T1xC5 - El Nonell de les neus
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Aquest és un podcast del Super3!
Blau, què fas aquí tota sola?
Que el Lluc i el Pol no em deixen jugar amb ells. Ja es pot saber per què no et deixen jugar amb ells? Perquè diuen que les nenes no podem jugar a fer guerra de neu. Això diuen?
Em fa l'efecte que el que no volen el Lluc i el Pol és que tu els guanyis. Però no pateixis, que qui riu de re riu més bé. Ara ho veuràs. Lluc, Pol, passeu cap a dins.
Què passa, àvia? Que s'està fent fosc
i s'ha d'anar amb compte amb les primeres nevades. Però si sempre ens deixa jugar quan neva. Va, selleu aquí amb la blau a la vora del foc i escalfeu-vos una mica abans que arribi el nonell. Però qui és el nonell? El nonell és un espantós monstre de les neus.
Aquesta història comença fa molts i molts anys a la Cerdanya, en ple hivern, l'hivern més fred que recorden els Pirineus.
Castanyes, castanyes ben calentetes.
Bon dia, que em podrà posar una paperina de castanya, sisplau? I tant!
Seran dos rals. T'he dit dos rals, bonica. Que no em sents? Hola! Qui és aquell?
I aquest és el protagonista de la nostra història, el noi més ben plantat que us pugueu imaginar. Tan ben plantat que allà on arribava tothom es quedava en silenci, admirant el seu somriure encisador, els seus ulls penetrants, aquella esquena tan ampla, l'alçada imponent. Qui és aquell noi que tothom es mira?
Aquell noi és el Nunell. Com pot ser que no el conegueu? És el noi més ben plantat, fort i valent de tots els Pirineus.
Vaja, no ho sabia. És el primer cop que
venc castanyes aquí. Doncs el nonell, tot ho fa bé. El dia de caça és el que torna amb més preses. És el més ràpid amb el trineu i balla com els àngels. Oh, disculpa, nonell, no t'havia vist. Espero veure't al ball de Nadal. A mi? No he vist mai una noia
tan maca com tu menjant castanyes. Em faràs l'honor de ballar amb mi? Ah, i tant, Nonell! Doncs ens veiem al ball.
Oh, gràcies, nonell.
Tothom pensava que aquella noia era una afortunada. L'havia convidat a ballar el noi més ben plantat, fort i valent de tots els Pirineus. Però més sovint del que ens pensem, les aparences enganyen.
El nonell sempre feia el mateix quan s'acostava a un ball. Li afaragava l'oïda a la primera noia que es trobava al mercat, dient-li que era la més maca menjant castanyes, comprant cebes o regatejant el pa.
De debò que no he vist mai una noia tan maca
com tu menjant castanyes. Oh, gràcies, nonell.
Li feia creure a la noia que n'estava enamorat perquè només ballés amb ell. Faria qualsevol cosa
per fer-te feliç. Oh, nonell!
I després d'aquella nit, li trencava el cor.
Castanyes! Castanyes ben calentetes! Una paperina, sisplau.
Aquí la tens, bonica. Què? Com va anar el ball?
El ball? Ah, sí, el ball. Va ser com un somni, però ara ara tot sembla un malson.
El nonell estava tan acostumat al fet que tothom l'admirés i el desitgés que a poc a poc es va anar convertint en un monstre amb cara d'àngel que gaudia fent mal a les noies.
Ah! Ostres, que dolent. No em cau gaire bé aquest nonet.
Era un autèntic manipulador i un bon caçador. Estudiava la seva pròxima víctima i s'hi acostava sense cap mena de vergonya.
Oh, hola, nonet. Espero veure't al ball de Nadal. A mi? I esclar! No he vist mai una noia tan maca com tu comprant. Són seves això? No, això són pastanagues. Doncs mai he vist una noia tan maca com tu comprant pastanagues.
Gràcies, nonet. Doncs ens veiem al ball.
Oblida't d'aquell noi, fes el favor. Però em va dir que m'estimava. Aquest noi només s'estima a ell mateix i tu mereixes més.
No, jo no soc res sense ell.
El nonet l'enganyava, mentia, manipulava, tot per sortir-se amb la seva i quedar-se la noia més bonica del ball. Tant és així que fins a set noies van morir de pena per culpa seva. Però qui riu de re riu més bé.
Castanyes, castanyes ben calentetes.
Qui és aquella jove? M'ho dius a mi? Sí. Qui és aquella jove tan elegant, amb aquells ulls que semblen que semblen plens de secrets i aquell somriure tan tan dolç? La que està comprant cols? Sí, aquella jove tan misteriosa.
Diuen que acaba d'arribar al poble i que s'ha quedat atrapada per la tempesta de neu. No podrà marxar fins demà.
Fins demà.
Aquella jove misteriosa era tan maca que aquella nit, per primera vegada a la seva vida, el nonell no va poder dormir.
Fins demà. Fins demà.
Tranquil, tranquil.
Que necessiteu res? Jo. Us trobeu bé? Sí, sí. Bé, no del tot. La veritat és que no he dormit en tota la nit. Esteu malalt? No, no estic malalt. Bé, sí, potser sí. La veritat és que estic malalt des que us vaig veure ahir comprant patates. Vull dir, cols. Disculpeu,
però no sé de què em parleu. I me n'he d'anar abans que no m'agafi la tempesta un altre cop.
No, sisplau, no us en podeu anar.
El nonell no podia deixar que aquella noia se n'anés. Estava tan desesperat que es va genollar davant seu per demanar-li matrimoni.
Sou la jove més maca que he vist a la meva vida i jo soc l'única persona que us pot fer feliç. Però si ni tan sols el vostre no. Nunell. Em dic Nunell. Sóc el noi més ben plantat, fort i valent de tots els Pirineus.
D'acord, Nunell. Acceptaré de casar-me amb vos? Sí! Ho sabia! Només si sou capaç de seguir-me corrents a peu darrere del meu cavall. Demostreu-me que sou tan fort i valent com dieu. Som-hi!
El nonell corria i corria rere el cavall. Hi havia pujades, baixades, arbres caiguts al mig del camí, animals perillosos que l'espantaven, però ell no es feia enrere.
Més de pressa, més de pressa!
Malaït, sí que. Ai, pobret, ensopegat. Som-hi! Més de pressa! Misericòrdia! No sou tan fort i valent? Més de pressa, més de pressa!
Serà meva costi el que costi. Malaït! Uf! Aquest riure l'hi faré pagar ben car!
Però com més corria el nonell, més s'allunyava d'ella. Estava tan desesperat que en un moment donat va desitjar convertir-se en un gos per córrer encara més de pressa, agafar la jove i ferir-la d'entegades. Uf! Uf! Uf!
Uf! Què m'està passant? Uf! Uf! Què m'heu fet? Qui sou realment?
Castanyes! Castanyes ben calentetes. La castanyera? Uf!
Em vas matar una, em vas matar dues, em vas matar tres, em vas matar quatre, em vas matar cinc, em vas matar sis, Em vas matar set, la vuitena no la mataràs i per ella en un monstre abominable et convertiràs.
I així va ser com el nonell es va convertir en un gos gros com un gegant, cobert d'un pelatge del color de la neu, llarg i espès. Cada any arriba amb les primeres neus buscant aquella jove misteriosa i desapareix amb el desglàs. I com és que no l'hem vist mai? Perquè l'única cosa que li fa por al nonell són les dones, siguin de l'edat que siguin. Li recorden la jove misteriosa que el va maleir i no s'acosta mai a cap. Sort en teniu de poder jugar amb la blau.
Sisplau. Què? Vols jugar amb nosaltres a fora? M'ho pensaré. Sisplau. I per què no m'heu deixat jugar abans? Perquè no volíem que ens guanyessis. Perdona'ns. No ho tornarem a fer. D'acord.
Apa, sortiu a jugar amb la neu.
Un podcast inspirat en les llegendes que ens han explicat a la vora del foc.
Una producció de la Manchester para 3CAT.
Aquest és un podcast del Super3!