T1xC8 - La dona d'aigua

Aquest és un podcast del Super3!

I ara, què fem?

Ara hem d'esperar que aquesta aigua que hem posat a la cassola bulli una estona més. Però d'on l'has tret aquesta aigua, àvia? Me l'ha portat una amiga de Ripoll. La va recollir de set fonts diferents la nit de Sant Joan. De set fonts diferents? Exactament. Segons el ritual, l'hem de fer bullir i posar-hi aquestes fulles que són d'una alzina ferida per un llamp.

I àvia, si ens prenem això ens convertirem en dones d'aigua. Això diu la llegenda. I ara? L'àvia et pren el pèl.

T'ho creus tot, blau. Lluc, si no hi creus, suposo que no voldràs tastar el beuratge, oi? No en penso fer ni un glob. M'ho jures? Que després no me'n demanaràs? T'ho prometo. Molt bé. Doncs tots ens convertirem en dones d'aigua. Menys tu. I què és una dona d'aigua? Ai, aquesta canalla! S'ha usat a explicar tot! Cada any, quan arriba la primavera, les dones d'aigua surten dels rius per despertar la natura després dels mesos d'hivern. Cosen flors de colors a les branques dels arbres, dispersen llavors de groselles a la vora dels camins, canten per animar els ocells. Això sí, s'ha d'anar amb molt de compte. Són dones sàvies i generoses, però també molt perilloses. Perilloses? Per què? Perquè poden invocar tempestes, desbordar rius i inundar pobles sencers.

Qui ets? Surt ara mateix del teu amagatall i potser et perdono la vida. A la una, a les dues i a les tres.

Perdona'm, perdona'm, sisplau. Darrere d'una roca em va sortir un pagès, tot cobert de fulles seques. Què hi feies darrere aquella roca?

Si vols sortir viu d'aquí, m'hauràs de dir la veritat. Només volia veure't, com cada dia. Com cada dia?

Sí, cada matí aprofito que deixo les vaques al camp i m'amago aquí per poder veure com fas créixer les flors i com despertes els animals. No he conegut mai cap dona tan talentosa com tu. I a més, bé, ets preciosa.

Vaja, jo no sé què dir. Corre, corre abans que et vegin les meves germanes. Vindré a tornar-te a veure. Sisplau. M'ho pensaré, pagès.

I així va ser com a poc a poc el pagès i la dona d'aigua es van anar coneixent i enamorant. Cada matí ella cosia flors a prop de la roca on ell s'amagava i parlaven de les seves vides tan diferents i dels seus somnis.

I el meu pare es va arruïnar. Era molt ambiciós i sempre comprava més animals i camps dels que podia pagar. Quan jo tingui la meva família, els cuidaré com un tresor. Mai deixaré que la feina i els diners estiguin per sobre de la meva dona o dels meus fills.

Tens un cor noble, pagès. La majoria dels humans són codiciosos i sempre desitgen més coses de les que poden tenir.

Tu no envejes ningú? No hi ha res que desitgis i no puguis tenir? Bé,

sí que hi ha una cosa que desitjaria. Voldria saber què se sent en tenir fills, en formar una família. Les dones d'aigua no poden tenir fills, àvia.

Bé, sí que poden, però com que es passen tota la vida treballant a la natura, no tenen temps. De fet, si volguessin casar-se i tenir fills, haurien de deixar de ser dones d'aigua.

Les meves germanes són aquí. He de marxar. Ja no sé quina excusa inventar-me perquè em deixin estar. No t'inventis més excuses.

Què vols dir? Que tots dos volem el mateix. Casem-nos i formem una família junts. Et prometo que no et faltarà mai de res.

Aquella dona d'aigua no sabia què dir. Des que havia conegut aquell pagès no volia passar ni un sol dia sense veure'l. Era un home sincer, dolç i responsable i sabia que si es casava amb ell deixaria de ser una dona d'aigua per convertir-se en una humana, una dona fèrtil que podria formar una família. Però era un encanteri que només podia durar amb una condició.

Si em caso amb tu, m'has de jurar que mai en cap circumstància em recordaràs que sóc una dona d'aigua.

Tu juro que em faré així un llamp si mai et dic dona d'aigua.

El dia que la dona d'aigua es va casar amb el pagès, va perdre els poders i es va convertir en una humana qualsevol. Això sí, no va perdre la memòria. Amb el seu coneixement profund de la natura, sabia com duplicar les collites, millorar els camps, engreixar els animals, només tocant la terra. Podia determinar què s'hi havia de plantar i quan, veient un animal, què havia de menjar i quan criaria. Això va fer que fos una molt bona consellera pel seu marit pagès. Però, a més de fer créixer el negoci del seu home, la dona d'aigua també va fer créixer la seva família. El dia que va donar llum un nen i una nena, es va prometre que els ensenyaria tots els secrets de la natura.

Veieu aquella aigua, fills? Ens està nerviosa perquè sap que s'acosta una tempesta de les fortes. Hem de tancar tots els animals a les quadres i protegir els ors, que són més delicats i no aguantaran una pedregada.

Els fills creixien tan forts, savis i generosos com la seva mare. Però el pagès cada vegada s'assemblava més al seu pare. No estava mai satisfet amb el que tenia i dedicava tot el seu temps i esforços a conrear més cereals, comprar més terrenys, ampliar els estables.

He pensat de comprar més blat. Així el podrem vendre d'aquí un any pel doble del que em van pagar. Què et sembla?

Em sembla que amb tantes pluges la collita de blat no serà bona. I també em sembla que hauries de passar més temps amb els nostres fills. De vegades em preocupa que t'estiguis tornant com el teu pare.

Com ho pots dir, això? No hi ha res en aquest món que m'importi més que la meva família.

Però el pagès estava tan encegat per la seva avarícia que no només va ignorar la felicitat dels seus fills i de la seva dona, sinó que també va deixar de tenir en compte el seu criteri. Porteu-les a la quadra.

Es pot saber què hi fan aquestes truges aquí? Les he comprat a la muntanya.

Com que estan prenyades, duplicarem el ramat. Estimat, les truges de la muntanya no estan acostumades a la calor d'aquí. I el fet que estiguin prenyades encara les posa més en perill. No ho veus, que nervioses que estan?

I tu què n'has de saber de truges de muntanya si has sortit d'un riu? No ets més que una dona d'aigua.

Aquella nit un llamp va ferir l'alzina centenària que havia acompanyat generacions i generacions de la família del pagès. Però el que s'acostava era molt pitjor que qualsevol tempesta. El pagès havia trencat el pacte. Aquella mateixa nit, la dona d'aigua es va acomiadar dels seus fills mentre dormien. Va vessar llàgrimes d'amor profund sobre els seus cabells.

Recordeu tot el que us he ensenyat, fills meus.

Després que el pagès verbalitzés les paraules prohibides. No ets més que una dona d'aigua. Sabia que les seves germanes la trobarien i destruirien tot el que ella s'havia esforçat durant tants anys a construir.

Fills meus, no deixaré que mai us falti de res.

Quan la dona d'aigua va obrir la finestra, va veure una vintena de les seves germanes davant de casa seva, sota la pluja. Havien invocat la pitjor tempesta que recordaven segles i estaven disposades a castigar-la per haver deixat de ser una dona d'aigua.

Oh, riu d'aigües clares i profundes, castigueu-me per haver confiat en la paraula dels homes i salveu els meus fills de la ira de les meves germanes.

El riu va escoltar les súpliques de la dona d'aigua i va convertir-se en un torrent desbocat que es van portar tots els negocis del pagès. La collita, les truges, la dona d'aigua i la seva família van desaparèixer en el corrent d'aigua i les seves germanes no van poder castigar-nos.

L'endemà al matí, el lloc on hi havia hagut la masia només quedava en ruïnes. Anys i anys de feina arrasats per l'aigua. Però la dona d'aigua havia aconseguit salvar el més valuós per ella.

Estimada! Fils meus! He sent un estúpid. Ho sento, ho sento molt, moltíssim.

El pagès s'havia salvat enfilant-se a un arbre, però no hi havia ni rastre de la seva dona ni dels seus fills. Són ells! Els meus fills! Eh! Eh! Aquí! Els fills de la dona d'aigua no s'havien assabentat de res. Protegits pel riu i la seva mare, havien continuat dormint tranquil·lament tota la nit mentre el seu llit sorava a l'aigua. Sóc aquí!

Aquí! Tranquils! El pare és aquí! El pare és aquí!

Aquella nit els nens van perdre la seva mare, però van recuperar el seu pare. I alguna cosa més. El què? Us en recordeu que la dona d'aigua va vessar llàgrimes d'amor profund sobre els cabells dels seus fills mentre dormien? Sí. Doncs aquelles llàgrimes s'havien convertit en perles precioses. I gràcies a les perles de la dona d'aigua i tot el que els havia ensenyat sobre la natura, els nens van poder refer la masia i algunes quadres. Van tenir una vida humil, però mai els va faltar de res. Àvia, l'aigua! Ai, Déu meu, senyor! A veure, qui vol convertir-se en una dona d'aigua? Jo, jo, jo! Jo també vull. Lluc, no recordes què li va passar al pagès quan no va complir amb la seva paraula? Abans has promès que no tastaries el beuratge.

Però ho he dit amb els dits creuats. I això em salva de complir amb la meva paraula. Que trampós, no s'hi val. A la llum, que trampós.

Un podcast inspirat en les llegendes que ens han explicat a la vora del foc.

Una producció de la Manchester per a Trescat.

Aquest és un podcast del Super3!