Mar Picó, guionista i novel·lista, ha explicat que trobava a faltar en la literatura catalana una novel·la romàntica d'època. "Els Faura: Entre el seny i el desig" és el primer volum d'una trilogia que es publicarà durant l'any 2026. L'escriptora ha dit que és la història d'una saga familiar que viu en un poble dels Pirineus fictici, Valldelpí, però que té l'ambient de fa uns anys d'Olvan (Berguedà), on ella ha passat moltes temporades des de petita. El personatge principal del llibre és la Maria Faura, una noia "molt normal" per a l'època en què es desenvolupa la trama, el 1849. Durant l'entrevista, Mar Picó també ha comentat la seva feina de guionista, especialment a la sèrie "Jo mai mai", que tindrà una tercera temporada.
Cesc Guim és enginyer informàtic i doctor en Arquitectura i Ciència Computacional. Després de treballar en empreses multinacionals, Cesc Guim és ara el conseller delegat d'Openchip, una empresa amb seu a Barcelona que és clau en el disseny de xips i en l'impuls del talent des d'aquí. Durant l'entrevista al "Tot es mou", Cesc Guim ha dit que "el xip és una cosa molt complicada perquè, per començar, és molt petit", però implica moltes dependències. El conseller d'Openchip creu que és molt important tenir autonomia tecnològica i controlar-ne la producció. Segons Guim, un dels objectius d'Openchip és que la gent amb talent del país pugui desenvolupar-se aquí i no hagi d'anar-se'n a l'estranger.
L'activista iraniana Ryma Sheermohammadi ha explicat que ara hi ha dos processos en paral·lel al seu país: la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran teocràtic i la lluita de l'oposició interior (classes mitjanes, estudiants...) contra el règim dels aiatol·làs. Ryma Sheermohammadi ha afirmat que l'atac extern debilita el sistema, però que també hi ha l'oposició interior d'una societat civil potent. L'activista ha dit que, dels 90 milions d'iranians, només un petit grup dona suport als aiatol·làs. Per això, Sheermohammadi creu que "és possible tenir un règim democràtic, perquè és el que vol la majoria i perquè entre la població hi ha consciència de la diversitat ètnica del país".
Francesc Fajula és el conseller delegat de Mobile World Capital Barcelona, l'empresa que ha impulsat la celebració del Talent Arena, un espai que té per objectiu fomentar les noves vocacions tecnològiques i impulsar la transformació digital. Amb Francesc Fajula s'ha recordat com eren els mòbils fa 20 anys, quan va celebrar-se per primera vegada el MWC a Barcelona. En aquell moment no hi havia smartphones, ni apps ni geolocalització. Al programa del Talent Arena, que es fa en paral·lel al MWC, hi ha conferències de persones molt importants en els camps de la intel·ligència artificial, l'ètica o la robòtica, entre altres àmbits. Sobre la intel·ligència artificial, Fajula afirma que l'evolució és cap a la utilització dels agents d'IA, que podran fer feines com preparar un viatge amb tot l'itinerari i tots els mitjans de transport, l'allotjament reservat o les entrades als monuments comprades als preus més competitius del moment. També podran analitzar una quantitat gegantina de dades per extreure'n conclusions, per exemple. El conseller delegat de Mobile World Capital Barcelona ha dit que "el MWC ha posat Barcelona al mapa del món tecnològic".
El campió olímpic d'esquí de muntanya Oriol Cardona va ser al programa abans dels Jocs d'Hivern (ja era campió del món). L'esportista de Banyoles ha tornat al plató del "Tot es mou" per recordar com van ser les curses de skimo en què va guanyar una medalla d'or individual i una de bronze amb Ana Alonso. Oriol Cardona ha explicat com s'entrenen les famoses transicions del seu esport, unes transicions que poden fer que es perdi una cursa o que hi hagi una penalització. El campió ha comentat que els Jocs Olímpics li han arribat en un molt bon moment físic i, durant l'entrevista, ha explicat alguns dels seus plans per a l'estiu, un cop hagi acabat la temporada. A més a més, ha portat les dues medalles olímpiques al plató.
Josep Palau ens ha ensenyat on és l'estret d'Ormuz. Per aquest punt estratègic han de passar els petroliers que porten el cru de països productors com l'Aràbia Saudita o Kuwait fins als països consumidors. Però una riba de l'estret és d'Oman i l'altra és de l'Iran, que l'ha tancat com a mesura de pressió.
El programa va rebre una denúncia dels treballadors de la fàbrica Bekaert Deslee sobre els plans d'acomiadament de l'empresa. La periodista Júlia Peguera i l'operador de càmera Sergio Armenteros Cano han anat fins a Sant Boi de Lluçanès (Osona) per saber-ne més. La presidenta del comitè d'empresa, Maria Tauste, ha explicat que la multinacional vol que només quedin 6 empleats i acomiadar-ne més de 40 pels canvis que hi ha hagut en el mercat. Sant Boi de Lluçanès és una població petita per a la qual la feina a la fàbrica és vital. A més a més, la presidenta del comitè d'empresa ha afirmat que hi ha altres negocis que es veuran afectats perquè la fàbrica n'és client. Maria Tauste ha dit que "aquesta setmana comencen les negociacions" i que "en aquestes converses serà important parlar del grup de treballadors amb més de 50 anys", que tindran una situació difícil si Bekaert Deslee tanca la fàbrica de Sant Boi de Lluçanès.
L'investigador sobre energia Antonio Turiel ha explicat que "si la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran es perllonga més de deu dies afectarà la nostra economia". Turiel ha recordat que a la zona hi ha una crisi hídrica monumental i que hi ha racionament; això fa el polvorí social que és l'Iran estigui encara més tensionat. L'investigador ha afegit que la raó principal de la guerra entre el Pakistan i l'Afganistan són els recursos hídrics. Pel que fa al transport del petroli i el gas, Turiel ha comentat que una part es podria fer pels oleoductes i gasoductes i ha afegit que els Estats Units tenen alternatives energètiques pròpies al petroli perquè la seva economia no pateixi gaire.
