"Ted Lasso" s'ha tornat repetitiva, però és igual de reconfortant

La finestra indiscreta el programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio També

hem de comentar el retorn de Ted Lasso que encara no ha acabat s'està estrenant un episodi cada setmana i recordem que la sèrie estava oficialment acabada però han decidit reiniciar-la amb una quarta temporada en què han fet que el personatge d'en Ted. Que havia tornat als Estats Units, prengui la decisió de tornar a Londres per entrenar un equip femení. Jo continuo pensant que ja fa molts anys que ho dic, que la temporada realment bona va ser la primera, quan hi havia la barreja perfecta entre comedia reconfortant i drama esportiu, ara ja fa temps que és només comedia reconfortant, cada vegada es passa una miqueta amb el sucre en algun moment, i que és una mica repetitiva, sobretot a la quarta temporada, perquè jo he tingut la sensació de déjà vu. Però, i aquest és un gran però, és tan reconfortant, i com que funciona això, i que quan va tan bé el dia que ho necessites, doncs clar, li perdones tot.

Jo és que a Ted Lasso li tinc una estima tremenda. És a dir, és exactament això. És una sèrie que jo em planto davant de la tele i jo em sento com a casa. I aleshores, clar, desprendre't d'això és molt difícil. No la puc analitzar molt efectivament.

És la frens actual, en aquest terme, en aquesta idea de sentir-te com a casa o que sigui com una abraçada.

I clar, la tercera temporada, bé, va ser un tren de rodalies descarrilant molt fort. A mi les primeres dues m'encanten. Jo crec que la segona també està bastant a l'alçada. En algunes coses és millor que la primera. Jo només penso que la fórmula perfecta,

era la primera i jo trobo a faltar, jo una mica com el Manu el drama esportiu m'agrada molt i trobo que quan està ben jugat suma, i aquí el tenien el tenien ben jugat i l'han anat traient i ara no hi ha esport aquí,

gairebé és veritat, el que passa és que sí que és veritat que en aquesta quarta temporada, que per mi no és tant una continuació com una espècie de rebut encobert, perquè al final a excepció del Ted, el Beard la Rebeca, la Kili i el Roy Kent, que és una persona que m'encanta. La resta són tot nous, és a dir, és tot l'equip femení nou, no hi ha gairebé ningú de les primeres tres temporades. Clar, és una mena de tornem a començar, no? És com si haguéssim passat 20 anys i hagués tornat la sèrie, el que passa que n'han passat bastant menys.

Bueno, han anat a copiar la primera temporada, que era la bona. I funciona. I en alguns casos, literalment.

Sí. Literalment perquè hi ha personatges que s'assemblen molt, hi ha dinàmiques que

s'assemblen molt. I situacions. Jo recordo el Ted que decideix, era una excursió a les clavegueres que decideix o alguna cosa així, i aquí decideixen anar al bingo. L'episodi que el Ted decideix una cosa estranya per tornar a unir l'equip. Sí, el que passa és que és això,

com que la primera era impecable en el format, doncs si copies el format i escrius uns personatges que per mi estan ben escrits, és a dir, jo tenia por de dir, wow, i ara m'enamoraré d'un altre equip, d'uns altres personatges, d'unes altres jugadores, i de seguida la veritat és que ho he fet, per tant, amb això funciona bastant. El que em genera una mica més de dubtes és exactament què hi pinten tots els personatges que arrosseguem d'altres temporades i que potser no està tan clar que hi hagin de ser. El que passa és que com que això implica bàsicament el Roy i la Kylie, a mi m'agraden molt tots dos personatges i la relació que tenen, doncs jo els hi compro absolutament tot. També perquè hem de refer el desastre de la tercera temporada, que va ser un desastre absolut en aquest sentit. Jo, clar, o sigui, és que estic abraçant Ted Lasso i mira que hi havia entrat amb molt de scepticisme, eh? Sí, de dir, bueno, a veure aquí què farem, perquè no hi ha Bill Lawrence, que era com el geni real rere la sèrie, que està fent Shrinking i per això està ocupat i no pot fer Ted Lasso. Però la veritat és que en general m'ho estic passant bé, estic rient bastant torna a tenir el problema que els capítols són molt

llargs amb això sí que no han après és una comèdia de 30 minuts jo crec que deu estar imposat imagino jo hi ha d'haver algun motiu no relacionat amb una qüestió narrativa sinó de consum. Perquè si no, no entenc, perquè ja s'ha vist molt clarament que allargar 50 minuts cada episodi és excessiu.

Clar, però penso, bueno, clar, penso en una sèrie com Slow Horses, que justament són pocs capítols, és veritat que tots tenen com uns 50 minuts, però clar, no és el mateix una comèdia com Ted Lasso.

No ho sé, no tinc cap coneixement, estic intentant, perquè a mi em sembla que és tan evident que no aguanta una comèdia de 50 minuts, però vaja, també he de dir que la majoria de comèdies noves té una tendència a arribar a aquestes xifres.

Ja, però és que la comèdia no es presta bé als 50 minuts. També he de dir que una cosa que m'ha agradat molt d'aquesta temporada és tot el component de futbol femení, de com han entrat en tota la temàtica que envolta aquest esport, de les desigualtats amb els equivalents masculins, de problemes de conciliació. D'orientació sexual, és a dir, totes aquestes coses que potser amb l'equip masculí havien quedat més oblidades, perquè en el fons es parlava de salut mental i d'ego, que és una cosa molt de futbolista, i en canvi aquí sí que hi ha una voluntat d'anar més enllà i d'explorar les desigualtats, el component social, el masclisme inherent d'aquest esport, i això també m'ha guanyat bastant.

Doncs la quarta temporada de Ted Lasso,

que s'està matant un cop per setmana, a Apple TV.