Un programa monovarietal de macabeu

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

I amb l'Albert Castellví, la Sole García Insual, l'Alex Torio i a les vees de so, el Víctor Villar.

Avui.

Tenim a l'estudi, i això em sembla que em passa cada vegada, gent que admiro molt. Tenim amb nosaltres el Joan Sant Martí, que ell és viticultor i és propietari del celler Sant Martí. El Bages, què tal? Hola, bon dia, em parla. L'altre dia vaig anar a veure el teu celler. Sí, senyora. Quina meravella. Ens ho vam passar molt bé. Quina passada. Sí, vas a veure cellers, a mi m'encanta, és la meva activitat preferida. Llavors et treuen coses, ara tastem això, ara tinc una cosa amagada, que no sé, i t'ho passes molt bé.

Sí, són oportunitats per fer coses diferents i tastar coses diferents, visitar el Celler.

A més a més, amb una masia extraordinària, preciosa. Sí, és un lloc fantàstic. La veritat és que tenim aquesta sort. Celler Sant Martí, que no t'havíem convidat al programa encara. No. Però sempre que ve la Pilar Salillas del restaurant Las Vegas, la sommelier Pilar Salillas, la de gana de las sommeliers, sempre que ve ens porta un biteu. És perquè li agrada, eh? Li agrada molt, li agrada molt. Sí, sí, sí. No la tenim per. Li agrada molt. Ai, la Pilar García, que he dit Salillas. La Pilar Salillas és la de la gravera i la Pilar García és la de Las Vegas. Perdoneu-me, estimats oients, quan em tingueu ensenyada. Maniré Radio Hostel. I també tenim amb nosaltres el Ferran Rivalta, que és director general del grup Ferrer Wines. Què tal? Hola, molt bé, moltes gràcies. I el Pedro Ferrer Miranda, que és responsable de la finca La Freixaneda del grup Ferrer Wines. Què tal, què tal? Hola, molt bé, moltes gràcies. Avui volem fer un programa dedicat a una varietat que ens encanta, que és el Macabeu.

Shake my face.

Hola companys, pel programa d'avui us proposo una música que és això que diem moltes vegades, la rel, i amb els Macabeus a mi m'hi fa pensar molt. Estem parlant de la unió entre Bob Dylan i The Band, una música que està gravada a finals dels seixanta, Seixanta-set, seixanta-vuit, por ahí. I es fa en una casa, en una zona rural de Woodstock, amb col·laboració, amb convivència. Unes gravacions espectaculars, molt pures, que van quedar al Calaix durant set anys. I es van publicar a mitjans dels anys setanta. Són les gravacions del Sotan, The Basement Tapes, que per mi són una de les coses més importants de la història de la música. I trobem aquesta puresa que podem trobar en la Macabeu, aquest no intent de polir una cosa.

Doncs amb aquesta música

parlem d'aquesta varietat, el macabeu. El macabeu és una varietat que ha servit tradicionalment

per fer copatges, no? Sí, i ara l'estem reivindicant també com a monovarietal, que és maco.

L'estem reivindicant com a monovarietal. Tothom diu que la Macabeu fa el que vol i que és molt difícil de fer. No sé si és veritat o no, això. Bueno, jo diria que sí,

és un raïm que té la seva complexitat i que et pot sortir molt diferent d'una varema a una altra, però jo crec que també això és el maco d'aquesta varietat, que al final mai saps el que et sortirà i de vegades et trobes unes sorpreses i uns vins espectaculars.

Sí, que és el cas, és el cas. Jo estic enamorada d'aquesta varietat i de com es treballa, com la treballeu vosaltres. N'estic enamoradíssima. Em sembla que és imprescindible que tots els catalans tastin un monovarietal de Macabeu, els vostres, per exemple. Què és la Macabeu? Què me'n diríeu?

Joan. Bé, és una varietat que és molt fàcil de veure. Jo us ho diria que la primera cosa és que és una cosa molt agradable. Rarament pot quedar millor, com deies tu, hi ha anyades millors i hi ha anyades pitjors, però sempre és una varietat que t'agrada, per principi, no? És fàcil de veure. Té la fruita blanca, té el. A nosaltres ens agrada també perquè accepta molt bé la fusta. Utilitzem botes de roure i acabem la fermentació dins de la bota i això amb la Macabeus és una veritat que pot ser complexa però que accepta molt bé la fusta. I que, a més, en el nostre cas té una gran qualitat. La nostra fruita és fantàstica i la veritat és que no l'altra cosa és que nosaltres al Bages parlem dels tons balsàmics tenim la influència de totes les herbes aromàtiques que tinc al voltant de la vinya i això a la Macabeu es nota moltíssim i això també és maco és una veritat que agafa molt el seu entorn. I en aquest cas ens ajuda molt a tenir molt color en el vi.

Heu portat una representació dels vostres macadeus, però heu portat moltes ampolles, heu portat, cada un de vosaltres, una vertical, perquè entenc que cada anyada és cada anyada, no? Si voleu, tastem el que em digueu. De Sant Martí, el macabeu del celler Sant Martí, tenim l'Atlas, els cellers de Sant Martí. Tenim moltes anyades, ara t'ho diràs, Joan, que hem d'obrir. I per part vostra, per part de la Freixaneda, tenim el Gloria, Gloria Nugué. Sempre, quan tenim un vi amb aquestes etiquetes tan boniques i cuidades, us demanem el per què del nom, que sempre n'hi ha un de per què. Dels noms d'aquests vins. Jo penso que això quasi millor que us respongui.

Sí, bueno, aquest vi és un tribut a la meva àvia.

Sempre hi ha, quan veus un nom, quan veus un nom de vi,

sempre hi ha una dona per allà enmig i és molt bonic saber-ho. Sí, la teva àvia.

Sí, és la meva àvia i vam pensar que volíem fer amb aquest macabeu, que estem tan contents i tan orgullosos, el tribut també per l'elegància que té la varietat de macabeu. Crec que té com un toc una mica femení i llavors vam pensar que podria ser un bon nom per aquest

vi que és un dels millors de la nostra finca. Quan parlem de vins femenins o vins masculins, que això moltes vegades el Pitu Roca en parla, no? Ell sempre diu la Borgonya és un vi, la Borgonya, el Pinot Noir, és un raïm femení que no dèbil. O masculí que no ruda si juguem a això és elegància era elegant la teva àvia o és sí és una dona elegant està viva és a dir la teva àvia ha tastat aquest vi ha tastat aquest vi li agrada clar que li agrada bueno això diu

almenys això diu és pagesa has sigut pagesa la teva

àvia no no la meva àvia. De fet ve d'una família de dentistes i d'Alcanma i. M'encanta. Molt bé. Sí, no, no, la meva àvia va créixer aquí a Passeig de Gràcia. Ha sigut de Barcelona tota la vida. Uau. Sí, sí. Llavors de Pallesa no, però bueno, ha sigut una persona molt vinculada al vi, que sempre ha estat acompanyant el meu avi en tot el trajecte que va fer i que ha estat molt involucrada al món del vi. I l'Atlas, que és el satèl·lit de Sant Martí.

Et demano sempre l'explicació del per què.

Per què es diu Atlas, que és un nom de satèl·lit? Doncs perquè per nosaltres els satèl·lits són coses que passen i tornen a passar de tant en tant. I és el que ens passa una mica en aquest vi. Que hi ha anyades, com comentaves tu abans, que no sempre són les millors i, en canvi, altres són excel·lents. Nosaltres el que fem és, cada any, anem valorant l'anyada i a mesura que va passant el temps, decidim si allò es convertirà en un atlas o no. Si hi ha aquell tast de bota, si hi ha aquella feina que estem fent, si hi ha aquell tast de l'ampolla, inclús a vegades el podem tenir amb botelletes, és a dir, que aquella no està a l'alçada. Ens en fem realment poques unitats i només ho traiem al mercat, que ho considerem que és excel·lent. Això m'encanta, eh, sí, sí, i aquí hem d'anar. I per això estem dinant satèl·lis, perquè hi ha anys que passen i hi ha anys que no passen. I ja està bé així, no?

És el maco també dels cellers petits. Llavors, va, què tastem, què obrim? Vosaltres què heu portat? Nosaltres obriríem el Gloria Nugué, no? El Gloria Nugué? Sí, 2025. 2025.

Doncs va, ja us poso a treballar.

Som-hi, doncs. I tu, Joan? Jo he portat el que estem comercialitzant ara, l'anyada de 2019. Com que estem parlant de Taz Vertical, he portat diverses anyades, però avui som quatre. Jo no obriré gaires ampolles

perquè seria una mica una llàstima. Però et convino, a la temporada que ve del Taz Vertical, fer un dia una vertical. Fem una vertical, que a més ens agrada molt. Encantat. A més, si un vi és interessant passar-lo per les verticals, és el Macabeu. Perquè és això, és a dir, cada any. T'explica el que t'explica, no? Correcte. Segons la plurificitat,

la calorada cafeta o menys, el grau. Estem plantant catorze graus aquí. Catorze graus.

I vosaltres, el Gloria? Catorze, catorze i mig. Catorze, catorze i mig. Ara el món va cap a menys grau, però també ens agraden els vins que tenen una miqueta de grau, no? I tant, i tant. És el que fa.

I l'alcohol, la volumetria, la presència que dona l'alcohol és fonamental. Experiència degustativa al final busques la bona

maduració i quan la tens és quan varemes i quan varemes estàs a catorze graus però estàs a catorze graus i ja està és el

que tenim jo estic d'acord en el sentit que tenim que per fer un vi gastronòmic tens que acollir en el moment exacte que normalment és més cap al final de la varema llavors per un vi així gastronòmic jo crec que és el grau correcte si volguessis algun més fresc algun més jove potser baixes el grau però. Jo crec que anem a la línia correcta en aquest

sentit estem servint de moment el glòria a les copes d'aquí al tas vertical què me'n dieu del color aquest soroll que fem sempre al programa que ja els oients em diuen després que quan ens escolten quan llencem el vi quan remenem diuen que se senten com el gos de pavlov que tenen ganes de tastar els vins que estem. Que estem tastant i després hem de dir on comprar-los, què valen i com maridar-los. Molt bé. Quin color tenim aquí? És un color bastant pàl·lid, no?

Un punt així, eteri, diríem. No té una intensitat de color altíssima. Nosaltres creiem que, de fet, el macabeu té un potencial de guarda, com ja comentàvem per aquí, altíssim. De fet, pensem que aquest és un vi que té potencial de guarda, que ara li falta encara en temps d'anar amb polla. Però pensàvem que avui era un dia maco per ensenyar-ho. A més, és un rellençament que fem. Boníssim, eh? Extraordinari. I en aquest cas és un vi que destacaríem que ha passat per un ou de granit, amb unes vinyes, unes parcel·les, parcel·la Can Esver molt petiteta, al cor del Penedès, i que són unes vinyes centenàries i que collim tota mà. I que després va a la Freixaneda i passa per Ogu de Granit.

Sí, i abans ho refredem a quinze graus, tenim una càmera frigorífica i això permet que tingui més aroma i que entri, perquè un problema que ara tenim, i molt amb el canvi climàtic, és que el raïm ens entra al celler, potser a trenta-cinc graus, perquè estem collint a finals d'agost o principis de setembre, I clar, aquesta càmera ens va molt bé perquè llavors tornem a refredar el raïm a quinze graus, que és la temperatura idònea, i llavors el premsem amb fred.

Clar, hi ha gent que acull a la nit, però no sempre es pot fer això, no? Eh, també. Sí, no, és una opció. El que passa és que hauríem de pensar que el magaveu, normalment,

entre la tríada de copaig clàssic del cava, és la primera que escull, normalment, la primera que varemes. Per tant, diríem que. Potser meitats d'agost, potser finals d'agost, ara cada vegada es va retreçar una mica més, no? Però clar, estàs en un moment de moltíssima temperatura, per tant, el mantenir aquesta temperatura baixa, eventualment, et permet, doncs, mantenir aquests aromes i aquesta essència, no? La nit també ajuda, el que passa és que si tu després no, si l'acció no és ràpida, diríem, la calota acabarà fent-ne igual, no?

No, la cosa és això, amb la calor que està fent, és que inclús a la nit, a finals d'agost, podem estar perfectament a vint-i-vuit graus, que no és idònic. No hi ha manera. Pots recollir a la nit, però res és tan bo com refredar el raïm, perquè és que fa molta calor inclús a la nit.

Esteu dient una vinya centenària, una vinya centenària és patrimoni, igual que ho és una casa de cent anys, és a dir, hem de cuidar una vinya centenària. Sí, sí. Tu ara estaves tastant, estaves ensumant, molt professional. Bueno, tastem. Què me'n dius de nas, de boca?

A veure, a mi em sembla que és un macabeu, diríem, terpènic, en tant en quant els aromes florals, cítrics, doncs, surten de manera senzilla. Triga uns petits minuts en obrir-se. Em sembla que expressa, no?, la característica essencial del que podria ser un macabeu, que s'aproxima, quan parlem de terpènic són aquestes notes florals que poden ser similars a un que vos tramina, una malvacia, un riesling, per tant, en nas em sembla que és un vi que va evolucionant, que va creixent, que es va obrint, em sembla fantàstic, i em boca la ontositat, la força, la presència, em sembla un vi molt rodó i com tu dius fantàstic per reivindicar un raïm que habitualment l'hem utilitzat en copatge

i que des d'allà fa un temps que es fa amb una varietat ara ja és vedet el macabeu com altres com la xarello ara ja el macabeu és vedet i

a més a més és que el feu molt bé a Catalunya l'esteu fent molt bé o sigui no n'hi ha enlloc més de macabeu al món. Sí, a França també te n'ha, d'acord, és la viura.

És la viura a Espanya i a França, al sud de França. A Rocion. A Rocion fan els vins dolços.

Sí, és veritat. Perquè és això, et dóna moltes possibilitats, no?

El que passa és que a França tenen licorella, tenen un tipus de sal bastant diferent que la del giro Carcari que tenim nosaltres. Nosaltres tenim, normalment, vins una mica més frescos que els que tenen ells, a part de l'alçada. Bueno, no sé en el vostre cas la vinya, però nosaltres tenim gairebé cinc set metres d'alçada i tenim bastanta frescor. Tens vins, em dirien, gairebé de muntanya. En canvi, al sud de França estan amb sols molt diferents i estils molt diferents. Però la varietat és la mateixa. I normalment l'utilitzen més en copatge, també. Sí, exacte. O per fer això, com es diu, el bidols clàssic que tenen a la zona de.

Obrim també l'Atlas i, com que tenim copes, gentil·leja de tots els que veneu per aquí, que ens porteu copes. I, en part, gentil·leja de tenir un obridor per aquí. Sí, sí, sí. També ens en aneu deixant tots plegats. No seria el primer tast vertical que ningú tenia obridor. A casa del viticultor, obridor de Marcià, podríem dir. I ara, doncs, en joan està obrint el seu atlas.

A l'entrada tenim dos macabeus a la taula del TAS Vertical de Catalunya Ràdio amb dos colors del tot diferents. O sigui, semblen dues varietats. Què en diríem d'aquest color?

És obvi que estem parlant d'un banc de guarda. Ha passat temps amb bota i temps amb ampolla. I una mica és l'objectiu. Pensem que ara és l'any de 2019, ja fa anys que la tenim a l'Ajuntament d'Ampolla. És el que tenim a l'op. De temps d'ampolla. La Macabeus, en veritat, que aguanta molt bé una certa oxidació i que permet tenir altre tipus d'aromes que no A mi m'agrada,

em dóna plaer, m'agrada, sí.

Doncs això, tens un grau elevat, tens la fusta, tens un temps d'ampolla llarg i tens aquesta complexitat, no? Segons gustos que no tindries en un vi més jove i la maca beuta ho aguanta moltíssim estem una mica amb la mateixa manera de fer que feu vosaltres és a dir de baramar posar un càmera de tenir aquesta frescor a l'hora d'entrar al celler per evitar precisament aquests problemes poder baramar tard i aguantar temperatures amb refrigerar abans d'entrar al celler clar

i després en quin recipient.

Això ho acabem de fermentar amb bota. Fem una primera a l'entrada amb inoxidable. Això no és gaire I després, a aquesta mitja fermentació, ho entrem a entrar de bota. Llavors, entre sis i nou mesos de betonatge, d'anar fent la criança amb lies. I fins que tenim el punt, anem tastant. És la part maca d'aquesta elaboració, que és anar tastant vins diferents de mida i que van evolucionant. I quan veiem que és el moment òptim, ho posem amb ampolla i ho deixem en un lloc tranquil. És que m'encanta, eh? Sí, la fusta no pot ser millor. És una de les característiques de la Macabeu, que integra molt bé la fusta de roure. Hem provat altres fustes, però el que més ens ha agradat ha sigut la fusta de roure francès, i és el que més ens agrada. Les vinyes, en aquest cas, són les vinyes que tenim al voltant de casa. De fet, ens estem presentant el concurs de vins extrems, que ara. Què és això? Sí, és un concurs internacional. De vins elaborats amb vinyes extremes.

Horticultura heroica i coses d'aquestes. Sí, exacte.

I això ve, crec, originalment de la valera Osta. I ara dins de l'ADO ens van enviar la comunicació dient que crec que la majoria de cellers de l'ADO pla de Bages comprimen les condicions. De vinyes extremes. Sí, n'hi ha quatre de condicions. Una, que facis amb marges, que tinguis amb marges de vinyes. Això al Bages, escolti'm, una altra cosa no, però. Que siguis una illa dintre del bosc, que el teu raïm, que la vinya estigui envoltada de vegetació, que no sigui la pròpia vinya, cinc-cents metres d'alçada i a l'última condició, només n'has de complir una, que tinguis més de trenta per cent de pendent. És impossible tenir marges i trenta per cent. Que costi baramar. Exacte, que sigui complicat, que sigui producció escassa. En el nostre cas, complim tres de les condicions, cinc-cents metres d'alçada, els marges, les parcel·les així, i si no tinguéssim els marges, tindríem el pendent. O sigui que estem contents, suposo que podrem competir bé en el concurs de vins extrems.

A mi m'agrada la Macabeu perquè, com amb el Riesling, t'agrada, t'estalvi de l'any i el gaudeixes molt, i després, Els que tenen uns quants anys et donen unes sorpreses que et sacsegen el cor, no? I els macabeus tenen aquests envelliments curiosíssims, no? Sí, suposo que com deien vosaltres,

no?, la glòria, la llarga, anirà petant cap a una cosa d'aquest estil. Exacte. Anirà oxidant-se, anirà canviant de color, anirà agafant, arrodonint-se, perdent els gustos, els roms més primaris. Això mateix.

La vostra primera anyada quan va ser? Vosaltres, amb nom, Glòria Noguer Macabeu és la primera. És la primera anyada, aquesta, d'acord.

El que passa és que no és la primera vegada que fèiem aquest vi. Que el feu, d'acord. El fèiem sota un altre nom, era Macabeu Granit, de fet. Per tant, era explícit i directe, volia dir que era un Macabeu envaït amb granit. I és un vi que sempre em considera que té aquest potencial de guarda, que és un vi que va evolucionant. Com dius, les notes primàries van evolucionant cap a aquestes terceres, cap a aquest punt d'oxidació i aquest component una mica més llarg, més gastronòmic, més complex. Aquest, evidentment, doncs ara ja dèiem abans que li falta temps. Li falta temps, però estàs.

Però, escolta'm. No, però com que ja ens ha agradat. Que ningú es pensi que no, és que no me l'ha jugat. No, no. Està extraordinari ens ha agradat molt i pensem que a més és una manera

també de donar a conèixer la gent que pot començar a tastar aquest macabeu ara mateix que si té la capacitat doncs que en compri un parell o tres d'ampolles i les deixi un temps a casa si pot que ho faci.

No, és extraordinària. Molt, molt, molt. Molt fresca, molt agradable. Sí, sí, sí. I si té potencial de guarda, serà fantàstic. Bueno, ja ho és, però. Ja ho és, sí, sí, sí.

Parlem de preus, va. Quin preu té el Gloria i quin preu té el satèl·lit, l'Atlas? Nosaltres el Gloria Noguel comercialitzem al voltant dels vint-i-dos euros. Molt bé, molt bé, molt bé. Un vi molt gastronòmic, com dèieu. Amb què podríem maridar-lo? A part de copa sola que el macabeu és per xerrar una tarda i anar prenent copes anar veient com canvia però si diguéssim va anem a dinar o a esmorzar

jo a veure jo del veig d'entrada beuria un plat de pernil per exemple i crec que m'agradaria bé per aquest component greixós i desengreixant etc i després doncs no ho sé me n'aniria a qualsevol. Amanida fresca, ara estic pensant en estiu, crec que també acabaria maridant bé, segurament amb qualsevol tipus de peix, però fins i tot amb alguna versió de carn blanca, diríem, doncs també podria acompanyar perfectament.

Això ho estem dient tota aquesta temporada, això del peix i la carn, ostres, molts blancs et meten carn. I tant, no? I tant.

I el teu, Joan? Doncs en preu estaria sobre els vint-i-set o vint-i-vuit, aproximadament. Hi ha un temps de bota i un temps d'ampolla.

Jo crec que sou, és a dir, que sempre teniu por, potser, de fer els vins cars, i és normal, no?

Però. Jo sempre dic que tenim un complex d'inferioritat aquí, eh? Sí, probablement. Totalment, sí, sí. I poso de manifest, o l'exemple, francès o italià italià i el xovinisme francès italià té la capacitat de sortir sense cap mena de por fora i dir mira aquest és un vi extraordinari poso aquest preu i la gent no ho qüestiona i nosaltres moltes vegades l'únic que sabem fer jo dic amb tot el carinyo però alhora exercim una mica d'autocrítica és baixar preus perquè ens pensem que no i fem coses extraordinàries tenim com tu bé deies doncs vinyes que són patrimoni sí i. I moltes vegades no sabem traslladar el missatge a fora. I penso que això és un tema cultural. Hi ha molt consumidor

que et diu, jo per aquesta DO no pago més de tant. Això em sembla d'un inculte, d'una incultura. Totalment. No, per un Rioja t'ho pago, però per aquesta DO no t'ho pago. El que posi de l'ampolla és igual, sóc acrític.

I això, és una llàstima. Això no és culpa vostra, eh? Hi ha una part de responsabilitat nostra, també. Venim d'una història en la qual teníem un tipus de vins i un tipus de clients, i clar, costa molt, no? Que la gent que t'està donant molts anys comprant-te vi al Bages, per exemple, però és que ara acceptes, vaja, quan veu un celler que posa uns preus per sobre del que era fa 20 o 30 anys, de forma significativa, això és. Es posa les mans al cap. Diu, què heu fet per canviar aquesta forma? Doncs sí, hem canviat de fer. Estem fent coses extraordinàries que no es feien.

Jo sempre ho dic, eh, que m'agrada molt convidar viticultors i sommeliers del món. M'agrada estar al voltant i m'agrada ensenyar-los el que tenim. I quan els hi poso coses com aquesta i les tasten, tremolen. I em diuen que som idiotes. Que som idiotes profuns. Diu, si ho tinguéssim nosaltres. Això. I el Macabeu és un exemple d'això. Som quatre, no?

Si imagini que ens haguessin comprat una ampolla, no sé, 40 o 50 euros, si cada un d'entre nosaltres hagués desembolsat 12, 13, 14 euros, que és el que qualsevol persona que es fa, un gin tònic, un bar, sense cap mena de por es fa, no?

O demana una pizza. O demana una pizza. Una pizza val 30 euros.

Ens repartim això i ens casquem una ampolla fantàstica, 40 o 50 euros, i, en canvi, si poses això en un preu amb vi, la gent es posa a les mans i diu, ostres, això és molt car. No és molt car, és el preu que té. Altra cosa és que la gent no vulgui pagar.

Jo crec que hi ha una qüestió ara associada segurament al poder adquisitiu de les famílies, la comparativa, no? És a dir, pots acabar fent una cervesa, una altra beure, segurament, doncs, que econòmicament i el valor absolut d'aquella compra, no?, potser és més baixa, però jo reivindico únic i exclusivament que els vins que fem. Crec que es fan d'una manera extraordinàriament alta, amb un nivell de tecnicitat, d'història, de cultura, de bagatge, boníssim, i moltes vegades no som capaços de desenyar aquesta història fora, sense complexos. Jo penso que és això el que ens fa. A fora i aquí, aquí. Sí, sí, el que passa és que aquí tindríem els nostres mals, no? Jo moltes vegades, fora, tu dius, ostres, ben sommelier, ensenyem això i al·lucinen.

Jo això ho he ensenyat, per exemple, i és que per això, és a dir, mira què tenim aquí. I es queden de pedra. Són vins excepcionals, primer.

Són vins excepcionals. Segona, el mètode d'elaboració és el que està. Són molt similars. En farem a mà, en el bon moment de maduració, amb caixes, ho refigerem, ho entrem amb tot el carinyo des que ho cuides. O sigui, penseu la bota. La bota ha de ser la bota que toca, amb l'anyada que toca. No pots fer qualsevol cosa. O sigui, tot això significa una mà d'hores de feina, de temps, de proves, que després, al final, acaba sent un cost. Hi ha alguna forma de reivindicar-ho, tota aquesta feina de fer merdera. No té res a veure amb un vi que es varema a màquina, tonelades per hectàrea. No té res a veure. És un vi, diria, de vin heroica, no? De viticultura, de vin heroica.

No, jo vull afegir que estic molt d'acord amb el que ell diu, que venim d'una història i de potser un posicionament del vi espanyol i català dins del món cap a baix, però jo crec que ara nosaltres estem lluitant molt fort i ho estem aconseguint, a poc a poc, però amb fermesa de revertir aquesta idea al món que el nostre vi és de poca qualitat molt volum i de fet d'una manera poc artesanal i amb les noves generacions jo crec que ens estem adaptant i estem començant a canviar i iniciatives d'aquest tipus de començar a potenciar monovarietals de les nostres varietats locals. Començar a reivindicar les nostres formes de vinificació, òbviament fent servir tot el coneixement que tenim dels francesos, però també afegint la nostra forma de ser, el nostre segei, exacte. És a dir, la gent del món de la cultura de Catalunya

està amoïnada naturalment perquè la cultura de Catalunya es consumeixi, comprant llibres, No perquè siguin deutors catalans, és perquè són bons, consumeixen música. I el vi, que és part de la cultura, no el coneixen. I em sembla que no pot ser. Com pot ser que algú que consumeix cuina catalana, llibres catalans, música catalana, no hagi tastat mai el Macabeu? No pot ser. No sé què hem de fer.

Bueno, ho estem fent, eh? Vosaltres sí. És a dir, vosaltres. Jo crec que la feina l'estem fent. Potser ens faia una mica el que estem dient tots, al final. La part del màrqueting, no? Del saber explicar, explicar al món la feina que estem fent i la qualitat de les nostres varietats, dels nostres sols, del nostre clima, de la nostra forma de fer. I això és el que ens falta, poder-ho explicar. És que vosaltres ja ho feu molt bé. Ja ho feu molt bé. La feina la fem. I la idea d'apostar. Per aquesta varietat monovarietal em sembla

molt intel·ligent perquè realment és que ho està demanant. Mira, és que està, mira, ara el Joan. Ara estic tastant el Gloria. Està tastant el Gloria. I ara s'està obrint, a més, a més.

Sí, sí. I està espectacular.

Sí, està espectacular. És recíproc, eh, la veritat és que. Sí, sí, sí, sí, i tant, i tant, i tant. És que tenim aquí dos macabahuassos.

No, i a mi m'agrada que són dos macabeus molt diferents. Que és la gràcia del macabeu. Perquè el seu està, de fet, fermentat una part en bota, amb fusta, amb molta fusta, i en canvi el nostre no porta res de fusta. Va del tanc d'inox al granit. Al galau de granit. Sí, sí. I llavors, bueno, que això per mi m'agrada que li dona com un toc al nostre mineral, però sense I té una oxigenació que l'oxidació del macabeu és un. Comporta molt bé però per un altre costat no té aquesta fusta típica que trobaries en molts

macabeus del mercat és això el macabeu t'ho

accepta tot i les anyades són molt divertides perquè són molt diferents el macabeu segons té aigua o no és un o un altre. Sí, efectivament. Hi ha vins que són més

regulars amb el que té això de bo i de dolent. De fet, a nosaltres també ens ha passat que hem patit bastant els últims tres, quatre anys. Penseu que des de vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, han sigut anys excepcionalment secs, com tots sabem. Llavors, no tenim atles d'aquests anys. Perquè hi havia tanta calor i tan poca pluja que, al final, la planta s'anava ressentint. Esperem una varema excepcional.

Si no passa res, jo crec que no passarà res,

si no hi ha cap huracà, cap cosa. Anem bé. Vam tenir anys molt bons, després hem tingut anys realment especialment durs. Per la vitivinicultura de Sacà, que és la nostra. Sempre ho diem,

que la 25 va ser la primera

normal en temps. Sí, l'any passat vam recuperar una mica, però aquest any ja tornem a normalitat. És a dir,

aquesta varema que ara tindrem, la firmaríeu per sempre? Per aigua, sí.

Per calor em fa una mica por. A veure què passa. Hi ha molt per fer encara, ara tenim força raïm, les plantes estan esplèndides. Pensa que. La planta tarda un temps, és a dir, quan tens tres anys de sequera, l'any 25 va ploure, el 2025, però clar, la planta venia de tres anys que s'està, escolta, tremolant, saps? Fins que no tens un any que ha plogut bé, el següent comença. Ara és aquest any que comem a veure l'efecte de la puja de l'any anterior i que la planta està realment recuperant. I aquest any realment ha plogut, al principi d'any.

Ara ha deixat de ploure des de març. No ens ha caigut ni una gota. Ens agradaria si poguéssim repartir una mica més la roja, no? Si poguéssim, diríem, mira, aquí, ara deixa de ploure i torna a ploure una mica més endavant. Bé, això no es pot. Però, bueno, al final t'adaptes. T'adaptes.

Verem-es abans, verem-es després, vinifiques diferents. Aquesta és la nostra feina, no? Tenim un tipus d'activitat que està a marxar les inclemències. Hi ha gent que deia, no, jo no vull cap negoci que no tingui sostre. Nosaltres ens hem buscat. Primer no és un negoci, sinó que és. Som homeless.

Sempre mirant a terra

i sempre mirant al cel. Sempre patint. Ja em diu el pagès, es queixa, no.

Bueno, no ens queixem, expliquem el que ens passa, no? I llavors el que ha estat, el bon vitivicultor és el que realment s'adapta, no? I sap fer amb les condicions que tenim el millor vi possible.

I a més us ho jugueu tot a una carta, un cop l'any.

Si surt malament, l'any que ve. Sí, la veritat és que t'esperes,

t'esperes, t'esperes, i en aquell moment dius, escolta, ja no m'espero més. I aquest no espera més, a vegades, dius, bueno, potser podríem esperar.

Però és que el pot esborrar. Si no li ha sortit bé, diu, calla, això ho llançarem. Vosaltres no. Vam veure les pedregades que van passant així

i els animals que et van entrar a la vinya

i la miquera que et va.

És molt punyent aquest concepte, el de jugar-t'ho tot

a una carta sense capacitat de reescriure res. A veure, i pensa quantes vegades a la vida ho podràs fer, tampoc tantes. No, no. Tampoc tantes vegades. Quantes baremes acabaràs fent, exacte, sí, sí. No, no, és un. Quoranta com a molt, són moltes. Moltes, sí. No, bueno, a la meva família han fet alguna, el meu avi potser va fer vuitanta, però el normal. Sí, però és a dir, la idea d'ara, que estem fent vi per la transcendència, no estem fent vi de volum, estem fent vi per transcendir, estem fent art. Jo ho veig, és a dir,

cultura, és a dir, és cultura. Cultura, art, sí.

Dos vinyes que no estan gaire lluny, l'una al Pla de Bages, l'altra sota Déu Catalunya, però estem molt a tocar. A costat de Sant Sadornista. Sí, estem a costat de O sigui, són dues zones vinícoles que. El tema Déu Catalunya ens agradaria una mica explicar-ho, que és un tema perquè estem buscant més un vi d'autor. Molt bé. És a dir, al final, la Déu Penedès,

que seria el lògic per on està la vinya i el celler,

ens posava unes limitacions que nosaltres, per poder fer el vi que més ens agradava, no volíem estar lligats a aquestes limitacions.

Llavors, per això vam decidir fer-ho Déu Catalunya, però realment seria com un vi d'autor. Simplement volem màxima llibertat i la Déu ens és igual. També per el tema que has comentat abans, que la Deo està lligada a uns preus, està lligada a una forma de vinificar, i nosaltres volem sortir una mica d'això i dir,

oye, no, això no és ni Deo Catalunya ni Deo Penedès, això és el vi de la Freixaneda, i el vi que fem nosaltres.

I quan aneu a l'estranger, doncs mira, el nom de Catalunya, vulguis que no, es coneix. Sí, quan aneu al Japó, quan aneu a. Tècnicament, jo sempre dic que és més conegut, que el Penedès, Catalunya, com a nom,

ja no com a regió, però com a nom, és més conegut.

Tot ADO té els seus avantatges, sobretot la traçabilitat, i això és perfecte per vendre, per anar pel món. Si ara algú ens està escoltant i no t'ha estat mai un maca veu, què li podríem dir a què s'assembla com és no s'assembla a res però què li podríem explicar a algú que digui va ostres com és que no he tastat un macabeu que és un vi un raïm que tenim aquí a mi m'agrada molt

parlar d'elegància de finura d'aroma i de potencial de guarda per tant repetim una mica el que hem dit però a mi penso que són és l'eix vertebrador una mica del que hauria de representar un macabeu en la seva màxima. Esplendor i l'exemple perfecte per mi seria bàsicament aquestes variables sí sí la fruita blanca i els tons balsàmics sí la fruita blanca i els tons balsàmics també aquesta incorporació de les herbes aromàtiques que hi ha al voltant de la vinya que al final les acabes muntant clar perquè tu deies ara que a França tenen pissarra

sí licorella és a dir licorella. L'expressió del vi segons el sol és increïble, no?

Nosaltres estem a Sallent, Sallent és un municipi de sal. De sal i de futbolistes. I també, bueno, això. També, també. De porters, de sal i de porters. Exacte, de porters de futbol. En qualsevol cas tenim un sol. És el clima, això. Exacte. És una zona que té un sol molt especial, que té aquest punt salí, que t'augmenta una mica la boca, no? El sol és molt important. I l'arginocalcari que tenim nosaltres dona qualitat al vi.

I vosaltres? Quin sol teniu?

No, també arginocalcari. Per aquella ració és quasi tot així. I jo crec, sí, estic d'acord amb el que hi diu, dona aquest toc de, bueno, d'una mica de no és el mateix que en la pissarra de. De la licorella que fan servir al sud de França o inclús jo he vist jo he buscat més això al

Priorat al Priorat hi ha macabeus també hi ha algun macabeu el Mas d'en Gil en fan un sí nosaltres

també a Morlanda estem fent algunes proves és veritat que no en Pissarra però jo crec que els blancs al Priorat és un gran desconegut però

realment no però ara que el món va cap als blancs que per primer cop a la vida es venen més blancs que negres. En la història del món, doncs, és veritat, el periorat estan fent blancs i tothom en fa, els Vallllac, el Nin. Ha començat a sortir. Sí, sí, sí, i això, el mateix és Mas d'Angil, amb el seu Maca. Masanella, es diu, el de Mas d'Angil, que és la flor aquesta, el curri català, que és la Siempre Viva, que en diuen.

It was more than just a friend of mine We shared the good times with the bad. I still recall the best thing I ever had Now I'm going down the road to city best.

Teníem el volum obert i s'ha sentit una mica, aquesta mítica cançó, doncs s'ha sentit una mica uns refilets per aquí dins.

Fa una estona que tenim les copes amb els macabeus que estem avui presentant-vos, el Gloria i l'Atlas, Pla de Bages, Catalunya, Celler Sant Martí i la Freixaneda. És veritat que quan fa una estona que els tens a la copa, això es multiplica, això és increïble. És que són molt bons, eh? Molt bons, molt bons. Us demano un contratast. Us demano que em feu un tast del vi dels altres. Qui comença, va? A veure, va.

Començo jo? Va, comences tu amb l'Atlas.

Bé, a mi la veritat és que he de dir que m'ha agradat molt.

No m'estranya, no m'estranya. Sí, sí, es nota que treballen bé.

Bé, a mi el que m'ha agradat molt és que el veig un vi molt gastronòmic, que es nota que és del 2019 i que porta una criança llarga i amb fusta, també ho veus pel color, les notes de fusta que pots. Pots notar, però al mateix moment es nota encara la fruta primària aquesta, la fruta blanca de la que parlem, típica del Macabeu. Llavors jo li volia donar l'enhorabona en el fet que ha sigut capaç de mantenir aquesta fruita, però fer una transformació i fer una criança llarga, on també ha tret alguns aromes secundaris i terciaris. Però sempre respectant el primari llavors jo dic enhorabona i m'agrada també que inclòs té una mica d'un toc dolç sembla una mica com si portés una mica de malvasia però no això ho ha aconseguit a través de la criança i entenc que amb l'Ias i tot amb el batonatge del que hi parlava ha aconseguit aquest toc dolç sense haver posat cap varietat dolça ni sucre ni res llavors enhorabona i per mi és això sí sí enhorabona

és veritat doncs jo estant el glòria també és meravellós és que sí sí sí és que escolteu aquí només ve gent que ho fa bé de fet estem jo crec que

la base estem parlant de macabeu. I al Macabeu ens agrada. Molt, molt. Aquí estem parlant d'un vi de 2025, per tant, no estem parlant de guarda, sinó estem parlant de frescor. El fet que la forma que el vinifiqueu està molt bé, dona aquesta frescor que es nota més, la identitat de la Macabeu, sense que estigui fressada per cap tipus de fusta, d'alguna manera, amb nas espectaculars. Molt bé. A mi m'agrada molt, molt, molt el nas. Que bé, que bé, que bé. Molt floral, molt agradable. I en Boca se l'ha deixat obrir i al cap de temps va deixar-se obrir i mira, això és fantàstic també. O sigui que la veritat és que l'estic disfrutant molt. I mira, no el coneixia, ara ja el conec. Coneixia el vostre celler, vaig visitar-lo fa un temps, la Freixanera. Visites cellers? Vaig anar a visitar la Freixanera fa, no ho sé, potser fa deu anys, perquè havia fet poc que l'havien inaugurat.

Jo no us he visitat mai, anys de venir.

I els haig de dir també que tenim un celler. Espectacular. Tècnicament és de les més maques que he vist. Això sí, un terra de color negre, si no recordo malament, que deu costar molt de mantenir net,

perquè es queda. Sí, m'agrada molt que parleu de neteja.

Ens farem visites mutuament.

Diguem que estem a Celles, fantàstica. Jo el vostre no el conec, però com que m'agrada molt visitar Celles, us vindré. Sí, ara doncs vull. Feu visites quan els cellers fan visites és molt bonic si el del celler sant martí en joan sant martí diu que el vostre celler és bonic ens ho hem de creure perquè clar el que ell té allà són dos cellers molt diferents són dos estils clar el seu és un celler modern modern

fet amb el màxim rigor. Amb bon gust si vols vull un celler per fer un vi excel·lent et fas la freixaneda en el meu

cas és història a veure què tenia per allà dins

exacte vaig aprofitar-ho que resulta que ho vam fer molt bé fa 250 anys fa 250 anys ho feien molt bé sí perquè era el resultat de molts anys molts centenars d'anys d'experiència i al final és el que acaben fent i simplement hem aprofitat aquesta experiència que és saber fer històric tens els cups tens allà. Treballem per gravetat també estabilitat natural temperatura espais extrema sota terra vosaltres ho feu però amb tecnologia nosaltres ho tenim d'antic

les dues coses són extraordinàries nosaltres també ho fem tot per gravetat gravetat sí sí gravetat el pis

de dalt i ho baixem clar

clar si posis me'l recordo que teníem tot un sistema exacte que era fantàstic és la manera potser més

pura no de fer-ho nosaltres el que busquem una mica és. Combinar tecnologia amb artesania en el sentit de només apliquem tecnologia si té un sentit molt important per fer un millor vi mira al diari

ara faig una secció que m'encanta que és anar a agafar senyores grans que cuinen i totes aquestes senyores et fan receptes de fa cent anys i et diuen jo naturalment faig servir la vitroceràmica i el minipimer. Per què no hem de fer servir la tecnologia si ens podem facilitar la vida i tant fem vi com fa cent anys amb les tècniques d'avui

clar no seria absurd no utilitzar totes les tècniques que hem anat adquirint al llarg dels anys i que milloren bàsicament no i que el que et permeten és ser molt més quirúrgic i afinar molt més fa riure quan et diuen és que els pagesos van amb aire condicionat al tractor i a la ràdio dius home què vols que arrosseguin ells no que facin a mà que han de fer els pagesos de diferent que nosaltres doncs això si ell diu que és un celler convidats i convidada que tornis a venir que torneu i llavors la tecnologia ens ajuda a fer a fer. Obres d'art, no? Bueno, i jo ara també estic molt ficat en tecnologia al camp, que ara comença a haver-hi moltes coses amb drones, comencen a fer robots per baramar, per podar, i jo crec que això és el futur. Robots per baramar? Sí. Uau. Sí, sí, Torres ja està fent proves.

Ah, sí? Sí, sí. I, per exemple, jo encara el que voldria més és per fer els controls de maduració, no encara de collir caixes. Però sí, sí, això és un món que ara mateix està en una fase molt experimental. La majoria de proves s'estan fent als Estats Units, a Austràlia o més a Noumont. Estan tenint problemes, però també estan avançant. Llavors, sí, jo crec que tot això anirà molt ràpid i jo calculo que en uns cinc, deu anys veurem que la majoria de tècniques, la majoria de tasques que es fan a. A la vinya estaran molt fetes amb màquines o amb l'ajuda de maquinària. Controls de maduració, temes, per exemple, de tractaments localitzats. Imagina't que tinguis la capacitat de veure-ho quan tens una fulla infectada, anar allà i fotre un xurri. Detecció de plagues, que poden fer fot a un tractament fitosanitari que taqui específicament aquell fong i fora. Tots estem amb els ulls així esperant que ens arribin coses que ens permetin treballar millor. Amb menys esforç i menys impacte, lògicament. I menys variabilitat, perquè jo penso que això el que t'aporta moltes vegades és aquesta cirurgia fina que deia. T'acota molt bé el problema i, per tant, et permet incidir-hi directament. Penseu que quan treballem ecològic, si t'equivoques és molt difícil recuperar. Clar.

Perquè quan no fas l'equivocació no tens temps o és impossible. Està molt a sobre. Està molt a sobre. O fer molts tractaments. És en aquestes èpoques dels mil dius, no? Que quan arribaves al final ja t'havies de tornar a començar. Clar. I dius, ostres, quan plou tant. I tenim una avantatge respecte, parlàvem abans dels francesos, no? Que els hi plou molt més, no? Sí, sí. Treballem amb ecològic

de forma molt més senzilla. Podem fer-ho amb ecològic. Podem fer-ho molt millor. Però tot i així, quan hi ha anys plujosos, que d'això pot ser molt complicat. No tenim més calor, que això ens juga en contra. Exacte, sí, sí. Clar, el control de maduració entenc que ara el que feu és anar agafant aleatòriament. Passejar per la vinya. Clar. És maco també jo el que vull és que el dron ho

agafi el dron ho agafa el dron vagi agafi el raïm i el porti a fer les proves i tu passegis per la línia per plaer sí per plaer però no però no. Mare meva. Bueno, ara passegem per la vinya i anem agafant, una mica es tracta d'agafar de diferents ceps i de diferents zones, zones que estan, o sigui, es tracta una mica de ser el màxim aterrogeni possible, després el resultat de la teva varema s'assembli al màxim possible al que has recuperat. La idea és esperar el màxim, o no? No, la idea és saber què és el que necessites. I hi ha moments que has de varemar perquè penses, ostres, ja estem. Poden baixar les acideses, a un moment donat la qualitat de la pell pot baixar. Fem criomaceracions, durant aquest refredament del raïm, la pell ens està treballant.

Si tenim podrits o coses d'aquest tipus, estàs mort.

Es tracta de trobar el bon moment de varema. I això és, hi ha una part que és l'analítica d'aquestes mostres que fem. I l'altra també és tastar el raïm. I a veure si traïm la qualitat del pinyol, la qualitat de la pell, la dolçor que estàs tenint. Hi ha un apartament molt subjectiu. I al final. No, per exemple, pel podrit jo vaig veure una tecnologia molt interessant a un altre celler de la Rioja, que era una màquina de selecció AMIA que. Que treia el podrit i el raim dolent ella mateixa mira per la temporada que ve farem un programa de tecnologia i vinya perquè això que esteu dient és extraordinari a la cuina s'està fent a l'automoció s'està fent doncs per què no en el vi. I tant. De fet, ho fem ara, però clar, no pots abastar tot el que necessites. Si tens una forma automatitzada, ho milloraràs. Em diu el Víctor que ja hem acabat. Jo seguiria hores. Sí, ja hem acabat. Gràcies per ser-hi. Brindem per aquests macabeus. Aquest Gloria i aquest Atlas, Pla de Bages, D.O. Catalunya, tots dos increïbles. Fans del macabeu. Salut. Gràcies. Salut. La Denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació.

Tears of rage, tears of grief, why am I always the one who must be the thief? Come to me now, you know it so well. Recién. Tears of rage tears of.