750 anys de la mort de Jaume I: curiositats i llegendes del Conqueridor i del seu malson, al-Azraq

Jaume I va morir ara fa 750 anys, un 27 de juliol de 1276. Tenia 68 anys, i havia viscut una vida de conquestes i guerres. Va heretar el tron als 5 anys, en morir el seu pare, i durant 63 anys va ser rei. Amb ell els dominis de la Corona d'Aragó es van expandir i el seu va ser un dels regnats més longeus de la història medieval europea.

De la vida de Jaume I, dels seus enemics o de la reina Violant, en queden històries, debats i llegendes populars. Al seu malson, al-Azraq, se'l coneix ben poc. Amb l'historiador i cronista oficial de l'Ajuntament de València, Vicent Baydal, viatgem per la seva història.

Jaume I el Conqueridor va morir en batalla?

Curiosament, no va morir batallant, però sí que ho va fer enmig d'una guerra. Era la segona revolta dels musulmans, que s'havien alçat a les comarques del sud. 

"Ell es trobava a Xàtiva, va sentir que defallia, va deixar la guerra en mans del seu fill -Pere el Gran-, i va marxar cap a Alzira", explica Baydal.

A Alzira hi va arribar malalt. Allí passaria diverses setmanes. I allí, a la casa de l'Olivera, de la qual encara queden restes arqueològiques, renunciaria al tron, abdicaria a favor del seu fill, l'infant Pere, i rebria els darrers sagraments. Allí, també, dictaria les seves darreres voluntats. 

Li va manar al seu fill que expulsara tots els musulmans del Regne de València. Això, però, el seu fill Pere finalment no ho va fer.

El seu fill guanyaria la batalla, però Jaume I ja no ho veuria.

On va morir, a València o Alzira? 

A la casa reial, o de l'Olivera d'Alzira, hi ha un mural amb la inscripció: "Jaume I va morir en este lloc". La tradició popular, a la capital de la Ribera Alta, així ho explica. Les fonts historiogràfiques, manté Vicent Baydal, apunten una altra versió. 

"En la crònica del rei Jaume I es diu que va morir a València, en el seu sepulcre es diu que va morir a València i en tots els documents coetanis", afirma.

Hi ha un cronista del segle XV que explica que va morir a Alzira, on va passar moltes setmanes, i potser per això n'ubica allí la mort. Però la gran majoria dels historiadors, segons explica Baydal, tenen clar que el rei moriria a València.

A València, el seu cos va restar durant dos anys, a la catedral de València, que començava a construir-se. Només 14 anys abans, el 1262, s'hi havia posat la primera pedra. Després, Jaume I seria soterrat al Reial Monestir de Poblet, on va demanar descansar. 

La història dels dos cranis de Jaume I

Els investigadors van descobrir que, entre les restes conservades a Poblet, hi havia dos cranis. I és que durant el segle XVIII es van saquejar i profanar els sepulcres reials, i els ossos es van dispersar. Només un podia ser del rei Conqueridor. Ara bé, quin dels dos? 

"Un dels dos cranis tenia una marca. Jaume I va rebre una ferida durant el setge de la ciutat de València, quan una sageta se li va clavar a la cara". Aquella sageta hauria pogut canviar el curs de la història. Hauria pogut acabar amb Jaume I, i que s'alçara el setge a la ciutat. Però no va ser així. I, segles després, aquella ferida va ajudar a identificar les restes de Jaume I.

Negociador o conqueridor? 

"Hi ha un tòpic que diu que Jaume I no era tant conqueridor com negociador", diu Baydal. El seu regnat de sis dècades va marcar els seus súbdits i eixamplar els límits de la Corona. Va conquerir València i Mallorca. Va ser un rei guerrer que es va ben guanyar el sobrenom de Conqueridor. No hi ha retrats, però el cronista medieval Bernat Desclot el descriu com una persona robusta, ben formada.

En guerra i en moltes de les seves decisions es mostra audaç, astut i molt decidit.

La visió de Jaume I, adverteix l'historiador, està molt mediatitzada. I és que Jaume I va voler deixar memòria de la seva vida i gestes al "Llibre dels fets". És, de fet, el primer rei que fa una crònica autobiogràfica, remarcant els fets positius, i deixant de banda els negatius. 

En el cas del Regne de València va fer pactar amb els líders musulmans perquè es quedaren a les terres. És clar, també necessitaven la seva mà d'obra. Però "historiogràficament no es pot dir això. El cas paradigmàtic el tenim a les illes Balears, on va expulsar absolutament tots els musulmans, o els va assassinar, o els va esclavitzar."

"Si va ser negociador o pactista va ser a la força, no per pròpia voluntat del rei", explica l'historiador.

Qui va ser al-Azraq, el malson de Jaume I?

Durant l'edat mitjana, segons relata Vicent Baydal, "el País Valencià va ser el territori amb més musulmans de tot Europa occidental. Ací van romandre més que a qualsevol altre lloc". A València, Jaume I no va poder expulsar tots els àrabs, com a Mallorca. No va tenir capacitat. A més, ací el rei Conqueridor es trobaria amb un líder que seria el seu malson. 

Sobre al-Azraq hi ha més llegenda que certeses, sobretot als indrets que va dominar. A la plaça Major de la Vall d'Alcalà, a la Maria Alta, hi ha una placa que n'ubica el naixement, a començaments del segle XIII. I des d'allí fins a Biar va desplegar tot el seu poder. Es coneixia cada pam de les muntanyes i es va convertir en un rival difícil d'abatre per a Jaume I. 

Va ser un oficial militar que es va alçar en armes i va aconseguir resistir els embats dels cristians.

Es podria dir que va ser el seu enemic més destacat, fins i tot el mateix rei Jaume I "li concedeix l'honor d'estar molt present a la seva crònica". El Conqueridor va tenir molts enemics, però ell, al-Azraq, va ser l'únic sobre qui va escriure. "Jaume I el va considerar com un dels principals enemics al llarg de la seva vida. I al-Azraq va resistir incondicionalment. Fins i tot, després d'haver estat expulsat durant 18 anys del Regne de València, va decidir retornar-hi el 1276 i amargar els últims anys de la seva vida a Jaume I", diu Vicent Baydal. 

Al-Azraq va morir el 5 de maig de 1276, uns mesos abans que Jaume I. Va morir durant el setge d'Alcoi, mentre dirigia el segon gran aixecament mudèjar contra la Corona d'Aragó. Allí, a Alcoi, ha quedat el nom d'un barranc, el barranc de la Batalla. 

L'emboscada a Jaume I 

D'al-Azraq sí que es guarden alguns documents i "alguns passatges de la seva vida molt importants". A l'arxiu de la Corona d'Aragó hi ha cartes seves, cal·ligrafiades en àrab, que anaven dirigides a la reina Violant d'Hongria. Com a reina, Violant tenia el paper de negociadora, i el cabdill sarraí va enviar emissaris a parlar amb ella. 

A través de la crònica de Jaume I també es coneix un engany. Al-Azraq va confessar al rei que "es volia convertir al cristianisme, casar-se amb una cristiana, i pactar amb ell". A Rugat, on s'alça el Benicadell, paisatge de muntanyes que va ser durant segle refugi d'andalusins, va citar, de nit, Jaume I. "Era una emboscada, però tenim una prova de l'audàcia d'al-Azraq, que aconsegueix enganyar Jaume I, i el porta fins allà". 

El rei, que hi anava amb pocs cavallers, va poder escapar gràcies a una maniobra ràpida dels seus homes, a última hora. La providència, va pensar. Però aquell episodi va demostrar el domini del cabdill àrab del territori i la seva perillositat com a adversari. 

Per què Violant d'Hongria? 

El paper de la reina Violant en la conquesta de València va ser molt important. Va ser l'única persona que va assistir a les negociacions finals de la rendició de València. "Jaume I va decidir apartar els arquebisbes, els nobles, els barons. I va demanar que només es quedaren ella, el mateix rei i l'emissari musulmà". A ella li consultava moltes decisions importants, i ella va parir una desena de fills del rei, el paper principal a què estaven destinades les reines, de donar continuïtat a la Corona. 

El punt més fonamental de la relació entre Jaume I i Violant és que es van portar molt bé.

El rei Jaume havia tingut una primera dona, Elionor de Castella, "i va acabar demanant la nul·litat matrimonial perquè no hi havia connexió entre ells". Violant i Jaume I conviurien una quinzena d'anys, ella va tenir 10 parts i, durant l'últim, va morir. Va ser assessora, negociadora, mitjancera, un paper diplomàtic important dins del context medieval. 

Un carrer menut per a un rei molt gran 

Sense Jaume I, la història, la cultura i la llengua dels valencians seria una altra. Ell va decidir que València fora un Regne, li va donar un dret propi, els Furs. Un carrer menut, del centre de València, porta el seu nom. Quan van decidir dedicar-lo a Jaume I, al segle XIX, era un carrer important de la ciutat. Prop del carrer de la Conquesta, i del carrer del Moro Saïd, últim governador de València.

Ara hi ha el debat sobre la necessitat que un carrer més vistós, o que una gran avinguda, porten el seu nom. Aquest és el seu any, l'any Jaume I. Fa 750 anys de la seva mort i l'Ajuntament de València i la Diputació han organitzat un seguit d'actes. "Hi ha tota una programació pensada per celebrar l'any Jaume I, el que jo sí que trobe a faltar és la visió d'al-Azraq. Evidentment, sense Jaume I, no existiria el Regne de València, ni la identitat valenciana. Però l'exemple d'al-Azraq i el respecte als pobles que van ser destruïts pels cristians que van conquerir el territori valencià hauria de tenir una presència més gran". 

"Però clar, institucionalment, (al-Azraq) és un tema amb el qual les institucions no s'atreveixen", rebla l'historiador.