Siscu Martí i els vins de Ca N'Estruc

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

Sobretot amb la Sole García Insual, l'Alex Torio, l'Albert Castellví i a les vies de so, el Víctor Villar.

Hola companys, pel programa d'avui proposo una música molt especial, és el primer disc en solitari de Paul McCartney després de deixar els Beatles. Quan vas a Can Estruc, allà a Esparreguera, tens la sensació que és com una illa enmig d'un lloc on no hi ha vi. I el. I això em fa pensar en el que va fer McCartney quan va deixar els Beatles, que és aïllar-se i tancar-se ell sol a un estudi a casa i gravar tots els instruments de cançons que tenia al cap. Pràcticament es va inventar això de la música casolana que ara també molta gent ha posat de moda i que als anys finals dels novanta era això que se'n deia low-fi i bé una altra cosa més apuntar-se a la llista d'aportacions de paul mccartney.

Home, el Cisco Martí, que és el nostre convidat d'avui, el volem convidar sempre, el Cisco de Can Estruc, podria ser el McCartney dels Beatles. Absolutament. Ja m'agradaria. Sí? Tu ets més de McCartney que de Lennon? Sí, sí.

Sóc més guerrillero. Sí, sí, sí.

Passa que la millor música dels Beatles, per mi, és quan és McCartney-Lennon, eh? No ho sé, però hi ha d'haver, eh? Un bon acompanyant. Tu algun Lennon tens per allà, també, eh? Sí, més d'un, més d'un. Cisco, ahir, t'ho estava explicant abans d'entrar als estudis, vaig a. Gaudir d'un equilibrista el negre avui molt bo estava boníssim boníssim a més a més el vaig gaudir amb companyia que és com ha de ser i quan el vaig posar no vaig dir res saps això que tu no dius res a veure què passa i ostres va triomfar i avui ens portes què.

Avui us obre l'equilibri de Blanc, l'equilibri de Txarel.

Sole, tenim sort, no? Tenim molta sort. El rei de la casa. El rei de la casa, sí, és veritat. Va, serveix, que ens agrada molt sentir aquest soroll. Jo sostinc que el soroll del vi que hi ha a la copa no és el mateix que el de l'aigua. Aquesta és per la Sole.

I ara li dono el copet. Hauríem de saber el to.

I ara li dono el copet. Hauríem de saber el to. I ara tenim les tres copes de l'equilibrista blanc 2021 xarello brindem sisplau abans que res per explicar-lo salut salut el rei de la casa dius tu.

Sí, home, perquè el rei del vi blanc per excel·lència, la veritat blanca per excel·lència de Catalunya crec que és la Xarel·lo. Sí, estem d'acord.

Sempre ho diem, no? És la vedette. La vedette. És la vedette. Sempre ho ha sigut. És inqüestionable, la Xarel·lo. Aquí i a tot arreu és extraordinari.

És una varietat molt sèria, un pèl amarga, un pèl astringent. Però que, per exemple, es treballa molt bé amb la fusta, quan s'envelleix es torna molt elegant, molt elegant, es transforma en un gran vi dels millors vins que hi pugui haver al sud d'Europa.

Tenim amb nosaltres, aquí davant, l'Empolla. Tots la coneixeu, aquesta empolla, és l'equilibrista, i hi ha aquest personatge en equilibri en una bicicleta d'aquestes de cirque. L'etiqueta és una gran declaració d'intencions va amb la bicicleta aquesta d'una sola roda per damunt de la maroma i a sota el que seria la xarxa que no és xarxa és com un camp de fruites bueno

és una mica el que volem definir amb el vi el màxim equilibri possible sempre el fil. Del límit sobre un conjunt de notes de fruita molt variades.

I aquesta és la història de l'equilibrista que

I aquesta és la història de l'equilibrista que està sota el paraigües de la Deo Catalunya, a Can Estruc, a Montserrat. A peu de Montserrat. A peu de Montserrat.

Centre Neuràlgic de Catalunya. Centre del Món. Centre del Món, i més aquests dies. Aquests dies perquè Montserrat

rep visites il·lustres, la visita a Papal.

Un senyor molt important dins el món. I que molt bé, que estem molt contents. És a dir, és Can Astruc, és casa meva, una casa del 1500 i pico. Dic i pico perquè hi ha documents del 1545 dient que existeix. O sigui, no sé de quan és, però el 1545 ja hi era. Mira, precisament documents traduïts pels frars de Montserrat. Documents, i tinc la traducció, i ho tinc tot, i és els que donen fe, precisament, del posicionament d'aquesta finca i allavòrens. Podria dir que sempre en mans de la família, però, la veritat, no en tinc ni idea, perquè les famílies. Home, Can Estruc és casa dels Estrucs. El meu avi es deia. Es deia Cisco Martí Estruc, o sigui, ell ho va rebre d'un estruc. O sigui, bé, vull dir, no, no, no, és on vaig néixer, on vic, i segurament allà on em retiraré o moriré. Retirar-me no perquè no em poder retirar, però possiblement fins al final estaré allà. Tu no et pots retirar

per una qüestió. Si tu et retires, agafarà les regnes del negoci la teva estimada per nosaltres mare. Exacte, aquí anem al revés.

La mare està supervalenta, superbé, 92 anys. L'Empar va tenir l'oportunitat de conèixer-la fa uns dies i, mare meva, en tenim per dies.

Té energia per estones, sí. La vam conèixer perquè

hem estat gravant un programa, gràcies a l'Incabi, que intenta que conegueu i coneguem i estimem les deoses catalanes. La DEO Catalunya ha de comptar, per força, amb Siscomartí, perquè va ser el primer celler a la

DEO Catalunya. Això és històric. Va ser el primer. Jo, per situació, per posicionament geogràfic, no estava encabit, i encara ara no estic en cap domèixer d'origen, i la DEO Catalunya va ser la que em va salvar o va néixer. Estava allà fent cua per apuntar-me.

És una cosa que sempre ens agrada explicar-la i sempre dubto de si la sabem explicar bé sola, aquesta idea.

La idea que hi haguessin cellers que quedaven esclosos de Déu. Jo crec que el Cisco apuntava una cosa que ajuda a explicar-ho. Quan parlava d'aquest origen de Casa Bostra, d'aquest 1545, clar, en general, quan s'explica quin és el territori vitivinícola català, que cobreixen les denominacions d'origen, es parla d'aquell territori on tradicionalment s'està elaborant vins de qualitat. Home, és innegable que Can Estruc es fa des de fa molts segles. I, bueno, i possiblement per un descuit en aquell moment, al moment de la formació, d'altres denominacions d'origen, o poder perquè des del municipi no es va fer la petició, potser quan tocava, què sé jo, vull dir, estem parlant de molts anys enrere, però que Esparreguera va quedar fora de la creació d'altres denominacions d'origen, d'àmbit més local. I en la creació de la Déu Catalunya, precisament, una de les coses que també s'intenta posar remei és aquests territoris que tenen una llarga tradició vitivinícola, no quedessin exclosos d'aquesta figura campara que dona garanties al consumidor, com és una denominació d'origen, no?

Clar, per anar a l'estranger, per vendre a tot arreu, necessiteu, suposo, els cellers, La D.O. La D.O. que t'explica la traçabilitat. Ens va bé perquè ens situa al món. Clar. A més, és la paraula Catalunya, eh? La paraula Catalunya.

És Catalunya, és Barcelona, és Montserrat. Són tres noms propis que tenen molta força a nivell del món. Tres marques, no? Són tres marques de món, eh? Vull dir, molt de món. I bueno, ja està, jo orgullós de ser el number one, de ser el primer, de ser, ja què sé, no sé si el

Paul McCartney o el John Lennon, però. McCartney, McCartney, hem dit McCartney.

Sempre he estat molt a gust i molt bé i sempre ajudant amb tot el que he pogut perquè ells també ho fan per mi. Ells que són la Deo Catalunya.

La Deo Catalunya. Perquè, esclar, si tu vas a Can Estruc, veus les vinyes, les vostres vinyes, i veus una franja i allò ja és Deo Penedès. Sí, sí. És a dir, sou.

Lindum la Deo Penedès, Lindum la Deo Cava, però el meu jardí és el meu jardí i només pertany a la Deo Catalunya. Perquè és veritat que el teu jardí està molt ben cuidat, és molt bonic, veure casa teva. Gràcies, és el meu jardí.

Sí, jo crec que quan un visita Can Estruc aquesta qüestió de l'equilibri, de la recerca de l'equilibri, ja queda clar des de la mateixa Andresa, diguéssim, del territori.

I el ballar, fins i tot per les formes

geomètriques, diria, per l'ordre.

Aquí la Sole ha tirat guant i l'has de recollir.

El de la geometria no sé què et refletixes amb la geometria home, vull dir, no hi ha una línia torta

no hi ha res que surti dels marges que toquen

tu et pertorbes si un pal ha caigut un centímetre jo sóc el és igual, tothom té les seves manies a aquesta vida o les seves bones manies o les manies dolentes aquesta és bona, aquesta és bona jo sóc molt d'ordre, de neteja, de pulcritud. Del Rosers a la punta de les vinyes, que a les vinyes no els hi falti de res, que tot, vull dir, que els camins, que tot estigui en un perfecte ordre i equilibri, perquè realment, mira, precisament, aquesta vinya, aquesta vinya, aquest raïm és d'una

vinya determinada i és l'única vinya que de moment aquest any li ha caigut pedra. És l'única, de totes les.

Perquè és molt local, la qüestió de la pedra.

Sí, sí, sí, són franges, passa passant, té unes vies directes, precisament la muntanya de Montserrat canalitza molt les tormentes, en el nostre cas, no estem massa de pega ni de glaçades, ni de pedregades, ni res, però fa un mes, doncs mira, una esquillada, una vinya aquesta, aquesta de Crevista, que és una vinya que té setanta anys, doncs va rebre. I molt, va rebre molt? No ho veurem. Crec que es podrà recuperar, que es podrà recuperar bastant, però ja no serà ni com les altres ni com el que havia de ser. Però, bueno, estem al camp, vull dir, el camp és el camp. No passa res, vull dir, i si passa, doncs t'aguantes, ja està, fins l'any que ve.

Mentres sonava la música cisco què em deies home

home allò que aquí escoltant musiqueta ja m'hi quedaria aquí s'està bé fresquet una copeta de bé i bona música i bona companyia què més vols això és

l'equilibri ara has de treballar explica'ns aquest vi explica'ns el bé aquest vi aquest equilibrista dos mil vint-i-u que és meravellós

és un vinàs és un vi

que s'està és d'una sola vinya d'una sola vinya de xarel·lo de la vinya potser més antiga que treballem una vinya de setanta anys que és la que deia que precisament ha passat la pedra o sigui que no sé com serà la colita vint-i-sis de moment aquesta està perfecta això es brema jo soc partidari de fer la brema bastant tard m'agrada que el raïm sigui madur. Perquè, m'ho he dit en moltes ocasions, la maduresa no es pot aconseguir d'una altra manera, un tomàquet madur, un plàtano madur, una pera madura, d'aquí ve el de la fruita robada, perquè quan la vas a robar amb un arbre, amb un arbre, a la botiga no, però una fruita robada amb un arbre de colls madura, si no ets tonto, si no ets tonto, va bé, la fruita madura, Home, té un desenvolupament, una continuïtat, una manera de fer molt diferent. Jo soc molt partidari de collir madur. La xarel·la madura posada, en aquest cas, era amb uns dipòsits de 2.500 litres, amb uns futres de fusta. Rodons de 2.500 litres. Això era l'any 21, hem dit? Sí, 21. Doncs eren uns comprats l'any 2014, o sigui que portaven set vins, però molt bé, encara hi són. I allà es posen allà, amb les seves mares fines, es queden allà, no se fa batonatge, no se fa res, es queden allà tranquil·lament, i el vi va agafant aquell greix que té de sisol allà tranquil·lament. Això per mi la xarel·lo té això aquesta capacitat d'envelliment d'envelliment que enfusta li dona la rodoneix d'alguna manera la rodoneix i li dona un final molt golós i molt amable penseu que de la xarel·lo se'n fan els grans caves i espumosos de paraders i corpinats tot el que és el més els que envelleixen si volen envellir. Xarel·lo. Xarel·lo. Per què? Perquè és la veritat

que millor envelleix. De les blanques diries que és la que millor envelleix. Sí. Sí.

Sense exagerar res, no? Altres varietats com la garnatxa blanca, doncs, per fer-ho mateix, quasi puges dos graus més. Ah. D'acord. Per aconseguir el mateix, una garnatxa blanca madura se'n va quinze graus tranquil·lament. Aquí ens quedem amb tretze, tres i mig. És diferent. I amb les altres, amb la Macabeu, amb la Parellada, és molt difícil arribar a aquestes graduacions. Però la Macabeu diries que envelleix bé? La Macabeu és una varietat que és la primera que es cuina aquí a la zona, que té la pell molt fina. D'aquí ve quan et diuen, ves que aquest té la pell molt fina. Poca broma. Que té la pell fina. Que és el contrari de la cara dura, que és la cara dura la que té el xarel·lo. La maca veu de la pepina. Llavors, poca broma, necessita que tot li vagi molt en línia, molt d'acord, i que la maduració. Perquè et dona una setmana per poder-la collir. Aquí et diu, ves que vinc. Si la vols madurar, et diu, ves que vinc. I en una setmana passa del moment òptim. Fer-se malbé. Llavors depèn molt de l'any, de la temperatura, de la collita, si no ha plogut gaire, si ha plogut molt, depèn molt d'aquestes coses. I és la que realment sí que et dona potser més acidesa i et dona més aromes i fruita. Tot, tot, però tot molt més primari i que encabat, doncs, és diferent, no? La xarel·la és la que aguanta tot això i la que et dona la força fins al final.

Si ara tu et diguessin quin nas hi ha aquí dins, què trobes aquí dins? Ara direm coses. El dilluns és el mateix difícil, eh? Perquè estem gravant aquest programa que esteu sentint en un altre moment, però que estem gravant el dilluns, que sempre gravem en dilluns perquè els del vi pugueu venir. Què hi ha aquí dins?

Jo me n'aniria cap a una part molt d'atranja, molt orangina, molt, molt, molt de pell. Més, més, que dius, carai, per què la xelo d'això? Doncs té aquesta, una frescor, una frescor, però una frescor valenta, una frescor, no, no, no és, no és, no és fina, però és, És de Geroni, de fruita d'aquesta vermella. Jo trobo això avui al matí, sigui el dia que sigui.

Jo trobo que aquest vi, com tots els teus, els aromes estan netíssims i separadíssims. I això m'encanta a mi. No estan empastats. O sigui, et trobes com unes línies aromàtiques. I a la boca igual molt molt cada un molt diferent i harmonitzats però no empastats bueno i això penso que això realment

és difícil perquè quan hi ha aquest vi ja porta cinc anys no cinc no quatre anys embotellat sí i coi ja hauria d'estar tot més barrejat i al contrari la xarel·lo té aquesta aquesta. De que s'obre i, per una banda, tens el cos, que té cos, que té estructura, que té tenir, i, per l'altra banda, pots trobar aquests aromes valents, grans, espessos. I el que sí que menys té, possiblement, és l'acidesa aquella que tant està de moda. Això deixem-ho pels altres, pels de més amunt, perquè el canvi climàtic existeix. Cada vegada és una realitat i els que treurem el camp existeix cada vegada ens costa més trobar la fruita més àcida anem pujant anem tirant amunt i doncs bueno ja està ja ho faran uns altres nosaltres hem de treballar el camp d'una manera determinada per poder aconseguir que això no passi i amb això estem per mi no li falta acidesa

jo anava a dir a mi em sembla que té molt caràcter és a dir perquè té molt volum però té frescor. Jo li trobo que té frescor. Sí, sí, perfecte. És un vic una mica com el Cisco. Un vic amb caràcter, també.

I valent. I valent. A veure, no hem de negar que el Cisco Martí ens cau molt bé.

Ens encanta, ens cau bé, ens agrada parlar amb ell. Qui tingués la sort d'anar a dinar amb ell s'ho passa bé perquè li agrada, gaudeix de la vida.

Disfruta la meva feina molt. I intento que els del meu voltant també ho disfrutin, perquè et fan bona companyia. Deus, què més vols a la vida?

No, no es pot demanar més. La Deu Catalunya sempre intenta,

fa moltes accions encaminades a popularitzar el vi de qualitat, a que els joves hi arribin. Tu diries, Sole, que l'equilibrista podria ser un vi. Que els joves podrien entendre bé crec que per començar l'equilibri

té una cosa que és molt important i a la que no se li ha de treure pes que és que té una meravellosa carta de presentació sí i quan algú comença i ha de prendre una decisió entre moltes possibles decisions i s'enfronta a una carta s'enfronta a un prestatge plena de. De referències, possiblement moltes d'elles molt bones i que encaixen en els seus gustos, crec que tenir una bona carta de presentació i que la teva presentació digui molt de qui ets i què proposes, que trobaràs dins de l'ampolla, és important, i l'equilibrista ho fa. Però, a més, crec que fa una altra cosa, que és que fidelitza, és a dir, triar un equilibrista o un Hidoya o qualsevol dels vins de Can Astruc, és saber que no fallarà. Que serà un vi sempre això és veritat i per tant crec que aquesta garantia també ajuda a que el consumidor la consumadora que li costa potser prendre una decisió perquè està començant comença a tastar sap que aquí té un valor segur és que quan parlem

d'elegància ho diem molt això de l'elegància però quan és veritat que quan un vi és elegant dius oh. Quedaràs bé si l'obres jo hi vaig quedar molt

bé com ha de ser elegant distingit i sèrio molt

bé ah molt bé mira m'ho quedo sí elegant però també distingit perquè podria ser elegant i no distingit distingit sèrio que m'ho apuntaré així amb accent a la

e obert sèrio són moltes coses ha de ser així sí. És un repte, no és fàcil. Sí, moltes coses han de ser així. Sí, sí, sí. No, bé. No, que sí.

Et trobes en el món amb vins elegants, no elegants, no distingits i gens seriosos?

No, en el món em trobo amb coses boníssimes, boníssimes,

però també amb moltes desequilibrades. Més que. Vull dir, a cada zona s'ha de buscar l'equilibri. A cada zona. Llavors, el món ja és normal. Per què? Perquè hi ha el factor d'anyada, el factor collita,

el factor de si comences o no comences, l'experiència. Quan tu voltes molts a l'est del món, que tinc la possibilitat de voltar molts a l'est del món, et trobes amb moltes coses. Bueno, pot ser així. Normalment, el desequilibri és el principi de l'equilibri. Tu has dit ara,

cada zona ha de fer les seves coses. És veritat, és a dir, i tu coneixes molt bé la teva zona i què pots fer en aquesta zona. Tens la sensació que hi ha gent que no és així,

que no coneix el que vol fer en la seva zona? Sí, perquè és normal, perquè hi ha gent jove, gent que comença, gent que arrenca, gent que vol innovar, que vol fer coses diferents. I com sempre he dit, a més a més, sempre ho dic, vull dir, només, en el nostre món, només tenim X possibilitats a la vida de fer invents, no? Podem fer vins 40 vegades. Només tenim 40 bremes, o 50, o jo ja en porto 60, no sé quantes en porto, no? Però tens aquestes possibilitats, no? Llavors, tu aquest any, si l'endevines, premi, i si no l'endevines, passes tot l'any rumiant com ho faràs l'any que ve per endevinar-la. I, doncs, l'any que ve l'has d'intentar endevinar amb totes les variables que eren en joc, perquè hi ha la temperatura, hi ha la calor, hi ha tot, si plourà, no plourà, no sé què, temps, tal, qual. Canvia. Et canvien totes les variables. Llavors, tu, amb la teva, quan ets jove, sobretot quan ets jove, perquè és la teva època fugosa, gloriosa, Jo vull provar de fer coses, jo vull fer diferents. Això que fan els de sempre és molt avorrit. Jo vull fer una cosa millor, vull sorprendre, vull.

Llavors és quan realment surten aquests desequilibris

que en el futur es van equilibrant.

Hem quedat en silenci. És veritat, perquè tu, sense voler, ens dius coses que ens agraden. Ens dius coses, no sentències, però sí coses que. Que estan molt bé. Jo crec que l'equilibri tu el busques sempre, que el desequilibri et pertorba, però buscant l'equilibri estàs sempre navegant o dansant per la corda.

Sí, però si no vas al límit, tampoc sorprens. Has d'anar sobre la corda, com es diu, el que es deia, això, la corda aquesta?

No, perquè he dit la maroma, però la maroma jo crec que és rígida, però. Sí, és la maroma, és la maroma, sí. Sobre aquesta maroma, si no vas sobre la maroma, mai arribes a triomfar

o a descobrir o a anar sobre la maroma. Si vas sobre terra ferma, costa més. Molt bé. La seguretat no et dona. Grans resultats.

Sleeping bags for two sentimental jamboree.

Tenim, com sempre a Catalunya Ràdio, venen moltes vegades visites, gent que està passejant, veient la ràdio, i ara ens diuen adéu, ens fan petons i ens diuen adéu, però Albert, que n'hi entri alguna, d'aquestes persones, que li deixarem d'estar a l'equilibrista. Aviam si ho aconseguim. Tothom que ve aquí a vegades venen a escoles i llavors no podria ser però de vegades entren persones que estan veient la ràdio està molt bé llavors ara potser l'Albert ens portarà una persona que tasti aquest vi que què val Cisco.

Ostres, no. Això la Soleu sap. La Soleu sap.

Al voltant d'uns dinou, vint, peu, pep.

Quan no sabem una cosa, a l'Enciclopèdia Sole. La Soleu sap. Correcte. La Soleu sap.

No, no, no, la Sole ho sap tot.

La Sole ho sap tot. Jo em dedico a fer el preu. Està molt bé de preu. Està molt bé de preu. És un plaer molt accessible. Amb què te'l prendries, Sole?

Ostres, jo, la veritat, abans quan el. Ara sé què diràs. No, no, és que. Sé què diràs, copa sola. Sí. Oh, jo també. Sí, sí, perquè quan ho ha dit el Cisco, estem aquí prenent tres copes mentre xerrem tranquil·lament,

he pensat, és que és ideal. És que t'acabo de preguntar i he pensat, li acabes de preguntar una cosa que la resposta la tindries, sí, senyora, copa sola. Ah, copa sola, sí. Copa sola, veient com passa l'estona. No? Perfecte. Ja està, ja està. Jo sóc aquí amb el Patria. Amb qui? Amb vosaltres. Ho estàs fent. Ho estic fent. A Can Astruques pot venir a visitar o costa molt això? Costa una mica. Costa una mica. Ho tinc. Només. Només per professionals, amics i familiars. Molt bé, així m'agrada. Doncs professionals, amics i familiars. I ara l'Albert ens porta alguna persona aquí dels que estàvem passejant. Veniu, veniu, entreu, entreu, entreu cap aquí. Va, vine cap aquí. Seu aquí. Seu, seu, no pateixis, no patiu. Seieu. Com et dius? Isabel. Isabel.

Seieu els altres. Seieu els altres. D'on veniu?

D'aquí Barcelona. De Barcelona. Esteu visitant la ràdio. Sí. Molt bé. He fet durant tot l'any unes visites culturals per Barcelona i aquesta setmana ens tocava visitar la ràdio.

Doncs, com que ens ha fet molta il·lusió que estiguéssiu visitant la ràdio i ens agrada molt, us presentem el Siscomartí, que és l'elaborador d'aquest vi que tenim a la copa i que ara et deixarem tastar, que és l'equilibrista. Aquesta copa és per tu. És un xarel·lo del 2021. T'agrada el vi? Sí, molt. T'agrada el vi. Doncs aviam què ens en dius. Està tastant en aquests moments aquest programa

té coses màgiques perquè hem segrestat directament a unes oients i resulta que a més hem agafat una que li agrada el vi és meravellós molt bo t'agrada m'agrada sí natural no vol dir que tens bon gust vol dir que tens bon gust

tens davant teu un xarel·lo de la deocatalunya fet per aquest home d'aquí dos mil vint-i-u que aquella collita com va ser cisco. És un xarel·lo fet a Esparreguera, sota la muntanya de Montserrat, que l'ha col·lida vint-i-u,

vaja, deixa'm reunir-me, vint-i-tres, vint-i-dos, vint-i-u.

Vint-i-u, jo crec que va ser post-Covid

i ara m'hi diu. Vint-i-u va ser l'última de pluja abans de la sequera. Va ser un any que. Va costar molt arribar a la Brema amb raïm sa, perquè va ploure molt, el mildiu se'ns va apoderar de les vinyes i tal, però bueno, tampoc no ens podem queixar, ha quedat prou bé. Ja ho crec, sí, sí, està bé. És una meravella, no? Molt bé, molt bo. T'agrada? Sí. Les teves companyes i amigues,

què tal? Com et dius tu? Jo, Dolors. Dolors, i espera't un moment, l'altra que s'ha assegut amb tu, agafa't el micròfon. Com te dius? Jo em dic Pepa. Pepa, us agrada el vi a vosaltres? Voleu tastar de la copa de la vostra amiga? Doncs va, vinga, va, aviam què ens en dius. Està ensumant i ara tastarà aquest vi amb aquest xarel·lo, amb aquest color extraordinari. Què ens dius?

Doncs he trobat un punt dolcet, molt agradable, i m'agrada molt. A part, ho hem vist a baix. Estàvem junts. Estàveu junts a baix.

Heu estat, doncs, heu tingut una sort, esteu amb el Cisco Martí. Si ara el Cisco Martí us convidés a dinar, tindríeu sort. Seria una cosa, però no ho farem perquè volem nosaltres. Que ara hi ha preferències. És divertit que, bé, a veure, Cisco, tu pots triar, eh? És divertit perquè nosaltres parlem que si parlem de vi fem servir un llenguatge que intentem que sempre sigui molt planer però sempre és bonic escoltar quan algú et diu que una cosa li agrada i t'ho diu amb les seves paraules no.

I, a més, en plan sorpresa, com fas tu. Sí, sí, sí, sí. Cuidado, eh?

Tal com te la jugues, eh? Sí, perquè quan expliqueu que a la visita a Catalunya Ràdio t'ha estat vins, també potser no us creuran. Jo crec que no.

Potser la setmana entra en lluracua, aquí, al carrer. Escoltem, és que tot el que aportem al TAS vertical de Catalunya Ràdio són vinassos. Això, no ens hi posaríem si no. No? Molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs escolteu moltes gràcies ja ja us deixem marxar moltes gràcies per venir i per tastar aquest beat en cisco.

Yes, we was lovely.

La DO Catalunya intenta moltes vegades acostar el vi al consumidor. I això ho necessitem, potser. Necessitem parlar el mateix llenguatge, necessitem.

Quan hem vingut parlant molt durant tota la temporada, i potser fins i tot la temporada d'abans, i potser la d'abans també, d'aquests canvis que percebem en les rutines, en els consums, amb les maneres de fer i tothom s'ha d'intentar adaptar i estar pendent i reconèixer els moments de consum, els nous i els que es mantenen, tots dos. I crec que la deute aquest esperit obert, dinàmic, també d'estar pendent de tots aquests possibles canvis i també crec que amb una visió. Àmplia, en el sentit d'intentar també seduir, convèncer, enamorar una mica també el consumidor, que potser no ho és tan habitual i que també necessita que algú li doni carinyo i li doni amor, no? I crec que el Cisco d'això també en sap molt.

No. Jo tinc contacte a través de Vilabriteca, de l'altra empresa meva. Tu ets soci del Quim Vila. Jo soc soci del Quim Vila. O el Quim Vila és el teu soci. Bueno, tanto monta. Paul McCartney i John Lennon. Jo tinc contacte amb totes les D.O.s o amb moltes D.O.s, tant d'aquí com del món, no? De moment, l'única DO que m'ha demostrat que funciona un pèl diferent de les altres, perquè les altres són totes molt professionals, molt tècniques, molt apretades, molt estretes, la DO Catalunya aposta pel teatre, per les festes, per acostar-se a la gent, ajuda a. A totes les entitats d'aquest caire i fa que nosaltres ajudem també amb aquestes entitats. Jo, a fi de cap, estar en el món dels sommeliers i dels cellers i dels restaurants ja és normal per nosaltres i això ja està bé. Però que, a més a més, ens permeti l'ADO, que està oberta molt aquest trànsit. No sé, ajuda'm.

De consumidor final, de públic final, de caire festiu, també.

Per exemple, el teatre. Això és molt important. És a dir, el foyer d'alguns teatres que tenen bar.

Que són la immensa majoria i són espais on el vi havia desaparegut.

Clar, i és molt bonic anar a comentar l'obra o quedar abans per parlar, per llegir-se el programa amb una copa de vi. Allò que fèiem abans del Cinefòrum. Anem a prendre una copa de vi. I anem a parlar de la pel·lícula que hem vist.

A mi això m'encanta. Això s'està fent. S'està fent, correcte, sí, sí. En quins teatres ho estan fent? Al Romea, em sembla, oi? Al Grup Focus hi ha una col·laboració de fa molts anys, una col·laboració que definiria com molt feliç per les dues parts, amb molt enteniment. Però, bueno, s'han fet coses al Teatre Nacional, al Teatre Lliure, també en teatres de petit format, eh, de teatres més petits. Quan tu veus els. Hi ha la Festa Major de Gràcia, hi ha la Festa Major de. Sí, i, bueno, i festivals de música, de cinema. Festa Major de Gràcia.

Una altra de les qüestions. Festa Major de Gràcia, els joves van. Amb un got de plàstic i un mojito, no sabíem com, o cervesa directament de la llauna. Que hi hagi vi en una festa major és molt important.

Sí, mira, actualment s'està programant els tastos que es faran també aquest any, vull dir que és una cosa. Pensant en la gent que va a la festa major de Gràcia. Correcte, i que existeixi també aquesta alternativa i crec que també a vegades. És interessant, el vivir pot ser una cosa molt sofisticada, però també pot no ser-ho, i pot ser també un vehicle per catalitzar alguns moments de gaudi, de conversa. Ara parlàvem de quan surts del teatre i comentes l'obra amb el teu acompanyant, però per què no quan arribes una hora abans del concert perquè vols arir amb temps i has d'esperar. Bueno, doncs et prens alguna cosa amb el teu acompanyant

i fas una copeta mentre xerres. Sí, fem una copeta amb dues tapetes o dues cosetes, I anem al concert. I la conversa flueix molt millor. Ai, sí. I aniràs a la playlist. Ara què hi haurà? I són aquests espais

que potser en els darrers anys s'havien perdut una mica, no? I, home, seria molt ambiciós voler-ho recuperar a tots. Falten recursos, segur, per poder-ho fer. Però, bueno, sí que és aquesta dinàmica i, en el fons, cal dir que és una expressió cultural. Acompanyi altres iniciatives, altres activitats culturals. Bueno, sembla una cosa natural, orgànica, que té tota la seva lògica, no? Doncs sí, doncs sí. I aquesta és la qüestió, no?

Arribar també a gent jove. Ara t'imagines, per exemple,

un dels millors espectacles de flamenco a Barcelona es fa al Palau de la Música. Si abans d'entrar al flamenco. Totalment d'acord. Una copeta de vi, perdona. Totalment d'acord. Al flamenco, si no hi ha una copeta de vi, abans no s'entén. Totalment, totalment, totalment. Jo soc soci del Barça de sempre. Per què no hi vaig? Perquè no puc fer una copeta de vi allà al Barça. En canvi, a casa el faig, la copeta de vi. Vaig a casa. Faig la copeta d'equilibrista veient el Barça i, si estic nerviós, dues. I ja està. És una mica. No ho sé, sóc jo, eh?

No, no, tens tota la raó. És a dir, el Barça, com és que. Escolta'm, hem de parlar-hi, eh?

Sí, bueno, de fet hi ha aquesta prohibició de qualsevol producte que té contingut alcohòlic, no?, en recintes esportius. Tot prohibit. Però jo, que també soc socià del Barça, m'apuntaria a aquesta iniciativa, si és com hem de començar una iniciativa a favor.

Fixa't una cosa. Ell què ha dit? Una copeta i si estic nerviós dos. Sí. O sigui, estem parlant, això és wine in moderation, escolti. És a dir que ja s'entén que ningú vol en un esdeveniment esportiu que hi hagi alcoholisme, però estem parlant d'una cosa que és diferent, som mediterranis. És que la cultura del vi crec que.

Intrínsecament parla de moderació perquè no gaudiràs del vi si no te'l prens amb moderació i pocs sectors hi ha que a més tenen aquesta autorregulació perquè així sigui i així continuï per gaudir ha de ser amb moderació si no malament clar és així totalment d'acord clar clar clar

doncs és veritat i al Palau de la Música passa el mateix que hem de parlar també amb el Palau de la Música el problema és un no sé eh.

Vaig anar a veure l'espectacle. Jo soc molt català i molt fan del flamenco. Me'n vaig a veure el Tigal. T'agrada molt. M'agrada perquè és festa, és alegria. Aquestes coses, en sec, en sec no entren igual. Tens tota la raó. I és passió, eh?

Que en aquesta recerca de l'equilibri que tu fas també hi ha passió.

Bueno, perquè som apassionats, dic-li com vulguis,

perquè ens agrada això, perquè penso que és així, no?, una mica.

Sí, sí, sí, és intens, apassionat. Clar, tu no et pots avorrir a la vida,

no t'has de poder avorrir. Al revés, m'avorreixo molt ràpid i com que m'avorreixo molt ràpid no paro, no paro, m'avorro. Entenc aquesta manera de fer, que és molt productiva aquesta manera de fer. Per no avorrir-te. Fem el que sigui.

Seguim actius, però, sobretot, sense perdre l'equilibri.

Tu deus conèixer molts elaboradors del món. Molts. Molts. Molts, vull dir. Deus conèixer els més rellevants, esclar. Segurament. Que han vingut a casa teva i han menjat O han anat a casa seva. O han gaudit d'anar per junts o de tastos junts o del que faci falta. Sí, sí, és evident. Quan tu convides a casa teva cuiners. O elaboradors de vi que ho tenen tot a la mà què els hi dones per menjar per beure què fas producte nostre producte de casa producte català

si pot ser producte acabat de collir i aquesta és la gran diferència bueno els hi dones el que tens vull dir jo penso quan vaig a sicília quan vaig a jo què sé. Al nord de França, o com aquest cap de setmana quan vaig celebrar i dir papa, espero que em donin el que hi ha allà. Clar, bueno, doncs jo els hi dono, doncs no sé, ara que és aquesta època, doncs tomàquets bons, ara ja no queden els catxofes ni espàrrecs, això ha sigut fins ara, ara vindrà una ceba d'aquí, dolceta, ben feta, coses precioses, bones, que no tenen cap complicació, perquè són coses a casa els hi dono pa amb tomàquet perquè s'aguantin si els agrada com si no pa amb tomàquet ben sucadet

i ben bé però també els hi dono pernil bo que no però pernil bo ve de no sé d'allà on sigui de Jabugo d'allà on sigui no els hi dono coses bones i ja està i no passa res i tot perfecte i així segueixo dret a amics perquè. Per la boca entre els amics.

Sí, es dona amor per la boca, no? És a dir, es dona amor. Sí. Sí, sí, en general. Sí, sí, en general sí.

A les cases tota la vida ha estat així, eh? Que les patines és el que feien, no? Sí, sí, sí.

I a les cases pairals com la meva. Sempre ha sigut així, a casa meva sempre ha sigut molt de taula gran, de bell i colla, i m'ha agradat mantenir-ho i cultivar-ho i. Ha costat una mica, però al final ho he aconseguit, tinc una taula gran, amb cabuda per qui ho vulgui,

cap problema. Cuines?

Gens. Però t'agrada menjar, això sí. M'agrada menjar. No menjo gaire, però m'agrada menjar. T'agrada. Bé, ara, quan parlaves de la ceba, una bona ceba és un luxe.

Una bona ceba és un luxe, un bon oli és un luxe, eh? Aquell tomàquet madur, ostres, prova això, coi. Aquell peça que ha acabat de collir, això m'agrada, a mi m'agraden aquestes coses, no? Sí, sí. I, a més, aquest és el producte del domino, la cuina no.

I el maridatge sospito que també. Nosaltres abans dèiem que el maridatge era a Copa Sola, d'aquest xarel·lo, però tu amb què ho maridaries? El xarel·lo? Aquest, sí.

Amb el Barça. Amb el Barça però i què menges quan veus el Barça a casa amb melles oh m'encanta melles torrades o avellanes torrades oh m'encanta que deuen ser les més bones del

món avellanes les compro totes quan vaig per allà a la zona de falset guiemets per allà aquella zona de monsant allà hi ha les millors avellanes del món i cap allà a cabermí ben torradetes ben bones bueno coses així no. Bueno, un equilibrista amb una almeja viva. Fantàstic. Uau. Amb una almeja viva. M'encanta. Més que amb un ostre. L'ostre ha de ser. Mira, jo també. L'arcachon. També ha dit Maria, eh? Aquella planeta, que és més peritora. Ai, home. Que t'agafa a cara, que t'agafa a cara. No, no, m'ha vingut Salivera ara mateix. M'ha vingut un Pavlov. Posa això, aquells musclos de roca que estan deliciosos, no? Això està molt bo. Hi ha aquestes coses. Això, veus, el xelo pot amb tot això. Veus, els musclos és un d'aquells productes que jo sempre penso, si fossin caríssims, ho entendrien molt, perquè són extraordinaris i el preu. Paguem poc pels musclos. Mira que són bons. Estan bons. Un dia això. Les pipes, les. Com se diuen? Les patxines petitetes. Sí, ara tampoc em sortien. Esteu dient les tallarines. Les tallarines. Unes tallarines, uns musclos.

Calla, calla. Ai, ai, ai. Escamarlanet i unes gambes, jo ja he dinat. És perfecte. Home, has dinat i estàs feliç tot l'est. I una copa d'equilibrista i, en aquest cas, hi ha quasi cinc copes d'equilibrista. Aquest equilibrista està boníssim, realment, sí, sí. Aquest xarel·lo 2021 de la Déu Catalunya, l'equilibrista. Sí, però sí que has vist que amb un àpat així de closca fa estiu, eh? És un àpat d'estiu. Per després a la platja, per després. Abans una manigueta de tomàquet i ceba i fantàstic. Calli, calli, calli. Ara quan has dit closca, que a més és una paraula molt catalana, anem a fer closca. És molt bo. Una cosa molt fresca i molt tranquil·la. Llavors estaves dient, Sole, que Déu Catalunya, festes de gràcia i també teatres, que em sembla molt interessant. Entre moltes altres coses com apuntava en cisco la veritat és que hi ha una agenda d'activitats enoculturals en aquest cas molt important que és tot l'any però que sí que és veritat que a l'estiu que hi ha moltes més coses ara també s'ha presentat la nova temporada aterrats en cultura que és una acció que es fa des de fa molts anys a barcelona que serveix per descobrir. Que habitualment no són accessibles al públic, i on es fan actuacions culturals de tot tipus, des de música, dansa. És un secret fins pocs dies abans de l'actuació, no? I és una iniciativa cultural molt xula, molt arrelada a Barcelona,

on l'Adeu Catalunya hi participa des de fa molts anys, i no res, fa ben pocs dies que s'ha presentat, no? Doncs també, també hi seran allà els vins de l'Adeu Catalunya, entre moltes altres coses, eh? És a dir, total, i de fet, fins i tot una mica buscant aquests espais, com apuntava el Cisco, també una mica d'intentar recuperar aquests espais. Arrenc en breu una campanya també amb un bon número de supermercats i de comerços i superfícies de Catalunya, on les persones que s'emportin ampolles d'Adeu Catalunya a casa s'emportaran també alguns objectes útils per a l'estiu, des de glaçoneres per a la platja, aquest tipus de. De gadgets, d'objectes que no sempre tens a casa i que et pot facilitar una mica poder-t'ho portar quan marxes de càmping, quan te'n vas uns dies a la platja, quan te'n vas uns dies a la piscina. Per portar el cotxe, no sigui cas que tinguis una emergència. Clar, és a dir, venen dies d'estiu, de vacances i de compartir temps amb la família i amb els amics, intentem posar-ho fàcil i acompanyar tothom que es pugui. L'estiu és una època en què tothom consumeix més blanc. Sí, evidentment sí, però ara s'està consumint més blanc tot l'any. La puja del blanc de criança, del blanc aquest amb bota, d'aquest blanc que té uns matisos diferents, que no és el blanc jovenet, acabat de fer i tal i guap,

està pujant tot l'any. La capacitat que té aquests blancs de criança, Com ara l'equilibre, de poder-los compartir en una taula, amb molta colla, és molt important. Llavors, cada dia aquests blancs estan agafant terrenys sobre els negres. Això sí que és veritat. Al món, no, Sole? Sí, és una tendència clara. Però bueno, això és cíclic, eh? Vull dir, les coses van canviant. No passa res, perquè quan es consumia més negre ho trobàvem normal i no passava res. Escolta'm, és anar veient com va el món. No passa res. Ara estem en un moment en què menys fusta, més lleuger, els vins molt més fàcils, aromàtics. Com que bevem menys, També tot ha de ser menys agressiu, ha de ser molt més sol. Hem de veure coses molt més fàcils perquè ens rentin en un equilibri més equilibrat, per dir-ho. La manera de fer l'equilibri està canviat en tu des que el fas? No, l'equilibri des del primer dia s'ha fet d'aquesta manera. Sí, sí, és així. Segueix sent des del primer dia va ser un vi estrany i l'hem anat fent, l'hem anat fent. Em sembla que la primera collita de l'equilibri va ser el 2004, crec. 2004. Entens alguna? Bueno, es podria buscar. Fem un dia una vertical. Vine al programa i fes-nos una vertical, va. Es podria buscar, no ho sé. Hi ha coses que millor no explicar, que encara te les demanaran. Ara havia d'haver callat, ara havia d'haver callat.

Ens diu el Víctor que hem acabat, que ens ha passat volant això. De manera que gràcies, Cisco Martí, per venir. No és l'últim cop. Vine la setmana que ve, que hem de parlar més. Sí, home, haureu de posar un nòmine aquí a Catalunya Ràdio. Sí, sí, és el nostre desig. Ah, és el desig. El nostre desig. Director del TAS Vertical. Moltes gràcies. La Denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa TAS Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació. Bona nit.