"Tiempo de victoria": el mal temps que gairebé va fer fracassar el desembarcament de Normandia

La finestra indiscreta. El programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.

Hem vist moltes pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial i, concretament, el desembarcament dels aliats a la platja d'Omaha, a Normandia, el dia D. També l'hem vist, més d'un cop. Segurament, una de les escenes més icòniques del cinema bèl·lic sigui la del desembarcament de Salvaço d'Anne Ryan. Avui s'estrena una nova pel·lícula que es titula Tiempo de Victoria, que ens porta de nou a aquest moment històric crucial, però no ens ofereix una perspectiva militar, sinó meteorològica. La pelicula se situa 72 hores abans del desembarcament i explica com el factor climatic era advers pels plans de Eisenhower, que està interpretat per Brendan Fraser. De fet, el cap de meteorologia de la RAF, que interpreta Andrew Scott, avisa que les condicions climàtiques són contraproduents i que si duen a terme l'atac pot acabar en un desastre. En canvi, un meteoròleg estatunidenc, que és bastant més optimista, i per tant Eisenhower té el dubte de si tirar endavant amb el desembarcament o no. I tota la pel·lícula gira al voltant d'aquesta decisió.

Sí, mira, si jo no fos catalana diria com m'has de fer un thriller emocionant sobre la meteorologia, però com que m'he passat l'estiu mirant el temps obsessivament. Però com que som catalans entenem aquest angle perfectament. Exacte, no, no, és d'aquestes pel·lícules, no? Amb aquest focus en un professional inesperat, que de cop acaba sent heroic, penses la lingüista de Rival o d'altres similars. He de dir que és una peli, tot i ser de guerra, és una peli bastant més claustrofòbica, m'ha semblat. Tot passa en espais tancats, de fet, tots els moviments aquests que anem veient i fins i tot com anem coneixent els personatges és a base de com van xocant entre ells els personatges. Hi ha una cosa, un punt per mi fins i tot teatral, d'obra de teatre, vull dir literalment, de veure com es desenvolupen els actors encarnant cada perspectiva i cada personatge, i el que he gaudit més és justament aquests xocs entre l'Andrew Scott, el Brendan Fraser, que és un Eisenhower imponent que crida molt, però sí que té un. Un parell de punts de catàrtica pel final, que llavors sí que tot explota i tota aquesta tensió surt, però, per exemple, jo veient-la potser ho volia comparar amb Oppenheimer, no?, aquestes coses de la guerra vista des d'una altra perspectiva, però m'ha semblat molt més claustrofòbica en el sentit que nota aquesta exploració psicològica. Però és xula, o sigui, t'enganxa.

Sí, sí, estàs tancat allà dintre tu també. Sí. I a més, trobo que els actors són perfectes per fer aquesta mena d'història, perquè Andrew Scott, evidentment, té una experiència teatral increïble al darrere, i Brendan Fraser, és el que tu dius. Fa por. Jo no estaria sola en una habitació amb aquest senyor. Cridant.

Sí, sí. De la manera com criden aquesta pel·lícula. La finestra indiscreta. El programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.