Armènia s'allunya de Rússia, malgrat les amenaces de guerra econòmica del Kremlin
La victòria del proeuropeu Nikol Pashinyan a les eleccions d'Armènia no ha estat cap sorpresa a Rússia. Malgrat que el Kremlin ha intentat influir en les eleccions, els partits prorussos s'hi han presentat dividits i les enquestes ja indicaven que quedarien lluny del primer ministre.
Aquests resultats obliguen Vladímir Putin a tornar a avaluar la seva estratègia per mirar de mantenir Armènia en la seva òrbita i evitar-ne el rumb cap a Occident. Els primers comentaris de la diplomàcia russa s'allunyen del to bel·ligerant emprat en campanya.
En un comunicat, la portaveu del Ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha anunciat que "donaran forma" a la seva posició "tenint en compte els passos reals que hagin fet els líders armenis". És a dir, que actuaran en funció dels pròxims passos de Pashinyan.
Zakhàrova ha lamentat que la campanya i la jornada electoral van estar marcades per "una dura repressió sense precedents" contra l'oposició prorussa. Alhora, ha denunciat ingerències occidentals, sobretot de la Unió Europea.
Per aquest motiu ha advertit el nou govern que, en un context de "polarització extrema", prendre decisions "unilaterals" sobre el futur del país "sense tenir en compte les opinions de tots els segments de la població" pot conduir la societat a "un increment de la divisió i l'agitació".
Guerra econòmica
Rússia té ara dues opcions: seduir Yerevan o continuar amb les amenaces.
En les últimes setmanes, les autoritats russes ja han donat pistes de per on pot anar la seva tàctica. Moscou ha engegat una campanya de pressió econòmica per advertir els ciutadans de les conseqüències de l'acostament a Europa i als Estats Units.
Rússia ha prohibit les importacions de productes armenis com ara verdures, fruites, peix, flors, aigua mineral o brandi, al·legant l'incompliment de les mesures fitosanitàries. I no només això, sinó que adverteix que podria estrènyer els lligams amb l'enemic històric d'Armènia, l'Azerbaidjan.
"El que perdem a Armènia, evidentment, ho substituirem per productes de l'Azerbaidjan perquè, en termes d'agricultura, és clar que l'Azerbaidjan aporta més que Armènia", assegurava Borís Titov, l'home de Putin a Yerevan.
A més, Rússia ha amenaçat el país caucàsic de tallar-li el gas i el petroli o, si més no, de deixar de vendre-li amb grans descomptes com fins ara. Actualment, Armènia compra el gas a uns 177 dòlars per cada mil metres cúbics i Moscou avisa que li podria arribar a costar uns 550, el preu que en paguen els països europeus.
Tal com explica a 3CatInfo l'expert armeni en ciberseguretat Samvel Martirosyan, aquest podria ser només el principi d'una "guerra econòmica":
Rússia diu: 'Sense nosaltres, perireu a l'hivern, us congelareu, morireu de fam'.
Una altra de les mesures de pressió que podria exercir el Kremlin és complicar l'entrada de migrants laborals armenis. Segons els serveis secrets russos, 170.000 treballadors provinents d'Armènia es traslladen cada any a Rússia sota un règim de visat simplificat.
O amb Rússia o contra Rússia
Els representants del govern rus s'han fet tips de repetir en les últimes setmanes que Pashinyan ha de triar: o continua formant part de la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEE), l'aliança comercial liderada per Rússia, o decideix formar part de la Unió Europea. Segons el Kremlin, la pertinença a totes dues organitzacions no és compatible.
Des de Moscou insten el govern armeni a fer un referèndum sobre l'adhesió a la UE, però el primer ministre ho descarta perquè ho considera prematur. Yerevan ni tan sols ha engegat el procés per sol·licitar la candidatura.
A més, Pashinyan defensa que vol mantenir el rumb cap a Occident, alhora que es continua beneficiant de ser membre de la UEE. Els dirigents russos consideren que aquesta actitud no és acceptable i que el líder armeni s'ha d'aclarir.
Fins i tot la portaveu del Ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, compara el primer ministre amb una noia que no sap què vol. "Perdona, però tu sortiries amb una noia així?", deia la diplomàtica.
Sigui com sigui, segons els experts en política armènia, la posició és una "catxa estratègica" i no aspira seriosament a entrar a la Unió Europea, sinó que té com a objectiu diversificar els socis i deixar de dependre tant de Rússia. El mateix Pashinyan sosté que aquesta tensió amb Rússia és "artificial".
L'amenaça de la ucraïnització
L'oposició prorussa avisa el primer ministre que aquest joc d'equilibris li podria esclatar a les mans. Opinen que és un perill posar a prova la paciència de Putin, que diverses vegades ha advertit del risc de voler seguir els passos d'Ucraïna:
La crisi a Ucraïna també va començar amb l'intent d'adhesió a la UE.
Des d'alguns cercles això s'ha interpretat com una amenaça d'una possible invasió amb la voluntat de deposar el govern.
Sense anar més lluny, l'expresident rus i actual vicepresident del Consell de Seguretat, Dmitri Medvédev, va escriure: "El camarada Pashinyan està seguint el camí del camarada Trotski, que no va tenir un desenllaç gaire agradable."
Ara bé, Martirosyan veu poc probable que aquestes coaccions es facin realitat. "L'amenaça d'una guerra directa amb Rússia no està gaire estesa per una simple raó: no tenim una frontera comuna", argumenta.
El desencís d'Armènia amb Rússia
La por de l'amenaça russa també ha minvat molt d'ençà que els soldats russos es van quedar de braços plegats quan, el 2023, l'Azerbaidjan va envair l'Alt Karabakh, un territori d'ètnia armènia en disputa des de la caiguda de la Unió Soviètica.
Les tropes de pau russes havien d'actuar com a garants de la seguretat en aquella zona, però Putin, enfangat en la guerra d'Ucraïna, no va voler confrontar Bakú i el seu aliat, Istanbul. El resultat va ser l'èxode forçat de més de 100.000 armenis.
Com a resposta, Pashinyan va suspendre la participació en l'aliança militar capitanejada per Rússia, l'Organització pel Tractat de Seguretat Col·lectiva, i es va convèncer que no podia confiar en Moscou per protegir la seva sobirania.
"La societat prorussa era la més armènia, amb un 80 o 85% de simpatia per Rússia, però tot va canviar diametralment després de la guerra del Karabakh", apunta Martirosyan.
El govern armeni va aprofitar aquest fet per acostar-se a Occident a la recerca de nous garants, tot i que l'expert en ciberseguretat assenyala que ningú es fa il·lusions sobre la disposició d'Europa d'assistir militarment Yerevan, tenint en compte que no ha pogut impedir la invasió d'Ucraïna:
La Unió Europea tampoc projecta una especial confiança en termes de seguretat.
La pèrdua de la influència russa
La via que ha escollit Pashinyan per intentar garantir la seguretat d'Armènia és la pau. El primer ministre ha assumit la pèrdua del Karabakh i l'ha venut com un sacrifici necessari per evitar el sotmetiment a Rússia, que utilitzava el conflicte per assegurar-se la seva influència regional.
"Ens van parar una trampa amb el Karabakh i estic content d'haver tret Armènia d'aquella trampa", va dir fa uns dies.
L'oposició nacionalista i prorussa no li perdona que hagi renunciat a reivindicar aquest territori històric d'Armènia.
Pashinyan és un antinacionalista i no és casual que sigui el primer líder del país que no prové de les elits polítiques del Karabakh, que sempre han estat molt properes a Moscou.
L'agost del 2025, Armènia i l'Azerbaidjan van signar emprendre un procés de pau per posar fi a quaranta anys de conflicte.
Aquest acord històric es va dur a terme sota la mediació de Donald Trump i inclou un projecte, ara encallat, per construir un corredor que connecti Bakú amb l'enclavament àzeri de Naxçivan a través d'Armènia.
Si es fes realitat, aquesta infraestructura acabaria amb més de trenta anys de fronteres tancades amb Turquia i l'Azerbaidjan. Una possibilitat que perjudicaria Rússia, que veuria com Armènia guanya una connexió més ràpida amb Europa i com els Estats Units lideren una inversió fonamental en un país fins fa poc aliat.
Martirosyan recorda que el Kremlin no havia fet mai "cap esforç especial" per lligar Armènia perquè creien que "simplement no tenia cap altra opció" a causa del seu aïllament.
Ara, però, si es confirma aquest distanciament, Rússia veurà com una altra república exsoviètica, després de Moldàvia i Geòrgia, abandona la seva esfera d'influència sense que hi pugui fer res.