T1xC11 - Eth gigant Mandrònius

Aquest és un podcast del Super3!

Treti la casqueta, Ben. Que no, que me deixets. Que has pluà. Que no se vos treguera casqueta perquè a l'escola se n'arrisen d'era. Què?

Oh, que se n'arrisen perquè ei peu rolla i no hi ha res més de met peu a tau.

Acots, més pau que se n'arrisquen de tu per este diferent que no pas per este com es auti. És se no que la demanen a Mandronius. Qui és Mandronius? Mandronius és el gegant més gran del Val d'Aran. A més de vint segles, al poble de Berlang hi viu aquí un home de més de tres metres de nautada, lleu i doble capau gasol. Aquest gegant se cridaua Mandronius, i quan era mai natge se n'arria en det perquè no cabia en pupitre de l'escola, no li anaua ben cat de sabata i a res volia jugar de met. Ei, guardats, qui ven?

Què has, grandònius? Que t'has menjat jo a huella sencera t'has de joar? Encara és home? Té, guardats, va descaus perquè no li va ben cap de sabata. Ha, ha, ha, ha. Deixar-lo estar. Guardats a la sua germana. T'ho estem a anar a contra. No t'enfades, Grandonius. Són que pegueix aigua.

Prou bé, Mandronius.

Que dolenti! Oh, de mainatge et passec força malament. Més de met temps, sé que amic des bèsties d'arabal. Ni els llops, ni els ucis, ni els falcos tenien por aquest gosat diferent per la gent que perdia hora. Quan els pastús s'organitzaven en taus i llops, Mandronius els advertia de que s'escapaven. A canvi, els llops li deien a saber a Mandronius quan llogaria, quan torbejaria o quan caigaria una peixada.

Què, tota la gent comprant tant te té la protectura?

Mandronius ha dit que no et gelarà, per a crò tot i crumpen linsoles en te protegies guars.

En aquest temps, en les cases d'Arabal, se vivia sense guaire luxes, d'amtrues, garies i, es que podia, en havia bet por set. Era vital protegir a crò que huien, o podien morir de hame. Les cases eren petites i més creixia Mandronius, menys hi cabia. Els veïns se'n fotien perquè havien de dormir amb les cames per a l'hora de la llesta i, a la nit que ploguia, se banyaven els peus. Per això demanec ajuda als seus amics de l'UCI. I així, com a Mandronius, va trobar que era la seva casa ideal. Una tuita de més de 40 metres de lluny, a qui no se bañaria més després que plogués, ni tampoc li tocaria més el cap en tot. En aquella tuita podria créixer sense que res l'emmerdésse, encara que un dia.

Mandronius, és tu? Sóc Aruna, era germana d'Antón. Com te va, Garuna? He força temps que no te veia pe poble. Vives per ací? Jo encara vivo i damés mes pais, mes vau de citadelar, remaci plantes medicinaus i visitiera gent que.

Era veritat i que Mandronius ja et sabia tot açò, perquè es fau curs que volauen de cap a cap d'Arabal, tos temps s'arturauen en atuta, enta explicar-li tot acró que ve dient. Xxxt! En Andronius, que Tostema havia estat enamorat de Garuna, ja se'n cuidava de saber com li anava. Gràcies al focus, sabia que la gojata podia guarir força malalties en xarops, pomades i tisanes desplantes, i que, per una estranya resum, encara no s'havia maridat.

Se pueden pasar toda la semana vomegando. ¡Es terrible! ¿Trobas que he hablado demasiado? Oh, ja et sabí, quan me menti nerviosa parli massa. No, a croc que bo dide i. No te nesques, me pos dide, de tot i mat diden, especialment en men frai.

Tot a croc que m'expliques m'interessa força. M'he passat tuta la vida aprenent causes des bèsties, més no n'he idea de plantes. De verdad?

I així, com la guaridora i el gigant, acabaren compartint aquests coneixements i la seva vida. Se maridaren i viuren força anys en la tuta. I també veien una illa, gran com la seva parella i talentosa de més plantes que mai. I la vida els anava força bé, en què un dia, a l'ombra dels romans, arribaven a Val d'Aran.

Eh, gent de Betland! Els veïns de vosots diuen que els romans s'apropen, però no està bé. Tots ja hem entenut històries de com exploten tota croc que troben els xompars. Or, er, usta i aigua capturen a persones i bèsties com si siguessin sòs i assassinen el que se les acarre. Ja hi haurà de servir un de tota croc que ho hem de defensar. Mandronius, vened a nosaltres a defensar el nostre país. Eh, no dius res?

És poc, eh? Tio, és poc que sigui pirí, el remèdic és mau. Més, què dius? Digui que els romans encara no han entrat en el nostre val i tu ja vols convertir el nostre air i la nostra llista en espades i fletxes en tafuteles d'hora. Guardats a gran, Donius.

Gran com un pin amb el cor que es menja d'un justet. Ja me vieràs a cercar quan els romans te cremen el bosc, era tuita, era família. Anton, és favor de carà. I com te penses que vos defenderà et ton home, germaneta? T'has maridat de mi minja uella sense sang. Què t'has pensat? Deixa que digui,

garuna, i tornem unta casa.

Oh, tornat-vos unta casa, covards. Tornat-vos unta la vostra tuita.

I els romans? I tens d'aquí la raó amb Andronius. Els romans no arribaren a Val d'Aran perquè era massa lluny i amagada i la gent que havia passat setmanes amb armes de dia i de nit ja no se n'arrien de menton. En que aquell dia, quan sembla que reinau era calma en poble, mentre Andronius remassava plantes en bosc. Què has. Et fau cunc anunciaue a croc arres de Muraue, que mers de 200 romàs entresen en abalderan de maitingat se, a la man tuti es pobles que se les acarauen, bracant bosquis en se sentaessei un campament. E era causa pitjor de tutes. No poteste. Ataqueren Bellang, e era tuta de mandronius, daun se n'emporteren a Garuna e a la sua illa.

Gent de Velland, 13 guinyouets, destraus de totes les armes que hagiats en casa. Ha arribat el moment de caure a Romàs. Guardats qui arribe per ací, qui ha huir resum, Grandonius? Perdona, perdona. Pos vied amb nosat i te darà mia espada i liberarà mar a mia germana i ara tu a illa.

No me cau ara tu ajuda, Anton, dunques vull que me digues a on hei acampament de Romàs.

Tranquil, amainada. Tranquils, tutti. Se cau que res he hierit, encara he gauc i veig i n'hi hau d'arnir cantauarilo. A d'aquestes romans, nul es darà met placer de vedemus a plorar.

Amb dronos! El gigant mai havia estat tan embestidat com aquest dia. Havia un aspecte feroç, gran com una muntanya, els muscles en tensió per la ràbia. Era guardada, al·ligada pel buit que hi havia a la mateixa pobla, i era la seva tota. Entrenc en campament de mera pica que hi havia en taera llenya, i et solen combatre a tota la legió. Quan Antoni i els altiomes del poble entraren al campament, Mandronius ja havia tacat i barrat la boca a tots els soldats romans.

Auxilies! Auxilies a tot i a si i ara mateix! No! Ens servirà en enviar un missatge a Roma. Com?

Mandronius perdonà que era vida de soldat romà, mas les tallà a les orelles, les metà en un cofre i les envià a Roma. Segons el gigant, valia més enviar un senyal d'avís a Roma que desvellar la ira del César. D'aquesta manera, tots en Roma sabrien quin era el destí que els de Moraue, els que gosessen de corrompre, eren pats en aval d'aran.

Eh, Mandronius, Garuna, havien de ser vos dan nosati.

Et tens l'idea que era resum a Mandronius. S'hauesse ausit els romans que havia capturat en Avaldaran, hauesen arribat més legius que d'an. Et no hauec pou d'este eec de manera diferenta, e gràcies a da Cro podec salvar ara sua gent e viue era resta de sòs dies empats.

¿Habíeu hectat usted?

No pas. Mandronius era un gigant, no un diu. Mas, quan moríc, l'enterraren d'entuties a un ús en la iglesia de Garós. Mas, com que era tan de gran, haueren d'ha ignorat granàs en t'enterrar-lo. Que anàue de la gent de la iglesia en qui arau te cag de carrer. Encara hi ha enterrat a qui? Hi estic força anys. Era gent de la vals que pensava que aquest son esquelet podia guarir i reforçar la mainadera. Però, visitaven era sua osa quan eren malauti. I avui encara se pot visitar a sua tuita. Era sua tuita! Eh oh! Més un que hi deixen entrar ha de querer que no en pou d'estar diferent. A tal que. Blua.

Ja me trairé la casqueta, Maria. Això m'agrada força, també, Blia. Això bé. Doncs que està bé. Segur que és hora soleta, mainada, peu rolla del món, que se crida Blia. Ai, Blia, és única.

Un podcast inspirat en les llegendes que ens han contat a Can de Rueg.

Una producció de Manchester entre 3CAT. Aquest és un podcast del Super3!