T1xC2 - El drac del Canigó

No posis la llenya així, que caurà. Que no, que la cinta s'agafa millor per aquí. Doneu-me la llenya a mi. Que no. Què?

Com tenim el feix de llenya per la nit de Sant Joan? Ja està a punt per cremar-lo a la foguera amb els vostres desitjos?

Millor que cadascú faci el seu àvia. Sí, millor. Que cadascú faci el seu?

Si tothom pensés com vosaltres, ningú celebraria Sant Joan. O com us penseu que milers de persones de tot Catalunya es posen d'acord per fer-ho?

Doncs perquè ho diuen a les notícies. Sí, sí, a internet també.

Ah, sí? I com us penseu que ho feien fa més de 700 anys, quan encara no hi havia ni mòbils, ni ordinadors, ni internet? Ah, seieu aquí a la vora del foc, que us explicaré la llegenda de com una sola persona va aconseguir que tothom es posés d'acord per celebrar la primera nit de Sant Joan de la Història. Fa molts i molts anys els nens no anaven a l'escola, sinó a treballar, i no tenien gaire temps per jugar.

Donem la benvinguda al futur rei de Catalunya, Pere el Gran, fill de Violán d'Hongria i de Jaume el Conqueridor.

Si el Pere hagués estat fill de pagesos, li hauria tocat collir cebes, però com que era el fill dels reis, li va tocar aprendre a muntar cavall abans de caminar. El rei Pere es va passar tota la vida preparant-se per ser rei. Amb cinc anys parlava i escrivia en català i castellà, estudiava filosofia i muntava a cavall. Amb 15 anys. Ja eres rei? Encara no. Amb 15 anys, el Pere també parlava llatí, entrenava amb l'espasa i estudiava aritmètica, sempre instruït pel seu conseller.

El preu del blat serà proporcionalment invers al preu de la cibada.

Amb 25 anys. Ja eres rei? No, encara no. En 25 anys, el Pere també parlava italià i francès, estudiava retòrica i geografia. Ja tenia reunions llarguíssimes sobre el seu regne.

I els primers comptes de Barcelona van ser els nomenats pels Reis Francs, com ara verà, l'any 2000.

Sa Majestat, heu d'estudiar més! I amb 35 anys. Ja era rei? Encara no. Amb 35 anys, el Pere parlava 6 idiomes, estudiava la història del seu regne i no hi havia ningú que dominés més que ell l'espasa i el cavall. Però quan es va convertir en rei? Només un any després.

Majestat! Majestat! Què us preocupa, conseller? Vinc corrents des de Palau per comunicar-vos que, després de 36 anys preparant-vos per ser rei, per fi ha arribat el moment. De debò? Serà millor que no ens acostem més al canigó, majestat. Diuen que al cim hi viu un drac perillós que crema tot el que veus, siguin arbres, ovelles o persones.

Què es pensa? Que la muntanya és seva? Tornem a Palau. Però això no quedarà així, drac del Canigó.

Sa Majestat Pere, rei d'Aragó, València i Sicília.

Després de tants anys, el rei Pere era el més llest, el més fort i el més pacient que us pugueu imaginar. Però tenia moltíssims problemes al seu regne.

Majestat, els aragonesos estan molt enfadats i volen un regne propi. Els catalans també estan molt enfadats i volen més drets propis. Els valencians, bé. També estan molt enfadats i volen més diners propis. I vos què m'aconselleu? Teniu un exèrcit poderós, Majestat. Feu com el vostre pare i utilitzeu-lo per imposar

el vostre criteri. Ni parlar-ne. Porteu-me els aragonesos, els catalans i els valencians. Segur que escoltant-nos i parlant ens acabarem posant tots d'acord. I envieu una carta a Felip III. El rei de França, Majestat? Sí, el rei de França.

En aquella època, Felip III era el rei més arriscat del món. Li encantava la guerra. De fet, li deien Felip l'atrevit. Quan no hi havia cap guerra i havia de quedar-se al seu palau, muntava festes i més festes, fins que trobava qualsevol excusa per declarar-li la guerra a algú altre. Era tot el contrari del rei Pere. De fet, s'enreia d'ell.

Com se li pot dir rei a algú que ha estat 36 anys esperant per seu? I aquestes chimperies que fa de parlar amb els alargonesos, els catalans i els valencians. Quina pérdua de temps! Y ahora me han enviado una carta para hablar y solucionar los problemas que tenemos en la frontera.

El rey Felip III bevia molt xampany.

I tant que parlarem bé quan hagi derrotat el seu exèrcit. Ale, ale, ale, s'ha acabat la festa i hem de fer una visita molt especial al rei Pere.

Majestat, ens visita una pastora del Vallespí.

Majestat, ens visita una pastora del Vallespí. Sigueu benvinguda, pastora, i digueu-me què us preocupa.

Sa majestat, jo no pot dir-me pastora. He perdut totes les ovelles per culpa d'aquell drac. Us referiu al drac que viu a la muntanya del Canigó? Sí, majestat. És un drac feroig i perillós. Crema tot el que es mou i el seu alés tan repugnant que enverina l'aire i l'aigua de tota la muntanya.

El que vol aquest drac és que visquem amb por, però no el deixarem. Trobarem la manera d'aturar-lo. Doneu-li 20 ovelles a aquesta pastora i assegureu-vos que torna sana i estalvi a casa. Gràcies, Majestat.

Majestat, sento dir-vos que ara mateix tenim un problema més gros que el drac. Què us preocupa, conseller? Tenim l'exèrcit francès a sobre!

Les fletxes travessaven cors. Les espases s'omplien de sang. L'horror de la batalla es podia veure als ulls del conseller. Majestat, expliqueu-me què us preocupa.

Han mort centenars d'homes, especialment el bàndol francès. I què m'aconselleu? Atureu la batalla i captureu el rei Felip III i la seva família, que estan a punt d'escapar-se cap a França. Mateu-los, ara que aneu guanyant.

El rei Felip III ha envaït el meu regne i ha cremat els meus pobles. Però deixaré que torni a França amb la seva família si es compromet a parlar amb mi i solucionar els problemes que tenim a la frontera. Però, majestat! Matar-lo ara només generarà més guerra. I la guerra, com podeu veure, no porta res de bo. Aquell drac abominable! Som tan a prop del canigó que deu haver vist la batalla des del cim de la muntanya. Ara és el moment. Organitzeu la retirada, ateneu els ferits i prepareu-me un altre cavall. Majestat,

aquell drac és molt perillós i els homes estan cansats de la batalla. Només he demanat un altre cavall. Penseu pujar al canigó tot sol? Majestat! Majestat! No!

Però per què hi va anar sol? Si tenia un exèrcit! I no li feia por?

I tant que li feia por! Però vosaltres parlaríeu tranquil·lament amb algú que porta tot un exèrcit darrere seu? El Pere volia guanyar-se la confiança del drac i sabia que només ho aconseguiria si hi anava sol. I així va ser com va pujar el seu cavall i va encaminar-se cap al cim del Canigó, entre escalets de pagesos, pastors i soldats morts pel drac.

Drac del Canigó, vinc en so de pau.

Es pot saber per què llenceu la vostra espasa a terra? No voleu donar-me mort?

L'únic que vull és saber per què cremeu tot el que se us posa al davant. Què us preocupa, drac del Canigó?

El drac va quedar ben parat al rei de Catalunya, Aragó, València i Sicília, desarmat davant d'ell. Podria haver-lo mort en qüestió de segons amb una de les seves flamarades, però el drac respongué.

Si us he de ser sincer, de vegades em sento tan sol. Soc l'únic drac que queda a Catalunya. Fora d'aquesta muntanya no tinc on anar. Ningú vol dracs al seu regne. Diuen que fem pudor, que mengem massa, que som perillosos.

Deixeu de patir, gran drac del Canigó. Com a rei vostre, us prometo que mai ningú us expulsarà d'aquesta muntanya. A canvi, us demano que respecteu tothom que hi viu i que mantingueu el meu territori unit amb el foc del vostre lè. Compteu amb mi, rei Pere el Gran.

I des d'aleshores, cada vegada que s'acosta a Sant Joan, la gent puja al cim del Canigó i deixa feixos de llenya lligats amb cintes i paperets amb els seus desitjos. Així, la nit de Sant Joan, el drac compleix la seva promesa i encén una gran foguera amb el seu alè. I des d'allà. Tot aquell foc baixa per la muntanya encenant la resta de fogueres de Catalunya per mantenir unit el territori. Uau! Ja veieu com n'és d'important escoltar-se i entendre's per solucionar les coses, inclús les més difícils. I ara que hi penso, ja teniu el vostre feix preparat?

Un moment, àvia. A veure, Pol, com vols posar la llenya? Si posem la cinta així, no caurà. Quins desitjos, Cric? I que van els de tots!

Un podcast inspirat en les llegendes que ens han explicat a la vora del foc.

Una producció de la Manchester per a Trescat.

Aquest és un podcast del Super3!