Amnistia: quins escenaris s'obren després que la justícia europea l'hagi avalat com a via "de reconciliació"
La sentència del màxim òrgan judicial europeu avalant la llei d'amnistia marca l'inici d'un nou capítol en el complex camí judicial del procés.
Mentre que en el cas dels 12 activistes dels CDR acusats de terrorisme el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala que puguin ser amnistiables, el camí tot just s'aplana –però encara queda obert– en el cas en el cas dels líders del procés exiliats i els inhabilitats.
Objectiu: reconciliació
En la sentència, el Tribunal de Luxemburg considera justificat que s'aprovés aquesta llei per facilitar la reconciliació i afirma que l'amnistia no afecta els interessos econòmics de la Unió Europea i tampoc és contrària a la directiva antiterrorista, que eren les dues preguntes que la justícia espanyola havia elevat al màxim òrgan judicial europeu.
És a dir, el TJUE afirma que la llei d'amnistia encaixa en el dret comunitari, remarcant que l'objectiu del text és la "resolució del conflicte polític entorn del procés independentista català".
Apunta també que la norma "pretén reduir les tensions institucionals i polítiques" del procés, i diu que el text "respecta els principis d'igualtat de tracte i no discriminació".
"El tribunal no es fica amb la competència del que volen amnistiar o no els estats; diu que aquesta amnistia està justificada des del punt de vista polític amb objectius de reconciliació i que, per tant, no hi ha cap dels defectes que li podien retreure", resumeix el catedràtic de Dret Processal de la UB, Jordi Nieva.
El posicionament del tribunal és clar, però això no vol dir que tingui conseqüències immediates per als polítics independentistes com el president Puigdemont o el líder d'ERC, Oriol Junqueras, perquè ni ordena ni podia ordenar directament que se'ls apliqui l'amnistia.
Tant és així que fonts del Tribunal Suprem expliquen a 3CatInfo que no es donen per al·ludits per les sentències europees d'aquest dijous i diuen que esperen el posicionament del Constitucional.
Com pot reaccionar el Suprem
Davant l'escenari de no voler aplicar l'amnistia, aquest tribunal podria ara moure fitxa i tornar la pilota al TJUE preguntant-li per algun altre aspecte de la llei, cosa que li permetria dilatar encara més el procés.
Per aconseguir-ho, s'hauria d'avançar a la resolució que s'espera del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'amnistia, i dirigir-se al tribunal europeu per preguntar-li sobre algun altre punt que impliqui la legislació comunitària.
Nieva aventura que el tribunal "traurà de l'argumentari" el debat sobre si l'amnistia és inconstitucional o va en contra del dret europeu, dos punts que han tombat el Constitucional i el TJUE, respectivament.
"Per tant, només li quedarà l'argument que la malversació que va ser condemnada a la sentència del procés no queda coberta per la llei d'amnistia perquè hi va haver enriquiment personal, una interpretació que sempre m'ha semblat absurda i incomprensible", subratlla l'expert.
Per anar a Europa, el Suprem es podria escudar en el fet que la sentència d'aquest deixa clar que qualsevol tribunal pot anar a la justícia europea abans de concedir l'amnistia europea.
Podrien al·legar, també, que la consulta que ara s'ha resolt no la van plantejar ells, sinó el Tribunal de Comptes.
I, finalment, podrien esgrimir que els arguments concrets que van fer servir per descartar l'amnistia als líders del procés no són els que ara s'han debatut al TJUE.
Sigui com sigui, tothom dona per fet que l'orde de detenció vigent i emesa pel jutge Llarena –basant-se en l'article que estableix que l'amnistia no pot aplicar-se als delictes de malversació que s'haguessin comès per aconseguir un benefici personal de naturalesa patrimonial– es mantindrà almenys fins que hi hagi el pronunciament del Constitucional.
Això, malgrat que la llei pretenia que l'amnistia s'apliqués en un termini de dos mesos i amb caràcter "preferent i urgent", i malgrat que la sentència del TJUE també recorda que el text aprovat al Congrés preveu que els òrgans jurisdiccionals "extingeixin la responsabilitat" dels investigats o condemnats per les "conductes que estan compreses en l'àmbit d'aplicació de l'amnistia", i ho facin "sense valorar les al·legacions i les proves exculpatòries".
Arguments per al Constitucional
De moment, el que segur que fa la sentència europea és donar arguments al Constitucional, que té pendent resoldre els recursos que van presentar els afectats davant la negativa que se'ls apliqués l'amnistia.
Fonts d'aquest tribunal diuen que al setembre es començarà a valorar, i el pronunciament s'espera per a la tardor.
"Crec que aquesta sentència tanca completament moltíssims debats una mica absurds i sobretot exagerats que s'havien produït entorn d'aquesta llei, i també li marca clarament el camí al Tribunal Constitucional, que m'imagino que no trigarà gaire a pronunciar-se", ha afirmat Nieva en una entrevista a 3CatInfo.
Això, mentre la política catalana i l'espanyola continuen pendents de la justícia amb l'horitzó cada cop més proper d'un 2027 que serà any electoral.
Si tenim en compte la majoria progressista del TC, l'escenari més probable és que la seva sentència sigui favorable als exiliats i els inhabilitats.
Caldria veure què passaria si arribats a aquest punt encara hi hagués preguntes pendents de resoldre al TJUE, però les decisions del Constitucional són d'obligat compliment.
A priori, això permetria que el tribunal prengués la iniciativa i –aquest cop sí– ordenés al Suprem que apliqui la llei pactada entre el PSOE i els independentistes.
Aquest moviment hauria de provocar que el jutge Marchena aixequés la inhabilitació als condemnats i el jutge Llarena aixequés l'ordre de detenció per als exiliats.
En l'hipotètic cas que el Suprem no fes cas del Constitucional, s'obriria la via de l'incident d'execució, que és la queixa formal que poden presentar els afectats quan una sentència no s'està complint.
Un altre escenari incert, doncs, perquè podria suposar un enfrontament directe entre els dos màxims tribunals espanyols.
El cas dels CDR i el Tribunal de Comptes
On el resultat de la sentència és més clar és en el cas dels 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme a l'Audiència Nacional i en el de la trentena d'exalts càrrecs de la Generalitat, entre ells els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, acusats pel Tribunal de Comptes de les despeses de l'1 d'Octubre i l'acció exterior del procés.
Les sentències europees són clares en aquest sentit i diuen que es tracta de casos amnistiables, per la qual cosa és de preveure que tant l'Audiència Nacional com el Tribunal de Comptes hagin de moure fitxa.
De moment, Alerta Solidària ja ha exigit aquest dijous a l'AN que arxivi immediatament la causa.
"És el procediment habitual; hem de rebre la sentència, veure què diu i com ho diu i resoldre en conseqüència", es limiten a dir des del tribunal. Això, tenint en compte el calendari i les vacances, difícilment situaria la decisió abans del setembre.