssim. De fet, el seu exmarit, en qui va adoptar el seu primer fill, que es diu Juan, se va beneficiar que un jutge, quan se van divorciar, li preguntés a la criatura, que aleshores tenia 4 anys, si era conscient que la seva mare feia pel·lícules de sexe. I això va ser com, finalment, segons el testimoni de Sharon Stone, determinant perquè la custòdia quedés al complet a mans del seu exmarit. Li van dir que tenia un 1% de possibilitats de salvar-se del vessament cerebral i al final se n'ha sortit. Però bé, diu que va ser un procés llarguíssim i que va estar set anys sense aprendre a parlar, a escriure i a caminar.

Sharon Stone i Brad Pitt, dues estrelles de Hollywood, de si fa o no fa la mateixa generació, que continuen sent protagonistes de la crònica glamurosa d'aquest país, en aquest cas perquè Brad Pitt aquests dies ha estat a Sant Sebastià. Joan, no marxis perquè vull saludar també el Pep Noguer. Pep, què tal? Bon dia. Bon dia, com esteu? Molt bé, de seguida arriba l'Arca de Noguer. Avui aprendrem a fer les ostres i a obrir-les sense fer-nos mal, perquè avui la cosa va d'ostres.

Felícia. Les ostres mariden amb cervesa, Pep? I tant, i tant que sí. Perquè pensa que aquesta salinitat que té l'ostre, segons què amb un vi negre difícil que et maridi. En canvi, la cervesa, amb aquest carbònic que té, que si és una cervesa que no està pasteuritzada, a més a més encara té altres aromes i té altres característiques, combina de meravella, tu.

Ho dic perquè el Joan Callarissa jo sé que és abstemi, però aquests dies l'han

vist a l'Octobrefest. Sí, sí, sí, sí. M'haig de dir que soc abstemi, però que el menjar alemany m'encanta. Me vaig pegar una parrillada de Frankfurt, que encara l'estic digerint. On es fa, això, aquests dies? Això s'ha fet tan gran, això és l'Octoberfest de Barcelona, i s'ha fet tan gran que l'han traslladat a la Fira de Barcelona de Gran Via, perquè ja no cabien. O sigui, és l'Octoberfest més gran d'Europa després de l'original. Me vaig quedar paradíssim del munt de gent que hi havia, del Boques Lominjar i de la Paulaner, que s'arriba a veure la gent.

De seguida, amb el Pep Nogué, obrim l'arca de Nogué. Abans, però, toca resoldre l'enigma criminal. A veure, Joan, a veure, Pep, si us hi atreviu. Avui la cosa deia així.

Enigmes criminals.

Una dona va morir mentre parava l'autobús. Va estar esperant-lo una bona estona, però quan va arribar va ser letal. Què ha passat?

No, no la van atropellar, perquè sí. No la van atropellar.

Jo crec que es va morir de calor esperant l'autobús. Ah, mira. Això és una opció de canvi climàtic.

No seria la resposta més original, que és el que valorem, també, entre tots els oients que ens han escrit a suplementarrobacarradi.cat. Tu, Pep, alguna idea?

Home, li podia haver caigut un arbre d'aquests, ara que ja se queda i que cauen arbres, no?, a vegades. Un plataner. Sí, no?

No, mira, avui aquest talonari de xec regal per valor de 200 euros va escambiable en prop de 1.500 establiments de Catalunya adherits a la comerciada. Se l'emporta la Rosa Iáñez que ens ha enviat un correu i diu La senyora estava sola, era cega i gran fan del grup Madness. Mentre parava l'autobús, mal ubicada, des que va arribar a la parada, portava els auriculars i sonava tot drap la seva cançó preferida, One Step Beyond.

I clar, es va prendre la cançó al peu de la lletra, diu la Rosa. Hola. I el que ha de passar no cal que us ho expliqui, oi? Però escolta'm, això. Rosa, l'enhorabona. Aquest xec te l'has més que guanyat avui. Moltíssimes respostes no tan originals com les de la Rosa. Demà, nou enigma criminal. S'ha passat tot a les pantalles, Rosa. La Rosa té imaginació, la fixarem de guionista. Pep, ara tornem, i això de les ostres m'expliques com va, que no en tinc ni idea. Doncs vinga, va, fotem-li. Fins ara.