Alerten que creixen les discriminacions lingüístiques greus a l'administració, sobretot a la sanitat
Redacció
Les queixes i discriminacions en l'ús del català en l'àmbit de l'administració pública augmenten any rere any. Així ho recull l'informe de Plataforma per la Llengua, que l'any passat va atendre més de 3.600 reclamacions, gairebé un 26% més que l'any anterior.
També hi va haver 176 casos de discriminació greu a les administracions públiques –un 44% més que el 2024–, sobretot a la sanitat, de persones que han hagut de canviar de llengua per rebre atenció o per fer un tràmit. L'àmbit de la salut acumula un 92% del total de discriminacions registrades.
La plataforma denuncia, en aquest sentit, que el Departament de Salut fa 28 anys que vulnera els drets lingüístics i la seguretat assistencial. L'any passat, gairebé quatre de cada deu queixes lingüístiques es van produir en aquest àmbit. I els casos augmenten any rere any.
Globalment, les queixes i discriminacions en el sector públic tractades per l'entitat s'han disparat l'última dècada: les queixes han augmentat un 822,8% entre el 2016 i el 2025, i les discriminacions, un 604% entre el 2018 i el 2025.
Aquest dimecres, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha posat sobre la taula aquestes dades en la comissió de Política Lingüística del Parlament, on ha assegurat:
Cap de les administracions públiques demostra tenir una voluntat real de fer respectar els drets lingüístics.
Monitoratge dels casos
Escuder ha desgranat els continguts dels informes elaborats a partir de les queixes rebudes al servei de defensa dels drets lingüístics que l'entitat recull en una base de dades parametritzada. La informació obtinguda permet elaborar un informe anual de queixes que serveix per entendre les principals fonts de malestar lingüístic entre els catalanoparlants.
El president de Plataforma per la Llengua ha comentat que, si bé l'augment de queixes no reflecteix necessàriament un empitjorament de la situació de la llengua, sí que indica que hi ha "un descontentament lingüístic, un malestar amb l'estat del català i amb el tracte que rep". I, per ell, aquest malestar no ha tingut una resposta adequada.
Les discriminacions lingüístiques subscrites a les administracions públiques de l'estat espanyol també han augmentat de manera sostinguda en els darrers anys: si el 2018 eren 25, el 2025 van ser 176. Es tracta d'un augment del 604%.