T1xC10 - La maledicció de la Maladeta

Aquest és un podcast del Super3!

Ostres, aquest joc m'encantava. I mira, Blau, la teva disfressa de caçafantasmes. És veritat. En aquesta capsa hi ha de tot. Que bé que no llencis res, àvia.

De llençar no llenço res, però ho dono. Hi ha nens que no tenen res i vosaltres en teniu masses de coses.

Mmm, em fa pena donar la meva disfressa i que la porti algú que no conec. Però si et va petita. I tu, què penses donar? Jo no tinc res per donar. Com que no? I aquella ovella de peluix? No la penso donar, és el meu peluix preferit. Però si ni te'n recordaves que era la capsa.

Prou, farem un descans aquí a la voreta del foc. Em deixes el teu peluix, Pol? Sí. Sí. Aquesta ovelleta de peluja ens recorda una nit de Nadal molt especial. Una nit de Nadal terrorífica. Sí, una nit que ningú ha oblidat a la vall d'Aran. Segons la llegenda, tot va començar un 24 de desembre al massís de la Maladeta, el més alt i perillós de tots els Pirineus, un lloc on només els pastors més valents s'atrevien a portar les seves ovelles. Bru! Bru!

Molt bé, bru. Molt bé. Les agafarem i baixarem per la cresta de llosas. D'acord? Et prometo que arribarem puntuals al sopar de Nadal. I que a tu et tocarà una pota sencera de porc senglar. Molt bé, ara ajuda'm amb les ovelles.

El massís de la maledeta sempre ha tingut molt mala fama entre els pastors. Sota la neu hi ha escletxes profundes i amagades per on pots caure i morir a l'instant. També hi ha tempestes que es formen en un tres i no res i poden desorientar-te fins que caus per un precipici. Però hi ha coses encara pitjors.

Què passa, bru? No veus que no tenim temps? Tenim la tempesta a sobre.

Una, dues, tres ovelles mortes. Què coi ha passat aquí? Aquella pastora es coneixia el mercís de la maledeta amb pèls i senyals. Des dels cinc anys que hi pastorava ovelles amb el seu pare, i n'havia vist de tots colors. Però allò no ho havia vist mai. Aquelles ovelles mortes eren un sac de pells i ossos, com si els hi haguessin xuclat la sang i la carn amb una palleta.

No hi ha cap ferida a la pell, ni cap rastre de sang a la neu. Això no és cosa ni de llops ni d'ossos, bru. Serà millor que toquem el dos. Aquella ovella és nostra. Tenim la tempesta a sobre i qui sap què més. Molt bé, anirem a buscar-la. Però si no arribem al sopar de Nadal, no et queixis, eh?

Tothom sap que una pastora no deixa mai cap ovella enrere, i molt menys el massís de la maledeta. Aquelles muntanyes estan plenes de llegendes sobre criatures abominables que aprofiten les tempestes per sembrar el caos. Però la pastora sabia que només eren llegendes que explicava la gent gran. Quan per fi va trobar l'ovella esgarriada, ja tenia la tempesta de neu a sobre. Hola, bonica.

Deixa'm que et lligui aquesta corda. Així no et tornaràs a perdre.

Torna cap aquí, bru! Amb aquesta neu no veig res! He dit que tornis, bru! Què vols? Que acabem al fons d'una escletxa, o què? Un moment. Qui és aquella llum?

Àvia, àvia, què era aquella llum? Un cotxe. Què dius? No n'hi havia en aquella època.

Era una llum en la lluiania que s'acostava cada cop més i més a la pastora. Són llegendes.

Només són llegendes, només són llegendes. Fina! Blai? Qui era el Blai?

Un altre pastor que s'havia perdut en la tempesta, amb qui es coneixien de tota la vida. Mai perdut en la tempesta!

On són les teues ovelles?

Al refugi de la reinclusa! Podem continuar aquesta conversa allà abans de morir congelats?

I així va ser com es van lligar l'un a l'altre amb una corda, per no perdres, i van confiar en el gos pastor per arribar, sants i estalvis, a l'únic refugi del massís. Avançaven a poc a poc pels pendents de la muntanya, morts de fred i amb molt de compte de no caure a una escletxa o per un precipici. Quan per fi van arribar al refugi, tenien els peus i les mans congelats. El refugi no era gran cosa, però tenia una quadra per les ovelles, una llar de foc i una bona pila de troncs. Quan van entrar en calor, van improvisar un sopar de Nadal amb el poc menjar que duien a sobre.

Aquí tinc una magnífica botifarra traïdora, feta de ronyons de porc i digna d'un rei.

Doncs estàs de sort, perquè jo porto un deliciós pa negre, fet amb farina de sègol i digne d'una reina. Té, bru, no és una pota de porc senclar, però tampoc et pots queixar. Haurem de racionar el menjar. No sé si és la gana o què, però no he menjat una botifarra com aquesta en ma vida.

La fem a casa cada any, quan matem el porc. Això em fa pensar en allò que m'has dit de les teues ovelles. Aquelles tres que t'has trobat mortes, ¿estàs segura que no les ha matat un os? No, no, no.

Un os deixa grans marques de mossegades a les ovelles. Es veu clarament on ha clavat els ullals a més d'un pam de distància. I aquelles ovelles no tenien ni una marca. Era com si les haguessin suclat i buidat per dins, sense deixar ni una ferida. No ho sé, Blay. Allà fora hi ha alguna cosa que em fa mala espina.

Au, va! No em diguis que et fan por les històries que explica la gent gran. Deu haver sigut lo vent. Auriré. Oh, mirem per la finestra. Mare meva, què hi fa aquest vell aquí dalt?

A la porta del refugi hi havia un pobre home escanyolit, amb tota la roba bruta i esquinsada, i els peus descalços.

Ajuda, ajuda, sisplau. Auriré ara mateix. Ni parlar-ne, no me'n refio ni un pèl i no tenim prou menjar per tots. Qui sou? I què hi feu aquí dalt? Soc pastor. I les vostres ovelles?

Les he perdudes totes. Ajudeu-me, sisplau. Només busco un lloc on passar la nit i menjar una mica.

Fina, posa't al seu lloc. Ha perdut les ovelles.

I per què no l'hem vist mai? Ni a ell ni a les seves ovelles. Una mica de compassió, sisplau.

Fina, escolta, si no vols que entri, almenys deixa'l dormir a la quadra. Sortiré un moment i li donaré una mica de botifarra i pa. Ell ho necessita més que nosaltres.

No, Blay, no li donaré el meu menjar a un home que no he vist mai.

I què hi fa que no l'hagis vist mai? Ho necessita. Ja podeu tornar, però no heu vingut. Fina, l'estàs condemnant. Mira, Blai, aquelles tres ovelles mortes. Aquelles ovelles poden haver mort de qualsevol cosa. Una planta verinosa, una malaltia I te la vols jugar? Què passa si el deixem entrar i és perillós? Com vols que sigui perillós

amb la fila que fa? Escolta'm, no sabem quant de temps haurem d'aguantar aquí dalt. I gairebé no tenim menjar. De debò vols donar-ne a un home que no hem vist mai?

Blai? Ajuda, sisplau! Marxeu per on heu vingut. No se us ha perdut res aquí.

Aquell tro va ressonar per tota la vall d'Aran. No hi ha testimonis del que va passar aquella nit, però les males llengües diuen que el vell va començar a lavar-se cap al cel envoltat de llamps i va llençar una maledicció als dos pastors.

M'heu negat ajuda quan més la necessitava, i per això us mostraré la mateixa compassió que vosaltres m'heu mostrat a mi! No! Les ovelles no! Blaise, no!

Aquella va ser la pitjor tempesta que es recorda el massís de la maledeta. Els pastors van passar tota la nit corrent per la muntanya, perseguint les ovelles que se'ls havien escapat, enfonsant-se cada cop més en la neu, aïllats i desesperats. Ningú els va tornar a veure, mai més, ni a ells ni a les seves ovelles. L'endemà, l'únic rastre que em quedava era una mica de pa i brases dins del refugi i les seves petjades a la neu. I què se'n va fer del bru? El bru va poder escapar i demanar ajuda al poble més proper. Van organitzar moltes expedicions per trobar els pastors, però diuen que tant ells com les seves ovelles es van convertir en roques i que des d'aquella nit viuen en un fred etern soterrats a la neu. Té àvia. Ja no vols el teu peluix, Pol?

No, ni me'n recordava que el tenia. Sí, jo tampoc necessito aquesta disfressa. Segur que un altre nen l'aprofitarà millor.

Vaja, al final acabarem donant la capsa sencera. No, no, la capsa sencera no! Un podcast inspirat en les llegendes que ens han explicat a la vora del foc.

Una producció de la Manchester per a 3CAT.

Aquest és un podcast del Super3!