Ábalos, Koldo i Aldama, principals acusats del cas Mascaretes, declaren a la recta final del judici
Redacció
Aquest dimecres declaren al Tribunal Suprem l'exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama, principals acusats en el conegut com a cas Mascaretes.
Els acusen d'haver organitzat una trama corrupta per aconseguir adjudicacions a dit per quedar-se comissions milionàries, en la compra de mascaretes durant la pandèmia i també en altres àmbits.
Per això, la Fiscalia demana 24 anys de presó per a Ábalos i 19 per a García per organització criminal, suborn, ús d'informació privilegiada, tràfic d'influències i malversació, i set per a Aldama pels tres primers delictes.
Demanen també una multa de 3,8 milions d'euros per als dos primers i de 3,7 per al tercer, mentre que l'acusació popular, encapçalada pel PP, demana 30 anys per a Ábalos i Koldo i set per a Aldama.
Primer Aldama, segon Koldo i tercer Ábalos
Està previst que, en la sessió d'aquest dimecres, Aldama, que ha admès la seva culpabilitat, declari el primer, Koldo el segon i Ábalos el tercer, i que en la següent sessió, aquest dijous, les parts exposin els informes finals i s'acabi la vista oral.
Però davant la possibilitat que no hi hagi prou temps per fer les tres declaracions en un dia, el judici s'estendria a la setmana que ve, començant per dilluns, dia 4 de maig.
Tres setmanes de judici
La vista oral va començar fa tres setmanes amb el testimoni del germà de Koldo, Joseba García, que va assegurar que va anar a la seu del PSOE de Madrid a buscar sobres amb diners.
Aquell dia, el 7 d'abril, també va declarar Jéssica Rodríguez, amant d'Ábalos que va aconseguir que li paguessin un pis de luxe i li donessin un sou d'una empresa pública. Va admetre-ho tot.
En la sessió següent una altra amant d'Ábalos, Claudia Montes, també va admetre que la van col·locar en una empresa de Renfe, Logirail, però va assegurar que anava a treballar-hi cada dia, malgrat que l'acusació ho nega.
També va declarar l'exgerent de l'empresa José Ángel Méndez i l'expresident de Renfe Isaías Táboas, que van admetre la contractació de Montes, però van negar que ho haguessin fet per recomanació.
Una altra declaració d'aquell dia va ser la d'Ángelica Martínez, exsecretària general de Transports, que va explicar que no va saber per què el ministeri va decidir duplicar una compra de mascaretes, de quatre a vuit milions d'unitats.
Un xalet i diners a canvi d'una llicència
El 9 d'abril va declarar Carmen Pano, empresària amiga d'Aldama, que va admetre haver comprat un xalet de mig milió d'euros a Ábalos i també va assegurar que va portar diners per a Ábalos a la seu del PSOE.
Van confirmar-ho dos testimonis més, la seva filla i el seu xòfer, i va explicar que a canvi havia d'obtenir una llicència del ministeri d'Ábalos per poder operar amb hidrocarburs, però que la seva destitució ho va impedir.
La filla, Leonor González Pano, que era parella d'Aldama, va afegir que va anar a buscar mig milió d'euros a casa del president d'Air Europa just abans que el Consell de Ministres aprovés el rescat de la companyia per 475 milions d'euros.
El judici va continuar el 13 d'abril amb la declaració de Patricia Uriz, exparella de Koldo, que va explicar que tots dos es dedicaven a avançar els diners de les despeses d'Ábalos i després el PSOE els ho tornava.
L'expresidenta d'Adif i l'exgerent del PSOE
L'endemà va testificar Isabel Pardo de Vera, expresidenta d'Adif, que va explicar que li "xocava" molt veure sovint Aldama als despatxos d'Ábalos, i que Koldo li resultava un personatge "peculiar" en un context com el ministeri.
Pardo també va negar haver promogut la contractació de Rodríguez, va dir que es va limitar a enviar el seu currículum i va afirmar que la compra de mascaretes que va fer Adif va ser "normal".
En la sessió del 22 d'abril va testificar l'exgerent del PSOE Mariano Moreno, que va assegurar que el 90% dels pagaments de despeses es feien per transferència, i sempre justificades amb tiquets.
En canvi, Celia Rodríguez, exsecretària d'Ábalos a la seu del PSOE, va dir que era al contrari, que gairebé totes es pagaven en metàl·lic.